MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2005/05/28

Homenaje a los pastores en Pujalt

Publicat en El Periódico de Catalunya el 28-05-2005

Las ovejas, los perros de pastoreo, la artesanía de la lana y los anuales desplazamientos en busca de pastos más verdes reviven en Pujalt las tradiciones que durante siglos han caracterizado la vida de los pastores de la Catalunya profunda. La Fira de la Transhumància homenajea mañana esta cultura ancestral con la exhibición de habilidades de perros pastores y con una completa muestra de los oficios relacionados con el esquilado de las ovejas y el arte de hilar y tejer la lana.

Además de una suculenta incursión a la más genuina gastronomía pastoril, la celebración brinda al visitante una excelente oportunidad para descubrir los paisajes de la Alta Anoia en un recorrido que tiene su inicio en la iglesia gótica de la Puríssima Concepció de Pujalt. Edificada en el siglo XIV, su retablo barroco y su campanario de espadaña constituyen el punto de partida de un paseo por callejuelas estrechas y empinadas que vale la pena extender a los núcleos de Conill, la Guàrdia Pilosa, Vilamajor y Astor. En este último, hay que ver la iglesia de Santa Maria Magdalena, del siglo XII. Y en Conill conviene no perderse la iglesia de Sant Vicenç, del siglo XVII, su cuidadísimo trazado urbano con notables fachadas modernistas y la capilla del Roser. En Internet: pujalt.diba.es. ENRIC PAYÀ

Patatas enmascaradas
Los pastores han dejado una profunda huella en la gastronomía local, en la que destacan con entidad propia las patatas enmascaradas con butifarra negra i la Cazuela del Pastor, con cordero y garbanzos de la Alta Anoia. La Fira de la Transhumància permitirá, además, probar el “Elixir del amor”, una exquisita bebida de agua de tomillo con miel.

2005/05/26

Madrid respon a la revindicació del .ct potenciant el .es

Publicat al setmenari ACTUAL el 26-05-2005

El govern central abarateix el cost del domini espanyol a internet per intentar remuntar la seva baixa implantació entre empreses i usuaris

Enric Bruguera

El govern central ha decidit rebaixar entre un 70 i un 92% les taxes de tramitació del domini espanyol a internet .es per tal d’intentar promoure l’ús d’aquest identificador estatal entre empreses, entitats i particulars. La mesura, reclamada amb insistència per diverses associacions d’usuaris durant els últims dos anys, arriba en el moment que les peticions de dominis .es havien caigut per sota de nivells testimonials, i es produeix només sis dies després que la Generalitat va anunciar que demanaria al govern de Madrid que desbloquegi la tramitació d’un domini .ct propi per a Catalunya, tal com reivindica el Parlament català per unanimitat des de 1996.

L’ordre ministerial, signada pel titular del departament espanyol d’Indústria José Montilla, s’avança a la imminent aprovació del Plan Nacional de Dominios i estableix que a partir del pròxim 7 de juny les taxes de tramitació del domini espanyol .es se situaran entre l’1,29€ i els 30€, cosa que implica una espectacular rebaixa d’entre el 92% i el 70% respecte al cost que tenia fins ara registrar un domini .es a través de l’organisme ESNIC, dependent de Red.es, o dels agents registradors autoritzats. L’ordre, a més, simplifica els tràmits burocràtics per a l’obtenció de dominis .es.

Preu i tramitació havien estat els dos principals esculls al·legats per l’Asociación de Internautas (AI) i l’Asociación de Usuarios de Internet (AUI) per denunciar l’estancament del domini espanyol fins a límits testimonials. Durant l’any 2004 només es van registrar 14.151 dominis territorials .es, davant els 1,3 milions de registres territorials alemanys .de i dels 1,1 milions de registres territorials britànics .uk. El 2005 les xifres del .es encara han estat més ridícules: 844 tramitacions el gener i 237 durant el febrer.

Aquest baixíssim nivell de registres del .es no prové d’un desinterès general per part dels usuaris de l’Estat espanyol cap el registre de dominis. Durant el 2004 a tot l’Estat es van registrar dominis genèrics -.com, .net i .org-, a raó d’uns 14.000 cada mes –número gairebé igual al total de .es registrats en tot l’any-, fins arribar als gairebé 650.000 que situen Espanya en la novena posició mundial quant a dominis genèrics.

