MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2005/03/24

L’usuari d’internet capgira la noció d’enciclopèdia

Publicat al setmanari ACTUAL el 24-3-2005

La Wikipedia, amb 1,3 milions d’articles en 200 idiomes, ja és la major obra de consulta gràcies a la tasca d’internautes de tot el món

Enric Bruguera

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix “enciclopèdia” com “obra en què és exposat el conjunt de les coneixences humanes o de les referents a una ciència, en articles separats, generalment disposats per ordre alfabètic”. Tot i que sovint es compara internet a una gran enciclopèdia universal, perquè s’hi pot trobar tota mena d’informació sobre qualsevol tema, la falta de classificació sistemàtica no facilita gaire l’ús ordenat dels seus continguts. Però a la xarxa hi ha conjunts estructurats de coneixements. I el més gran de tots és la Wikipedia, una iniciativa de participació oberta que permet als usuaris no només consultar continguts, sinó també aportar informació.

De les dimensions que ha assolit aquest projecte participatiu de codi obert en dóna idea el seu volum d’informació: hores d’ara la Wikipedia presenta gairebé un milió i mig d’articles en unes 200 llengües diferents. L’anglès, amb més de mig milió d’entrades, és l’idioma predominant i arriba a registrar creixements de fins a 3.000 articles diaris. Al seu darrera, alemany i japonès, amb 210.000 i 100.000 entrades respectivament, encapçalen un rànquing lingüístic en el qual el castellà ocupa la vuitena posició amb poc més de 41.000 entrades, mentre que el català, amb els prop de 13.000 articles de la Vikipèdia, s’ha situat entre els vint idiomes més utilitzats.

Volum i multilingüisme són precisament els trets diferencials bàsics respecte a d’altres enciclopèdies online de caràcter convencional i comercial. L’Enciclopèdia Britànica, que obté el 80% dels seus ingressos de la subscripció (70 dòlars per any) a la seva versió online, presenta un total de 80.000 articles. I l’Enciclopèdia Encarta, comercialitzada per Microsoft només en versió digital, té 41.500 entrades. Cap de les dues iniciatives emblemàtiques s’ha plantejat fer versions per a mercats idiomàtics que no siguin prou potents com per garantir el retorn de les seves inversions.

La Wikipedia va néixer, ara fa quatre anys, sobre l’ús d’un nou sistema tecnològic d’arquitectura oberta, l’anomenada tecnologia wiki, que permet que usuaris de qualsevol punt del planeta puguin introduir i modificar informació de forma directa i immediata en un mitjà de publicació. Ara mateix són uns 16.000 els usuaris registrats que regularment introdueixen o retoquen informacions, ajudats per un nombre fluctuant de col·laboradors anònims, i supervisats per equips d’administradors que verifiquen els continguts, controlen que ningú introdueixi materials sotmesos a drets d’autor, posen etiquetes d’alerta sobre aportacions de procedència dubtosa, i intenten repel·lir contribucions que no s’ajusten a les normes establertes. A la seva ombra, el projecte ha desenvolupat també els continguts del Wiktionari –diccionaris-, la Wikiquote –citacions-, Wikibooks –llibres- i Wikisource –documents històrics-.

Com en tot procés de contribució oberta i escassament jerarquitzada, la credibilitat dels continguts és el gran cavall de batalla per a defensors i detractors de la iniciativa. Hi juga en contra el fet que, efectivament, és difícil que algú acabi assumint responsabilitats definitives per informacions errònies o inexactes. Però en la posició contrària hi ha arguments difícilment contestables: quina enciclopèdia comercial garanteix que desenes de milers de persones revisen, i si cal corregeixen, la informació, la gestionen, la presenten gratuïtament, i l’actualitzen gairebé en temps real, com va passar fa unes setmanes amb el tsunami del sud-est asiàtic?

ADRECES
Wikipedia: www.wikipedia.org
Vikipèdia: ca.wikipedia.org/wiki/Portada
Enciclopèdia Britànica: www.britannica.com
Encarta: es.encarta.msn.com
Wiktionari: en.wiktionary.org/wiki/Main_Page
Wikiquote: wikiquote.org
Wikibooks: en.wikibooks.org/wiki/Wikibooks_portal
Wikisource: wikisource.org/wiki/Main_Page

França promou la biblioteca universal... europea
El govern francès vol crear una biblioteca universal online que posi a l’abast dels usuaris d’internet els fons bibliogràfics i documentals de les principals biblioteques europees. La iniciativa, que pretén implicar governs i recursos de la resta de països de la Unió Europea, sorgeix com a resposta a Google, que en breu iniciarà la digitalització de fons documentals de grans biblioteques nord-americanes per posar-les a la xarxa en un termini de deu anys.

Per al govern francès, la creació d’una gran biblioteca virtual online amb recursos, plantejaments i explotació d’empreses nord-americanes representa una seriosa amenaça per a la cultura i les senyes d’identitat europees. Una amenaça davant de la qual Europa ha d’oposar iniciatives més o menys simètriques que promoguin les especificitats culturals pròpies, inclosa la defensa de la llengua francesa i els altres idiomes continentals davant de la preeminència de l’anglès a internet.

Google va anunciar fa unes setmanes que invertiria uns 200 milions de dòlars per digitalitzar i posar a la xarxa uns 15 milions de llibres de les biblioteques de les universitats de Michigan, Stanford, Harvard i Nova York. En aquest projecte Google també compte amb aportacions de la universitat britànica d’Oxford.