MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2005/04/29

La tramitació del domini .cat guanya avantatge al .ct

Publicat al setmanari ACTUAL el 28-04-2005

L’indicador de l’àmbit cultural català a internet podria començar a ser plenament operatiu durant l’últim trimestre d’aquest any

Enric Bruguera

La presència catalana a internet pot tenir domini propi a la xarxa a tombar de l’estiu vinent, quan s’hauran concretat els detalls comercials i tècnics per al funcionament normalitzat de l’indicador .cat. La creació d’aquest domini, patrocinat per l’Associació puntCAT, no representa el reconeixement de la reivindicació d’un domini territorial propi per a Catalunya, ni per part de l’Estat espanyol ni des d’instàncies internacionals, però el fet d’aglutinar iniciatives i continguts d’àmbits culturals i lingüístics catalans pot fer pressió en favor del domini territorial .ct, reclamat unànimement per totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya l’any 1996.

L’aprovació del domini .cat va iniciar la seva recta final fa unes poques setmanes en el Consell General de l’ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), durant la conferència que va celebrar a la ciutat argentina de Mar del Plata. Tal com ja va avançar l’ACTUAL en l’edició del 23 de desembre passat, els últims requeriments tècnics demanats pel màxim òrgan mundial de regulació de dominis als promotors de l’associació puntCAT feien preveure una imminent llum verda. Aquesta es va produir en primera instància durant la reunió que el consell directiu de l’ICANN va mantenir a finals de febrer sota la presidència de Vinton Cerf, considerat un dels pares d’internet i que ja havia expressat la seva simpatia per diverses iniciatives catalanes a la xarxa durant les seves últimes visites a Catalunya i les Illes.

La plena operativitat del domini .cat resta ara pendent de tramitacions legals i tècniques que fixin el seu funcionament quotidià. Tècnicament, el .cat és un gTLD, domini de primer nivell genèric patrocinat, cosa que obliga a l’agent que ha impulsat el seu reconeixement a definir les fórmules de gestió a partir de la seva aprovació. L’Associació puntCAT, que fins ara ja ha obtingut el suport de més de 64.000 particulars i 2.500 entitats i empreses, té previst també promoure una fundació per a la gestió normalitzada del nou domini.

Un dels esculls que ha superat el .cat fins ara ha estat el de les eventuals reticències que podien mostrar instàncies institucionals i polítiques vinculades a l’àmbit lingüístic de la comunitat que l’impulsava. Els governs d’Andorra i de Catalunya mai li han negat el suport, i els executius del País Valencià i les Illes tampoc han mostrat un rebuig frontal. El govern central espanyol, per la seva banda, va mostrar-li el seu suport a finals de l’any passat per boca del ministre d’Indústria, José Montilla, que tampoc no va tancar la porta a un domini territorial .ct per a Catalunya.

Però la reivindicació del domini .ct, ara per ara, presenta una situació radicalment diferent. En aquest cas, es tracta d’un ccTLD, domini de màxim nivell de país, normalment reservat a estats reconeguts internacionalment i a entitats a les quals els estats de qui depenen els concedeixen l’homologació ISO 3166 per equiparar-les al màxim rang en matèria de telecomunicacions.

A Catalunya qui promou el domini .ct és l’ l’Associació en Defensa del Domini .ct (ADD.ct), que s’empara en el suport que el 1996 va rebre la reivindicació per part de totes les forces polítiques del Parlament. Aquesta homologació ISO 3166, a més del domini territorial propi, facilitaria la normalització de l’identificador català a matrícules de cotxes, segells o cartografia. Comptant que l’homologació depèn exclussivament del govern de Madrid, l’ADD.ct vol que aquesta reivindicació s’inclogui en el nou Estatut.

ADRECES
Associació PuntCAT: www.puntcat.org
ICANN: www.icann.org
Associació ADD.ct: www.add-ct.info
Asociación de Internautas: www.internautas.org

Reticències polítiques i pràctiques

Els dominis .cat i .ct no són excloents ni entorpeixen els seus respectius processos de tramitació. Des de l’associació puntCAT s’assegura de forma explícita que els seus promotors no renuncien a un domini territorial propi per a Catalunya, en peu d’igualtat amb els d’altres països amb estat propi, o d’entitats territorials que han rebut l’homologació ISO 3166, com Gibraltar, Ceuta, Melilla o Palestina, aquesta gràcies al reconeixement internacional.