Aquesta preferència en comunitats com Catalunya té molt a veure amb la identificació a la xarxa. Ja fa anys que la Generalitat, les seves instàncies, determinats mitjans públics i centenars d’empreses i entitats han anat canviant el domini estatal .es pels genèrics .com, .net o .org. Procés que, lluny d’aturar-se, continuarà els pròxims mesos amb canvis com el que prepara la Xarxa Telemàtica Educativa, que en breu té previst migrar al .net.

En aquest context, l’anunci fet la setmana passada pel conseller català d’Universitats i Societat de la Informació, Carles Solà, en el sentit que l’executiu català estudia tornar a demanar a Madrid que desbloquegi un domini .ct propi per a Catalunya, ha accelerat l’adopció de mesures per promocionar el domini espanyol.

Des de fa una dècada la iniciativa d’un domini .ct ha estat promoguda per l’Associació en Defensa del Domini .ct (ADD.ct). La demanda va rebre el suport unànime del Parlament de Catalunya l’any 1996, i des d’aleshores resta a l’espera que el govern espanyol doni llum verda a l’homologació ISO 3166 per a Catalunya, pas previ imprescindible per a l’equiparació internacional en matèria de telecomunicacions i el reconeixement subsegüent del domini d’internet i d’identificadors de matrícules, correus i cartografia.

ADRECES
Ministerio de Industria: www.mityc.es
ESNIC: www.nic.es
Red.es: red.es
Generalitat de Catalunya: www.gencat.net
XTEC: www.xtec.es
ADD.ct: www.add-ct.info
Associació PunCat: www.puntcat.org
ICANN: www.icann.org

Escàs domini dels dominis

.es, .ct, .cat, .eu… Pel que fa a dominis d’internet, hores d’ara només hi ha una cosa clara: el domini .cat continua la seva tramitació amb l’ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) i podria ser una realitat després de l’estiu, tal i com ja va avançar l’ACTUAL el 28 d’abril. El domini .cat és un gTLD, domini de primer nivell genèric patrocinat, està impulsat per l’associació PuntCat, i aglutinarà iniciatives de la societat civil relacionades amb les realitats linguïstica i cultural catalana.

El reconeixement del domini .cat no exclou la reivindicació d’un domini territorial .ct propi per a Catalunya, però en aquesta eventual confusió es va emparar divendres passat la vice-presidenta primera del govern central, María Teresa Fernández de la Vega, per senyalar que això del domini català és cosa de l’ICANN, i no del govern central.

Una confusió que el ministre Montilla tampoc no ha aclarit quan sovint ha recomanat a les comunitats autònomes que utilitzin el futur domini europeu .eu. I que el conseller valencià, el popular Esteban González Pons, ha acabat d’embolicar amenaçant que el reconeixement del domini .ct equival a una declaració formal d’independència.

2005/05/19

La velocitat centra la nova guerra d’ofertes d’ADSL

Publicat al setmanari ACTUAL el 19-05-2005
Les operadores es disputen el mercat sense abaixar preus ni garantir millores en la qualitat del servei d’accés ràpid a internet

Enric Bruguera

Les pròximes setmanes prometen ser atrafegades per als gairebé quatre milions d’usuaris d’internet que a l’Estat espanyol ja disposen d’una connexió de banda ampla i per als qui vulguin accedir-hi per primera vegada. Els caldrà triar entre les agressives ofertes que totes les empreses proveïdores d’ aquest servei estan llençant al mercat amb promeses de duplicar, triplicar o quadruplicar la velocitat d’accés a la xarxa. Les campanyes de màrketing proclamen que aquest increment, inesperat i vertiginós, de velocitat d’accés no implicarà augments de preus. Argument comercial curiós quan es té en compte que a Espanya el preu de la connexió de banda ampla encara supera en gairebé un 40% la mitjana europea.

La primera a obrir aquesta guerra comercial ha estat Wanadoo, quan fa pocs dies va anunciar que multiplicava per quatre la seva velocitat de connexió i la situava en 2 megues per minut. L’oferta manté el preu de la connexió, que continuarà sent de 36€ al mes, trucades telefòniques incloses, però no fa referència a solucions per a les nombroses denúncies que aquests últims mesos ha rebut de clients seus per talls del servei i manca de connexió.

