MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2004/12/30

Els Reis Mags no se’n surten amb el comerç electrònic

Publicat al setmanari ACTUAL el 30-12-2004

La campanya comercial de les festes nadalenques anima poc el reduït mercat espanyol de la venda per Internet

Enric Bruguera

El tradicional increment de consum que generen les festes del Nadal tindrà una incidència molt moderada en el desenvolupament del comerç electrònic en el conjunt de l’Estat espanyol. Així es desprèn de les previsions de l’Associació Espanyola de Comerç Electrònic (AECE), que xifra en un 30% les expectatives de creixement de la venda per Internet durant l’actual campanya comercial de Nadal i Reis. Aquesta estimació constata l’estancament en el mateix percentatge de l’any passat, i subratlla les limitacions d’oferta i demanda que encara marquen Internet com a canal de distribució comercial.

En l’increment previst per aquestes festes han entrat amb força nous sectors com el dels regals d’empresa i la venda de loteria per Internet, amb l’impuls definitiu que va suposar el fet que més de la meitat de la grossa de Nadal va ser distribuïda a través de la xarxa. Però, tot i que el pes d’aquests sectors encara no ha estat quantificat globalment, el comerç electrònic espanyol continua centrat en la venda de bitllets d’avió i tren (30%) i entrades per a espectacles (29%), cosa que no facilita gaire la competència dels Reis Mags amb Santa Claus o Papa Noël, en els EUA i la resta d’Europa, a l’hora de vehicular la compra de regals i articles de consum massiu a través de la xarxa.

En aquest aspecte, les dimensions del mercat espanyol són decisives i marquen la diferència. Segons l’ultima onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM), hi ha uns 12 milions d’usuaris habituals d’Internet, dels quals menys d’un 20% van fer compres a la xarxa durant l’any passat. La Secretaria d’Estat de Comerç i Turisme assegura que aquests usuaris es van gastar prop de 2.000 milions d’euros, cosa que situaria la despesa per usuari en poc més de 800 euros, molts dels quals gastats precisament en compres a empreses foranies.

Perquè si la demanda espanyola de comerç electrònic és limitada, l’oferta bat rècords a la baixa. La última edició de la “Mètrica de la Societat de la Informació a Espanya”, presentada fa pocs dies pel Ministeri d’Indústria i la patronal del sector d’Electrònica i Telecomunicacions (AETIC) és demolidora. Les empreses espanyoles configuren la cinquena economia estatal de la Unió Europea, però ocupen el dissetè lloc de la comunitat quan s’analitzen els 45 indicadors corresponents a la penetració de la Societat de la Informació en les seves activitats. Pel que fa al comerç electrònic, la dada és incontestable: gairebé el 90% de les empreses espanyoles està connectada a Internet, però menys de dues empreses de cada cent utilitza la xarxa com a canal de venda i distribució.

Això permet entendre el contrast entre el balanç del comerç electrònic autòcton i les previsions anunciades fa pocs dies per entitats com Visa International, que augura per aquest any un volum de vendes electròniques d’uns 150.000 milions de dòlars, amb un increment del 56% respecte de l’any anterior. O les xifres de venda electrònica de la campanya de Nadal als EUA, que només en el mes de novembre ja va moure gairebé 7.000 milions d’euros.

I ajuda a entendre també l’augment d’activitat, facturació i prestigi de les gran superfícies virtuals, en molts casos beneficiades per la facturació d’usuaris espanyols a la recerca d’una oferta variada, segura i solvent en els seus terminis de lliurament de productes. Amazon, la primera llibreria on-line, no només ha batut els seus propis rècords de vendes, sinó que per primera vegada ho ha fet venent més articles d’electrònica de consum que llibres. I buscadors i comparadors de productes, com Froogle i Shopzilla, han anunciat també augments espectaculars en la demanda de consum electrònic.

ADRECES
AECE: http://www.aece.org/
Estudi General de Mitjans: http://www.aimc.es/
Secretaria d’Estat de Comerç i Turisme: http://www.revistasice.com/
AETIC: http://www.aetic.org/
Visa International: http://www.corporate.visa.com/
Amazon: http://www.amazon.com/
Froogle: froogle.google.com
Shopzilla: www.shopzilla.com

La sort d’una bona distribució logística

Al comerç electrònic autòcton li ha tocat aquest any la grossa de Nadal. El fet que més de la meitat de les sèries del primer premi van ser distribuïdes per Internet a tot el món des de la localitat lleidatana de Sort, no només avala la seguretat i garanties de la compra electrònica, sinó que posa l’accent en el veritable factor crític de la venda virtual: la capacitat logística per fer arribar al comprador el seu producte en els terminis establerts.

