MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2005/06/30

El turisme acapara la meitat del comerç electrònic a internet

Publicat al setmanari ACTUAL el 30-06-2005

Les vacances d’estiu consoliden la compra online de viatges de baix preu, adquirits en l’últim moment i a través de menys intermediaris

Enric Bruguera

Com cada any per aquestes dates, milions de persones ens dediquem a preparar i planificar les nostres vacances imminents. Però a diferència del que ha passat tradicionalment, cada cop hi ha menys gent preocupada per fer reserves anticipades a fi d’obtenir bons preus i disponibilitat de places en hotels, avions i trens. El comerç electrònic a través d’internet ha creat un nou model de consum turístic, en el qual la improvisació, l’espera fins el moment de sortir de viatge i la comparació simultània de desenes d’ofertes a través de la xarxa constitueixen la millor garantia de preus baixos.

De l’èxit i de les expectatives espectaculars de futur d’aquest nou model de consum en proporciona una mostra el fet que sigui precisament el sector turístic el que acapari el 50% del volum de negoci que el comerç electrònic va assolir a l’Estat espanyol durant l’any 2004. Un volum general de vendes que, segons l’últim estudi de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), va arribar als 890 milions d’euros, cosa que representa un 100% d’increment respecte l’any anterior. I això tenint en compte només les compres per internet dels consumidors espanyols que van utilitzar les targetes de crèdit com a mitjà de pagament.

L’Associació Espanyola de Comerç Electrònic (AECE) estima que si es tenen en compte mitjans els pagaments contra reemborsament, transferències i domiciliacions, el volum total de compra espanyola a través d’internet durant el 2004 va pujar a més de 1.500 milions d’euros, una quantitat molt considerable ateses les reticències i desconfiances que molts usuaris de la xarxa encara expressen sobre la seguretat de la venda online.

En aquest procés de creixement espectacular que es dobla cada any des del 2001, l’expectativa del sector turístic no pot ser més afalagadora. De tot el volum de comerç electrònic la venda de bitllets d’avió s’endu el 25%, gràcies, sobretot, a la proliferació de companyies aèries de baix cost que exploten el canal electrònic de venda per reduir al màxim els preus dels bitllets. L’altra quarta part del total de facturació electrònica és per als serveis de reserves d’hotels i paquets turístics. Una facturació que té unes exponencials expectatives d’increment si es té en compte que a l’Estat espanyol el comerç electrònic ara mateix només representa un 6% del total del sector turístic, mentre que als Estats Units ja és del 40% i a diversos països europeus està arribant al 25%.

Per a l’usuari, l’utilització de la xarxa a l’hora de planificar vacances i comprar serveis turístics representa una diversificació de l’oferta al seu abast que acaba redundant en millors preus i més capacitat de triar. A més de les companyies aèries que ja han eliminat la intermediació dels operadors turístics i de les agències de viatges convencionals, l’existència de grans operadors virtuals com Lastminute, Travelocity, Expedia o Orbitz, promou la proliferació d’ofertes i paquets integrats que aprofiten la immediatesa del canal electrònic per adaptar les seves propostes a les disponibilitats de places d’última hora.

Una flexibilitat que també intenten explotar agències virtuals de viatges com eDreams, Atrápalo o Viajar.com combinant ofertes globals de destins a qualsevol punt del planeta amb propostes vinculades a destins més locals.

ADRECES
CMT: www.cmt.es
AECE: www.aece.org
Lastminute: www.es.lastminute.com
Travelocity: www.travelocity.com/
Expedia: www.expedia.com
Orbitz: www.orbitz.com
eDreams: www.edreams.es
Atrápalo: www.atrapalo.com
Viajar.com: www.viajar.com

Toc d’atenció a les empreses espanyoles
Si les últimes xifres sobre el comerç electrònic espanyol permeten ser optimistes respecte a la progressió d’usuaris i consumidors, les empreses locals no en surten tant ben parades: més de la meitat dels gairebé 900 milions d’euros que els usuaris espanyols van gastar per internet el 2004 van anar a parar a empreses ubicades en altres països.

Davant de la queixa habitual de les empreses espanyoles respecte a la manca de costum de compra electrònica i la desconfiança dels usuaris, les últimes dades de la CMT posen en evidencia les limitacions de l’oferta online de moltes empreses espanyoles i mostren que el consumidor perd la por a comprar per internet quan troba propostes més variades i a preus millors.

