MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2004/12/07

Pinça poc virtual

Publicat al diari AVUI el 7-12-2004

L’usuari autòcton d’Internet no acabarà el 2004 amb uns preus de connectivitat equivalents als de la resta d’internautes europeus, ni amb una qualitat de connexió corresponent a les tarifes que pateix, ni amb un accés a la banda ampla lleugerament comparable al que gaudeix el que encara anomenem “primer món”. El que sí que es podrà permetre l’usuari autòcton de la xarxa per celebrar el primer lustre del segle XXI, és recórrer Internet amb un navegador de codi lliure -el Firefox (www.softcatala.org/prog167.htm)-, buscar dades a les entranyes del seu ordinador amb el Google Desktop Search (http://www.desktop.google.com/), i contemplar satisfet com organismes oficials de Suècia, Finlàndia o Dinamarca aconsellen anar prescindint de productes Microsoft ara que comença a haver-hi alternatives gratuïtes i més segures a l’imperi –de pagament- de Bill Gates.

Perquè aquesta potser haurà estat la gran revolució de l’any: el navegador Internet Explorer, de Microsoft, pot entrar al 2005 perdent gairebé un 10% dels usuaris que havia anat guanyant fins arribar a copar el 90% del mercat global dels navegadors. La dada és important si tenim en compte que l’Internet Explorer va incrustat en el sistema operatiu Windows, i que aquest és present en el 90% d’ordinadors de tot el món. La pèrdua de mercat de l’Explorer, per tant, va més enllà d’una simple qüestió de preferències per part d’usuaris que opten per adquirir un o altre producte. Estem parlant d’usuaris que ja tenen l’Explorer en el seu ordinador i que, conscientment i voluntàriament, en prescindeixen i prefereixen buscar, descarregar, instal·lar i utilitzar un altre navegador.

I el que és significatiu és que la davallada de l’Explorer no l’està facilitant la competència comercial d’un altre producte, sinó que l’està capitalitzant el nou navegador Mozilla Firefox, desenvolupat per la comunitat Mozilla (http://www.mozilla.org/), que aplega programadors que treballen en projectes oberts, de codi lliure, gratuïts i en constant evolució i adaptació a les necessitats i indicacions dels usuaris. Entre elles les relatives a la seguretat i el plurilingüisme: Firefox va ser accessible en català al mateix temps que en altres idiomes, sense costos afegits, gràcies a la col·laboració de Softcatala (http://www.softcatala.org/), el projecte de codi obert guardonat recentment amb el Premi Nacional d’Internet 2004.

En termes absoluts, Microsoft i Bill Gates encara poden dormir tranquils: els queda molt de marge per liderar els rànkings mundials d’empreses, cotitzacions borsàries i multimilionaris. Però aquestes últimes setmanes de l’any apunten tendències que, com a mínim, haurien d’inquietar-los. Sobretot quan el codi lliure s’està estenent també en empreses i administracions públiques, entre elles moltes de catalanes i espanyoles. I quan empreses com Google apreten la pinça de la qualitat i el servei, oferint productes gratuïts per cercar informació dins del mateix Windows –Google Desktop Search-, emmagatzemar grans quantitats d’informació en servidors de correu electrònic –Gmail- o localitzar a la xarxa informació d’alta especialització tècnica i científica –Google Scholar-.

Fa pocs dies a Madrid Bill Gates en persona prometia al govern espanyol tota mena de col·laboració informàtica a canvi de neutralitat a l’hora de triar productes i proveïdors. Una curiosa demanda, aquesta de la neutralitat, venint d’algú que fins ara sempre havia entès que competir és precisament fer desaparèixer la competència.

ENRIC BRUGUERA