MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2005/01/27

La venda legal de música per internet fa recular la pirateria

Publicat al setmanari ACTUAL el 27-1-2005

Les discogràfiques confien en la lluita contra la còpia fraudulenta per superar la crisi sense fer reconversions

Enric Bruguera

Per internet continuen circulant milions de fitxers digitals de música que escapen a tota mena de control legal, però al seu costat durant els últims dotze mesos s’han produït més de 200 milions de descàrregues musicals en cadascuna de les quals l’usuari ha pagat el preu estipulat, la companyia discogràfica ha cobrat el que li pertoca, i els royaltys, drets d’autor i impostos han arribat als seus destinataris legítims. La venda legal de música per la xarxa no elimina els estralls de la pirateria, però el seu creixement ha obert un canal de consum que contraresta la còpia i el tràfic il·lícit.

Així ho ha entès amb optimisme la Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica (IFPI), que en el seu últim informe, Digital Music Report 2005, destaca que les botigues virtuals de venda de música s’han multiplicat per quatre durant l’últim any i han sobrepassat les dues-centes a tot el món. D’aquestes, iTunes Music Store, d’Apple, ha superat totes les previsions i, amb mes de 250 milions de cançons venudes en 15 països, ha arribat a dominar el 70% del mercat mundial de la venda legal de música.

Tot i que el conjunt de botigues virtuals inventariades per ProMusic han doblat en un any el seu catàleg i han arribat al milió de temes disponibles online, la seva facturació del 2004 ha representat només un 2% del total d’ingressos de la indústria discogràfica, cosa que permet dibuixar unes expectatives de creixement d’un 25% per als pròxims cinc anys. Sobretot comptant amb l’èxit simultani que ha tingut la IFPI en la seva croada contra la pirateria a la xarxa. Durant el 2004 les seves accions legals en 102 països van permetre tancar gairebé 61.000 webs que facilitaven la descàrrega il·legal de música, van deixar inactius prop de 500 servidors d’intercanvi d’arxius P2P, i van aconseguir l’eliminació de 1.600 milions de fitxers musicals pirates.

La IFPI admet que en aquest moment té localitzats uns 150.000 sites que encara faciliten la descàrrega gratuïta de música, i que hi ha a internet prop de 900 milions de fitxers il·legals, la majoria dels quals són accessibles a través de xarxes d’intercanvi com eDonkey i KaZaA. Però facilita una dada reveladora de la veritable dimensió del problema: el 75% de la distribució il·legal de música per internet es produeix entre el 15% dels usuaris, cosa que contradiu el suposat caràcter massiu de la pirateria online i la seva incidència decisiva en la crisi discogràfica.

Aquests arguments són precisament els que a l’Estat espanyol l’administració i la indústria discogràfica esgrimeixen per justificar la crisi del sector i la imminent reforma de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació, coneguda com a Llei d’Internet, que el govern central ha anunciat per al pròxim mes de març.

A parer de l’associació espanyola d’empreses discogràfiques (AFYVE/Promusicae), és la pirateria el que ha provocat una caiguda del 12,6% de les vendes legals de discos el 2004, amb unes pèrdues de prop de 500 milions d’euros. En un informe presentat aquests últims dies, puntualitza que la falsificació organitzada i distribuïda al carrer a través de 9.000 venedors il·legals –el conegut “top manta”- ha suposat gairebé 50 milions d’euros fraudulents, cosa que equivaldria a un 10% del volum de la venda legal. Però pel que fa a la pirateria online, l’estudi admet que no es pot quantificar la incidència real en la caiguda d’un 30% de facturació que la indústria discogràfica ha experimentat des de l’any 2000.