La situació és similar a la que planteja Ya.com, amb la seva oferta de velocitat de només 1 mega, però per 30€, amb un router sense fils de regal i un curiós obsequi afegit: no exigirà el compliment del contracte d’un any, clàusula que li havia reportat denúncies de clients que es consideraven captius de la companyia quan aquesta els impedia donar-se de baixa ni que fos documentant deficiències del servei contractat.

I en plena febre de captació de clients, Jazztel no escatima recursos: connexió de 4 megues, router sense fils de regal, trucades gratis i antivirus d’oferta. Una proposta amb la que pretén fer front a l’ofensiva que està preparant Telefónica, en la seva qualitat de propietària de la xarxa de cable telefònic per la que circula la tecnologia ADSL (Línia de Client Digital Asimètrica) de connexió a internet.

Perquè aquesta és la veritable clau d’aquesta guerra de la banda ampla: mentre les altres operadores han de limitar-se a revendre servei d’una infraestructura que Telefónica els lloga, aquesta domina en propietat el 55% d’un mercat d’ADSL que el 2004 va créixer un 64%, amb avantatge substancial sobre les empreses de cable de fibra òptica, les quals, pels costos de desplegament de la seva infraestructura, només controlen el 16% dels accessos d’alta velocitat a internet. Per això, la imminent oferta de Telefónica no es centrarà només en l’increment de la velocitat d’accés, sinó també en la comercialització de serveis per als quals és imprescindible l’alta velocitat: la seva proposta de televisió interactiva Imagenio i les trucades de veu per internet.

Les associacions de consumidors i usuaris de la xarxa han saludat amb optimisme aquesta guerra comercial, però aconsellen valorar-la amb cautela. Com ha fet fins ara, l’Asociación de Usuarios de Internet (AUI) recomana verificar si les velocitats reals d’accés s’adeqüen a les contractades, i per això facilita eines de test des del seu web. L’Asociación de Internautas (AI) reclama l’adaptació de preus als nivells europeus per intentar homologar l’ús de la banda ampla als estàndards de la UE. Segons l’últim estudi de la consultora Forrester Research, Espanya presenta només un 31% de llars amb connexió a internet d’alta velocitat, davant una mitjana europea del 51%, desequilibri al qual contribueix el fet que els preus de l’accés a l’Estat espanyol són gairebé un 40% superiors.

ADRECES
Wanadoo: www.wanadoo.es/accesos/
Ya.com: acceso.ya.com/ADSLllamadas/
Jazztel: www.jazztel.com/mic_adsl4mb.htm
Telefónica: http://www.telefonicaonline.com/
Asociación Usuarios Internet: aui.es/contenidos/aui_index.php3
Asociación Internautas: www.internautas.org/
Forrester Research: www.forrester.com

Entre la promoció i el càstig
La promoció publicitària de les noves ofertes de connexió de banda ampla coincidirà els pròxims dies amb les primeres resolucions de l’Agència Catalana de Consum (ACC) contra algunes d’aquestes operadores telefòniques per diverses irregularitats en el serveis d’accés a internet denunciades al llarg dels últims mesos.

Les sancions, algunes de les quals poden superar els 500.000€, estan vinculades a deficiències de la connexió a la xarxa, incompliments de prestacions promeses en les campanyes publicitàries, i negatives a tramitar la petició de baixa d’usuaris, molts dels quals s’han vist inclosos en registres públics de morosos quan han deixat de pagar per serveis que no havien rebut.

L’any 2004 l’ACC va rebre gairebé 2.500 denúncies contra empreses proveïdores de servei d’accés a internet, la majoria referides a connexions de banda ampla, tant d’ADSL com de cable. Aquestes reclamacions constitueixen el 25% del total de denúncies oficials contra les empreses operadores de telefonia.

2005/05/15

Feria de cócs y cocas en Tárrega

Publicat a El Periódico de Catalunya el 14-05-2005

Aprovechando su Fiesta Mayor de mayo, Tárrega (autovia A-2) rinde homenaje este fin de semana a uno de los productos gastronómicos más genuinamente representativos de las comarcas leridanas: el “cóc”, o coca de pan aderezada con combinaciones de berenjena, pimiento, longaniza, cebolla, calabacín y arenque. Bajo el lema de FiraCóc 2005, la 18ª edición de l’Aplec del Cóc coincide con la Mostra de Productes de Fleca en un gran festín callejero de cocas saladas y dulces, buñuelos, rosquillas y todo tipo de manjares de panadería. El ticket de cuatro degustaciones y una bebida cuesta 5€.