La Bruixa d’Or (http://www.labruixador.es/) ha arribat a vendre per Internet el 70% dels seus 5.000 números de loteria perquè, a més d’activar un sofisticat sistema informàtic que permet accedir al seu servidor i triar butlleta, ha estat capaç de fer arribar puntualment les paperetes a qualsevol punt del món. Cobrant contra reemborsament les comandes inferiors a 1.800 euros, i contra confirmació de transferència bancària les d’import superior.

A mes de deixar clar que en el comerç electrònic és difícil mantenir les fronteres de l’intercanvi comercial –el número venut a Sort és dels més repartits arreu del món-, la grossa d’enguany ratifica que qualsevol usuari és susceptible de ser client del comerç electrònic sempre que li resulti més fàcil i més barat que anar presencialment a la botiga.

2004/12/28

Buscar, trobar o saber

Publicat al diari AVUI el 28-12-2004

Més de 82 milions d’usuaris d’Internet d’arreu del món utilitzen cada mes el motor de cerca Google (www.google.com) per intentar localitzar informació a la xarxa. Això vol dir que gairebé la meitat de les persones que fan servir Internet en aquest planeta recorren a Google quan han de buscar informació. I la majoria n’estan contentes, dels resultats. És cert que l’ús de Google és de franc, i això de la gratuïtat té molt a veure amb l’èxit a Internet. Però tampoc és de pagament la utilització d’altres cercadors com el de Yahoo!, o Microsoft Network (MSN), o d’altres més minoritaris. I, en canvi, una gran massa crítica d’usuaris prefereix Google. Molts dels quals confien en el cercador a ulls clucs.

La majoria de lectures de l’evolució de Google, sobretot durant els últims mesos, són força positives. Primer de tot perquè el cercador ha basat l’augment i fidelització d’usuaris en la seva oferta de serveis i en els índex de satisfacció de les demandes. No ha caigut en la temptació d’aplicar determinats mecanismes per fer usuaris captius. Qui vol utilitzar Google ho fa quan vol, des d’on vol i de forma gratuïta. El seu model de negoci té poques trampes: el motor de cerca viu de la publicitat que atrauen els seus usuaris i, des de fa uns mesos, d’una cotització borsària optimista per la fidelitat voluntària del mercat i dels anunciants. Qui sospiti d’obscures manipulacions de la informació ho té ben fàcil: només ha de prescindir de Google i fer servir un altra eina.

No és estrany que sobre aquesta idíl•lica base de demanda d’informació i d’oferta de solucions tecnològiques per trobar-la, les últimes setmanes del 2004 s’hagin convertit per a molts usuaris d’Internet en una festa anticipada del dia dels Reis Mags. Si Google ja indexava més de 8.000 milions de pàgines web escampades per la xarxa, ara, a més, el Google Destokp Search (desktop.google.com ) ens ha posat la seva tecnologia de cerca a buscar informació dins del nostre propi ordinador. També s’ha posat en marxa Google Scholar (www.scholar.google.com), un cercador especialitzat en dades científiques i tècniques. I ha anunciat que iniciarà un procés de digitalització i oferta on-line de més d’un milió de volums de la Biblioteca Pública de Nova York i les de les universitats d’Oxford, Harvard, Stanton i Michigan.

Una part molt important de la informació existent al món serà, doncs, accessible instantàniament a Internet amb només teclejar l’adreça de Google. I amb serveis afegits, com el Google Suggest, que ajuda l’usuari a determinar què és el que realment està buscant. I aquí sorgeix el dubte inquietant sobre les borroses fronteres entre cercar dades, trobar-les o informar-se realment. La bona notícia que tota la informació universal pugui arribar instantàniament a l’usuari a través d’un únic canal, queda molt relativitzada quan aquest mateix usuari no només utilitza una potentíssima eina tecnològica capaç de localitzar qualsevol informació, sinó que, a més, pot arribar a delegar en ella les qüestions bàsiques sobre el que cal cercar, quan, com, per què i fins quin punt és vàlida i fiable la informació localitzada.

Google abandera una generació de ginys tecnològics que són capaços d’oferir cada dia més respostes. I això està molt bé. Però només és veritablement útil quan l’usuari pren les decisions sobre quines preguntes vol fer, i té criteri per discriminar la validesa i credibilitat de la informació localitzada. Així, la pregunta de fons potser té a veure amb les diferències entre buscar, trobar i saber. Una qüestió que els motors de cerca mai no respondran de forma satisfactòria, perquè la clau només la tenim nosaltres.

