MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2005/02/24

La UE alerta del risc de fractura digital a Espanya

Publicat al setmanari ACTUAL el 24-2-2005

Creix la distància qualitativa entre els usuaris d’internet i el 60% de ciutadans que resten al marge de les noves tecnologies

Enric Bruguera

L’ús de les noves tecnologies per part dels ciutadans de l’Estat espanyol avança a un ritme inferior al de la mitjana europea, i ho fa amb desequilibris importants que amenacen a consolidar fractures digitals entre zones geogràfiques, entre àmbits urbans i rurals, entre sexes i entre grups d’edat. Així ho alerta un recent informe de la Comissió Europea, la publicació del qual ha coincidit amb diversos estudis que ratifiquen la distància tecnològica entre col·lectius d’usuaris d’internet que cada vegada fa un ús més avançat de la xarxa i grans sectors ciutadans que resten al marge de la utilització de les noves tecnologies.

En el seu últim estudi Brussel·les ha estat contundent: el 34% d’usuaris d’internet que ha constatat a l’Estat espanyol està molt per sota del 41,4% de la mitjana de la comunitat, i a un abisme del 72% de Suècia, el 71% de Dinamarca o el 65% d’Holanda. Ni tant sols l’ampliació de la UE ha permès a Espanya aliviar del tot aquella tercera posició per la cua que abans ostentava sobre Grècia (22%) i Portugal (21%): fins i tot Txèquia, amb un 35,5% d’usuaris, li ha passat al davant.

A més d’aquesta baixa taxa de connexió, la UE considera alarmant que entre els usuaris espanyols hi hagi una distància del 15% entre homes i dones –desequilibri només superat per Romania, Hongria, Grècia, Xipre i Malta-, i que gairebé el 82% d’usuaris sigui menor de 55 anys, proporció només desbordada per Eslovènia, Portugal, Malta, Xipre, Lituània i Romania.

L’advertiment de la Comissió Europea, fet a partir d’un exhaustiva anàlisi de l’evolució de l’ús d’internet entre el 2001 i el 2003, va rebre el 20 de febrer passat una dramàtica confirmació durant el referèndum espanyol sobre la Constitució europea: dels dos milions d’electors de 52 localitats espanyoles convocats durant divuit dies per participar en una prova pilot de vot electrònic, només un escarransit 0,54% (10.543 persones) van participar en l’assaig de democràcia virtual.

Confirmant aquestes tendències, les dades més actualitzades corresponen a l’enquesta publicada aquests últims dies per l’Institut Nacional d’Estadística, referida al 2004. Al costat de xifres que, en principi, poden semblar espectaculars, com el creixement d’un milió de connexions domèstiques a internet durant els últims dotze mesos analitzats, l’estudi admet que del 48,1% de llars espanyoles amb ordinador només el 30,8% tenen accés a la xarxa. Unes dades no gaire vistoses si tenim en compte que un 46,6% de llars tenen DVD.

L’estudi de l’INE xifra els usuaris d’internet en un 37,5% (13,5 milions de persones) de la població espanyola major de 15 anys. I constata la posició diferencial de Catalunya pel damunt de la mitjana espanyola, tot i que encara deficitària respecte als indicadors europeus. Així, l’INE assegura que Catalunya lidera la proporció de llars amb accés a internet, amb un 40,4%, i que només és superada per la comunitat de Madrid en índex d’ordinadors domèstics (54,7%) i penetració de l’ús d’internet (44,2%).

Una posició diferencial que també avala l’informe “La sociedad de la información en España”, promogut pel grup Telefónica, que reconeix als joves catalans d’entre 14 i 25 anys un 85% de connexió a internet, mentre que assegura que el 76% de les empreses del Principat tenen connexió a la xarxa.

Al costat d’aquests percentatges, els estudis sobre l’ús que fan els usuaris habituals d’internet són d’allò més optimistes. L’últim estudi de la Asociación para los Medios de Comunicación (AIMC) xifra en un eufòric 51% l’índex de penetració de connexions d’alta velocitat, en un 64% els usuaris de la banca electrònica i en un 50% els internautes per als quals la xarxa ja s’ha convertit en el mitjà preferent per a iniciar i mantenir noves relacions personals.