La feria constituye un sabroso pretexto para recorrer el núcleo histórico de Tárrega, con su antigua judería y numerosos restos góticos diseminados por la calle del Carme, parcialmente porticada, y la calle Major, donde el edificio de Can Perelló, del siglo XVII, acoge el Museu Comarcal de l’Urgell (973.31.29.60). En pleno centro, la iglesia de Santa Maria d’Alba preside imponente la Plaça Major, en la que también destaca la fachada renacentista del ayuntamiento. Y para aligerar digestiones pesadas, nada mejor que un paseo por el Parc de Sant Eloi, donde, además de deliciosos rincones ajardinados, se pueden disfrutar excelentes panorámicas sobre la ciudad. En Internet: www.ajtarrega.es. ENRIC PAYÀ

Longaniza y caracoles
Fieles a las tradiciones de l’Urgell y las comarcas vecinas, la longaniza autóctona y los caracoles forman parte de casi todas las propuestas de restauración. Muy cerca de la estación, La Teca d’en Jordi (973.31.25.26) presenta una cocina sencilla y de calidad, con precios bastante ajustados y raciones muy generosas.

2005/05/12

L’èxit de Firefox altera els plans de futur de Microsoft

Publicat al setmanari ACTUAL el 12-05-2005

Una imprevista versió de l’Explorer intentarà frenar el navegador de codi obert, que ja li ha pres un 10% de mercat en només sis mesos

Enric Bruguera

Canvi de plans. Després de dos anys de pedaços, Microsoft ha decidit enllestir abans de l’estiu una nova versió del seu navegador web, l’Internet Explorer, per intentar aguantar el cop de Firefox, el programa gratuït i de codi obert que des del novembre passat li ha pres un 10% d’usuaris. Amb només sis mesos de vida, el Firefox ha superat els 50 milions de descàrregues a tot el món, ha erosionat l’hegemonia del 95% del mercat que tenia l’Explorer l’octubre del 2004, i apunta una frenètica tendència de distribució massiva que amenaça els plans de la companyia de Bill Gates a mitjà termini.

La incidència de l’aparició de Firefox havia estat subestimada pels responsables de Microsoft fins fa unes poques setmanes. Emparada per la seva posició hegemònica en el mercat dels navegadors d’internet, la política del gegant informàtic era d’enfrontar les vulnerabilitats de seguretat del seu navegador amb pedaços per resoldre les deficiències que anaven evidenciant els errors de funcionament i els atacs procedents dels punts més diversos de la xarxa. Atesa l’estratègia de vincular sistema operatiu i navegador web, amb la qual Microsoft ha enfrontat les acusacions de monopoli a banda i banda de l’Atlàntic, la millora definitiva de l’Explorer s’havia fixat per al llançament mundial del nou sistema operatiu Longhorn, previst per a mitjans del 2006.

El primer toc d’alarma va ser atès per Microsoft només parcialment. La primera versió del Firefox, la 1.0, va provocar vuit milions de descàrregues en menys d’un mes gràcies a millores com el sistema anti-popup –per evitar les finestres publicitàries que s’obren sense control-, una opció de pestanyes per visitar diversos webs des d’una finestra del navegador, i millors prestacions de seguretat. Ofensiva a la qual Microsoft va respondre incorporant al seu vetust Explorer algunes opcions similars, mentre comprava tecnologies antivirus i antiespies per incorporar-les a la futura versió definitiva del navegador.

A la fi la cursa contra el temps se li ha girat en contra i per això ha decidit posar al mercat un nou Explorer 7.0 en unes poques setmanes. Perquè a més d’evidenciar una capacitat exponencial de difusió, el Firefox també ha sabut actualitzar-se ràpidament fins l’actual versió 1.0.3 i resoldre les seves vulnerabilitats gràcies a la mobilització permanent d’una comunitat internacional de programadors informàtics implicats en els moviments de codi obert. A la seva ombra, a més, navegadors d’ús minoritari, com l’Opera o el Safari d’Apple, han introduït millores que els han consolidat com alternativa a l’Explorer. Una alternativa que, entre tots ells, ja representa un 15% del mercat, amb una marcada tendència de creixement i amb la recomanació explícita d’entitats i institucions internacionals, com el Computer Emergency Response Team (CERT), que veuen en la diversificació de productes i opcions la millor garantia de seguretat contra atacs massius i contra temptacions comercials monopolistes.