El cas, però, és que des del govern espanyol fins ara s’ha actuat de forma diferent segons els casos, deixant fer a la iniciativa cívica privada del .cat, i congelant la iniciativa més política del .ct.

En la societat civil espanyola, el reconeixement de dominis catalans s’ha acollit de forma desigual. L’Asociación de Internautas, per exemple, assegura que un domini .cat no és possible si no va seguit de l’espanyol .es. Mentre que des d’altres instàncies s’alerta de l’inconvenient pràctic que tindran les empreses i entitats catalanes quan hagin d’afegir el registre del domini .cat als habituals .com, .net i .org, per evitar que els seus noms corporatius siguin aprofitats per desaprensius amb vés a saber quines obscures motivacions.

2005/04/22

Ofensiva jurídica contra l’intercanvi de música a la xarxa

Publicat al setmanari ACTUAL el 21-04-2005

La indústria discogràfica endureix les seves denúncies mentre les societats d’autors reclamen més compensacions al sector informàtic

Enric Bruguera

La circulació per internet de música, pel·lícules i altres productes culturals pot veure’s substancialment modificada els pròxims mesos si prosperen les iniciatives judicials i jurídiques que la indústria discogràfica i les entitats de gestió de la propietat intel·lectual han engegat per intensificar-ne el control. Durant les últimes setmanes, més de 10.000 usuaris espanyols de KaZaA, el popular sistema d’intercanvi de fitxers a la xarxa, ja s’han trobat un inesperat missatge que els advertia sobre la il·legalitat de la seva conducta quan intentaven obtenir de franc a internet una cançó o un vídeo.

L’advertiment és obra de Promusicae, associació que agrupa la majoria de productores musicals espanyoles, i d’un enginyós sistema d’infiltració en la xarxa d’intercanvi de fitxers gràcies a un programa que detecta quan un usuari resident en territori espanyol està intentant obtenir d’un altre usuari música subjecte al pagament de drets d’autor. Promusicae, que té previst aplicar aquest sistema d’avisos a d’altres xarxes d’intercanvi com eMule i eDonkey, adverteix que es reserva el dret de portar als tribunals als usuaris que detecti obtenint música o vídeo sense pagar drets d’autor.

L’avís no és cap broma. La Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica (IFPI) ha anunciat aquests últims dies unes mil noves demandes judicials en onze països contra usuaris que intercanviaven música en aquest tipus de xarxes, conegudes com a P2P (Peer to Peer). Amb aquestes denúncies són ja uns 12.000 els usuaris que arreu del món han hagut d’enfrontar processos judicials per l’intercanvi de música per internet, uns 250 dels quals ja han estat condemnats a Europa a pagar multes i indemnitzacions superiors als 3.000 euros cadascun.

Aquesta ofensiva de la indústria discogràfica coincideix a l’Estat espanyol amb la tramitació parlamentària de la reforma de la Llei de la Propietat Intel·lectual, una ocasió que les entitats gestores dels drets d’autor volen aprofitar per incrementar les compensacions per les eventuals còpies que qualsevol usuari pot fer amb els actuals sistemes d’emmagatzematge i reproducció digital.

La Societat General d’Autors i Editors (SGAE) estima que el 2004 les descàrregues il·legals de música per internet van créixer en 90 milions respecte de l’any anterior i van arribar als 270 milions, fet que ha influït decisivament en la caiguda continuada de vendes de discos des de l’any 2001, xifrada en uns 30 milions d’unitats. La SGAE, que l’any passat ja va aconseguir de la indústria informàtica l’extensió del cànon de còpia privada a suports digitals com el CD i el DVD verges, reclama també que s’obligui als proveïdors de connexió a internet a impedir la circulació de còpies il·legals. L’Associació de Compositors i Autors de Música (ACAM) vol, a més, que el cànon per compensar eventuals còpies privades s’estengui als discos durs dels ordinadors i les connexions de banda ampla a internet, una pretensió que el ministeri d’Indústria de moment ja ha rebutjat.