Els equips d’electrònica, la compra domèstica, els aparells informàtics, els serveis financers i els llibres i CDs són per aquest ordre els productes i serveis més adquirits pel canal online. A l’hora de triar botiga virtual, la majoria de compradors es decanta per les propostes online de marques i empreses ja conegudes per la seva presència i solvència en el món presencial. I molts dels usuaris d’internet que no es refien de la compra electrònica, admeten que utilitzen de forma intensiva la xarxa com a mitjà d’informació i comparació de preus abans d’anar a comprar presencialment a una botiga o gran superfície convencionals.

2005/06/25

Fiesta de la siega en La Fuliola

Publicat en El Periódico de Catalunya el 25-06-2005

Tras los excesos verbeneros, el puente de San Juan suele presentarse como un paréntesis de descanso para tomar fuerzas antes de las vacaciones. Pero para quien quiera aprovechar este fin de semana hasta el último minuto, La Fuliola (carretera C-53 entre Tàrrega i Balaguer) celebra mañana su Festa del Segar, con la que la localidad revive los rituales que dan inicio a las labores anuales de la cosecha. Segadores con viejas hoces, exhibiciones de antiguas técnicas agrícolas y muestras de gastronomía local iniciarán un conjunto de manifestaciones que culminarán el 10 de julio con la Festa del Batre.

La celebración brinda una buena oportunidad para recorrer la antigua Vila Closa de La Fuliola, donde entre los restos del recinto amurallado pueden admirarse portales y casas señoriales, como las de Cal Farriol, Cal Pané y la Casa Terés, de los siglos XVI y XVII, así como la iglesia barroca de Santa Llúcia, con vestigios románicos en su campanario. Conviene no perderse la visita al Castell del Remei, una finca vitivinícola a orillas del Canal de l’Urgell, donde además de pintorescos rincones el visitante puede degustar la excelente cocina del Restaurant el Remei (973.71.81.65) en un ambiente muy agradable y a unos precios asequibles. En Internet: fuliola.ddl.net. ENRIC PAYÀ

Sabores de antes
La visita a La Fuliola propicia una sugerente excursión a sabores casi perdidos. El mejor pan artesano y la coca “de recapta” se encuentran en Cal Boneu (973.57.01.20). Y el vino autóctono hay que buscarlo en los lagares del Castell del Remei (973.58.02.00), donde se pueden adquirir a precios razonables deliciosas variedades de la D.O.Costers del Segre.

2005/06/23

La telefonia mòbil enceta l’estiu sota l’ombra de col•lapse

Publicat al setmanari ACTUAL el 23-06-2005

La insuficiència d’antenes repetidores tornarà a provocar situacions de saturació i manca de cobertura en zones d’aglomeració turística

Enric Bruguera

Nou de cada deu ciutadans espanyols tenim telèfon mòbil. Però molts de nosaltres no podrem utilitzar-lo des de la platja per explicar a la família que hem arribat bé a la nostra destinació de vacances. Les aglomeracions turístiques en la majoria de les costes catalanes i espanyoles tornaran a desbordar aquest estiu la capacitat de les antenes repetidores i provocaran situacions de saturació que impediran fer servir el mòbil per establir converses de veu, enviar missatges de text (SMS) i, encara menys, accedir a serveis que requereixin la navegació per internet.

Igual que ja han fet els estius dels últims quatre anys, des del pont de Sant Joan les operadores de telefonia mòbil activen els seus plans d’emergència estival. En els pròxims tres mesos adoptaran mesures especials com l’increment de capacitat de les seves antenes, la seva reorientació cap a les zones més densament poblades, i la distribució d’unes 2.000 antenes mòbils que s’aniran desplaçant en funció de la demanda detectada. Malgrat tot, i també basant-se en precedents d’anys anteriors, tant Telefònica com Amena i Vodafone admeten que els períodes de saturació i els moments de col·lapse seran inevitables.