El programa Firefox està impulsat per la Fundació Mozilla, un projecte de programari lliure i col·laboratiu que desenvolupa des de fa anys una xarxa d’enginyers i programadors voluntaris de tot el món. El seu codi, sense propietari i obert a qualsevol que vulgui afegir-hi millores, ha facilitat la creació de versions aptes per als diversos sistemes operatius: Windows, GNU/Linux i Macintosh. La pluralitat i diversificació d’aportacions lliures ha propiciat, a més, la seva presentació plurilingüística. La versió catalana ha estat promoguda i adaptada per Softcatalà.

ADRECES
Internet Explorer: www.microsoft.com/windows/ie
Firefox 1.0.3 en català: www.softcatala.org/prog167.htm
Opera Web Browser: http://www.opera.com/
Safari Apple: www.apple.com/macosx/features/safari
CERT: http://www.cert.org/
Fundació Mozilla: http://www.mozilla.org/
Softcatalà: www.softcatala.org

Improvisació a llarg termini
Des de fa més de quatre anys Microsoft ha basat la seva planificació estratègica de futur en un projecte de sonoritat èpica: Longhorn. Si Windows li va permetre entrar al 90% d’ordinadors del planeta l’últim lustre del segle XX, Longhorn ha de ser la clau per afegir a l’hegemonia del sistema operatiu la navegació per internet, la comunicació entre usuaris, la localització d’informació a la xarxa, la cerca de documents dins de l’ordinador i la protecció antivirus.

La realitat, però, és que fa sis mesos Google i Yahoo! ja van obligar a Microsoft a avançar precipitadament la nova versió del seu cercador MSN Search. Precipitació que també va acompanyar la presentació prematura del que havia de ser la seva eina de localització a l’interior dels discos durs. La nova versió del navegador Explorer 7.0 arriba entre pedaços i actualitzacions de seguretat, i en un context de progressiva implantació del programari lliure a tota Europa. La gran incògnita de Longhorn, hores d’ara, és si podrà mantenir la data de presentació, prevista per mitjans del 2006.

2005/05/10

Bancs de pesca

Publicat al diari AVUI el 10-05-2005

El número d’usuaris que utilitza Internet per fer les seves transaccions bancàries ha crescut un 20% durant els últims dotze mesos. Segons un recent estudi de la consultora Nielsen/NetRatings (www.nielsen-netratings.com), ja són gairebé dos milions i mig els ciutadans espanyols que utilitzen la banca electrònica a través de la xarxa per gestionar els seus comptes corrents, transferències, pagaments i inversions. En el mateix període, l’International Anti-Phishing Group (www.antiphishing.org) ha detectat un increment del 30% mensual dels intents d’estafa en aquest canal online. Les seves dades, de dimensió planetària, parlen d’uns 3.000 milions d’intents de frau cada mes. Cert que només tenen èxit un 5% de temptatives. Però no deixa de ser preocupant que a tot el món cada dia uns 5 milions d’usuaris siguin víctimes d’una estafa online. Sobretot quan els afectats solen prestar-hi una insòlita complicitat involuntària.

El fenomen ja es coneix amb el nom popular de phishing, en una gràfica i virtual adaptació del verb anglès to fish (pescar). Perquè això de pescar és la base del frau en les seves dues grans variants. La més corrent consisteix en enviaments massius de missatges de correu electrònic que simulen procedir d’entitats bancàries convencionals. En les aparents missives del banc, i amb l’excusa de revisar els sistemes de seguretat, l’estafador remot demana al client que vagi a un web o un formulari falsificats, i que introdueixi els seus números d’identificació i les seves claus personals de seguretat. En altres casos, els més sofisticats, la simple visita del web fals descarrega d’amagat un programa espia en l’ordinador de l’usuari, cosa que posteriorment permetrà a l’estafador obtenir de forma remota les claus i contrasenyes bancàries, i buidar-li els comptes.