ADRECES
Estudi de la Comissió Europea: europa.eu.int/comm/employment_social/news/2005/feb/eincllocal_en.pdf
Institut Nacional d’Estadística: www.ine.es
La Sociedad de la Información en España: www.telefonica.es/sociedaddelainformacion/espana2004/index.shtml
AIMC: www.aimc.es

Posats a fer, “FesInternet”
Des de Catalunya sorgeixen tradicionalment les iniciatives més dinàmiques i avançades d’ús d’internet, però per això mateix és la comunitat que més fàcilment pot evidenciar la fractura digital entre els qui desenvolupen accions capdavanteres en l’ús social de la tecnologia i els qui resten al marge de qualsevol accés a aquestes mateixes eines tecnològiques.

Per intentar evitar aquest distanciament, la conselleria d’Universitats, Investigació i Societat de la Informació (DURSI) ha assumit enguany la coordinació de la campanya “FesInternet” (www.fesinternet.net), que fins el 6 de març vehicularà una cinquantena d’activitats encaminades a aconseguir que els usuaris avançats de la xarxa escampin entre els neòfits els avantatges i les habilitats necessàries per aprofitar les possibilitats d’internet i les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

La campanya, vehiculada a través de la xarxa i d’activitats presencials a tota Catalunya, estructura les seves propostes en grans àmbits temàtics com l’exclusió digital, els continguts d’accés lliure, el català a la xarxa, el programari lliure i la innovació tecnològica.

2005/02/19

“Peixopalo” en Sant Feliu de Guíxols

Publicat a El Periódico de Catalunya el 19-2-2005

El “peixopalo” es la denominación tradicional con la que en toda la Vall d’Aro se conoce el bacalao seco y curado al sol. De origen vikingo, el “peixopalo” llegó a la costa catalana hace siglos a través de pescadores vascos y portugueses que recalaban en el puerto de Sant Feliu de Guíxols, de forma que fue esta localidad la primera en integrarlo a la dieta local, la que más ha explorado sus posibilidades culinarias, y la que lidera la celebración anual de las jornadas gastronómicas del bacalao, que implica a numerosos restaurantes de la zona con menús especiales hasta el 13 de marzo.

Las variadas e imaginativas recetas del bacalao proporcionan al visitante un pretexto inmejorable para paladear el Sant Feliu más alejado del bullicio turístico veraniego. Partiendo de la Plaça del Mercat, antiguo centro medieval, vale la pena detenerse en el edificio del mercado, del arquitecto Joan Bordas, y admirar el ayuntamiento, documentado desde 1547. El recorrido por el casco antiguo brinda una sucesión de fachadas señoriales y modernistas como las de Can Ribot, Sibils o Vidal, sólo superadas por la majestuosidad del Casino, en pleno paseo marítimo, y por la insólita tranquilidad de las playas de Sant Feliu y Sant Pol, y de las ruinas ajardinadas del Monestir. En Internet: www.guixols.net. ENRIC PAYÀ

Dulce recuerdo
En contraste con la salazón marinera, Sant Feliu de Guíxols también posee dulce autóctono, repetidamente premiado en toda Europa durante los últimos treinta años. Se trata del “Dulce recuerdo”, una galleta, peculiar y sabrosa, elaborada a base de vainilla y chocolate, por la céntrica pastelería Gironès (972.32.06.95).

2005/02/17

Terra s’endu a la tomba el deliri de la bombolla com

Publicat al setmanari ACTUAL el 17-2-1005

Telefónica s’ofereix a recuperar per 3,21€ les accions que alguns inversors van comprar per 157€ el febrer del 2000

Enric Bruguera

Terra Networks S.A. desapareixerà com a empresa d’aquí a unes setmanes quan Telefónica enllesteixi els tràmits de la fusió per absorció que ha plantejat sobre la seva filial, de la qual ja en controlava gairebé el 76% del capital des de fa poc més d’un any. La corporació, que va ser símbol de l’anomenada Nova Economia i estandart del boom financer dels negocis a través d’internet i les tecnologies de la informació, ara ofereix als seus inversors minoritaris una valoració de 3,21€ per l’acció que havia arribat a valer 157€ fa tot just cinc anys.

La decisió de Telefónica de liquidar el que fins ara havia estat la seva filial d’internet ve determinada per l’opció d’aprofitar els aproximadament 600 milions d’euros en crèdits fiscals que Terra té a l’abast per les seves pèrdues reiterades. I, sobretot, per l’intent de racionalitzar el negoci de l’accés a internet de banda ampla, a través de l’ADSL, en el qual Telefònica i Terra són competidores teòriques, a pesar que la primera controla més del 75% del capital de la segona.