Davant de les pretensions de posar cànon per còpia a gairebé qualsevol suport o reproductor digitals, la indústria informàtica i els usuaris han reaccionat amb contundència. Les associacions industrials tecnològiques Asimelec i AETIC rebutgen gravar els seus productes el polèmic cànon, sobretot perquè en molts casos els suports digitals no són utilitzats per reproduir obres protegides. Aquestes entitats, juntament amb l’Associació d’Usuaris d’Internet (AUI), l’Associació d’Internautes (AI) i empreses proveïdores d’accés a internet han subscrit un manifest amb l’explícit títol de “Tots contra el cànon digital”.

ADRECES
Promusicae: www.promusicae.org
IFPI: www.ifpe.org
SGAE: www.sgae.es
ACAM: www.acam.es
Asimelec: www.asimelec.es
AETIC: www.aetic.es
AUI: www.aui.es
AI: www.internautas.org
Manifest “Tots contra el cànon digital”: http://www.internautas.org/html/1/2852.html

De la pirateria al cànon indiscriminat

El concepte de pirateria aplicat a la descàrrega de fitxers per internet és controvertit en tant que molt usuaris només utilitzen la música o el vídeo per a ús personal, i no busquen cap benefici econòmic d’una venda posterior.

Per a les societats d’autors, però, l’ús individual d’una còpia ja ha de generar un pagament a l’artista. I com que això a la xarxa és difícil de controlar, cal garantir aquests ingressos amb cànons sobre els suports i els reproductors digitals: CDs i DVDs verges, però també els aparells gravadors, impressores i fotocopiadores.

La polèmica provoca situacions curioses. En mig de denúncies contra la pirateria creixent, la SGAE va batre el 2004 el seu rècord històric de recaptació en concepte de drets d’autor: 300,7 milions d’euros, amb un increment del 20,9% en l’apartat de suports digitals. En aquest capítol precisament cal incloure els prop de 2,5 milions d’euros que el polèmic cànon va fer pagar a l’administració estatal espanyola per la compra d’uns 15 milions de CDs... destinats a emmagatzemar dades informàtiques dels seus diversos departaments.

2005/04/20

Poca seguretat en l’ús domèstic de les xarxes sense fils

Publicat al setmanari ACTUAL el 14-04-2005

La majoria d’usuaris de connexions Wi-Fi no es protegeixen contra la usurpació d’identitat ni el robatori de dades i d’ample de banda

Enric Bruguera

La proliferació de connexions sense fils a internet està revolucionant la manera com els usuaris domèstics dissenyen i instal·len xarxes d’ordinadors i dispositius portàtils dins dels seus domicilis. Però al costat de la comoditat de connexió a internet des de qualsevol punt de casa sense traginar cables ni endolls, hi ha el risc creixent que qualsevol intrús pugui aprofitar l’espectre d’ones radioelèctriques per utilitzar d’amagat la nostra connexió i, fins i tot, furgar en les entranyes dels nostres ordinadors. Sobretot comptant que en la majoria de xarxes domèstiques sense fils els usuaris no solen activar els dispositius bàsics de seguretat.

El primer toc d’alerta el va donar a finals de l’any passat el Departament de Seguretat dels Estats Units quan va impulsar una investigació internacional sobre robatoris de números de targetes de crèdit que es va saldar amb 30 detencions arreu del món: la meitat dels detinguts havien utilitzat connexions sense fils dels seus veïns per dificultar la seva localització i identificació. Segons l’empresa ABI Research, actualment hi ha als EUA més de 10 milions de llars amb una estació base Wi-Fi (Wireless Fidelity), la tecnologia que distribueix sense fils connexió i dades als ordinadors escampats per tota la casa L’any 2000 no n’hi havia cap.

Més a prop en l’espai i en el temps, fa un parell de mesos la xarxa ciutadana del barri de Sant Antoni, Xarx@ntoni, va detectar fins a 600 punts de connexió sense fils de particulars i empreses. Els participants en el primer campionat de Wardriving els van localitzar en només cinc hores de cerca, fet que també va propiciar un avís d’alerta sobre la necessitat de protegir els ordinadors vinculats a aquests accessos privats.