Segons les estimacions d’aquestes companyies, els principals punts turístics de la costa acullen visitants espanyols i estrangers que arriben a duplicar o triplicar les poblacions i la massa crítica d’usuaris habituals del mòbil. Uns usuaris que, al damunt, quan estem de vacances utilitzem el mòbil fins a un 20% més que en èpoques normals. Davant d’això, l’embús comunicatiu sembla difícil de pal·liar: per molt que les operadores alenteixin els serveis de connexió a internet i d’enviament de dades, i per molt que els missatges SMS donin prioritat a les trucades de veu, en molts moments i en molts llocs serà impossible obtenir cobertura des del mòbil i serà més fàcil trucar des d’un telèfon fix, igual que ja sol passar sistemàticament les nits de Cap d’Any, en situacions d’aglomeració massiva o en successos excepcionals com l’atemptat de l’11-M del 2004 a Madrid.

Més enllà d’algunes deficiències puntuals en el servei de les operadores, les raons del col·lapse generalitzat i endèmic cal buscar-les en les dificultats que ha experimentat durant els últims tres anys a tot l’Estat el desplegament d’antenes repetidores de telefonia mòbil. Davant de l’alarma social causada per la possibilitat que aquestes antenes repetidores poguessin tenir efectes nocius per a la salut, totes les administracions –estatal, autonòmiques i municipals- han desenvolupat reglamentacions restrictives, amb les quals han provocat la pràctica congelació del desplegament de punts que han de permetre fer circular el senyal radioelèctric entre terminals mòbils.

Segons les dades de les operadores, el cíclic col·lapse estiuenc es podria resoldre amb només unes 5.000 antenes repetidores més. Però la imminent posada en marxa de serveis interactius de telefonia mòbil 3G, requerirà duplicar l’actual número de 30.000 antenes a Espanya. En el cas de Catalunya això suposarà passar de les prop de 5.000 antenes actuals a unes 15.000, un miler de les quals a la ciutat de Barcelona.

És davant d’aquesta perspectiva que la Federación de Municipios y Provincias (FEMP) i l’Asociación de Empresas de Electrónica, Tecnologías de la Información y Telecomunicaciones (AETIC), patronal del sector, han signat fa pocs dies un acord, avalat per la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions, a fi de simplificar la tramitació per a la instal·lació d’antenes i reduir els 18 mesos que fins ara durava el procés d’obtenció de permisos a una mitjana de 4 mesos, que és la majoritària en els països de la UE.

ADRECES
Telefónica Móviles: www.movistar.com
Amena: www.amena.com
Vodafone: www.vodafone.es/
AETIC: www.aetic.es
FEMP: www.femp.es
Secretaría de Estado de Telecomunicaciones: www2.setsi.mityc.es
DURSI: www10.gencat.net/dursi
OMS: www.who.int/es

Antenes i radiacions sota control
Les antenes repetidores de telefonia mòbil són necessàries, s’adeqüen a les normatives i, per tant, no presenten cap perill per a la salut. Aquest és el missatge que la Generalitat vol transmetre als ciutadans de Catalunya, i vol fer-ho amb dades que no deixin a ningú cap ombra de dubte. És per això que elaborarà un mapa permanentment actualitzat dels nivells d’emissions radioelèctriques que desprenen les antenes de telefonia actualment presents a 61 municipis catalans.

El procés de medició d’emissions es controlarà amb uns 70 monitors de radiofreqüències que els pròxims mesos s’instal·laran a diverses comarques, segons que ha anunciat el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI). Les dades es registraran les 24 hores del dia i s’actualitzaran cada mitja hora. En una fase posterior s’inclouran també les medicions de monitors mòbils per controlar de forma aleatòria nivells de radiació en diversos punts del territori.

La normativa vigent a Catalunya fixa en 27 volts per metre el límit màxim d’emissió radioelèctrica, molt per sota dels 42 volts per metre que estableix l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a màxim no perjudicial per a les persones.

2005/06/16

Els risc d’addicció a internet porta de cap als psiquiatres

Publicat al setmanari ACTUAL el 16-6-2005

Els diagnòstics dels experts discrepen entre el perill de dependència psicològica i la simple prevenció de trastorns articulars i vasculars

Enric Bruguera

¿Dedica més temps del compte a utilitzar internet? ¿Se sent malament quan no es connecta a la xarxa? ¿Prescindeix dels seus familiars per passar moltes hores davant de l’ordinador? Preguntes com aquestes formen part de nombrosos qüestionaris online destinats a esbrinar si l’usuari de la xarxa ja ha entrat en la categoria d’addicte, en termes de dependència similars als que defineixen addicions al tabac, l’alcohol, les drogues il·legals o els jocs d’atzar.