Comptant que Telefònica és la propietària de les línies telefòniques a través de les quals es distribueix l’ADSL i que ella mateixa és proveïdora d’accés, la curiosa situació havia arribat a extrems tant paradòjics com que Terra acusava a Telefònica de fer-li competència deslleial perquè no cuidava prou les necessitats de la seva filial, mentre que altres subministradors del servei d’ADSL –com Wanadoo, Jazztel o Ya.com- l’acusaven de posar entrebancs per afavorir els negocis de la mateixa Telefónica i de Terra.

L’absorció de Terra per part de Telefónica representarà afegir els 200.000 clients d’accés de la primera als més de dos milions d’abonats de l’empresa matriu, en una operació financera que intenta implicar també als 300.000 accionistes minoritaris de Terra que fins ara s’han resistit a cedir el seu poder a Telefónica. Així, l’operadora intenta ara vincular a Telefónica l’accionariat minoritari de Terra, oferint 2 accions pròpies per cada 9 accions del portal, amb una valoració estimada de 3,21 euros per cada acció de Terra.

I aquí és on xoquen interessos i mentalitats de l’operadora dominant i dels accionistes minoritaris. La versió de Telefónica és necessàriament benintencionada. Va crear Terra el 1998, el novembre de 1999 va treure gairebé el 30% de les seves accions a borsa a un preu d’11,81€ l’acció, es va triplicar el valor en només un dia, va pujar fins el màxim històric de 157€ el febrer del 2000, i després va caure en picat per l’esclat de la bombolla tecnològica que va afectar els mercats de valors a tot el món globalitzat.

Per als accionistes minoritaris de Terra, en canvi, la lectura és diferent. Agrupats majoritàriament en torn de l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) i de l’Associació Internacional d’Accionistes de Terra (Accter), el procés d’ascens i caiguda de Terra més que una sotragada tecnològica ha estat una maniobra especulativa de les de tota la vida. Per a ells, Terra va esdevenir una icona de la Nova Economia gràcies a una campanya de marketing encaminada a fer pujar la cotització de les accions a Espanya i a Llatinoamèrica, de forma que els alts executius de Terra i Telefónica, aleshores presidida per Juan Villalonga, van poder convertir les seves opcions sobre accions –les aleshores famoses stock options- amb guanys sense precedents en companyies que encara mai havien tingut cap benefici.

Quan els inversors particulars van començar a comprar accions de Terra a un preu altíssim, va ser quan la companyia i el seu soci majoritari, Telefónica, van iniciar una gestió plagada de fets tant qüestionables com la compra del portal nord-americà Lycos per 14.000 milions d’euros i la seva venda posterior per poc més 400 milions. Una gestió que finalment, segons els accionistes minoritaris, seria la que ha portat a valorar les seves accions a preu de saldo.

ADRECES
Terra: http://www.terra.es/
Telefónica: http://www.telefonica.es/
Adicae: http://www.adicae.net/
Accter: http://www.accter.com/
Lycos: www.lycos.com

“Que gran que ets, tiu”
Una de les últimes campanyes publicitàries de Terra en anuncis televisius presentava un individu apocat i raquític, que manifestava la seva admiració per un altre de molt més gran, musculós i llest. L’anunci parlava d’un nou servei, de pagament, dirigit a aficionats del Barça. Però la frase final -“Que gran que ets, tiu”- no deixava de fer pensar en els protagonistas de la història de Terra.

Perquè això és el que va pensar gairebé tothom l’any 1999 quan Pep Vallès va vendre a Telefónica el buscador d’internet Olé per 3.000 milions de pessetes. Sobretot, tenint en compte que el cercador havia estat desenvolupat en col·laboració amb la Fundació Catalana per a la Recerca (FCR) i que aquesta entitat pública l’havia venut a Vallès el 1996 per només 200.000 pessetes.
Olé, juntament amb altres cercadors llatinoamericans similars, va ser el que Villalonga va utilitzar com a base per crear el portal Terra i trencar tots els rècords borsaris l’any 2000. Un giny electrònic i una grandesa d’esperit especulador que, fins i tot en moments de davallada, ja davant de l’OPA de Telefónica sobre Terra el 2003, van proporcionar a Vallès 2,6 milions d’euros de plusvàlues i a l’aleshores president de Telefónica, César Alierta, uns 400.000 euros pels 76.000 títols de Terra que posseïa.

