MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2005/05/07

La telefonia mòbil 3G reobre la guerra de les antenes

Publicat al setmenari ACTUAL el 05-05-2005

El desplegament de nous serveis exigeix duplicar el número de repetidors sense tornar a disparar l’alarma social ciutadana

Enric Bruguera

L’anomenada telefonia mòbil de tercera generació (3G) és ja una realitat tecnològica que permet fer arribar dades, vídeo, música i videoconferència interactiva als nous terminals telefònics de butxaca. Però perquè l’usuari final pugui gaudir dels nous serveis, cal fer proliferar antenes que transportin el senyal radioelèctric fins el racó més recòndit de la geografia rural i urbana. I aquí la tecnologia xoca amb un escull social important: gairebé ningú vol conviure amb una antena repetidora de telefonia al costat de casa.

Actualment es calcula que a tot l’Estat espanyol hi ha en funcionament unes 30.000 antenes telefòniques, de les quals unes 9.000 són a Catalunya. L’ample de banda requerit per als serveis de la tercera generació de telefonia mòbil, basada en el protocol UMTS (Universal Mobile Telecommunications System), haurà de ser el doble del de l’actual GSM, cosa que implicarà augmentar fins a 60.000 les antenes a tot l’Estat.
Catalunya podria acollir gairebé 20.000 d’aquestes antenes, més d’un miler de les quals haurien d’estar a la ciutat de Barcelona, duplicant així les 500 antenes GSM que hi ha ara mateix.

El cas de Barcelona és força curiós, ja que, amb una de les ordenances municipals més restrictives sobre antenes telefòniques, ha estat recentment designada seu del 3GSM World Congres, en substitució de Cannes. I això pot implicar que quan el febrer de 2006 es celebri el congrés mundial de la telefonia mòbil de tercera generació, aquesta pot no tenir cobertura a gran part de la ciutat.

Per evitar el col·lapse puntual, les operadores de telefonia mòbil, l’ajuntament de Barcelona i el consorci Localret estan intentant trobar solucions provisionals que permetin salvar obstacles com la prohibició d’instal·lar antenes en edificis de vivendes, quan aquests constitueixen precisament el 70% de la ciutat. També s’intentarà que Amena, Vodafone i Telefónica Móviles comparteixin instal·lacions repetidores a fi de reduir la proliferació d’antenes.

El rerefons de la batalla de les antenes, però, té les arrels en els anys de l’explosió de la telefonia mòbil a Espanya, quan les operadores telefòniques van aprofitar el buit legal per instal·lar repetidors a tort i a dret. La proliferació d’antenes va provocar una reacció ciutadana i veïnal de rebuig, canalitzada per entitats com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i nombroses associacions locals d’arreu de Catalunya, i recolzada en estudis sobre el perill sanitari i la incidència negativa de les antenes, recollits per portals com el de PROCEP.

L’alarma social va cristal·litzar en unes normatives força estrictes a nivell estatal, autonòmic i local, fins el punt que actualment a Espanya es triga gairebé un any i mig a obtenir una llicència per instal·lar una antena, quan la mitjana a Europa per aquest tràmit es redueix a 4 mesos. El procés de tramitació del permís del ministeri d’Indústria, l’autorització de Medi Ambient, la llicència municipal i l’acceptació de cada comunitat de veïns ha estat argumentada per les operadores telefòniques com el gran escull per al desplegament de la nova tecnologia.

Però el cert és que la queixa ha coincidit amb un període de crisi en que aquestes empreses retardaven els serveis 3G pels deutes multimilionaris que els havia provocat l’adquisició de llicències UMTS. Superada la crisi, administracions i operadores intenten establir acords de control, transparència i informació per facilitar un nou desplegament de repetidors sense desfermar una altra batalla ciutadana contra les antenes.

ADRECES
3GSM World Congress: www.3gsmworldcongress.com
Localret: www.localret.es
FAVB: www.lafavb.com/comunicats/2001_05_11.php
PROCEP: www.grn.es/electropolucio
Medi Ambient: www.gencat.net/mediamb/sosten/telmobil.htm

Confiança virtual i sota mínims

Les antenes de telefonia han propiciat una abundant literatura científica sobre l’eventual incidència en la salut de veïns exposats a la proximitat de la seva acció radioelèctrica. Des de les operadores telefòniques s’assegura que no hi ha ni una sola prova definitiva que les antenes provoquin escalfament de teixits cerebrals, cefalees, insomni o tumors cancerígens, arguments tots ells esgrimits pels detractors per exigir que aquestes instal·lacions es mantinguin lluny de casa seva. Les administracions han optat per la via intermèdia: insisteixen que no hi ha proves determinants que les antenes perjudiquin la salut, però exigeixen a les operadores garanties de control que fomentin la confiança.

I la confiança és el problema. Perquè molts ciutadans als quals es demana confiança són alhora alguns dels gairebé nou mil clients i usuaris que han presentat reclamació a l’Agència Catalana de Consum per mal servei i incompliments contractuals d’empreses relacionades amb les operadores telefòniques. Les mateixes que els prometen que amb les antenes no tindran cap problema.