A pesar de la manca de concreció sobre el pes de la pirateria per internet, el Ministeri de Cultura ja ha acordat amb les discogràfiques reformar la Llei d’Internet, de forma que seran els proveïdors de servei els qui hauran de vigilar que per les seves xarxes no circulin continguts il·legals. Una reforma que des d’entitats com l’Associació de Música a Internet (AMI) es veu inútil perquè considera que la crisi de les discogràfiques no prové de la pirateria, sinó de la seva incapacitat per reconvertir les estructures del sector i revisar la política de preus dels CDs convencionals.

ADRECES
Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica (IFPI): http://www.ifpi.org/
iTunes Music Store: www.apple.com/es/itunes
ProMusic: http://www.pro-music.org/
Llei de Serveis de la Societat de la Informació: http://www.lssi.es/
AFYVE/Promusicae: http://www.afyve.com/
Ministeri de Cultura: http://www.mcu.es/
Associació de Música a Internet: www.asociacionmusica.com

El mòbil sonarà millor
El futur de la venda i el consum de la música digital passa inexorablement pel telèfon mòbil. Així ho han proclamat fa pocs dies a Cannes empresaris, executius i experts de tot el món convocats pel Mercat Internacional del Disc i l’Edició Musical (MIDEM).

L’imminent desplegament de la telefonia de tercera generació, amb connexió de banda ampla a internet i major capacitat d’emmagatzemament dels terminals, faran de l’inseparable aparell l’estri ideal per comprar i escoltar música en qualsevol lloc i circumstància. Amb l’avantatge afegit que el seu desenvolupament incipient permetrà incorporar tots els elements de seguretat necessaris per intentar impedir la pirateria. Un operador francès de telefonia, fins i tot, va profetitzar la dada que tothom volia escoltar: el 2007 el 25% de la música es comprarà amb el mòbil.

Per als escèptics hi ha motius de reflexió: la venda de tons musicals per als telèfons mòbils ja mou anualment uns 3.000 milions d’euros a tot el món. I l’any 2003 ja va assolir a Espanya una facturació de gairebé 80 milions d’euros.

2005/01/24

Residus mòbils

Publicat al diari AVUI el 24-1-2005

Ara que els fabricants de telèfons mòbils van tancant els seus balanços comercials de l’any 2004, comença a prendre cos la xifra de 15,5 milions com a dada, rodona i definitiva, de vendes de terminals mòbils a l’Estat espanyol durant els últims dotze mesos. Aquesta quantitat no bat el rècord de l’any 2000, quan la incorporació massiva al cel·lular de butxaca va originar la venda de gairebé 18 milions d’aparells. Però supera àmpliament les vendes dels anys 2001, 2002 i 2003. I torna a plantejar amb força una qüestió que fabricants, operadores, administració i usuaris solem obviar: en un dels mercats més madurs i saturats de la Unió Europea, on la penetració del mòbil ronda el 90 per cent de la població, la majoria de nous terminals venuts substitueixen telèfons anteriors. I això genera una massa creixent de residus de mòbils obsolets, dels quals ningú no sembla que se’n preocupi gaire.

En el balanç del 2004, fabricants i operadores telefòniques admeten obertament les seves obsessions comercials de present i de futur amb una valoració global agredolça: les pantalles amb coloraines i les musiquetes polifòniques han motivat a més de 14 milions i mig d’usuaris de mòbils (95 per cent) a renovar el seu terminal, i uns 7 milions (un 50 per cent), a més, han substituït el seu antic terminal per un de nou amb càmera de fotos, el gran esquer comercial que la telefonia mòbil ibèrica ha explotat amb èxit els últims mesos. Però només uns 900.000 usuaris (menys del 6 per cent) han decidit jubilar els seus antics aparells i adquirir terminals UMTS de tercera generació per transmetre dades i vídeo a través d’una connexió mòbil d’alta velocitat a Internet.

