MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2004/11/27

Feria del bosque y sus secretos en Vallgorguina

Publicado en el Periódico de Catalunya el 27-11-2004

Situada en el corazón del valle que une las sierras del Montnegre y el Corredor, Vallgorguina (carretera C-61, entre Sant Celoni y Arenys de Munt) tiene una historia íntimamente ligada al bosque y sus secretos. Y en homenaje a los hombres y mujeres que durante siglos han sabido explotar y preservar su medio natural, este fin de semana celebra su novena edición de la Fira del Bosc i de la Terra con una muestra de oficios antiguos y gastronomía local.

La feria brinda al visitante una buena oportunidad de conocer la pequeña localidad del Vallès Oriental y su iglesia de Sant Andreu como punto de partida para recorrer las pistas que surcan la masa forestal de la zona. Tras recoger información en la Oficina del Parc Natural del Montnegre-Corredor (c/Esglèsia, 13. Tel:93.867.94.52), es especialmente recomendable seguir el itinerario señalizado que conduce al dolmen de Pedra Gentil, monumento megalítico de más de 4.000 años de antigüedad con una larga tradición de leyendas de brujería. Muy cerca, los restos de la iglesia de Santa Eulàlia de Tapioles, documentada desde el siglo IX, marcan el camino hacia las masías de Can Pradell (s.XIX) y Can Clarens (s.XVIII), con una magnífica panorámica, hasta llegar a la reconstrucción gótica del santuario del Corredor. En Internet: http://www.vallgorguina.diba.es/. ENRIC PAYÀ

Sabores de la tierrra
Los caracoles, el conejo y las carnes a la brasa dominan la carta de restaurantes como El Xeremell (93.867.92.56) y Can Puigdemir (93.867.93.82). La Font de Can Moreu (93.867.90.73) ofrece, además, un bello entorno natural, un trato extremadamente amable y unos precios muy económicos.

2004/11/25

La telefonia mòbil canibalitza el desplegament d’Internet a Espanya

Publicat al setmanari ACTUAL el 25-11-2004

Les operadores de telecomunicacions estan més pendents dels 37 milions de mòbils que dels 3 milions d’usuaris de banda ampla.

Enric Bruguera
A l’Estat espanyol hi ha 37 milions de línies de telefonia mòbil i només 3 milions d’usuaris d’Internet de banda ampla. El desequilibri d’aquests dos mercats accentua la posició contradictòria de les grans operadores de connexió per explotar el potencial comercial dels telèfons mòbils i, alhora, intentar treure l’Estat espanyol de la cua de la Unió Europea en connexions i ús d’Internet.
Les dades, avalades per la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT), les mateixes operadores i nombrosos estudis europeus, son aclaparadores: la penetració de la telefonia mòbil a Espanya és del 87,2%, 3 punts pel damunt de la mitjana de la UE; mentre que la penetració de connexions a Internet, d’un 34%, és la més baixa d’Europa, està 8 punts per sota de la mitjana del 42% i queda ben lluny del 74% de Suècia o el 53% d’Alemanya. I això comptant tot tipus de connexions. Si parlem només de banda ampla –ADSL i cable-, les xifres cauen més de la meitat.
Davant d’aquest panorama, Telefónica i Auna han anunciat inversions de 3.000 i 4.000 milions d’euros respectivament en els pròxims quatre anys per tal de potenciar el desplegament de la banda ampla amb més línies d’ADSL, en el cas de Telefónica, i de cable de fibra òptica, per part d’Auna. Els dos grups, però, saben que les estimacions de creixement de facturació per al 2005 preveuen un 37% per a la telefonia mòbil i només un 8% per a l’accés a Internet. De cara a prioritzar inversions, no hi ha color.
El desplegament de connexions a Internet a través d’ADSL és força il·lustratiu de les prioritats de Telefónica. Aquest sistema ha fet proliferar en relativament poc temps 2,35 milions de línies d’Internet de banda ampla, amb períodes rècord com el passat mes d’octubre, quan es van produir 122.000 noves altes. L’aprofitament de les línies telefòniques convencionals facilita aquesta rapidesa, però també té aspectes menys positius. Telefònica, com a gestora de la xarxa, competeix amb avantatge amb altres subministradors d’ADSL, com Wanadoo, Uni2, Jazztel o Ya.com, i així el mes passat va arreplegar el 78% de nous usuaris.
L’ús de la xarxa telefònica convencional, a més, no ha contribuït a impulsar la modernització d’infraestructures de comunicacions, de forma que a Espanya el cable només presenta un desplegament de l’11%, sensiblement inferior al 36% de mitjana europea. En l’ús del cable per a connexions a Internet, els 721.000 abonats representen només un 23,2% del mercat, davant del 71,5% de l’ADSL. Fins i tot un grup de cable com Auna té en la seva filial de telefonia mòbil, Amena, un dels seus actius prioritaris.
En aquest escenari, la qualitat, l’abast i el preu de la connexió a Internet estan sent sovint objecte de polèmica per part d’usuaris que es senten perjudicats per les polítiques de les operadores. Sites com BandaAncha.st o Maduixa.net recullen les queixes que posen l’accent en les deficiències qualitatives d’un servei quantitativament ja prou precari.

