MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2005/02/03

El vot electrònic avança, però no obté validesa legal

Publicat al setmanari ACTUAL el 3-2-2005

El referèndum de la Constitució europea prova el sufragi virtual a Reus, Balaguer, Figueres i Santa Coloma de Gramenet

Enric Bruguera

L’imminent referèndum sobre la Constitució europea dóna un impuls decisiu a la futura possibilitat d’exercir el dret de vot a través d’internet. La prova pilot que s’impulsa a l’Estat espanyol fins el pròxim dia 18 de febrer estén per primera vegada a dos milions de ciutadans l’opció de votar des de la xarxa. L’experiència, però, no tindrà validesa legal i obligarà als ciutadans que hagin participat en l’assaig de democràcia electrònica a tornar a votar el dia 20 en les urnes convencionals si volen que el seu sufragi sigui comptabilitzat de forma efectiva.

La iniciativa de referèndum virtual impulsada pel Ministeri de l’Interior propicia un avenç important, ja que posa el vot electrònic a l’abast de gairebé el 6% del cens electoral espanyol i arriba a uns dos milions de ciutadans de 52 localitats, una per província. A Catalunya són els ciutadans de Reus (Tarragona), Balaguer (Lleida), Figueres (Girona) i Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) els qui poden votar des de la xarxa.

Cal recordar que en les eleccions generals del 14 de març del 2004 només uns 400 ciutadans de tot l’Estat van participar en la prova pilot de votació a través d’internet, mentre que prop de 200 van fer-ho mitjançant missatges curts de text (SMS) des del seu telèfon mòbil. En les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, el novembre de 2003, van ser uns 750 els electors que van votar per internet. En cap d’aquests casos els sufragis electrònics no van tenir cap validesa jurídica.

Al costat d’aquest augment quantitatiu de l’opció de vot virtual per a la Constitució europea, les prevencions jurídiques i tecnològiques sobre seguretat, autenticitat i confidencialitat encara restringeixen força el progrés qualitatiu de la democràcia electrònica. I així, els ciutadans convocats al referèndum virtual abans d’emetre el seu vot electrònic han d’acudir presencialment a una oficina municipal per obtenir el certificat digital que els ha de permetre votar des dels ordinadors d’aquella mateixa dependència, identificant-se amb una tarjeta electrònica, o des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa, mitjançant una contrasenya similar a les dels comptes bancaris.

La informació d’Interior sobre el referèndum virtual, l’obtenció del certificat previ i el mecanisme de vot deixa clar en diversos webs que l’objectiu de la prova pilot és verificar l’eficàcia dels sistemes electrònics en un procés tant sensible com el de la participació política del ciutadà. Una prevenció davant de la qual experts i empreses vinculades a la tecnologia d’e-participació ja fa temps que asseguren que el problema és d’adaptació jurídica i política als nous mitjans, perquè tecnològicament el vot electrònic pot ser tant segur i fiable com les transaccions comercials i les gestions bancàries que molts ciutadans ja fan normalment a la xarxa.
Des del punt de vista informatiu, això sí, les possibilitats d’internet no han deixat indiferents ni a la Comissió Europea ni al govern espanyol, i uns i altres han enllestit sengles sites (Europa Constitution i Constitución Europea.es) per informar al ciutadà dels detalls del text a votar el dia 20 i, en la mesura que sigui possible, motivar el seu vot presencial.

ADRECES
Ministeri de l’Interior: www.elecciones.mir.es/referendum2005/home.htm
Prova pilot de vot per internet: www.infoevoto.mir.es/catalan/inicialIeV_c.htm
Web de votació virtual e-Voting: http://www.evoto.mir.es/
Europa Constitution: europa.eu.int/constitution/index_es.htm
Constitución Europea: www.constitucioneuropea.es

Espais per a la participació virtual
Si polítics i institucions mantenen les seves prevencions sobre la validesa d’internet com a canal normalitzat de votació ciutadana, a l’hora de difondre opinions i posicions els fòrums virtuals continuen guanyant terreny als mitjans convencionals per la fluïdesa que poden aportar al contacte directe i immediat amb el ciutadà. La plataforma Europa2005.net (http://www.europa2005.net/) il·lustra aquesta tendència, amb l’aval del Parlament i de la Comissió Europea, i de diversos ministeris del govern espanyol.

Seguint l’èxit relatiu assolit per iniciatives similars a les passades eleccions europees del 2004 i els comicis catalans del 2003, la plataforma de participació Europa2005.net posa a disposició de les preguntes dels usuaris de la xarxa els representants espanyols en les institucions europees, des del president del parlament, Josep Borrell, i el vicepresident Aleix Vidal-Quadras, fins els eurodiputats que lideren les diferents representacions a Estrasburg: Jaime Mayor Oreja (PP), Enrique Barón (PSOE), Ignasi Guardans (CiU), Willy Meyer (IU) i Bernat Joan (ERC).

A més de l’intercanvi de preguntes i respostes, la plataforma actualitza constantment un “eurotermòmetre”, que permet a l’internauta verificar el grau d’afinitat personal amb el text de la Constitució europea, i un “eurosondeig”, que actualitza el suport que se suposa que rep dia a dia el text sotmès a referèndum.

Les experiències precedents apunten que aquestes plataformes virtuals de debat no solen aportar dades estadístiques fiables sobre la intenció de vot dels participants, però sí que revelen en quina mesura formacions polítiques, representants i candidats estan disposats a complir efectivament els seus compromisos genèrics de comunicació personalitzada amb els ciutadans.