En la mesura que creix l’ús d’internet augmenten els advertiments de psiquiatres i experts sobre el risc d’addicció a la xarxa. Un increment que corre paral·lel al dels qui asseguren que internet no crea addiccions, sinó que en la majoria dels casos analitzats només canalitza eventuals trastorns de la personalitat de l’usuari, els quals s’evidenciarien per altres mitjans si no tingués a l’abast un canal d’informació i comunicació com internet.
Des de la visió més alarmista, les últimes dades sobre l’eventual potencial addictiu d’internet provenen del Departament de Psicologia Educativa de la Universitat de Granada. Segons el seu últim estudi, presentat fa menys d’una setmana, el 39% dels enquestats admeten sentir-se “enganxats” a la xarxa, i gairebé el 30%, amb edats d’entre 14 i 25 anys, confessen connectar-se a internet més de 4 hores cada dia durant tots els dies de la setmana.

Aquest diagnòstic coincideix amb el del III Seminario Interdisciplinario de Psicología Clínica de la Universidad San Pablo-CEI, segons el qual el 30% dels joves d’entre 14 i 19 anys presenten símptomes d’addicció a internet i als videojocs. Sense comptar els adolescents que utilitzen el telèfon mòbil, categoria no contemplada en aquest estudi, aquesta estimació posaria en situació d’addicció entre 500.000 i un milió de joves només a l’Estat espanyol.

Des d’aquesta percepció d’alt risc addictiu, la mateixa xarxa ja presenta iniciatives de prevenció. Mentre la Escuela Nacional de Medicina del Trabajo admet els perills de dependència psicològica de l’ús d’internet, sites com AdictosaInternet.com apleguen psiquiatres de Madrid i Barcelona que pretenen estudiar el fenomen per intentar establir diagnòstics i teràpies. La iniciativa té el seu primer precedent en el Center for NetAddiction, fundat per la doctora Kimberley Young i Ivan Goldberg als Estats Units per definir una tipologia d’addiccions a internet i proposar teràpies virtuals. Un exemple que posteriorment va propiciar la creació a Boltenhagen (Alemanya) d’un centre de tractament de joves ciberaddictes.

En l’extrem oposat, ja en l’Internet Global Conference del 2004 diversos psiquiatres van subratllar que un ús excessiu de la xarxa no ha de ser tractat com una addicció equiparable a la dependència de drogues. Des d’aquesta òptica, internet és només un canal a través del qual un usuari pot vehicular problemes personals d’autoestima, timidesa, actituds compulsives, depressió o ansietat. Disfuncions totes elles que no són directament provocades per l’ús d’internet, sinó que són prèvies i acabarien aflorant encara que l’usuari no tingués la xarxa a l’abast. Tal i com el psiquiatra Luis Rojas Marcos, professor de psiquiatria a la Universitat de Nova York, ha insistit darrerament, no hi ha tecnologies addictives, sinó personalitats addictives.

El que recomanen els experts és tractar els problemes d’ús d’internet des de les patologies psicològiques del perfil de cada individu, i alerten, això sí, dels trastorns concrets i previsibles que un ús excessiu de la xarxa pot provocar en articulacions, ossos i circulació de la sang per un excés d’hores d’immobilitat i postures inadequades davant de l’ordinador.

ADRECES
Universidad de Granada: http://www.ugr.es/
Escuela Nacional de Medicina del Trabajo: www.isciii.es/publico/drvisapi.dll?MIval=cw_usr_view_Folder&ID=26
Adictos a Internet: http://www.adictosainternet.com/
Center for NetAddicition: netaddiction.com
Adicciones.org: www.adicciones.org/enfermedad/internet/index.html

Enganxats a la salut virtual

Si sembla més que qüestionable que l’ús d’internet per sí mateix pugui provocar patologies addictives greus, en canvi resulta preocupant l’ús que molts usuaris fan de la xarxa a l’hora d’avaluar i tractar els problemes de la seva salut. Segons el grup d’investigació PSINET-UOC, 4 de cada 10 usuaris confia en la informació mèdica i sanitària que localitza a la xarxa, a pesar que aquesta contradigui els consells i indicacions del seu propi metge. Una actitud que pot tenir implicacions molt negatives en qüestions com l’autodiagnosi, l’automedicació i la falta de seguiment de tractaments prescrits per metges autoritzats.