ADRECES
Comissió Mercat Telecomunicacions: http://www.cmt.es/
Telefónica: http://www.telefonica.es/
Auna: http://www.auna.es/
Ya.com: http://www.ya.com/
Wanadoo: http://www.wanadoo.es/
Uni2: http://www.uni2.es/
Jazztel: http://www.jazztel.com/
Amena: http://www.amena.com/
BandaAncha.st: http://www.bandaancha.st/
Maduixa.net: http://www.maduixa.net/
Netthink: http://www.netthink.co.uk/
Lycos: http://www.lycos.es/

EL MERCAT ES MOU
Els directius de les operadores no solen admetre en públic la preferència comercial per la telefonia mòbil en detriment de la connexió a Internet. No els cal fer-ho. Les xifres són prou eloqüents. Un recent estudi de l’agència Netthink senyala que a Espanya el 92,39% de joves d’entre 14 i 24 anys té telèfon mòbil, mentre que els joves menors de 20 anys que utilitzen Internet no arriben al 10%, segons la ultima enquesta de Lycos Europa.

Els usuaris espanyols van enviar 19.000 milions de missatges de text –els populars SMS- a través del mòbil durant l’any 2003, cosa que va ajudar a què la despesa en telefonia mòbil -8.811 milions d’euros- superés per primera vegada la facturació en telefonia fixa -8.254 milions-. Per al 2005, les previsions són que un 41% d’usuaris de mòbil elevin fins el 25% la facturació per transmissió de dades. I aquí cal afegir les inversions que caldrà fer en la nova tecnologia UMTS, la telefonia mòbil de tercera generació que comença a portar als terminals tots els serveis de banda ampla que fins ara només havíem vist a la pantalla de l’ordinador.

Sorprenentment, els interessos telefònics poden donar un impuls indirecte a la penetració d’Internet: davant del 31% d’usuaris disposats a canviar el seu telèfon fix per un de mòbil, algunes operadores veuen en la connexió a Internet per ADSL l’única opció de mantenir posicions en el mercat telefònic de línies fixes.

2004/11/13

Feria de la perdiz en Vilanova de Meià

Publicado en El Periódico de Catalunya el 13-11-2004

En 1374 el rey Pedro III el Ceremonioso concedió a Vilanova de Meià (desde Artesa de Segre, carreteras L-512 y LV-9132) el privilegio de convocar una feria agraria por Sant Martí. Los lugareños de la localidad de la Noguera le tomaron la palabra hasta tal punto que mañana volverán a revivir su tradicional Feria de la Perdiz, la celebración popular con la que año tras año rememoran los tiempos en que desde los valles de Bercedana y de Meià los cazadores de perdices vivas bajaban a Vilanova sus capturas para venderlas en un animado mercado medieval.

Las muestras de oficios artesanales y las propuestas gastronómicas autóctonas ofrecen al visitante un sabroso pretexto para descubrir el soberbio paisaje del Montsec sobre los ríos Boix y Noguera Pallaresa. En lo alto de Vilanova, la iglesia de Sant Salvador culmina un agradable paseo con dos magníficos portales, uno románico y otro gótico, y dos imágenes emblemáticas: la Virgen de Meià, del siglo XII, y la del Roser, del siglo XV. En los alrededores conviene no perderse la ermita de Sant Cristòfol, del año 812, y deambular desde la iglesia de Santa Maria de Meià, priorato benedictino del siglo XI, hasta el laberinto de callejuelas góticas de Lluçars, presidido por la iglesia de Sant Pere. En Internet: http://www.vilanovademeia.org/. ENRIC PAYÀ


El sabor del símbolo
En Vilanova de Meià la perdiz no es sólo un símbolo histórico. Es también la protagonista indiscutible de una gastronomía propia que el restaurante Can Cirera (973.41.50.81) resume en una excelente y cuidada “cazuela de perdiz a la catalana con miel y frutos secos”, servida en un entorno sencillo y a precios muy asequibles.