I és que l’estructura d’una xarxa domèstica sense fils és extremadament senzilla. L’empresa proveïdora d’accés a internet fa arribar la connexió a casa de l’usuari i, en lloc d’introduir-la en un determinat ordinador, la vincula a una estació bàsica (router) sense fils. Aquest petit aparell és el que donarà connexió per ones radioelèctriques a tots els ordinadors i dispositius portàtils en un radi aproximat d’uns 60 metres.

La potència és el primer element de seguretat que cal revisar, segons que ha alertat recentment el Col·legi català d’Enginyers de Telecomunicacions. És cert que una major cobertura de la xarxa domèstica sense fils dóna comoditat a l’usuari per moure’s més lluny de l’estació base. Però també proporciona un radi d’acció més ampli que permet a qualsevol veí o intrús proper connectar-se d’amagat al nostre router, ocupar ample de banda que paguem nosaltres i alentir la nostra velocitat de connexió. Amb uns coneixements informàtics no gaire sofisticats, l’intrús, a més, pot aprofitar la intromissió a la nostra xarxa sense fils per introduir-se en els nostres ordinadors, arreplegar informació del seu interior i, fins i tot, enviar correus, fer compres o distribuir spam amb la identificació IP de la nostra connexió.

A més dels enginyers, empreses de seguretat, entitats com el Centro de Alerta Anti-Virus i associacions d’usuaris i consumidors coincideixen que la clau per evitar aquestes intromissions indesitjades són unes mesures de seguretat bàsiques i senzilles que, sovint per desconeixement, els usuaris no adopten: personalitzar la contrasenya del router, actualitzar antivirus i tallafocs en els equips, activar les opcions d’encriptació de dades i posar codis concrets per a la connexió de cadascun dels nostres ordinadors i dispositius portàtils a l’estació base.

ADRECES
ABI Research: http://www.abiresearch.com/
Xarx@ntoni: http://www.xarxantoni.net/
Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicacions de Catalunya: http://www.coetc.org/
Centro de Alerta Antivirus: alerta-antivirus.red.es
ZoneAlarm: http://www.zonelabs.com/
Ad-Aware: www.lavasoftusa.com/

Còmplices involuntaris del “phishing”

La manca de precaucions elementals i de mesures de seguretat bàsica sovint converteix als usuaris domèstics en còmplices involuntaris de pràctiques il·lícites com l’enviament massiu de correu no desitjat i l’intent d’estafa bancària conegut per phishing.

Segons les dades de les empreses de seguretat Symantec i Panda Software, a l’Estat espanyol hi ha uns 40.000 ordinadors domèstics infectats amb virus i programes espia que actuen de repetidors i encobridors de més de la meitat de l’spam que circula per internet, sense que els seus propietaris ho arribin a detectar per falta d’elements de seguretat que els alertin i els permetin tallar l’activitat.

Intents de phishing com els que darrerament han afectat a clients de Cajamadrid, Cajamar o Banesto, i que la setmana passada van provocar diverses detencions a Barcelona, podrien haver vist reduït el seu abast amb un ús generalitzat per part dels usuaris de programes com el tallafocs ZoneAlarm o l’anti-espies Ad-Aware, tots dos gratuïts.

2005/04/18

Gótico, playas y arrozales en Pals

Publicat a El Periódico de Catalunya el 16-04-2005

Con la llegada del buen tiempo, Pals (desde Girona, carreteras C-66, GI-643 y C-31) prepara la plantación de los arrozales de la desembocadura del río Daró, la actividad agraria que, desde el siglo XV, le permite cosechar su renombrado arroz autóctono. La localidad del Baix Empordà celebra el evento anual con la doceava edición de su campaña gastronómica del arroz a la cazuela, una propuesta culinaria que brinda un suculento aliciente a la visita de uno de los conjuntos góticos más bellos y bien conservados de Catalunya.