En l’estudi “Salut i Internet”, PSINET-UOC també revela que els usuaris analitzats dediquen a l’activitat de cerca d’informació sobre la salut més temps que als videojocs online, la cerca d’ocupació i l’estudi a través de la xarxa. El 40% d’usuaris, a més, s’informa sobre les seves dolències abans d’anar al seu metge, tot i que només el 4,3% contrasta amb el facultatiu la informació obtinguda.

2005/06/11

Feria de picapedreros en el Bages

Publicado en El Periódico de Catalunya el 11-06-2005

Situadas en la confluencia de los ríos Llobregat y Cardener, las canteras de Sant Vicenç de Castellet (autopista E-09/C-16, entre Terrassa y Manresa) han producido a lo largo de doscientos años los bloques de piedra de monumentos tan emblemáticos como las fuentes de Montjuïc o los edificios de la Exposición Universal de 1929 en Barcelona. Para homenajear la tradición explotadora de su piedra arenisca característica, la localidad celebra este fin de semana la Fira de la Pedra, un certamen que saca a las calles demostraciones de antiguos oficios relacionados con la extracción y la talla de un mineral con nombre propio: la piedra de Sant Vicenç.

Además de descubrir las artes de los viejos picapedreros, la feria proporciona una magnífica oportunidad de visitar el Castellet, un sugerente conjunto medieval que permite recorrer los restos del castillo, con su torre cuadrada del siglo XIII, y la ermita de Sant Maria, del siglo XII, ambos en un promontorio con excepcionales panorámicas sobre la plana del Bages y el macizo de Montserrat. Conviene no perderse la iglesia románica de Sant Pere de Vallhonesta, del siglo XII, el yacimiento ibérico de Boades y la torre del Breny, un monumento funerario romano que ha dado origen a numerosas leyendas locales, por lo que es conocida como la “Torre dels Dimonis”. En Internet: www.santvi.net. ENRIC PAYÀ

Dulce enlosado
Fiel a la pétrea tradición de Sant Vicenç de Castellet, su dulce local reproduce piedras y losas en una deliciosa combinación de azúcar, huevo, harina, manteca y almendra. A la venta en las principales pastelerías de la localidad, las “losas” son triangulares y llevan cacao, mientras que las “piedras” son rectangulares y están impregnadas de licor.

2005/06/09

Les màfies globals omplen internet de nous virus espia

Publicat al setmanari ACTUAL el 9-06-2005

Onada de sofisticats codis maliciosos orientats a fer xantatge online i rebentar les mesures de seguretat dels servidors bancaris

Enric Bruguera

El món dels virus informàtics i la seguretat a internet està canviant a un ritme vertiginós. Si fins fa uns mesos el principal perill provenia d’atacs indiscriminats que podien paralitzar milers d’ordinadors, ara el risc té el seu origen en grups internacionals de delinqüència organitzada que, lluny d’aturar les màquines, intenten infestar-les de nous i sofisticats codis maliciosos que els permetin obtenir il·legalment informació i diners. Xantatge virtual, segrest remot de fitxers i noves estafes bancàries són algunes de les modalitats de frau que han començat a explotar nombroses màfies que operen de forma globalitzada a tot el planeta.

La imaginació aplicada a l’activitat delictiva ha produït aquestes últimes setmanes atacs amb virus més que curiosos. El Trj.PGPCoder.A, per exemple, no destrueix els fitxers del disc dur de l’ordinador infectat, sinó que els codifica i els bloqueja deixant un fitxer de text on s’indica a l’usuari a on i com ha de fer arribar una determinada quantitat de diners a canvi d’un programa per recuperar-los. El pagament del rescat permet rebre el codi que rehabilita els fitxers.

Una modalitat de segrest similar a la que plantegen SpywareNo i Topsyware, dos virus que solen escampar-se camuflats des de webs pornogràfiques i xarxes d’intercanvi de fitxers, i que, un cop instal·lats a l’ordinador, alerten a l’usuari de la infecció i van obrint alarmes de disfuncions en el seu equip mentre el conviden a adquirir un programa específic per poder desinfectar-lo. Les alertes i amenaces són falses, perquè aquests virus no alteren realment el funcionament de l’ordinador, però nomes desapareixen quan l’usuari ha pagat online la l’eina de desinfecció.