ENRIC BRUGUERA

2004/12/23

L’ús del català a internet avança a batzegades

Publicat al setmanari ACTUAL el 23-12-2004

La forta penetració en comunitats especialitzades contrasta amb la lenta progressió en molts sectors comercials i grans empreses
Enric Bruguera
La utilització del català a Internet arriba a la fi del 2004 amb dades que mostren un balanç força contradictori: mentre la penetració global en els webs d’empreses i entitats implantades a Catalunya es queda per sota del 50%, aquestes últimes setmanes s’han assolit fites que equiparen el català als idiomes més utilitzats a la xarxa. El llençament de versions catalanes del navegador Firefox i del gestor de correu Thunderbird des del mateix moment de la seva presentació mundial s’han convertit en emblemes d’una normalització lingüística que encara és virtual en més d’un sentit.

El percentatge global de la utilització del català a la xarxa ha estat fixat en el 46,96% per la última actualització del Baròmetre de l’ús del català a Internet. Aquest observatori de la xarxa és una iniciativa de l’associació de Webmasters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics (WICCAC), la qual durant els últims dos anys ha analitzat permanentment els webs i mitjans electrònics de més de 1.500 empreses i entitats catalanes o que tenen implantació substancial Catalunya.

La darrera actualització mensual del baròmetre, feta tot just fa uns pocs dies, no només constata que l’ús del català a Internet entrarà al 2005 sense haver arribat a la meitat dels webs de les principals empreses i entitats presents a Catalunya. També facilita un punt de referència per xifrar el ritme amb el que el català va penetrant en l’univers virtual autòcton. Així, comparant l’últim indicador mensual del desembre amb el corresponent al mes anterior, s’aprecia un increment de només 0,12 punts. Respecte al percentatge detectat per WICCAC fa sis mesos, l’ús del català només ha crescut un 2%. I, si comparem la situació amb el primer balanç que va fer l’entitat, fa poc més de dos anys, les dades diuen que l’ús del català ha crescut un 8%.

Desglossats per sectors d’activitat, els resultats del baròmetre determinen que, dels 35 àmbits analitzats, en 19 l’ús del català esta per sota, o molt per sota, del 50%, amb un pes negatiu decisiu de moltes empreses comercials, institucions de l’Administració de l’Estat i grans empreses i filials de companyies multinacionals. A la banda alta, amb percentatges d’ús d’entre el 80 i el 95%, hi ha les universitats, fires, vins i caves, mitjans de comunicació i empreses vinculades a la xarxa.

És des de l’àmbit d’Internet i la informàtica des d’on durant els últims mesos s’han aportat elements qualitatius que equilibren el lent progrés quantitatiu del català a la xarxa. En col·laboració amb el col·lectiu de codi obert Mozilla, Softcatalà va aconseguir posar a Internet les versions catalanes del navegador Firefox i del gestor de correu Thunderbird al mateix temps que aquests programes eren presentats en la resta d’idiomes.

El projecte de la enciclopèdia lliure Wikipedia no només té versió en català des de fa gairebé tres anys -la Viquipèdia-, sinó que les últimes setmanes ha superat els 10.000 articles en aquest idioma, situant-se així entre les dinou llengües més presents en el projecte, en el qual hi ha també la versió catalana del Wiktionari, una iniciativa col·laborativa de diccionari on-line. I en el camp de la indexació, el Projecte de Codi Obert, conegut com DMOZ, ha obert en el seu conjunt de 4 milions d’adreces un espai de 35.000 webs catalans, cosa que situa el català com el seu onzè idioma.

ADRECES
Baròmetre de l’ús del català: wiccac.org/webscat.html
Softcatala: http://www.softcatala.org/
Firefox en català: www.softcatala.org/prog167.htm
Thunderbird en català: www.softcatala.org/prog168.htm
Viquipèdia: ca.wikipedia.org
Wiktionari català: ca.wiktionary.org
Projecte DMOZ: dmoz.org

2005 serà l’any dels dominis .cat i .ct
La lluita per un domini d’Internet propi per a Catalunya lliurarà els pròxims mesos la seva batalla definitiva en fronts diversos.
L’Associació “puntCAT”, avalada per més de 2.500 entitats i empreses, espera que durant el primer semestre de l’any la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) valori la seva petició del domini lingüístic .cat que aplegaria a Internet totes aquelles iniciatives de caràcter cultural i idiomàtic català. La sol·licitud, formulada el març passat, va ser admesa per la ICANN, que només va demanar al govern espanyol informació complementària per tramitar la demanda. Tot i que el ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme ja ha manifestat que no s’oposava al domini .cat, la ICANN ha ajornat pels seus plenaris de l’any vinent l’estudi i eventual aprovació del domini comunitari que donaria visibilitat a la identitat catalana a la xarxa.