En el recinto histórico, la iglesia de Sant Pere, documentada desde el año 904, es el punto de partida de un recorrido medieval por callejuelas empedradas i decenas de recoletos rincones que vale la pena descubrir con calma. Destacan entre ellos la torre de homenaje, con sus 25 metros de altura y numerosos vestigios de tumbas visigóticas; los restos de la muralla, con sus cuatro torres; y el mirador de Josep Pla, atalaya desde donde el escritor solía observar la soberbia panorámica de la llanura ampurdanesa con las Illes Medes al fondo. Además de los arrozales y la zona pantanosa de las Basses d’en Coll, conviene no perderse la extensa playa de Pals, ideal para disfrutar de largos paseos y de los primeros chapuzones de la temporada. En Internet: www.pals.es. ENRIC PAYÀ

Arroz a la cazuela
La cazuela de arroz de Pals centra el menú especial que diez de los mejores restaurantes de la localidad ofrecen hasta el 30 de abril, con precios que oscilan entre 24 y 51€ por persona. El restaurante El Pedró (972.63.69.83), en pleno centro histórico, además de un entorno pintoresco presenta una excelente cazuela, un trato familiar y muy buenos precios.

2005/04/08

Les bitàcoles fan forats als intents de censura política

Publicat al setmanari ACTUAL el 7-04-2005

La campanya “Adopta un blog” pretén salvar l’opinió online dels usuaris xinesos del ferri control de les autoritats sobre Internet

Enric Bruguera

Els diaris personals interactius han desfermat els últims mesos una de les grans revolucions a la xarxa en permetre a qualsevol usuari donar abast planetari a les seves opinions i informacions amb una extremada facilitat i immediatesa de publicació. Els règims més autoritaris han reaccionat intentant controlar i tallar l’accés dels seus ciutadans a internet, i ha estat el govern de la República Popular Xina un dels que més ha destacat en la seva acció de censura sobre el que difonen els seus ciutadans. Una acció que, curiosament, està potenciant de forma indirecta un fenomen solidari d’allotjament de diaris personals en servidors fora del seu abast.

La campanya “Adopta un blog”, és una iniciativa pionera promoguda per un ciutadà nord-americà, John Pasden, que resideix a Shangai des de fa cinc anys i que viu de molt a prop la censura que les autoritats xineses apliquen sobre l’ús de la xarxa. Amb 87 milions d’usuaris, la Xina ja és el segon país del món en número d’internautes després d’Estats Units, però l’augment de l’ús de les noves tecnologies no ha anat acompanyat d’una obertura de les rígides regulacions dels continguts que circulen per internet.

Aquestes últimes setmanes les autoritats han restringit l’accés als fòrums de la universitat pequinesa de Tsinghua i han bloquejat els webs de BlogBus, un servidor de més de 15.000 bitàcoles personals xineses. Segons les reiterades denúncies de Reporters sense Fronteres (RSF), el govern xinès manté empresonats més de 60 “ciber-disidents” per haver difós opinions contràries al règim a través de la xarxa, i durant el 2004 va arribar a tancar 47.000 cibercafés.

Davant d’aquesta situació, la campanya “Adopta un blog” pretén establir un mecanisme que permeti fer còpies de bitàcoles procedents de països amb censura, i mantenir-los online des de servidor situats fora de l’abast de les autoritats repressores. Una proposta que ja ha rebut de tot arreu nombroses ofertes d’espai d’allotjament, però que encara té pendent el suport econòmic suficient que en garanteixi el funcionament.

De feina no n’hi faltarà. Ara mateix a Iran el govern està restringint la difusió dels diaris personals, alarmat per l’explosió d’un fenomen que PersianBlog, un dels servidors de bitàcoles, ha fet créixer més enllà dels 60.000 blogs en un país dominat per l’integrisme musulmà. I des d’Iraq, on amenaça i censura es confonen, usuaris anònims i periodistes reconeguts publiquen bitàcoles com Back-to-Iraq o Baghdad Burning, seguint el precedent que durant la guerra va sentar Salman Pax, un ciutadà iraquià que avui és columnista del diari britànic The Guardian.