L’elevat preu dels terminals, la manca de serveis consolidats, els problemes de cobertura en moltes àrees de la península i l’escassetat d’usuaris amb terminals per fer videoconferència són algunes de les causes que justifiquen el retard de la incorporació massiva a la telefonia del futur. Un retard que dilata la recuperació de les inversions multimilionàries que les operadores van fer a l’hora d’adquirir les llicències corresponents, però que els facilita una coartada comercial incontestablement optimista: una gran part dels 15 milions d’usuaris que han renovat ara el seu terminal, tornaran a canviar-lo els pròxims dos anys per accedir a noves prestacions.

Així que el problema dels terminals obsolets, lluny de resoldre’s, presenta unes expectatives de creixement preocupants. Si actualment el parc espanyol de telèfons mòbils és d’uns 40 milions d’aparells, i si en els últims cinc anys –del 2000 al 2004- s’han venut gairebé 70 milions de terminals, la resta més elemental permet deduir que hi ha uns 30 milions d’aparells que han passat a la categoria de residus, els quals, a un pes per telèfon d’uns 100 grams, poden rondar les 3.000 tones de deixalles, entre les quals cal comptar les bateries i altres materials de toxicitat variable.

Hi ha iniciatives de recuperació i reciclatge de mòbils obsolets. La campanya “Tragamóvil” (http://www.tragamobil.com/) , de l’ASIMELEC, el grup Eroski, operadores del sector i diversos fabricants, ha arribat a tractar uns 175.000 quilos de residus procedents de gairebé dos milions de mòbils en desús. I altres iniciatives més locals de reciclatge també han recuperat i tractat petits percentatges de deixalla mòbil. Però la desproporció entre el reciclatge i l’escombraria telefònica continua sent immensa i amenaça de créixer els pròxims mesos. Potser tots plegats, a més d’il·lusionar-nos amb el que podrem fer des del mòbil del futur, hauríem de preocupar-nos del que cal fer amb els vells aparells del passat recent que ja no tornarem a utilitzar.
ENRIC BRUGUERA

2005/01/22

Santa Pau celebra su “Fesolada” de Sant Antoni

Publicat en El Periódico de Catalunya el 22-1-2005

Santa Pau –carretera GI-524 entre Olot y Banyoles- rendirá mañana homenaje a su producto más emblemático y universal: el “fesol” de Santa Pau. La Feria del Fesol, con la que anualmente la localidad celebra la festividad de Sant Antoni, contará con la tradicional bendición de animales y una muestra de artesanía y productos agroalimentarios, pero su acto estrella será la Fesolada, una jornada gastronómica popular en la que los restaurantes de la localidad presentarán en la Plaça Major numerosos platos protagonizados por la pequeña y deliciosa judía. Los tíckets de degustación podrán ser adquiridos allí mismo a un precio de 4€ por tres consumiciones.

La Fesolada ofrece al visitante un delicioso pretexto para deambular por las callejuelas de un conjunto histórico-artístico muy bien conservado y disfrutar las magníficas arcadas y soportales de la Plaça Major, la calle de la Vila Vella y la Placeta dels Balls. Atención especial merecen el Castell de la antigua baronía medieval y la iglesia de Santa Maria, del siglo XV. En los alrededores, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa brinda parajes tan excepcionales como los volcanes de Santa Margarida y Croscat, la cascada de Can Batlle y la Fageda d’en Jordà. En Internet: www.garrotxa.com/santapau. ENRIC PAYÀ

Sopas y postres
Desde las sopas hasta los postres, el “fesol” (http://www.fesolsdesantapau.info/) ha generado una gastronomía propia con platos tan insólitos como la crema de “fesols” con cigalas y shitake, que presentará en la Fesolada el Restaurant Can Daina (972.68.04.42), o los “volcanets” dulces de “fesols”, delicioso postre del Restaurant Cal Sastre (972.68.04.21).

