MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2004/12/02

Internet suspèn en connexió i seguretat

Publicat al setmanari ACTUAL el 2-12-2004

Tarifes altes, velocitat baixa i poca protecció davant de les estafes centren les queixes dels usuaris de la xarxa a l’Estat espanyol.

Enric Bruguera

Utilitzar la xarxa és car, lent i poc segur. Aquest és el diagnòstic que es desprèn de les queixes que els usuaris espanyols d’Internet fan arribar a sites com l’Asociación de Internautas (AI) o l’Asociación de Usuarios de Internet (AUI). Organismes com Red.es o l’Agència de Qualitat d’Internet (IQUA) han començat a emetre recomanacions i a elaborar codis de conducta deontològica per intentar regular l’ús de la xarxa i impedir que determinats abusos frenin el creixement de la Societat de la Informació. Però la seva tasca és complicada.
El botó de mostra el proporciona Telefónica, que està completant aquests dies el seu projecte d’increment gratuït de la velocitat de connexió de banda ampla en les seves ofertes d’ADSL. Efectivament, avui qualsevol usuari pot obtenir una tarifa plana de connexió a 512 Kbps per uns 45 euros, IVA inclòs. La qüestió és que només els danesos paguen més per unes prestacions molt similars. A Irlanda, Gran Bretanya, Portugal o Itàlia, el mateix servei es situa en la franja dels 30 euros. I a França, Alemanya i Bèlgica es pot obtenir per una mitjana de 25 euros.
En l’àmbit de les empreses, el cost d’adquisició, connexió i manteniment de tecnologia vinculada a Internet es veu com un dels grans frens per al creixement de l’ús i la implantació de la xarxa, segons una enquesta a 4.000 companyies catalanes, presentada aquesta mateixa setmana per la Cambra de Comerç de Barcelona.
I això que el preu ha estat assumit per l’Administració com a cavall de batalla per fer créixer els 12 milions d’usuaris d’Internet que, segons les últimes dades de l’Estudi General de Mitjans, representen el 33,1% d’espanyols majors de 12 anys. El mateix Secretari d’Estat de Telecomunicacions, Francisco Ros, fa pocs dies animava a les empreses que comercialitzen ADSL a ser “més agressives” en la seva política de preus per tal de desenvolupar més, i més ràpidament, el mercat de la banda ampla. La seva recomanació, però, xocava sorprenentment amb el rebuig que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) havia emès pocs dies abans contra una oferta de la mateixa Telefónica, que baixava fins a menys de 10 euros al mes la seva connexió. Rebuig fonamentat en la possible competència deslleial respecte d’altres operadores, les quals depenen del control de Telefónica sobre la xarxa per poder oferir els seus serveis de connexió.
I és que en el mercat de la connectivitat a Internet, el preu és important, però no és l’únic factor. Durant les primeres jornades de Qualitat d’Internet, convocades per IQUA a finals de la setmana passada a Madrid, experts i analistes van insistir que en un canal com Internet el més important és l’autoregulació dels diversos agents que proporcionen connectivitat, seguretat i continguts. L’IQUA ja ha definit codis de conducta referents a la protecció de menors, publicitat, comerç electrònic i transaccions a la xarxa. I ha aconseguit que gairebé un miler d’empreses i entitats hagin sotmès voluntàriament els seus sites virtuals a aquestes recomanacions, afegint així el logotip de l’organisme com a segell de qualitat.
I és precisament en el camp de la qualitat on és més difícil trobar garanties per part de les empreses proveïdores de connexió. Només cal repassar les opinions que molts usuaris aboquen a fòrums com el de l’AUI després de comprovar en el web-test de l’associació la velocitat i qualitat reals de la connexió que paguen.

ADRECES
Asociación de Internautas (AI): http://www.internautas.org/
Asociación de Usuarios de Internet (AUI): http://www.aui.es/
Red.es: http://www.red.es/
Agència de Qualitat d’Internet (IQUA): http://www.iqua.net/
Cambra de Comerç de Barcelona: http://www.cambrabcn.es/
Comissió Mercat Telecomunicacions: http://www.cmt.es/
Web-test de l’AUI: www.aui.es/aui_test
Hispasec: http://www.hispasec.com/

ENGINY I ENGINYERIA DEL FRAU
Un de cada quatre usuaris espanyols utilitza Internet per fer les seves gestions bancàries. La majoria d’estudis coincideixen que els sistemes informàtics de seguretat de bancs i entitats financeres són suficients i efectius. Però el risc de frau que planeja sobra la banca electrònica té menys de sofisticació tecnològica que de mecanismes d’enginyeria social, a través dels quals es pretén enganyar a l’usuari perquè sigui ell mateix qui proporcioni les claus d’accés als seus comptes i targetes de crèdit.

El fenomen es diu phishing i presenta una mecànica ben senzilla: l’usuari rep un correu electrònic, suposadament enviat pel seu banc, que li demana que revalidi les seves claus d’accés introduint-les en un web d’aparença idèntica al de l’entitat oficial. Si l’usuari pica, haurà proporcionat a un desconegut tota la informació que necessita per buidar-li els comptes i les targetes de crèdit.

Els 116 casos de phishing registrats l’any 2003 han pujat a més de 2.000 durant el 2004, cosa que ja ha portat als experts en seguretat informàtica a demanar als bancs que adoptin mesures complementàries per dificultar aquest tipus d’engany. Segons un recent estudi de la consultora Hispasec, només el 60 per cent dels cinquanta bancs espanyols analitzats prenen mesures informàtiques efectives per impedir el phishing sobre els clients.