La petició del domini territorial .ct pe a Catalunya també podria ser desbloquejada els pròxims mesos després que fa tot just unes setmanes el ministre José Montilla va mostrar-hi el seu suport. Impulsada per l’Associació en Defensa del Domini .ct (ADD.ct), la iniciativa ja va rebre el suport unànime del Parlament català el 1996, i depèn només que el govern espanyol inclogui Catalunya en la llista estàndar ISO 3166, que és el que permet equiparar qualsevol territori a un Estat en telecomunicacions, amb estatus similars als que ara mateix ja tenen Ceuta, Melilla, Gibraltar o l’illa Ascensión.

De moment, l’ADD.ct ja ha engegat una campanya complementària per incloure la homologació ISO 3166 en el nou Estatut de Catalunya, cosa que reforçaria les bones intencions de l’executiu central, les principals iniciatives del qual s’han centrat les últimes setmanes a promoure el dominis europeu -.eu- i espanyol -.es-, amb substancials rebaixes del preu d’aquest últim.

ADRECES
Associació PuntCAT: http://www.puntcat.org/
ICANN: http://www.icann.org/
Associació ADD.ct: http://www.add-ct.info/

2004/12/16

Els cercadors d’Internet lluiten dins del disc dur

Publicat al setmanari ACTUAL el 16-12-2004

Microsoft s’afegeix per sorpresa a la cursa de Google i Yahoo! per controlar la localització d’informació en l’interior dels ordinadors

Enric Bruguera

Els grans motors de cerca d’informació a Internet tanquen l’any marcant un nou objectiu estratègic per al 2005: la localització de dades i documents que els usuaris es veiem obligats a fer quotidianament entre els milers de fitxers que atapeeixen el disc dur del nostre ordinador. En plena batalla pel mercat de la localització d’informació a les immensitats de la xarxa, Microsoft ha estat l’ultima a llançar una nova eina de cerca interna, en resposta a l’anunci que ha fet Yahoo! aquesta mateixa setmana anticipant un producte similar per a l’any vinent.

El gir estratègic cap a la cerca d’informació en l’interior dels ordinadors personals ha estat recent i força sobtat. El seu antecedent més llunyà data només de l’octubre passat, quan Google, el rei indiscutible de les cerques d’informació a Internet, va presentar el seu Google Desktop Search, una aplicació gratuïta que, un cop descarregada i instal·lada en l’ordinador, permet buscar en el disc dur fitxers, missatges de correu electrònic, documents en diversos formats i historials de pàgines web visitades. Sempre a través de paraules clau, i amb un sistema d’utilització molt similar al que Google utilitza per localitzar informació en els 8.000 milions de documents i prop de 1.000 milions d’imatges que té indexats en el seu motor de cerca a Internet.

La iniciativa de Google va ser interpretada en un primer moment més com un gest per reforçar la seva recent sortida a borsa, que com una necessitat objectiva d’ampliar el negoci. Amb una quota de mercat del 47% de totes les cerques que es fan a Internet, Google manté un gran avantatge sobre el 26% de Yahoo! i el 7% de Microsoft Network. I amb els 1.400 milions de dòlars que va guanyar durant el 2003 amb el seu sistema d’enllaços patrocinats, tampoc res feia pensar en una batalla directa amb els seus competidors en l’àmbit dels ingressos per publicitat.

De fet, la resposta immediata de Microsoft tenia els ulls més posats en aquest suculent pastís publicitari que en cap altra cosa. I, així, el primer que va fer va ser anunciar la imminent posada en marxa del MSN Search, un buscador propi per localitzar informació a Internet, en el que ja ha invertit més de 300 milions de dòlars per desenvolupar una tecnologia de cerca pròpia capaç d’esgarrapar una part dels 82 milions d’usuaris que cada mes utilitzen Google per trobar informació a la xarxa.

Acostumada a fer valer la seva posició dominant en el mercat dels sistemes operatius, Microsoft confiava en el llançament del seu nou Longhorn SO, previst per al 2006, per integrar-hi el seu sistema de cerca interna i escampar-lo per una quantitat ingent d’ordinadors de tot el planeta, de forma similar a com ho ha fet fins ara amb el seu navegador d’Internet –Internet Explorer- i els programes de gestió de correu electrònic –Microsoft Outlook-.