2005/01/20

La proliferació de codis espia supera la plaga dels virus

Publicat al setmanari ACTUAL el 20-1-2005

Desenes de programes ocults en la majoria d’ordinadors envien per la xarxa informació privada sobre el seu usuari

Enric Bruguera

Finestres publicitàries que s’obren sense més ni més, connexions telefòniques automàtiques a números d’alta tarificació, canvis en la pàgina d’inici del navegador d’Internet, recepció de correu electrònic no desitjat amb detalls de la pròpia identitat, alentiment anormal de la velocitat del sistema... Totes aquestes irregularitats són símptomes de l’existència de programes espia en el disc dur de l’ordinador personal. El fenomen, conegut genèricament com spyware, ha crescut i s’ha escampat exponencialment els últims quatre anys, i ha arribat a superar fins i tot el ritme de producció i difusió de virus per la xarxa.

De l’increment i el risc de l’spyware ja han alertat els últims mesos empreses de seguretat informàtica amb dades colpidores. La consultora IDC assegurava en un estudi recent que un 67% dels ordinadors domèstics estan infectats per alguna forma de spyware. Mentre que Spyware Report, de l’empresa de seguretat Webroot, afirmava en l’última edició de 2004 haver trobat codis espies en 9 de cada 10 ordinadors analitzats, amb una mitjana d’uns 25 programes espia per ordinador. Segons Pest Patrol, a més, actualment hi ha inventariats uns 22.000 programes espia, amb un ritme de creixement que pot arribar a duplicar-se cada mes.

Al contrari del que passa amb els virus, l’absència d’una incidència destructiva immediata i evident no ajuda gaire a conscienciar l’usuari de la necessitat de protegir-se dels programes espia. La majoria d’aquests codis maliciosos solen entrar inadvertidament a l’ordinador en visitar determinades pàgines web, accedir a fitxers d’alguns sistemes d’intercanvi P2P o descarregar programes gratuïts, però el seu objectiu és que el sistema i la connexió de l’usuari continui funcionant a fi de poder arreplegar com més informació millor durant el major temps possible.

Tots els codis espia tenen en comú el fet d’envair la privacitat de l’usuari sense advertir-lo, però de la alta perillositat d’alguns d’aquests programes en dóna idea l’anàlisi fet per l’empresa Webroot sobre l’spyware més difós durant l’any 2004. Al costat de codis com CoolWebSearch –control remot del navegador Internet Explorer-, Gator –anàlisi de preferències de l’usuari per enviar publicitat personalitzada- o Internet Optimizer –segrest de les pàgines d’error del navegador i redirecció a determinats webs-, hi ha programes espia com Transponder, que permeten robar remotament les dades personals que l’usuari introdueix en qualsevol formulari, i hi trobem codis com Perfect Keylogger, que fins i tot permeten a un tercer apoderar-se de les contrasenyes i tota la informació que l’usuari escriu amb el teclat del seu ordinador.

Davant de les expectatives de creixement del spyware, les companyies de seguretat informàtica, centrades preferentment en la guerra contra els virus, han començat a reaccionar per satisfer la demanda d’eines contra els programes espia. Així ho han fet Webroot i Symantec, aquesta última fabricant del conegut antivirus Norton, que han afegit solucions específiques antiespies als paquets de seguretat general que ja comercialitzaven.

Però l’acció més espectacular l’ha protagonitzat aquests últims dies Microsoft, que ha entrat per sorpresa en el camp de la seguretat informàtica llençant el seu propi programa antiespia –Windows AntiSpyware-. L’eina, que curiosament pretén oferir solucions a les vulnerabilitats que Microsoft mai no havia acabat de resoldre en el Windows i l’Explorer, de moment té caràcter gratuït per poder competir amb programes anti-spyware tan populars i potents com Ad-Ware, Spybot i SpywareBlaster, tots ells de franc. Però en comunitats especialitzades de la xarxa, com Barrapunto, no es descarta que d’aquí a un temps Microsoft també l’acabi cobrant.

