MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2004/12/30

Els Reis Mags no se’n surten amb el comerç electrònic

Publicat al setmanari ACTUAL el 30-12-2004

La campanya comercial de les festes nadalenques anima poc el reduït mercat espanyol de la venda per Internet

Enric Bruguera

El tradicional increment de consum que generen les festes del Nadal tindrà una incidència molt moderada en el desenvolupament del comerç electrònic en el conjunt de l’Estat espanyol. Així es desprèn de les previsions de l’Associació Espanyola de Comerç Electrònic (AECE), que xifra en un 30% les expectatives de creixement de la venda per Internet durant l’actual campanya comercial de Nadal i Reis. Aquesta estimació constata l’estancament en el mateix percentatge de l’any passat, i subratlla les limitacions d’oferta i demanda que encara marquen Internet com a canal de distribució comercial.

En l’increment previst per aquestes festes han entrat amb força nous sectors com el dels regals d’empresa i la venda de loteria per Internet, amb l’impuls definitiu que va suposar el fet que més de la meitat de la grossa de Nadal va ser distribuïda a través de la xarxa. Però, tot i que el pes d’aquests sectors encara no ha estat quantificat globalment, el comerç electrònic espanyol continua centrat en la venda de bitllets d’avió i tren (30%) i entrades per a espectacles (29%), cosa que no facilita gaire la competència dels Reis Mags amb Santa Claus o Papa Noël, en els EUA i la resta d’Europa, a l’hora de vehicular la compra de regals i articles de consum massiu a través de la xarxa.

En aquest aspecte, les dimensions del mercat espanyol són decisives i marquen la diferència. Segons l’ultima onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM), hi ha uns 12 milions d’usuaris habituals d’Internet, dels quals menys d’un 20% van fer compres a la xarxa durant l’any passat. La Secretaria d’Estat de Comerç i Turisme assegura que aquests usuaris es van gastar prop de 2.000 milions d’euros, cosa que situaria la despesa per usuari en poc més de 800 euros, molts dels quals gastats precisament en compres a empreses foranies.

Perquè si la demanda espanyola de comerç electrònic és limitada, l’oferta bat rècords a la baixa. La última edició de la “Mètrica de la Societat de la Informació a Espanya”, presentada fa pocs dies pel Ministeri d’Indústria i la patronal del sector d’Electrònica i Telecomunicacions (AETIC) és demolidora. Les empreses espanyoles configuren la cinquena economia estatal de la Unió Europea, però ocupen el dissetè lloc de la comunitat quan s’analitzen els 45 indicadors corresponents a la penetració de la Societat de la Informació en les seves activitats. Pel que fa al comerç electrònic, la dada és incontestable: gairebé el 90% de les empreses espanyoles està connectada a Internet, però menys de dues empreses de cada cent utilitza la xarxa com a canal de venda i distribució.

Això permet entendre el contrast entre el balanç del comerç electrònic autòcton i les previsions anunciades fa pocs dies per entitats com Visa International, que augura per aquest any un volum de vendes electròniques d’uns 150.000 milions de dòlars, amb un increment del 56% respecte de l’any anterior. O les xifres de venda electrònica de la campanya de Nadal als EUA, que només en el mes de novembre ja va moure gairebé 7.000 milions d’euros.

I ajuda a entendre també l’augment d’activitat, facturació i prestigi de les gran superfícies virtuals, en molts casos beneficiades per la facturació d’usuaris espanyols a la recerca d’una oferta variada, segura i solvent en els seus terminis de lliurament de productes. Amazon, la primera llibreria on-line, no només ha batut els seus propis rècords de vendes, sinó que per primera vegada ho ha fet venent més articles d’electrònica de consum que llibres. I buscadors i comparadors de productes, com Froogle i Shopzilla, han anunciat també augments espectaculars en la demanda de consum electrònic.

ADRECES
AECE: http://www.aece.org/
Estudi General de Mitjans: http://www.aimc.es/
Secretaria d’Estat de Comerç i Turisme: http://www.revistasice.com/
AETIC: http://www.aetic.org/
Visa International: http://www.corporate.visa.com/
Amazon: http://www.amazon.com/
Froogle: froogle.google.com
Shopzilla: www.shopzilla.com

La sort d’una bona distribució logística

Al comerç electrònic autòcton li ha tocat aquest any la grossa de Nadal. El fet que més de la meitat de les sèries del primer premi van ser distribuïdes per Internet a tot el món des de la localitat lleidatana de Sort, no només avala la seguretat i garanties de la compra electrònica, sinó que posa l’accent en el veritable factor crític de la venda virtual: la capacitat logística per fer arribar al comprador el seu producte en els terminis establerts.

La Bruixa d’Or (http://www.labruixador.es/) ha arribat a vendre per Internet el 70% dels seus 5.000 números de loteria perquè, a més d’activar un sofisticat sistema informàtic que permet accedir al seu servidor i triar butlleta, ha estat capaç de fer arribar puntualment les paperetes a qualsevol punt del món. Cobrant contra reemborsament les comandes inferiors a 1.800 euros, i contra confirmació de transferència bancària les d’import superior.

A mes de deixar clar que en el comerç electrònic és difícil mantenir les fronteres de l’intercanvi comercial –el número venut a Sort és dels més repartits arreu del món-, la grossa d’enguany ratifica que qualsevol usuari és susceptible de ser client del comerç electrònic sempre que li resulti més fàcil i més barat que anar presencialment a la botiga.