Yahoo! ha desbaratat els plans de Microsoft en anunciar per d’aquí a unes setmanes un sistema de cerca interna desenvolupat per l’empresa X1Technologies, el qual, a més, també permetrà localitzar informació en els grups de xats i arxius de missatgeria instantània del seu portal.

Amb Google i Yahoo! regulant les cerques que els usuaris realitzen en els seus propis ordinadors, Microsoft no ha tingut més remei que anticipar la seva eina equivalent. I més tenint en compte els insistents rumors que el cercador AskJeeves pot presentar un sistema similar de cerca interna els pròxims dies, i que America Online pot intentar la mateixa via per fidelitzar la quota del 5% d’usuaris que utilitzen el seu buscador per fer cerques a Internet.

ADRECES

Google: http://www.google.es/
Google Desktop Search: desktop.google.com
Microsoft Network: http://www.msn.es/
MSN Search: beta.search.msn.com
MSN Toolbar: beta.toolbar.msn.com
Yahoo!: http://www.es.yahoo.com/
X1 Technologies: http://www.x1.com/
AskJeeves: http://www.ask.com/
America Online: www.aol.com


Google digitalitzarà i incorporarà continguts de les principals biblioteques del món
Des de la seva sortida a borsa, l’estiu passat, Google no ha parat d’implementar serveis i millores per consolidar la seva posició dominant en la cerca i localització d’informació a nivell planetari. La última novetat és l’acord pel qual digitalitzarà i posarà a la xarxa el contingut d’un milió de llibres de la Biblioteca Pública de Nova York i de les biblioteques de les universitats de Harvard, Oxford, Stanton i Michigan. La iniciativa permetrà als usuaris d’Internet l’accés on-line des de qualsevol punt del món a continguts que fins el moment només es podien consultar presencialment.

El buscador d’informació a Internet, utilitzat per la meitat dels usuaris de la xarxa, ha presentat durant les últimes setmanes millores com el Google Suggest, que fa propostes de cerca per ajudar a l’usuari a concretar el que realment està buscant, i el Google Scholar, un cercador especialitzat en informació científica i tècnica.

Les accions de Google han pujat un 40 per cent durant els últims quatre mesos, i els seus beneficis del penúltim trimestre de l’any han duplicat els de l’exercici anterior.

2004/12/11

Feria de Santa Llúcia en Prats de Lluçanès

Publicado en el Periódico de Catalunya el 11-12-2004

Igual que muchas otras localidades catalanas, Prats de Lluçanès (carretera C-154 entre Vic y Gironella, y carretera BV-4401 desde Navàs) adelanta a este fin de semana el inicio de la Fira de Santa Llúcia, preludio inevitable de la Navidad. Pero en la capital de la subcomarca del Lluçanès la celebración va más allá del convencional mercado de productos navideños y propicia una curiosa exposición de ganado bovino, equino y ovino, a la que se suman una exhibición de gallos, pavos y perdices, unas jornadas de gastronomía local y una feria monográfica sobre el asno, recientemente convertido en símbolo alternativo al toro español.

La celebración, cuyo epicentro tradicional es la Plaça Nova, proporciona un buen pretexto para iniciar un agradable paseo por la calle de la Bona Sort, visitar su recoleta capilla románica, y llegar hasta el curioso rincón de las Tres Fonts. En los alrededores no hay que perderse la iglesia de Sant Andreu de Llanars, una auténtica joya románica del siglo XII situada en un entorno muy agradable, el conjunto del Castell del Quer y la iglesia de Santa Llúcia, el apacible paraje de la capella de Sant Sebastià, y el santuario de Lurdes, cuyo mirador proporciona una de las mejores panorámicas de la comarca. En Internet: pratsl.diba.es. ENRIC PAYÀ

Gastronomía para todos
Prats de Lluçanès concentra en muy poco espacio propuestas gastronómicas para todos los gustos y todos los bolsillos. Desde la cocina de autor del reconocido Restaurant Lluçanès (93.850.80.50) hasta los excelentes menús de Cal Quico (93.850.81.25), que ofrecen una inigualable relación entre calidad i precio a los pies del santuario de Lurdes.

2004/12/09

Creix l’ús d’Internet per fer trucades de franc

Publicat al setmanari ACTUAL el 9-12-2004

La xarxa esdevé un immens locutori universal sense fronteres ni tarifes telefòniques per a conferències de llarga distància.