ADRECES
IDC: http://www.idc.com/
Webroot: http://www.webroot.com/
Pest Patrol: http://www.pestpatrol.com/
Symantec: http://www.symantec.com/
Windows AntiSpyware: www.microsoft.com/athome/security/spyware/software/default.mspx
Ad-Ware: http://www.lavasoftusa.com/
Spybot: http://www.safer-networking.org/
SpywareBlaster: http://www.javacoolsoftware.com/
Barrapunto: barrapunto.com

Un de cada tres navegadors està segrestat
El 30% dels usuaris espanyols que utilitzen Internet Explorer, el navegador de Microsoft d’ús majoritari, tenen aquesta aplicació segrestada per codis espies que els han canviat la pàgina d’inici, els impedeixen configurar-la com ells volen, els han incrustat programes no desitjats en les barres de tasques de Windows o els direccionen de forma obligada cap a determinades pàgines web.

La investigació ha estat feta pública per l’Associació d’Internautes -http://www.internautas.org/-, que ha desenvolupat un programa específic per alliberar la pàgina d’inici i prevenir futurs intents de segrest per part de nous codis maliciosos. Aquest programa, que s’inscriu en la campanya de seguretat que l’AI està duent a terme durant aquest mes de gener -http://www.seguridadenlared.org/- és gratuït i pot ser descarregat des de l’adreça www.seguridadenlared.org/es/index26esp.html.

La majoria d’associacions d’usuaris de la xarxa, comunitats especialitzades i empreses de seguretat aconsellen complementar l’ús de programes anti-spyware amb hàbits de prevenció com activar tallafocs o firewalls, no descarregar programes de sites poc fiables i utilitzar navegadors alternatius a l’Internet Explorer, ja que fins ara ha estat aquest el que ha demostrat ser més vulnerable a l’acció dels codis espies.

2005/01/13

El mòbil dispara l’acumulació de deixalla electrònica

Publicat al setmanari ACTUAL el 13-1-2005

La renovació d’equips i terminals cel·lulars avança a un ritme molt més ràpid que el reciclatge dels telèfons obsolets

Enric Bruguera

Un telèfon mòbil té un pes mitjà aproximat d’uns 100 grams, és petit, i en el moment de ser substituït per un terminal més sofisticat sòl quedar-se en un calaix a l’espera de ser llençat a les escombraries al cap d’un temps. D’un en un, els mòbils no presenten aparents problemes de gestió de residus. Però les últimes estimacions indiquen que en els últims dos anys uns 18 milions d’aparells han anat quedant en desús a tot l’Estat, quantitat que representa que gairebé 2.000 tones de deixalla electrònica es van escampant sense gaire control.

El problema dels residus electrònics i el seu reciclatge no es limita només als terminals de telefonia mòbil. Inclou també televisors, ordinadors, impressores, reproductors de vídeo i DVD, i tota mena de ginys electrònics, el conjunt dels quals cada any genera a Espanya unes 200.000 tones d’e-deixalla, en alguns casos altament contaminant. Tots aquests aparells tenen en comú un cicle de vida útil cada cop més curt, degut a l’accelerada aparició de nous models en el mercat i al seu relatiu abaratiment en comparació amb els preus dels serveis de reparació.

Els telèfons mòbils, a més, tenen característiques pròpies que fan més difícil el seu reciclatge. El seu petit tamany i la possibilitat que té l’usuari de desfer-se’n sense gaire complicació incideix molt poc en la conscienciació ciutadana sobre el risc de contaminació i la necessitat d’una gestió social assenyada.

En contrast amb la reduïda dimensió física de cada terminal, el creixement exponencial de la telefonia mòbil, i la lògica proliferació d’aparells, inflen el problema a un ritme galopant. L’any 2000 el primer boom de la telefonia mòbil a Espanya es va saldar amb la venda de 17,8 milions de terminals. El 2001, quan molta gent ja tenia mòbil, només se’n van vendre 8,6 milions. Però el 2002 es va encetar el procés de renovació del parc de mòbils, amb una venda d’11,5 milions d’aparells, que el 2003 va pujar fins els 14 milions, i que l’any 2004 es pot haver tancat amb uns 15 milions més de mòbils al carrer, si es confirma la tendència indicada pels 9,9 milions de mòbils venuts entre gener i setembre.

