MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2005/02/17

Terra s’endu a la tomba el deliri de la bombolla com

Publicat al setmanari ACTUAL el 17-2-1005

Telefónica s’ofereix a recuperar per 3,21€ les accions que alguns inversors van comprar per 157€ el febrer del 2000

Enric Bruguera

Terra Networks S.A. desapareixerà com a empresa d’aquí a unes setmanes quan Telefónica enllesteixi els tràmits de la fusió per absorció que ha plantejat sobre la seva filial, de la qual ja en controlava gairebé el 76% del capital des de fa poc més d’un any. La corporació, que va ser símbol de l’anomenada Nova Economia i estandart del boom financer dels negocis a través d’internet i les tecnologies de la informació, ara ofereix als seus inversors minoritaris una valoració de 3,21€ per l’acció que havia arribat a valer 157€ fa tot just cinc anys.

La decisió de Telefónica de liquidar el que fins ara havia estat la seva filial d’internet ve determinada per l’opció d’aprofitar els aproximadament 600 milions d’euros en crèdits fiscals que Terra té a l’abast per les seves pèrdues reiterades. I, sobretot, per l’intent de racionalitzar el negoci de l’accés a internet de banda ampla, a través de l’ADSL, en el qual Telefònica i Terra són competidores teòriques, a pesar que la primera controla més del 75% del capital de la segona.

Comptant que Telefònica és la propietària de les línies telefòniques a través de les quals es distribueix l’ADSL i que ella mateixa és proveïdora d’accés, la curiosa situació havia arribat a extrems tant paradòjics com que Terra acusava a Telefònica de fer-li competència deslleial perquè no cuidava prou les necessitats de la seva filial, mentre que altres subministradors del servei d’ADSL –com Wanadoo, Jazztel o Ya.com- l’acusaven de posar entrebancs per afavorir els negocis de la mateixa Telefónica i de Terra.

L’absorció de Terra per part de Telefónica representarà afegir els 200.000 clients d’accés de la primera als més de dos milions d’abonats de l’empresa matriu, en una operació financera que intenta implicar també als 300.000 accionistes minoritaris de Terra que fins ara s’han resistit a cedir el seu poder a Telefónica. Així, l’operadora intenta ara vincular a Telefónica l’accionariat minoritari de Terra, oferint 2 accions pròpies per cada 9 accions del portal, amb una valoració estimada de 3,21 euros per cada acció de Terra.

I aquí és on xoquen interessos i mentalitats de l’operadora dominant i dels accionistes minoritaris. La versió de Telefónica és necessàriament benintencionada. Va crear Terra el 1998, el novembre de 1999 va treure gairebé el 30% de les seves accions a borsa a un preu d’11,81€ l’acció, es va triplicar el valor en només un dia, va pujar fins el màxim històric de 157€ el febrer del 2000, i després va caure en picat per l’esclat de la bombolla tecnològica que va afectar els mercats de valors a tot el món globalitzat.

Per als accionistes minoritaris de Terra, en canvi, la lectura és diferent. Agrupats majoritàriament en torn de l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) i de l’Associació Internacional d’Accionistes de Terra (Accter), el procés d’ascens i caiguda de Terra més que una sotragada tecnològica ha estat una maniobra especulativa de les de tota la vida. Per a ells, Terra va esdevenir una icona de la Nova Economia gràcies a una campanya de marketing encaminada a fer pujar la cotització de les accions a Espanya i a Llatinoamèrica, de forma que els alts executius de Terra i Telefónica, aleshores presidida per Juan Villalonga, van poder convertir les seves opcions sobre accions –les aleshores famoses stock options- amb guanys sense precedents en companyies que encara mai havien tingut cap benefici.

Quan els inversors particulars van començar a comprar accions de Terra a un preu altíssim, va ser quan la companyia i el seu soci majoritari, Telefónica, van iniciar una gestió plagada de fets tant qüestionables com la compra del portal nord-americà Lycos per 14.000 milions d’euros i la seva venda posterior per poc més 400 milions. Una gestió que finalment, segons els accionistes minoritaris, seria la que ha portat a valorar les seves accions a preu de saldo.

ADRECES
Terra: http://www.terra.es/
Telefónica: http://www.telefonica.es/
Adicae: http://www.adicae.net/
Accter: http://www.accter.com/
Lycos: www.lycos.com

“Que gran que ets, tiu”
Una de les últimes campanyes publicitàries de Terra en anuncis televisius presentava un individu apocat i raquític, que manifestava la seva admiració per un altre de molt més gran, musculós i llest. L’anunci parlava d’un nou servei, de pagament, dirigit a aficionats del Barça. Però la frase final -“Que gran que ets, tiu”- no deixava de fer pensar en els protagonistas de la història de Terra.

Perquè això és el que va pensar gairebé tothom l’any 1999 quan Pep Vallès va vendre a Telefónica el buscador d’internet Olé per 3.000 milions de pessetes. Sobretot, tenint en compte que el cercador havia estat desenvolupat en col·laboració amb la Fundació Catalana per a la Recerca (FCR) i que aquesta entitat pública l’havia venut a Vallès el 1996 per només 200.000 pessetes.
Olé, juntament amb altres cercadors llatinoamericans similars, va ser el que Villalonga va utilitzar com a base per crear el portal Terra i trencar tots els rècords borsaris l’any 2000. Un giny electrònic i una grandesa d’esperit especulador que, fins i tot en moments de davallada, ja davant de l’OPA de Telefónica sobre Terra el 2003, van proporcionar a Vallès 2,6 milions d’euros de plusvàlues i a l’aleshores president de Telefónica, César Alierta, uns 400.000 euros pels 76.000 títols de Terra que posseïa.