MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2005/04/22

Ofensiva jurídica contra l’intercanvi de música a la xarxa

Publicat al setmanari ACTUAL el 21-04-2005

La indústria discogràfica endureix les seves denúncies mentre les societats d’autors reclamen més compensacions al sector informàtic

Enric Bruguera

La circulació per internet de música, pel·lícules i altres productes culturals pot veure’s substancialment modificada els pròxims mesos si prosperen les iniciatives judicials i jurídiques que la indústria discogràfica i les entitats de gestió de la propietat intel·lectual han engegat per intensificar-ne el control. Durant les últimes setmanes, més de 10.000 usuaris espanyols de KaZaA, el popular sistema d’intercanvi de fitxers a la xarxa, ja s’han trobat un inesperat missatge que els advertia sobre la il·legalitat de la seva conducta quan intentaven obtenir de franc a internet una cançó o un vídeo.

L’advertiment és obra de Promusicae, associació que agrupa la majoria de productores musicals espanyoles, i d’un enginyós sistema d’infiltració en la xarxa d’intercanvi de fitxers gràcies a un programa que detecta quan un usuari resident en territori espanyol està intentant obtenir d’un altre usuari música subjecte al pagament de drets d’autor. Promusicae, que té previst aplicar aquest sistema d’avisos a d’altres xarxes d’intercanvi com eMule i eDonkey, adverteix que es reserva el dret de portar als tribunals als usuaris que detecti obtenint música o vídeo sense pagar drets d’autor.

L’avís no és cap broma. La Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica (IFPI) ha anunciat aquests últims dies unes mil noves demandes judicials en onze països contra usuaris que intercanviaven música en aquest tipus de xarxes, conegudes com a P2P (Peer to Peer). Amb aquestes denúncies són ja uns 12.000 els usuaris que arreu del món han hagut d’enfrontar processos judicials per l’intercanvi de música per internet, uns 250 dels quals ja han estat condemnats a Europa a pagar multes i indemnitzacions superiors als 3.000 euros cadascun.

Aquesta ofensiva de la indústria discogràfica coincideix a l’Estat espanyol amb la tramitació parlamentària de la reforma de la Llei de la Propietat Intel·lectual, una ocasió que les entitats gestores dels drets d’autor volen aprofitar per incrementar les compensacions per les eventuals còpies que qualsevol usuari pot fer amb els actuals sistemes d’emmagatzematge i reproducció digital.

La Societat General d’Autors i Editors (SGAE) estima que el 2004 les descàrregues il·legals de música per internet van créixer en 90 milions respecte de l’any anterior i van arribar als 270 milions, fet que ha influït decisivament en la caiguda continuada de vendes de discos des de l’any 2001, xifrada en uns 30 milions d’unitats. La SGAE, que l’any passat ja va aconseguir de la indústria informàtica l’extensió del cànon de còpia privada a suports digitals com el CD i el DVD verges, reclama també que s’obligui als proveïdors de connexió a internet a impedir la circulació de còpies il·legals. L’Associació de Compositors i Autors de Música (ACAM) vol, a més, que el cànon per compensar eventuals còpies privades s’estengui als discos durs dels ordinadors i les connexions de banda ampla a internet, una pretensió que el ministeri d’Indústria de moment ja ha rebutjat.

Davant de les pretensions de posar cànon per còpia a gairebé qualsevol suport o reproductor digitals, la indústria informàtica i els usuaris han reaccionat amb contundència. Les associacions industrials tecnològiques Asimelec i AETIC rebutgen gravar els seus productes el polèmic cànon, sobretot perquè en molts casos els suports digitals no són utilitzats per reproduir obres protegides. Aquestes entitats, juntament amb l’Associació d’Usuaris d’Internet (AUI), l’Associació d’Internautes (AI) i empreses proveïdores d’accés a internet han subscrit un manifest amb l’explícit títol de “Tots contra el cànon digital”.

ADRECES
Promusicae: www.promusicae.org
IFPI: www.ifpe.org
SGAE: www.sgae.es
ACAM: www.acam.es
Asimelec: www.asimelec.es
AETIC: www.aetic.es
AUI: www.aui.es
AI: www.internautas.org
Manifest “Tots contra el cànon digital”: http://www.internautas.org/html/1/2852.html

De la pirateria al cànon indiscriminat

El concepte de pirateria aplicat a la descàrrega de fitxers per internet és controvertit en tant que molt usuaris només utilitzen la música o el vídeo per a ús personal, i no busquen cap benefici econòmic d’una venda posterior.

Per a les societats d’autors, però, l’ús individual d’una còpia ja ha de generar un pagament a l’artista. I com que això a la xarxa és difícil de controlar, cal garantir aquests ingressos amb cànons sobre els suports i els reproductors digitals: CDs i DVDs verges, però també els aparells gravadors, impressores i fotocopiadores.

La polèmica provoca situacions curioses. En mig de denúncies contra la pirateria creixent, la SGAE va batre el 2004 el seu rècord històric de recaptació en concepte de drets d’autor: 300,7 milions d’euros, amb un increment del 20,9% en l’apartat de suports digitals. En aquest capítol precisament cal incloure els prop de 2,5 milions d’euros que el polèmic cànon va fer pagar a l’administració estatal espanyola per la compra d’uns 15 milions de CDs... destinats a emmagatzemar dades informàtiques dels seus diversos departaments.