En total, durant els últims cinc anys s’han venut a l’Estat espanyol uns 67 milions de telèfons mòbils. Atès que el número de línies de telefonia mòbil actives ronda ara mateix els 37 milions, una simple resta permet aventurar que més de 35 milions d’aparells han estat substituïts en només cinc anys, dels quals les campanyes de reciclatge només n’han recuperat un petit percentatge.

A l’espera de l’aplicació de directives de la Unió Europea que els pròxims mesos poden obligar a fabricants i usuaris a implicar-se més en els costos de reciclatge dels aparells electrònics, de moment el problema específic dels mòbils només ha estat abordat de forma voluntarista per entitats i empreses que intenten encarar el doble repte de frenar l’impacte mediambiental dels residus i, alhora, aprofitar el fet que el 90% de materials d’un mòbil són reaprofitables a un cost molt baix que no arriba a 1 euro per terminal.

Aquest és l’objectiu, per exemple, de la campanya “Tragamóvil”, impulsada per l’Asociación Multisectorial de Empresas Españolas de Electrónica y Comunicaciones (ASIMELEC), amb el suport de la Fundación Grupo Eroski, de totes les operadores de telefonia mòbil –Telefónica Móviles, Vodafone i Amena-, i del 80% de fabricants del sector. Amb l’ajut financer del programa Life de la Comissió Europea, en els últims 24 mesos la iniciativa ha aconseguit tractar uns 175.000 quilos de residus procedents de gairebé dos milions de mòbils en desús, dipositats en punts de recollida escampats per botigues i grans superfícies de tot l’Estat.

Amb l’objectiu específic afegit de generar recursos d’educació per als països subdesenvolupats, la Creu Roja i la Fundación Entreculturas també ha engegat la campanya “Dona tu móvil”, que en poc més de tres mesos ha recollit i tractat gairebé 1.600 terminals procedents de punts de recollida instal·lats en 300 establiments coordinats per la Fundació Solidaritat Carrefour.

ADRECES
Campanya “Tragamóvil”: http://www.tragamovil.com/
ASIMELEC: http://www.asimelec.es/
Fundación Grupo Eroski: http://www.fundaciongrupoeroski.es/
Programa Life Comissió Europea: http://europa.eu.int/scadplus/leg/es/lvb/l28021.htm
Campanya “Dona tu móvil”: http://www.donatumovil.org/
Creu Roja: http://www.cruzroja.es/
Fundación Entreculturas: http://www.entreculturas.org/
Fundación Solidaridad Carrefour: www.carrefour.es/fundacion

Munts d’e-residus a Europa i als EUA
Les dades són fragmentàries, però colpidores. Segons les últimes dades de la Unió Europea, cada ciutadà comunitari genera uns vuit quilos de residus electrònics cada any, i a l’altra banda de l’Atlàntic els nord-americans substitueixen cada dia uns 133.000 ordinadors, dels quals només es reciclen els components d’un 10%.

Mentre Brussel·les enllesteix noves directives per intentar reaprofitar el 60% de la brossa electrònica i prohibir l’ús dels elements més contaminants en la fabricació d’aparells a partir del 2006, en els EUA s’ha creat fa pocs dies una gran coalició empresarial per ajudar als consumidors a reciclar els e-residus.
Liderada per l’empresa de subhastes online eBay, la iniciativa aplega grans empreses com Intel, Apple, IBM, Hewlett-Packard i UPS, així com la Silicon Valley Toxics Coalition i l’Agencia de Protecció del Medi Ambient dels EUA. Sota el nom de “Rethink Iniciative”, les seves activitats no només afectaran la qualitat de vida dels nord-americans, sinó que tindran un impacte decisiu en zones d’Àsia com India, Xina i Pakistan, on fins ara la indústria dels EUA ha traslladat els seus e-residus més contaminants.