Sovint la redacció matussera del missatge i l’aparença de les pàgines falsificades alerta als usuaris. Però, a pesar d’això, en molts casos el phishing funciona, i els estafadors aconsegueixen el seu objectiu de pescar una petita part d’incauts que s’empassen l’ham. Quan aquesta petita part pot arribar mensualment als 5 milions d’usuaris, la dimensió del fenomen no és cap anècdota. Al Regne Unit durant el 2004 els bancs van haver de tornar més de 7 milions de lliures a uns 2.000 clients que havien estat estafats per aquest sistema. Les autoritats financeres ja han avisat que aviat els bancs deixaran de pagar els plats trencats perquè consideren que el frau es produeix, sobretot, quan els clients no observen unes mínimes normes de seguretat.

Caixes i bancs espanyols intenten resoldre amb discreció el problema i, per no espantar la clientela, solen guardar-se les xifres reals de frau, per phishing o per qualsevol altra via. Però la creació d’un grup de treball sobre seguretat en el sí del Centro de Coordinación Interbancario i les recents detencions de presumptes estafadors a Barcelona apunten que l’estafa virtual ja té status de problema força real.

Per a les entitats financeres es tracta, sobretot, d’un problema de precaució dels usuaris: si verifiquen la identitat de qui els demana les dades i no les hi donen a qualsevol, s’estalviaran molts problemes. Però les associacions d’usuaris i consumidors es queixen que els bancs encara han de millorar molt la seguretat del seus nous canals electrònics. Uns i altres potser hem d’assumir que la tecnologia no només ens obliga a aprendre a fer funcionar de forma electrodomèstica determinats aparells i sistemes. Ens cal, sobretot, cultura tecnològica per entendre per què i com hem d’utilitzar determinades eines. El més inquietant és constatar que en això de l’alfabetització tecnològica encara estem més endarrerits que en el desplegament de cables i tecles.

ENRIC BRUGUERA
PERIODISTA

2005/05/07

La telefonia mòbil 3G reobre la guerra de les antenes

Publicat al setmenari ACTUAL el 05-05-2005

El desplegament de nous serveis exigeix duplicar el número de repetidors sense tornar a disparar l’alarma social ciutadana

Enric Bruguera

L’anomenada telefonia mòbil de tercera generació (3G) és ja una realitat tecnològica que permet fer arribar dades, vídeo, música i videoconferència interactiva als nous terminals telefònics de butxaca. Però perquè l’usuari final pugui gaudir dels nous serveis, cal fer proliferar antenes que transportin el senyal radioelèctric fins el racó més recòndit de la geografia rural i urbana. I aquí la tecnologia xoca amb un escull social important: gairebé ningú vol conviure amb una antena repetidora de telefonia al costat de casa.

Actualment es calcula que a tot l’Estat espanyol hi ha en funcionament unes 30.000 antenes telefòniques, de les quals unes 9.000 són a Catalunya. L’ample de banda requerit per als serveis de la tercera generació de telefonia mòbil, basada en el protocol UMTS (Universal Mobile Telecommunications System), haurà de ser el doble del de l’actual GSM, cosa que implicarà augmentar fins a 60.000 les antenes a tot l’Estat.
Catalunya podria acollir gairebé 20.000 d’aquestes antenes, més d’un miler de les quals haurien d’estar a la ciutat de Barcelona, duplicant així les 500 antenes GSM que hi ha ara mateix.

El cas de Barcelona és força curiós, ja que, amb una de les ordenances municipals més restrictives sobre antenes telefòniques, ha estat recentment designada seu del 3GSM World Congres, en substitució de Cannes. I això pot implicar que quan el febrer de 2006 es celebri el congrés mundial de la telefonia mòbil de tercera generació, aquesta pot no tenir cobertura a gran part de la ciutat.

Per evitar el col·lapse puntual, les operadores de telefonia mòbil, l’ajuntament de Barcelona i el consorci Localret estan intentant trobar solucions provisionals que permetin salvar obstacles com la prohibició d’instal·lar antenes en edificis de vivendes, quan aquests constitueixen precisament el 70% de la ciutat. També s’intentarà que Amena, Vodafone i Telefónica Móviles comparteixin instal·lacions repetidores a fi de reduir la proliferació d’antenes.

El rerefons de la batalla de les antenes, però, té les arrels en els anys de l’explosió de la telefonia mòbil a Espanya, quan les operadores telefòniques van aprofitar el buit legal per instal·lar repetidors a tort i a dret. La proliferació d’antenes va provocar una reacció ciutadana i veïnal de rebuig, canalitzada per entitats com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i nombroses associacions locals d’arreu de Catalunya, i recolzada en estudis sobre el perill sanitari i la incidència negativa de les antenes, recollits per portals com el de PROCEP.

