MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2004/12/28

Buscar, trobar o saber

Publicat al diari AVUI el 28-12-2004

Més de 82 milions d’usuaris d’Internet d’arreu del món utilitzen cada mes el motor de cerca Google (www.google.com) per intentar localitzar informació a la xarxa. Això vol dir que gairebé la meitat de les persones que fan servir Internet en aquest planeta recorren a Google quan han de buscar informació. I la majoria n’estan contentes, dels resultats. És cert que l’ús de Google és de franc, i això de la gratuïtat té molt a veure amb l’èxit a Internet. Però tampoc és de pagament la utilització d’altres cercadors com el de Yahoo!, o Microsoft Network (MSN), o d’altres més minoritaris. I, en canvi, una gran massa crítica d’usuaris prefereix Google. Molts dels quals confien en el cercador a ulls clucs.

La majoria de lectures de l’evolució de Google, sobretot durant els últims mesos, són força positives. Primer de tot perquè el cercador ha basat l’augment i fidelització d’usuaris en la seva oferta de serveis i en els índex de satisfacció de les demandes. No ha caigut en la temptació d’aplicar determinats mecanismes per fer usuaris captius. Qui vol utilitzar Google ho fa quan vol, des d’on vol i de forma gratuïta. El seu model de negoci té poques trampes: el motor de cerca viu de la publicitat que atrauen els seus usuaris i, des de fa uns mesos, d’una cotització borsària optimista per la fidelitat voluntària del mercat i dels anunciants. Qui sospiti d’obscures manipulacions de la informació ho té ben fàcil: només ha de prescindir de Google i fer servir un altra eina.

No és estrany que sobre aquesta idíl•lica base de demanda d’informació i d’oferta de solucions tecnològiques per trobar-la, les últimes setmanes del 2004 s’hagin convertit per a molts usuaris d’Internet en una festa anticipada del dia dels Reis Mags. Si Google ja indexava més de 8.000 milions de pàgines web escampades per la xarxa, ara, a més, el Google Destokp Search (desktop.google.com ) ens ha posat la seva tecnologia de cerca a buscar informació dins del nostre propi ordinador. També s’ha posat en marxa Google Scholar (www.scholar.google.com), un cercador especialitzat en dades científiques i tècniques. I ha anunciat que iniciarà un procés de digitalització i oferta on-line de més d’un milió de volums de la Biblioteca Pública de Nova York i les de les universitats d’Oxford, Harvard, Stanton i Michigan.

Una part molt important de la informació existent al món serà, doncs, accessible instantàniament a Internet amb només teclejar l’adreça de Google. I amb serveis afegits, com el Google Suggest, que ajuda l’usuari a determinar què és el que realment està buscant. I aquí sorgeix el dubte inquietant sobre les borroses fronteres entre cercar dades, trobar-les o informar-se realment. La bona notícia que tota la informació universal pugui arribar instantàniament a l’usuari a través d’un únic canal, queda molt relativitzada quan aquest mateix usuari no només utilitza una potentíssima eina tecnològica capaç de localitzar qualsevol informació, sinó que, a més, pot arribar a delegar en ella les qüestions bàsiques sobre el que cal cercar, quan, com, per què i fins quin punt és vàlida i fiable la informació localitzada.

Google abandera una generació de ginys tecnològics que són capaços d’oferir cada dia més respostes. I això està molt bé. Però només és veritablement útil quan l’usuari pren les decisions sobre quines preguntes vol fer, i té criteri per discriminar la validesa i credibilitat de la informació localitzada. Així, la pregunta de fons potser té a veure amb les diferències entre buscar, trobar i saber. Una qüestió que els motors de cerca mai no respondran de forma satisfactòria, perquè la clau només la tenim nosaltres.

ENRIC BRUGUERA