2005/01/08

Cura de tranquilidad en Vilafranca de Conflent

Publicado en el Periódico de Catalunya el 8-1-2005

Tras el bullicio de las fiestas navideñas, viene bien un paréntesis de calma para afrontar el nuevo año con fuerzas renovadas. Y para ello nada mejor que una breve excursión a una localidad que exhibe con orgullo la fama de ser una de las más tranquilas y bellas del Pirineo catalán en su vertiente francesa. Vilafranca de Conflent (autopistas AP-7 y A-9, y carretera N-116 desde Perpinyà) no sólo ofrece una panorámica excepcional del desfiladero del río Tet, sino que también brinda visitas muy curiosas sobre un escenario histórico espectacular.

Tanto si se accede por la puerta de España como por la de Francia, cada una en un extremo del recinto fortificado, conviene no perderse el paseo por el camino de ronda cubierto, desde cuyos pasadizos es inevitable revivir antiguas películas de capa y espada. La iglesia de Sant Jaume, en el centro, proporciona uno de los mejores ejemplos de la arquitectura románica de la zona y prepara al visitante para la ascensión al Fuerte Libèria. Desde el siglo XIX una escalera subterránea de mil peldaños da acceso al insólito fortín literalmente colgado sobre Vilafranca, pero, afortunadamente, en pleno siglo XXI también se organizan excursiones en vehículos todo terreno. En Internet: www.tourisme.fr/office-de-tourisme/villefranche-de-conflent.htm . ENRIC PAYÀ

Mesa de ensueño
Acorde con el ambiente romántico de Vilafranca, el Auberge Saint Paul (334.68.97.10.84) presenta una excelente cocina creativa en el marco incomparable de su recoleta capilla románica del siglo XII. Para quien no quiera conducir después de cenar, el Hotel Le Vauban (334.68.96.18.03), justo al lado, tiene habitaciones con buenas vistas a la plaza de la iglesia.

2005/01/06

L’usuari inicia el 2005 plantant cara als virus d’internet

Publicat al setmanari ACTUAL el 6-1-2005

Les campanyes de prevenció i seguretat comencen a contrarestar la proliferació de codis maliciosos a la xarxa

Enric Bruguera

Durant l’any 2005 continuarà augmentant la producció de virus informàtics i codis maliciosos que circulen per internet, però, alhora, la xarxa pot ser més segura si els usuaris mantenen les tendències creixents de prevenció que han anat consolidant al llarg dels últims dotze mesos. Així es desprèn del conjunt d’estudis de diversos organismes i empreses de seguretat, segons els quals l’increment de virus detectats el 2004 ha anat acompanyat d’una reducció d’alertes d’alt risc de gairebé un 40%.

Tot i que aquests últims dies encara s’estan produint infeccions importants per part de virus com l’Atak.H i el Zafi.D, camuflats en aparents felicitacions electròniques nadalenques, el Centro de Alerta Temprana Antivirus (CATA) ha encetat l’any amb un balanç optimista perquè les mesures de seguretat adoptades pels usuaris han permès reduir les alertes de màxim risc.

A l’Estat espanyol s’han detectat 1.160 nous codis maliciosos i s’ha constatat que un de cada sis missatges de correu electrònic era portador de virus. Però, en canvi, han caigut en un 40% les alertes greus de l’organisme del Ministeri d’Indústria, a pesar que durant l’últim any el CATA ha doblat el número de correus analitzats fins arribar a gairebé 4 milions de missatges diaris.

En aquesta millora qualitativa de la seguretat a la xarxa estan tenint una incidència, lenta però constant, les campanyes de prevenció. La pàgina web del mateix CATA ha rebut gairebé 6 milions de visites durant l’últim any i ha facilitat unes 300.000 descàrregues gratuïtes d’eines i programes antivirus.