2005/02/10

El portàtil disputa el regnat a l’equip de sobretaula

Publicat al setmanari ACTUAL el 10-2-2005

L’ordinador mòbil sedueix a l’usuari domèstic amb processadors més potents i noves prestacions inalámbriques

Enric Bruguera

L’ordinador portàtil està deixant de ser una eina professional gairebé exclusiva de l’executiu, el representant o el venedor, i està entrant amb força a les llars privades, en competència directa amb el convencional ordinador de sobretaula. Durant l’any 2004, el parc espanyol d’ordinadors portàtils va arribar als 3,8 milions d’unitats, i va registrar augments de vendes d’un 43% respecte de l’any anterior, desbordant així l’increment de vendes dels equips de sobretaula, els quals només van aconseguir superar per ben poc un 21%.

Les dades aportades per l’Observatori Toshiba, marca líder en la venda de portàtils, apunten indicis qualitatius d’un canvi d’hàbits per part de l’usuari de l’ordinador personal. Així, del milió dos-cents mil ordinadors portàtils venuts durant l’any passat, ja ha estat un 42% el que ha tingut com a destinació la llar privada, davant d’un 41% que han estat adquirits per pimes i només un 9% per grans corporacions. Les administracions públiques, amb un 2%, i el sector educatiu, amb un 6%, són encara els grans jaciments de mercat que les empreses del sector esperen poder explotar durant els pròxims anys.

En el desplaçament del consum domèstic d’ordinadors cap el portàtil estan influint diversos factors. Un d’ells és el preu. Consultores com Ipsos-Eco Consulting i IDC coincideixen que, a pesar de les baixades de preu dels equips de sobretaula fins a xifres de 800-1000 €, aproximadament la meitat de portàtils venuts els últims dotze mesos no han superat els 1.300 €.

Al costat de l’equilibri de preus, empreses de components com Intel, fabricant del xip central que incorporen la meitat de portàtils, veuen en les noves prestacions dels equips mòbils el principal element de competència amb els ordinadors de sobretaula. Així, si fins fa poc era imprescindible comptar amb un ordinador gran a l’hora de processar música, imatge i jocs amb alta qualitat de resolució i gran rapidesa de processament, Intel ja anunciat el llançament d’una nova versió del seu processador Cetrino, el Alviso o GM915 per a la plataforma Sonoma, el qual permetrà una millora substancial de qualitat gràfica i de so en els portàtils, alhora que facilitarà integrar-hi altaveus i sintonitzadors de televisió.

A partir d’aquestes millores, les previsions d’Intel per al 2005 apunten que el parc de portàtils pot arribar als cinc milions d’unitats, i que en un any poden sortir al mercat 150 nous models de portàtils equipats per treballar amb so, vídeo i televisió d’alta qualitat. Una previsió que pot quedar fàcilment desbordada, si tenim en compte que l’actual penetració de l’ordinador domèstic en el mercat espanyol és només d’un 42%. Si tal com eren els portàtils fa sis mesos, ja van atraure les preferències de gairebé la meitat dels compradors dels 3 milions d’ordinadors venuts, ningú sap què pot passar amb portàtils que poden fer més coses, i millor, que els equips fixos.

Perquè la mobilitat i la possibilitat de prescindir de cables és l’altre gran factor d’atracció dels ordinadors portàtils. La proliferació de punts de connexió inalàmbrica d’alta velocitat a Internet, coneguda com connexió Wi-Fi –Wireless Fidelity- no només abasta hotels, aeroports i nombroses zones urbanes. També ha entrat amb força –via Wi-Fi o mitjançant targetes de connexió inalàmbrica- en xarxes domèstiques, permetent així connectar el portàtil a Internet des de qualsevol estança de la llar.

Amb un únic possible inconvenient, això sí: segons un estudi de la Universitat de Nova York, publicat per la revista Human Reproduction, utilitzar gaire sovint l’ordinador portàtil recolzat directament sobre les cames provoca augments de temperatura en la zona engonal, cosa que pot amenaçar seriosament la fertilitat de l’usuari.