Enric Bruguera

Dos usuaris d’Internet situats en extrems oposats del planeta poden mantenir una conversa de duració il·limitada sense pagar ni un cèntim. Només cal que tots dos disposin d’una connexió de banda ampla, tinguin ordinadors dotats d’auriculars i micròfon, i facin servir alhora la mateixa tecnologia de veu per a l’Internet Protocol (IP). Programes gratuïts, com el popular Skype, ja han arribat a més de 41 milions d’usuaris de gairebé 200 països, que parlen entre ells en temps real sense pagar cap tipus de tarifa a les companyies telefòniques convencionals.

El fenomen de la telefonia gratuïta a través d’Internet creix en paral·lel a les estratègies comercials de les grans operadores convencionals de telefonia, ara abocades a incrementar la facturació dels seus usuaris a través de nous serveis de dades per als seus telèfons mòbils i de connexions de banda ampla per als seus abonats de línies telefòniques fixes.

Les enormes inversions en la telefonia mòbil són més que lògiques: aquesta mateixa setmana l’informe anual de la Comissió Europea sobre el mercat de les telecomunicacions a la UE assegurava que el 92% de ciutadans espanyols que tenen telèfon mòbil proporciona a les operadores el 62% del seu conjunt global de beneficis.

Aquesta predilecció creixent pels terminals mòbils obliga a les mateixes companyies a intentar conservar el seu mercat decreixent de línies fixes a base de fer-hi arribar la connexió de banda ampla, originàriament orientada només a la transmissió de dades i continguts. Així, les connexions d’alta velocitat a Internet han arribat ja a gairebé 55 milions de ciutadans europeus, 3 milions dels quals són a Espanya.

El problema de les operadores sorgeix quan la informàtica pot tractar la veu humana de manera similar a la resta de dades i continguts, de forma que es pot transmetre a través d’Internet i esdevé tant incontrolable com tota la resta d’informació. Això és el que provoca una situació força paradòjica: per intentar retenir el seu mercat de línies fixes –uns 12 milions només a Espanya- i la seva corresponent facturació per converses de veu, les operadores han d’invertir i esforçar-se per proporcionar a l’usuari l’al·licient d’una connexió de banda ampla; però mentre ho fan, també estan portant al domicili dels seus clients la possibilitat de fer de franc les trucades que fins ara pagaven religiosament quan feien servir la línia telefònica convencional.

De fet, els sistemes de “gratis total” per a les trucades de veu, com el que facilita Skype, són només l’avantguarda dels sistemes de Veu-IP que burlen les tarifes de telefonia que les operadores intenten mantenir. El mateix Skype permet trucar d’ordinador a telèfon convencional per uns dos cèntims el minut. I darrera seu, companyies telefòniques més modestes, com Yophone o PGPPhone, aprofiten Internet per oferir trucades de veu amb tarifes ridículament més barates que les de les grans companyies telefòniques convencionals.

Fins i tot aquestes, després que la seva facturació per trucades convencionals hagi caigut més d’un 20 per cent durant els últims dos anys, ara ofereixen per a les conferències telefòniques aquella tarifa plana que en el seu moment es resistien a adoptar per a les connexions a Internet. Així, Wanadoo, Amena o Jazztel intenten competir amb nous sistemes de creació de xarxes d’usuaris que poden parlar amb un cost mínim, com el Talk-Talk de The Phone House i propostes similars de Tele2 i Voztelecom.

ADRECES
Skype: skype.com
Comissió Europea: europa.eu.int/index_es.htm
Yophone: http://www.yophone.net/
PGPPhone: http://www.pgpi.org/
Wanadoo: http://www.wanadoo.es/
Amena: http://www.amena.com/
Jazztel: http://www.jazztel.com/
The Phone House: http://www.phonehouse.es/
Tele2: http://www.tele2.es/
Voztelecom: http://www.voztele.com/


Europa aposta per una xarxa més segura
La protecció dels menors i la lluita contra la circulació de virus i correu electrònic no desitjat –spam- són els eixos centrals del nou programa “Safe Internet Plus”, aprovat aquesta setmana pel ple del Parlament Europeu.

La iniciativa preveu destinar 45 milions d’euros entre els anys 2005 i 2008 a fomentar mesures que dificultin la circulació de pornografia infantil per Internet i a regular l’accés dels usuaris menors a continguts inadequats. En aquest programa la Unió Europea es planteja per primera vegada estendre la vigilància a les xarxes de telefonia mòbil de tercera generació, de la qual s’espera una difusió massiva a la majoria de països europeus durant els pròxims dos anys.

Els responsables de la UE compten que els Estats i les empreses sumaran els seus esforços i assignacions pressupostàries a l’objectiu comú d’aconseguir que els problemes de seguretat no frenin el desenvolupament de la xarxa i la Societat de la Informació a Europa.