La facilitat de publicació online de les bitàcoles ha coincidit aquest últim any i mig amb situacions mundials informatives que han disparat el fenomen fins i tot més enllà dels 6 milions de diaris personals que indexa Technorati. La guerra d’Iraq va ser el primer detonant, quan bitàcoles personals van publicar les fotos de taüts de soldats nord-americans que els mitjans convencionals van ometre. La campanya presidencial nord-americana va impulsar el fenomen i l’atemptat de Madrid l’11-M o el tsunami del sud-est asiàtic, amb iniciatives com el South-Est Asia Earthquake and Tsunami, van acabar de consagrar-lo com a canal d’informació capaç de competir, o almenys influir, en els grans mitjans de comunicació convencionals.

ADRECES
“Adopta un blog”: www.sinosplice.com/adoptablog
Universitat de Tsinghua: www.tsinghua.edu.cn/eng
BlogBus: http://www.blogbus.com/
Reporters sense Fronteres: http://www.rsf.org/
PersianBlog: http://www.persianblog.com/
Back-to-Iraq: http://www.back-to-iraq.com/
Baghdad Burning: riverbendblog.blogspot.com
Salman Pax: dear_raed.blogspot.com
Technorati: http://www.technorati.com/
South-Est Asia Earthquake and Tsunami: tsunamihelp.blogspot.com

Més fàcil de fer que de dir

Weblog o blog –en anglès-, bitácora- en castellà-, bitàcola –en català-... A la xarxa proliferen diversos noms per referir-se al mateix: unes publicacions personals de disseny extremadament senzill, un ús molt fàcil i una total immediatesa de publicació a internet en format web. Les seves característiques tècniques les fan ideals per recollir textos i imatges en forma de diari o dietari personal.

Amb gairebé 8.000 bitàcoles, segons el seguiment de NITLE Blog Censos (http://www.blogcensus.net/), el català ocupa el dotzè lloc a internet en nombre de diaris personals. Els directoris de referència són Bitàcoles.net (http://www.bitacoles.net/) i Catapings.com (http://www.catapings.com/). I els principals recursos de publicació i allotjament cal buscar-los a MésVilaWeb (blocs.mesvilaweb.com), La Comunitat.net (http://www.lacomunitat.net/), BarcelonaBlogs (barcelonablogs.com) o Cibernautes.com (http://www.cibernautes.com/). En castellà, Bitácoras.com (http://www.bitacoras.com/) té indexats més de 40.000 bloggers.

2005/04/03

Paseo medieval por Les Oluges y Montfalcó

Publicat a El Periódico de Catalunya el 2-4-2005

El tranquilo paisaje de La Segarra fue durante la Edad Media escenario de duras batallas entre sarracenos y cristianos. El municipio de Les Oluges, que mañana celebra su fiesta mayor de primavera, es un buen exponente de las localidades encaramadas en colinas de fácil defensa y brinda una excelente oportunidad para recorrer pequeños núcleos urbanos fortificados, hoy sólo separados por el trazado del Eix Transversal.

En Les Oluges (carretera C-25 de Manresa a Cervera) vale la pena recorrer su Plaça Major, con su caserón renacentista del siglo XVI y su torre cuadrada, profusamente decoradas con elementos góticos. Ante la iglesia de Santa María y, sobre todo, en la ermita neoclásica de Santa Engracia es desde donde se obtiene la mejor panorámica de Montfalcó Murallat, una extraordinaria ciudad fortificada del siglo XI, suspendida sobre la confluencia de los ríos Vergós y Sió. Para llegar a ella hay que tomar la carretera LV-1003 y seguir los indicadores. A través de su única puerta de acceso, Montfalcó brinda al visitante un recoleto reducto de callejuelas medievales, algunas porticadas, en las que dejar volar la imaginación antes de recorrer el núcleo antiguo de Santa Fe, los restos de su castillo y la iglesia románica de Sant Pere. En Internet: oluges.ddl.net. ENRIC PAYÀ

Cocina entre murallas

Rodeado de murallas, el restaurante Montfalcó (973.53.17.55) presenta carta y menús diarios con una excelente relación entre precio y calidad culinaria. En el mismo recinto fortificado, Cal Raich (649.911.245) ofrece alojamiento rural con excepcionales vistas sobre los valles circundantes.