ADRECES
Observatori Toshiba: http://www.toshiba.es/
Ipsos-Eco Consulting: http://www.ecoipsos.es/
IDC: http://www.idc.com/
Intel: www.intel.com/cd/corporate/europe/emea/spa/182884.htm
Human Reproduction: humrep.oupjournals.org

El mòbil guanya la batalla a la PDA
La guerra entre dispositius electrònics portàtils de petit format sembla inclinar-se en contra de les agendes electròniques, els PDA (Personal Digital Assistent) i els Pocket PC (ordinadors de butxaca), que durant els últims dotze mesos han vist com el seu mercat mundial es reduïa d’un 13%, mentre que els telèfons mòbils amb aplicacions informàtiques gairebé han doblat les seves vendes.

Tot i l’avantatge agafat per fabricants d’ordinadors de butxaca com PalmOne, HP i Dell a l’hora de dotar els seus productes amb gran capacitat de processament i moltes facilitats per connectar de forma inalàmbrica els seus dispositius a xarxes d’Internet d’alta velocitat, tot apunta que l’usuari no està disposat a carregar amb dos aparells, per petits que siguin, si amb un únic telèfon, a més de parlar, també pot connectar-se a la xarxa, rebre i enviar correu electrònic, organitzar la seva agenda i emmagatzemar fitxers de text, imatge i so.

Només en l’últim trimestre del 2004, la venda de telèfons mòbils amb capacitat de connexió a Internet va augmentar un 100%, amb increments rècord per a fabricants com Nokia (122%) i RIM (249%).

2005/02/05

Salitja celebra su feria de la butifarra dulce

Publicat a El Periódico de Catalunya el 5-2-2005

En plena celebración del carnaval, Salitja aprovecha la efervescencia de disfraces y festejos para rendir homenaje a uno de sus productos gastronómicos más insólitos: la butifarra dulce. Elaborado añadiendo azúcar y moscatel a la carne de cerdo, el exótico embutido protagonizará mañana en la Plaça Major de Salitja una degustación de las diversa recetas que hasta ahora ha originado, así como un concurso de cocas de butifarra dulce y una gran butifarrada popular al anochecer.

Junto con el núcleo de Sant Dalmai, Salitja forma parte del municipio de Vilobí d’Onyar (carretera GIV-5341 desde la autopista AP-7, salida 8) y, pese a su escasa promoción turística, brinda al visitante paseos muy agradables. Desde las torres cuadradas del castillo de Vilobí, documentado ya en el siglo XII, hasta la ermita de la Mare de Déu de les Fonts, del siglo XVII, el trazado de caminos entre antiguas masías permite saborear el tranquilo paisaje de La Selva en su límite con La Garrotxa. Visita obligada merece el antiguo volcán extinguido de La Crosa, cuyo cráter de casi 1.300 metros de diámetro es el mayor de la península. Los senderos señalizados que recorren el espacio protegido del cráter facilitan infinidad de excursiones, entre las que no hay que perderse la visita a Sant Llop, antiguo santuario reconvertido el siglo XIX en torre de telegrafía óptica. En Internet: www.vilobidonyar.com ENRIC PAYÀ

Galleta volcánica
Vilobí tiene galleta autóctona. La llaman “tosquiget” en honor de la “tosquija”, la piedra tosca de la tierra volcánica utilizada para acondicionar caminos y senderos. Elaborados con chocolate, mermeladas y frutos secos, los “tosquigets” hacen de la pastelería Noguera (972.47.30.32) un punto inevitable de dulce peregrinación.

2005/02/03

El vot electrònic avança, però no obté validesa legal

Publicat al setmanari ACTUAL el 3-2-2005

El referèndum de la Constitució europea prova el sufragi virtual a Reus, Balaguer, Figueres i Santa Coloma de Gramenet

Enric Bruguera

L’imminent referèndum sobre la Constitució europea dóna un impuls decisiu a la futura possibilitat d’exercir el dret de vot a través d’internet. La prova pilot que s’impulsa a l’Estat espanyol fins el pròxim dia 18 de febrer estén per primera vegada a dos milions de ciutadans l’opció de votar des de la xarxa. L’experiència, però, no tindrà validesa legal i obligarà als ciutadans que hagin participat en l’assaig de democràcia electrònica a tornar a votar el dia 20 en les urnes convencionals si volen que el seu sufragi sigui comptabilitzat de forma efectiva.

La iniciativa de referèndum virtual impulsada pel Ministeri de l’Interior propicia un avenç important, ja que posa el vot electrònic a l’abast de gairebé el 6% del cens electoral espanyol i arriba a uns dos milions de ciutadans de 52 localitats, una per província. A Catalunya són els ciutadans de Reus (Tarragona), Balaguer (Lleida), Figueres (Girona) i Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) els qui poden votar des de la xarxa.