Amb uns efectes molt més perillosos, també ha estat detectat a Espanya aquestes últimes setmanes el virus Eyeveg.D. Segons l’empresa de seguretat informàtica Panda Software, aquest virus és una barreja dels anomenats “cucs” –que es propaguen automàticament- i “troians” –que obren l’ordinador a intrusos remots-, de forma que pot permetre a terceres persones accedir a informacions privades i contrasenyes bancàries dels usuaris infectats.

De fet, l’estafa bancària per internet, el ja conegut “phishing”, continua incrementant les seves proporcions preocupants. L’Observatori Espanyol d’Internet xifra en 10.000 les víctimes d’aquest tipus de frau fins ara i assegura que cada mes es duplica el número de correus electrònics que sol·liciten dades bancàries amb finalitats delictives. Un increment amb pics del 300% com el que Panda Software va detectar la setmana del 23 al 29 de maig. L’Anti-Phishing Working Group ja situa l’Estat espanyol en el vuitè lloc mundial d’intents de frau bancari online, amb un 3% del total de temptatives. Estats Units i Xina lideren el rànking amb un 34% i un 12% respectivament.

Des del punt de vista qualitatiu, la situació encara és més delicada. L’empresa de seguretat Hispasec ha denunciat que els protocols que fins ara certificaven que un usuari entrava en el web segur del seu banc, també comencen a ser burlats pels delinqüents aprofitant determinades vulnerabilitats dels sites bancaris. Ja no n’hi ha prou a verificar que l’adreça sigui HTTPS i que aparegui el certificat de seguretat –en un candau tancat en la part inferior del navegador-, tal i com mostra gràficament Hispasec en el seu web després d’haver analitzat els sites de 50 entitats bancàries espanyoles i haver detectat que el 12% no estan prou protegides contra falles de seguretat que poden posar en perill les dades i els diners dels seus clients.

ADRECES
Panda Software: www.pandasoftware.es
Observatori Espanyol d’Internet: www.obs-internet.com
Anti-Phishing Working Group: www.antiphishing.org
Hispasec: www.hispasec.com/
CipherTrust: www.ciphertrust.com

Creix l’exèrcit d’ordinadors zombis

Prop de 180.000 ordinadors de tot el món connectats a internet dediquen cada dia unes hores a activitats ocultes, de les quals els seus legítims propietaris no solen saber-ne res. Són els anomenats ordinadors zombis, màquines en les que s’han introduït virus o codis maliciosos que permeten el seu control remot per part de grups de delinqüència organitzada que les utilitzen per enviar spam, canalitzar els robatoris d’identitats i claus secretes, i amagar les pistes de la seva activitat.

La companyia de seguretat CypherTrust ha enllestit aquesta setmana un localitzador d’ordinadors zombies, gràcies al qual ha pogut fer un mapa general d’ubicacions i un primer intent de comptabilitzar-los per països. A l’Estat espanyol n’ha detectat gairebé 5.500, quantitat similar a la de Japó i el Regne Unit. Encapçalen el rànking els Estats Units, amb un 20% del total, i Xina, amb un 15%.

Segons empreses de seguretat com Kaspersky Lab i Sophos, el fenomen del segrest d’ordinadors per part de màfies i grups organitzats presenta unes perspectives exponencials de creixement a curt termini.

2005/06/02

Internet endureix la lluita contra els abusos als menors

Publicat al setmanari ACTUAL el 2-06-2005

Mobilització europea per garantir una protecció suficient i eficaç per als usuaris infantils que han d’aprendre a utilitzar la xarxa

Enric Bruguera

La recent desarticulació d’una xarxa de pederàstia i pornografia infantil, aquest cop a l’Estat espanyol, ha tornat a impulsar el debat sobre l’ús d’internet que poden arribar a fer els delinqüents. Però també ha accentuat la mobilització institucional i ciutadana per intentar garantir la seguretat dels usuaris més joves de la xarxa. El balanç provisional permet ser moderadament optimista: davant del creixement dels intents d’utilitzar el canal virtual amb objectius il·lícits i il·legals, hi ha la constatació que augmenten la consciència, les iniciatives i els mitjans per protegir els menors.