2004/12/07

Pinça poc virtual

Publicat al diari AVUI el 7-12-2004

L’usuari autòcton d’Internet no acabarà el 2004 amb uns preus de connectivitat equivalents als de la resta d’internautes europeus, ni amb una qualitat de connexió corresponent a les tarifes que pateix, ni amb un accés a la banda ampla lleugerament comparable al que gaudeix el que encara anomenem “primer món”. El que sí que es podrà permetre l’usuari autòcton de la xarxa per celebrar el primer lustre del segle XXI, és recórrer Internet amb un navegador de codi lliure -el Firefox (www.softcatala.org/prog167.htm)-, buscar dades a les entranyes del seu ordinador amb el Google Desktop Search (http://www.desktop.google.com/), i contemplar satisfet com organismes oficials de Suècia, Finlàndia o Dinamarca aconsellen anar prescindint de productes Microsoft ara que comença a haver-hi alternatives gratuïtes i més segures a l’imperi –de pagament- de Bill Gates.

Perquè aquesta potser haurà estat la gran revolució de l’any: el navegador Internet Explorer, de Microsoft, pot entrar al 2005 perdent gairebé un 10% dels usuaris que havia anat guanyant fins arribar a copar el 90% del mercat global dels navegadors. La dada és important si tenim en compte que l’Internet Explorer va incrustat en el sistema operatiu Windows, i que aquest és present en el 90% d’ordinadors de tot el món. La pèrdua de mercat de l’Explorer, per tant, va més enllà d’una simple qüestió de preferències per part d’usuaris que opten per adquirir un o altre producte. Estem parlant d’usuaris que ja tenen l’Explorer en el seu ordinador i que, conscientment i voluntàriament, en prescindeixen i prefereixen buscar, descarregar, instal·lar i utilitzar un altre navegador.

I el que és significatiu és que la davallada de l’Explorer no l’està facilitant la competència comercial d’un altre producte, sinó que l’està capitalitzant el nou navegador Mozilla Firefox, desenvolupat per la comunitat Mozilla (http://www.mozilla.org/), que aplega programadors que treballen en projectes oberts, de codi lliure, gratuïts i en constant evolució i adaptació a les necessitats i indicacions dels usuaris. Entre elles les relatives a la seguretat i el plurilingüisme: Firefox va ser accessible en català al mateix temps que en altres idiomes, sense costos afegits, gràcies a la col·laboració de Softcatala (http://www.softcatala.org/), el projecte de codi obert guardonat recentment amb el Premi Nacional d’Internet 2004.

En termes absoluts, Microsoft i Bill Gates encara poden dormir tranquils: els queda molt de marge per liderar els rànkings mundials d’empreses, cotitzacions borsàries i multimilionaris. Però aquestes últimes setmanes de l’any apunten tendències que, com a mínim, haurien d’inquietar-los. Sobretot quan el codi lliure s’està estenent també en empreses i administracions públiques, entre elles moltes de catalanes i espanyoles. I quan empreses com Google apreten la pinça de la qualitat i el servei, oferint productes gratuïts per cercar informació dins del mateix Windows –Google Desktop Search-, emmagatzemar grans quantitats d’informació en servidors de correu electrònic –Gmail- o localitzar a la xarxa informació d’alta especialització tècnica i científica –Google Scholar-.

Fa pocs dies a Madrid Bill Gates en persona prometia al govern espanyol tota mena de col·laboració informàtica a canvi de neutralitat a l’hora de triar productes i proveïdors. Una curiosa demanda, aquesta de la neutralitat, venint d’algú que fins ara sempre havia entès que competir és precisament fer desaparèixer la competència.

ENRIC BRUGUERA

2004/12/02

Internet suspèn en connexió i seguretat

Publicat al setmanari ACTUAL el 2-12-2004

Tarifes altes, velocitat baixa i poca protecció davant de les estafes centren les queixes dels usuaris de la xarxa a l’Estat espanyol.