L’Associació d’Internautes (AI), per la seva banda, manté fins a finals de gener la seva VI Campanya de Seguretat a la Xarxa amb instruccions, recomanacions i eines informàtiques orientades a combatre els efectes dels virus i protegir els ordinadors dels usuaris. La campanya, a més, compta amb un servei de línia oberta de correu electrònic atès per experts en seguretat, a través del qual es poden plantejar problemes i casos concrets.

Atesa la dificultat d’exercir un control efectiu sobre la creació i circulació de virus per internet, els màxims experts internacionals en seguretat informàtica aposten per l’acció de l’usuari individual com a un dels elements més efectius a l’hora de prevenir i frenar infeccions massives, sobretot davant de les previsions per al 2005 que anticipen amenaces més sofisticades i potents.

Segons l’últim estudi de l’empresa de seguretat McAfee, presentat a Toronto fa pocs dies, la combinació de virus i spam –correu electrònic no desitjat- pot escampar els pròxims mesos nous codis maliciosos destinats a introduir-se d’amagat en els nostres ordinadors i facilitar el seu control remot a qualsevol desaprensiu. La companyia Sophos, per la seva banda, també ha alertat que els 10.000 nous virus detectats a tot el món durant el 2004 poden quedar-se en una pura anècdota davant de la proliferació de nous sistemes d’estafa bancària –phising- i segrest remot d’ordinadors.

Decàleg de seguretat

Per ajudar als usuaris a mantenir uns nivells mínims de prevenció informàtica, el CATA ha posat al dia el seu decàleg de seguretat:

· Utilitzar sempre un antivirus actualitzat en l’ordinador.
· Actualitzar regularment el sistema operatiu i el programari per incorporar les últimes eines contra noves amenaces.
· Fer servir programari legal.
· Instal·lar un tallafocs o firewall per impedir intrusions a través de la connexió a internet.
· Usar programes que impedeixen l’obertura de finestres no desitjades en el navegador.
· Vigilar la recepció del correu electrònic.
· Verificar l’origen dels missatges de correu electrònic i desconfiar d’emissors desconeguts.
· Ser prudent abans de respondre missatges que li sol·licitin contrasenyes i nom d’usuari.
· Malfiar-se dels missatges repetits.
· Informar-se permanentment sobre les amenaces i les eines per poder prevenir-les de forma eficaç.

ADRECES
CATA: alerta-antivirus.red.es
AI: http://www.internautas.org/
VI Campanya Seguretat a la Xarxa: http://www.seguridadenlared.org/
McAfee: http://www.mcafee.com/
Sophos: http://www.sophos.com/


Campanya per frenar l’augment del robatori de mòbils
La telefonia mòbil encara no ha estat afectada de ple pels atacs de virus informàtics, però és víctima d’una plaga creixent molt més convencional: el simple robatori de terminals. Coincidint amb les festes de Nadal i Reis, i amb l’increment de vendes d’aparells cada cop més sofisticats, el ministeri d’Indústria ha rellançat la seva campanya per al bloqueig de terminals a fi de facilitar la inutilització dels aparells en cas de robatori i dissuadir així als pispes dels seus propòsits de revenda dels telèfons robats.

El sistema de bloqueig de mòbils va permetre al llarg del 2004 deixar inutilitzats un total de 143.000 mòbils que havien estat robats als seus propietaris. Per poder alertar de la sostracció del terminal i obtenir immediatament la seva inutilització provisional l’usuari ha de facilitar a la seva companyia telefònica el Número d’Identificació Únic (IMEI) del seu aparell. Aquest número sol figurar en la caixa de l’embalatge del terminal i en el mateix aparell, normalment en el compartiment de la bateria. També es pot obtenir marcant en l’aparell *#06#. És, per tant, imprescindible tenir-lo guardat en lloc segur per poder fer-lo servir de forma immediata si arriba el cas.