Cal recordar que en les eleccions generals del 14 de març del 2004 només uns 400 ciutadans de tot l’Estat van participar en la prova pilot de votació a través d’internet, mentre que prop de 200 van fer-ho mitjançant missatges curts de text (SMS) des del seu telèfon mòbil. En les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, el novembre de 2003, van ser uns 750 els electors que van votar per internet. En cap d’aquests casos els sufragis electrònics no van tenir cap validesa jurídica.

Al costat d’aquest augment quantitatiu de l’opció de vot virtual per a la Constitució europea, les prevencions jurídiques i tecnològiques sobre seguretat, autenticitat i confidencialitat encara restringeixen força el progrés qualitatiu de la democràcia electrònica. I així, els ciutadans convocats al referèndum virtual abans d’emetre el seu vot electrònic han d’acudir presencialment a una oficina municipal per obtenir el certificat digital que els ha de permetre votar des dels ordinadors d’aquella mateixa dependència, identificant-se amb una tarjeta electrònica, o des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa, mitjançant una contrasenya similar a les dels comptes bancaris.

La informació d’Interior sobre el referèndum virtual, l’obtenció del certificat previ i el mecanisme de vot deixa clar en diversos webs que l’objectiu de la prova pilot és verificar l’eficàcia dels sistemes electrònics en un procés tant sensible com el de la participació política del ciutadà. Una prevenció davant de la qual experts i empreses vinculades a la tecnologia d’e-participació ja fa temps que asseguren que el problema és d’adaptació jurídica i política als nous mitjans, perquè tecnològicament el vot electrònic pot ser tant segur i fiable com les transaccions comercials i les gestions bancàries que molts ciutadans ja fan normalment a la xarxa.
Des del punt de vista informatiu, això sí, les possibilitats d’internet no han deixat indiferents ni a la Comissió Europea ni al govern espanyol, i uns i altres han enllestit sengles sites (Europa Constitution i Constitución Europea.es) per informar al ciutadà dels detalls del text a votar el dia 20 i, en la mesura que sigui possible, motivar el seu vot presencial.

ADRECES
Ministeri de l’Interior: www.elecciones.mir.es/referendum2005/home.htm
Prova pilot de vot per internet: www.infoevoto.mir.es/catalan/inicialIeV_c.htm
Web de votació virtual e-Voting: http://www.evoto.mir.es/
Europa Constitution: europa.eu.int/constitution/index_es.htm
Constitución Europea: www.constitucioneuropea.es

Espais per a la participació virtual
Si polítics i institucions mantenen les seves prevencions sobre la validesa d’internet com a canal normalitzat de votació ciutadana, a l’hora de difondre opinions i posicions els fòrums virtuals continuen guanyant terreny als mitjans convencionals per la fluïdesa que poden aportar al contacte directe i immediat amb el ciutadà. La plataforma Europa2005.net (http://www.europa2005.net/) il·lustra aquesta tendència, amb l’aval del Parlament i de la Comissió Europea, i de diversos ministeris del govern espanyol.

Seguint l’èxit relatiu assolit per iniciatives similars a les passades eleccions europees del 2004 i els comicis catalans del 2003, la plataforma de participació Europa2005.net posa a disposició de les preguntes dels usuaris de la xarxa els representants espanyols en les institucions europees, des del president del parlament, Josep Borrell, i el vicepresident Aleix Vidal-Quadras, fins els eurodiputats que lideren les diferents representacions a Estrasburg: Jaime Mayor Oreja (PP), Enrique Barón (PSOE), Ignasi Guardans (CiU), Willy Meyer (IU) i Bernat Joan (ERC).

A més de l’intercanvi de preguntes i respostes, la plataforma actualitza constantment un “eurotermòmetre”, que permet a l’internauta verificar el grau d’afinitat personal amb el text de la Constitució europea, i un “eurosondeig”, que actualitza el suport que se suposa que rep dia a dia el text sotmès a referèndum.

Les experiències precedents apunten que aquestes plataformes virtuals de debat no solen aportar dades estadístiques fiables sobre la intenció de vot dels participants, però sí que revelen en quina mesura formacions polítiques, representants i candidats estan disposats a complir efectivament els seus compromisos genèrics de comunicació personalitzada amb els ciutadans.