Enric Bruguera

Utilitzar la xarxa és car, lent i poc segur. Aquest és el diagnòstic que es desprèn de les queixes que els usuaris espanyols d’Internet fan arribar a sites com l’Asociación de Internautas (AI) o l’Asociación de Usuarios de Internet (AUI). Organismes com Red.es o l’Agència de Qualitat d’Internet (IQUA) han començat a emetre recomanacions i a elaborar codis de conducta deontològica per intentar regular l’ús de la xarxa i impedir que determinats abusos frenin el creixement de la Societat de la Informació. Però la seva tasca és complicada.
El botó de mostra el proporciona Telefónica, que està completant aquests dies el seu projecte d’increment gratuït de la velocitat de connexió de banda ampla en les seves ofertes d’ADSL. Efectivament, avui qualsevol usuari pot obtenir una tarifa plana de connexió a 512 Kbps per uns 45 euros, IVA inclòs. La qüestió és que només els danesos paguen més per unes prestacions molt similars. A Irlanda, Gran Bretanya, Portugal o Itàlia, el mateix servei es situa en la franja dels 30 euros. I a França, Alemanya i Bèlgica es pot obtenir per una mitjana de 25 euros.
En l’àmbit de les empreses, el cost d’adquisició, connexió i manteniment de tecnologia vinculada a Internet es veu com un dels grans frens per al creixement de l’ús i la implantació de la xarxa, segons una enquesta a 4.000 companyies catalanes, presentada aquesta mateixa setmana per la Cambra de Comerç de Barcelona.
I això que el preu ha estat assumit per l’Administració com a cavall de batalla per fer créixer els 12 milions d’usuaris d’Internet que, segons les últimes dades de l’Estudi General de Mitjans, representen el 33,1% d’espanyols majors de 12 anys. El mateix Secretari d’Estat de Telecomunicacions, Francisco Ros, fa pocs dies animava a les empreses que comercialitzen ADSL a ser “més agressives” en la seva política de preus per tal de desenvolupar més, i més ràpidament, el mercat de la banda ampla. La seva recomanació, però, xocava sorprenentment amb el rebuig que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) havia emès pocs dies abans contra una oferta de la mateixa Telefónica, que baixava fins a menys de 10 euros al mes la seva connexió. Rebuig fonamentat en la possible competència deslleial respecte d’altres operadores, les quals depenen del control de Telefónica sobre la xarxa per poder oferir els seus serveis de connexió.
I és que en el mercat de la connectivitat a Internet, el preu és important, però no és l’únic factor. Durant les primeres jornades de Qualitat d’Internet, convocades per IQUA a finals de la setmana passada a Madrid, experts i analistes van insistir que en un canal com Internet el més important és l’autoregulació dels diversos agents que proporcionen connectivitat, seguretat i continguts. L’IQUA ja ha definit codis de conducta referents a la protecció de menors, publicitat, comerç electrònic i transaccions a la xarxa. I ha aconseguit que gairebé un miler d’empreses i entitats hagin sotmès voluntàriament els seus sites virtuals a aquestes recomanacions, afegint així el logotip de l’organisme com a segell de qualitat.
I és precisament en el camp de la qualitat on és més difícil trobar garanties per part de les empreses proveïdores de connexió. Només cal repassar les opinions que molts usuaris aboquen a fòrums com el de l’AUI després de comprovar en el web-test de l’associació la velocitat i qualitat reals de la connexió que paguen.

ADRECES
Asociación de Internautas (AI): http://www.internautas.org/
Asociación de Usuarios de Internet (AUI): http://www.aui.es/
Red.es: http://www.red.es/
Agència de Qualitat d’Internet (IQUA): http://www.iqua.net/
Cambra de Comerç de Barcelona: http://www.cambrabcn.es/
Comissió Mercat Telecomunicacions: http://www.cmt.es/
Web-test de l’AUI: www.aui.es/aui_test
Hispasec: http://www.hispasec.com/

ENGINY I ENGINYERIA DEL FRAU
Un de cada quatre usuaris espanyols utilitza Internet per fer les seves gestions bancàries. La majoria d’estudis coincideixen que els sistemes informàtics de seguretat de bancs i entitats financeres són suficients i efectius. Però el risc de frau que planeja sobra la banca electrònica té menys de sofisticació tecnològica que de mecanismes d’enginyeria social, a través dels quals es pretén enganyar a l’usuari perquè sigui ell mateix qui proporcioni les claus d’accés als seus comptes i targetes de crèdit.

El fenomen es diu phishing i presenta una mecànica ben senzilla: l’usuari rep un correu electrònic, suposadament enviat pel seu banc, que li demana que revalidi les seves claus d’accés introduint-les en un web d’aparença idèntica al de l’entitat oficial. Si l’usuari pica, haurà proporcionat a un desconegut tota la informació que necessita per buidar-li els comptes i les targetes de crèdit.

Els 116 casos de phishing registrats l’any 2003 han pujat a més de 2.000 durant el 2004, cosa que ja ha portat als experts en seguretat informàtica a demanar als bancs que adoptin mesures complementàries per dificultar aquest tipus d’engany. Segons un recent estudi de la consultora Hispasec, només el 60 per cent dels cinquanta bancs espanyols analitzats prenen mesures informàtiques efectives per impedir el phishing sobre els clients.