Les dades policials il·lustren aquesta valoració agredolça. Durant el 2004 van ser detingudes a l’Estat espanyol 167 persones acusades de presumptes delictes relacionats amb la pederàstia i la pornografia a través d’internet. Aquest any ja són 25 els detinguts pels mateixos motius. En termes absoluts, les xifres poden ser alarmants, però la visió policial subratlla el fet positiu que cada cop més els usuaris presenten denúncies, i que aquestes permeten localitzar, identificar i detenir els delinqüents.

Aquesta impressió és compartida per associacions i entitats dedicades a la protecció infantil a la xarxa. L’ONG Protégeles no només no baixa la guàrdia en la seva activitat de formació i conscienciació familiar en l’ús d’internet, sinó que remarca la influència d’aquesta tasca en el fet que del primer al segon semestre del 2004 van caure en un 25% les denúncies sobre pornografia infantil i continguts a internet inapropiats per als menors.

L’entitat Save the Children xifra en uns 13 milions els menors que a tota Europa utilitzen la xarxa com a eina de cerca d’informació escolar i com a canal de comunicació i oci. En el seu últim estudi, publicat tot just fa unes setmanes, alertava que gairebé la meitat dels joves usuaris admetien haver localitzat continguts a la xarxa que els havien causat por pel seu caràcter pornogràfic, violent o racista. Tres de cada deu enquestats, a més, admetia haver-se sentit pressionat o assetjat en un xat d’internet.

Davant de la realitat detectada, aquesta associació ha creat el portal Kiddanet, amb continguts revisats i adients per als més joves, i insisteix en el paper fonamental de pares i mestres per educar als infants en un ús segur d’internet.

La crida a una actitud responsable dels pares és també el cavall de batalla d’Acción Contra la Prostitución Infantil (ACPI). Aquesta associació subratlla que cal educar als més joves perquè mai proporcionin a través de la xarxa dades personals que puguin facilitar la seva localització física. L’ACPI també recomana que els ordinadors domèstics s’ubiquin en zones comunes de la llar, de forma que els pares puguin supervisar més fàcilment el seu ús, i insisteix que es facin servir els filtres de continguts.

L’ús d’aquests programes informàtics, que bloquegen automàticament l’accés a determinats continguts de pornografia, sexe, violència o racisme, ha estat promogut durant aquests últims anys per la iniciativa Internet Segura, impulsada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Comissió Europea. Amb iniciatives coordinades a Alemanya, Gran Bretanya, Grècia, Itàlia i Holanda, Internet Segura recomana utilitzar programes com Optenet, Cyber Patrol, o NetNanny com a complement de la tasca formativa dels pares. Una iniciativa de protecció global que fa poques setmanes es va estendre a empreses com Yahoo!, Terra, MSN i Wanadoo, que també es van comprometre a vigilar els continguts dels seus servidors.

ADRECES
Brigada Investigación Tecnológica: www.mir.es/policia
Protégeles: www.protegeles.com
Save the Children: www.savethechildren.org
Kiddanet: www.kiddanet.org
ACPI: www.asociacion-acpi.org
Internet Segura: www.internetsegura.net/
Optenet: www.optenet.com
Cyber Patrol: www.cyberpatrol.com
NetNanny: www.netnanny.com

Addiccions hereditàries

La meitat dels joves espanyols d’entre 11 i 14 anys té un telèfon mòbil, i gairebé un 40% comença a mostrar símptomes d’addicció a l’ús de l’aparell, segons un estudi realitzat recentment per la Oficina del Defensor del Menor de Madrid i l’ONG Protégeles.

El treball, que també analitza nivells d’assetjament sexual per part de desconeguts –del 15 al 20%- i l’ús del mòbil per amenaçar o insultar a companys de classe –entre el 19 i el 25%-, no entra a considerar la influència que sobre els adolescents pot tenir l’exemple de l’ús de mòbil que veuen en pares i mestres.

Però si d’addiccions es tracta, l’informe coincideix amb un estudi d’America Online que constata que la majoria d’usuaris nord-americans d’internet miren el seu correu electrònic més de cinc vegades cada dia. Més del 40% dels enquestats admet que comprovar el correu és el primer que fa quan es lleva, abans fins i tot de prendre res. Un 25% reconeix que llegeix el correu des del llit, i una altra proporció similar xifra en tres dies el període màxim que pot estar sense verificar el seu correu. Sovint una bona manera d’entendre els joves passa per analitzar el que fan els adults.