L’alarma social va cristal·litzar en unes normatives força estrictes a nivell estatal, autonòmic i local, fins el punt que actualment a Espanya es triga gairebé un any i mig a obtenir una llicència per instal·lar una antena, quan la mitjana a Europa per aquest tràmit es redueix a 4 mesos. El procés de tramitació del permís del ministeri d’Indústria, l’autorització de Medi Ambient, la llicència municipal i l’acceptació de cada comunitat de veïns ha estat argumentada per les operadores telefòniques com el gran escull per al desplegament de la nova tecnologia.

Però el cert és que la queixa ha coincidit amb un període de crisi en que aquestes empreses retardaven els serveis 3G pels deutes multimilionaris que els havia provocat l’adquisició de llicències UMTS. Superada la crisi, administracions i operadores intenten establir acords de control, transparència i informació per facilitar un nou desplegament de repetidors sense desfermar una altra batalla ciutadana contra les antenes.

ADRECES
3GSM World Congress: www.3gsmworldcongress.com
Localret: www.localret.es
FAVB: www.lafavb.com/comunicats/2001_05_11.php
PROCEP: www.grn.es/electropolucio
Medi Ambient: www.gencat.net/mediamb/sosten/telmobil.htm

Confiança virtual i sota mínims

Les antenes de telefonia han propiciat una abundant literatura científica sobre l’eventual incidència en la salut de veïns exposats a la proximitat de la seva acció radioelèctrica. Des de les operadores telefòniques s’assegura que no hi ha ni una sola prova definitiva que les antenes provoquin escalfament de teixits cerebrals, cefalees, insomni o tumors cancerígens, arguments tots ells esgrimits pels detractors per exigir que aquestes instal·lacions es mantinguin lluny de casa seva. Les administracions han optat per la via intermèdia: insisteixen que no hi ha proves determinants que les antenes perjudiquin la salut, però exigeixen a les operadores garanties de control que fomentin la confiança.

I la confiança és el problema. Perquè molts ciutadans als quals es demana confiança són alhora alguns dels gairebé nou mil clients i usuaris que han presentat reclamació a l’Agència Catalana de Consum per mal servei i incompliments contractuals d’empreses relacionades amb les operadores telefòniques. Les mateixes que els prometen que amb les antenes no tindran cap problema.

2005/05/01

Excursión al castillo de Claramunt

Publicat a El Periódico de Catalunya el 30-04-2005

La Pobla de Claramunt (carretera C-15 entre Igualada y Vilafranca del Penedés) exhibe con orgullo uno de los mejores castillos de Catalunya y mañana le rinde su homenaje anual con el Aplec de la Santa Creu, ya conocido popularmente como l’Aplec del Castell. La soberbia fortaleza, encaramada en una colina de 461 metros de altitud, acogerá a lo largo del día diversos actos festivos que reviven ancestrales bendiciones de los campos y cosechas de la zona. La celebración permite a los visitantes descubrir y recorrer una de las mejores construcciones militares que durante el siglo IX defendieron la frontera carolingia de los ataques sarracenos.

En la fortaleza, cuidadosamente restaurada, destacan la espectacular torre decagonal de defensa y el ábside de la capilla de Santa Margarita, así como las murallas y unas impresionantes panorámicas sobre la cuenca del Òdena. Vale la pena completar la visita con un recorrido por el núcleo antiguo de la localidad, con su iglesia neoclásica de Santa María y rincones tan sugerentes como los antiguos lavaderos públicos y la Plaça de les Tres Fonts. En los alrededores no hay que perderse antiguos molinos papeleros como los de la Estrassa, Cal Romeu o el de Dalt de Cal Coca. En Internet: www.lapobladeclaramunt.org. ENRIC PAYÀ

Pamelas de turrón
A la sombra del castillo, la Pobla de Claramunt ha creado dulces autóctonos como las “pamelas” rellenas de turrón, los “cubanos” y las “flautas de leche”, elaborados con pasta de barquillo por la pastelería Jordi (93.808.61.31). Muy cerca, el Hotel Robert (93.808.60.00) presenta buenas propuestas de restauración y alojamiento a precios muy interesantes.