MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2005/06/16

Els risc d’addicció a internet porta de cap als psiquiatres

Publicat al setmanari ACTUAL el 16-6-2005

Els diagnòstics dels experts discrepen entre el perill de dependència psicològica i la simple prevenció de trastorns articulars i vasculars

Enric Bruguera

¿Dedica més temps del compte a utilitzar internet? ¿Se sent malament quan no es connecta a la xarxa? ¿Prescindeix dels seus familiars per passar moltes hores davant de l’ordinador? Preguntes com aquestes formen part de nombrosos qüestionaris online destinats a esbrinar si l’usuari de la xarxa ja ha entrat en la categoria d’addicte, en termes de dependència similars als que defineixen addicions al tabac, l’alcohol, les drogues il·legals o els jocs d’atzar.

En la mesura que creix l’ús d’internet augmenten els advertiments de psiquiatres i experts sobre el risc d’addicció a la xarxa. Un increment que corre paral·lel al dels qui asseguren que internet no crea addiccions, sinó que en la majoria dels casos analitzats només canalitza eventuals trastorns de la personalitat de l’usuari, els quals s’evidenciarien per altres mitjans si no tingués a l’abast un canal d’informació i comunicació com internet.
Des de la visió més alarmista, les últimes dades sobre l’eventual potencial addictiu d’internet provenen del Departament de Psicologia Educativa de la Universitat de Granada. Segons el seu últim estudi, presentat fa menys d’una setmana, el 39% dels enquestats admeten sentir-se “enganxats” a la xarxa, i gairebé el 30%, amb edats d’entre 14 i 25 anys, confessen connectar-se a internet més de 4 hores cada dia durant tots els dies de la setmana.

Aquest diagnòstic coincideix amb el del III Seminario Interdisciplinario de Psicología Clínica de la Universidad San Pablo-CEI, segons el qual el 30% dels joves d’entre 14 i 19 anys presenten símptomes d’addicció a internet i als videojocs. Sense comptar els adolescents que utilitzen el telèfon mòbil, categoria no contemplada en aquest estudi, aquesta estimació posaria en situació d’addicció entre 500.000 i un milió de joves només a l’Estat espanyol.

Des d’aquesta percepció d’alt risc addictiu, la mateixa xarxa ja presenta iniciatives de prevenció. Mentre la Escuela Nacional de Medicina del Trabajo admet els perills de dependència psicològica de l’ús d’internet, sites com AdictosaInternet.com apleguen psiquiatres de Madrid i Barcelona que pretenen estudiar el fenomen per intentar establir diagnòstics i teràpies. La iniciativa té el seu primer precedent en el Center for NetAddiction, fundat per la doctora Kimberley Young i Ivan Goldberg als Estats Units per definir una tipologia d’addiccions a internet i proposar teràpies virtuals. Un exemple que posteriorment va propiciar la creació a Boltenhagen (Alemanya) d’un centre de tractament de joves ciberaddictes.

En l’extrem oposat, ja en l’Internet Global Conference del 2004 diversos psiquiatres van subratllar que un ús excessiu de la xarxa no ha de ser tractat com una addicció equiparable a la dependència de drogues. Des d’aquesta òptica, internet és només un canal a través del qual un usuari pot vehicular problemes personals d’autoestima, timidesa, actituds compulsives, depressió o ansietat. Disfuncions totes elles que no són directament provocades per l’ús d’internet, sinó que són prèvies i acabarien aflorant encara que l’usuari no tingués la xarxa a l’abast. Tal i com el psiquiatra Luis Rojas Marcos, professor de psiquiatria a la Universitat de Nova York, ha insistit darrerament, no hi ha tecnologies addictives, sinó personalitats addictives.

El que recomanen els experts és tractar els problemes d’ús d’internet des de les patologies psicològiques del perfil de cada individu, i alerten, això sí, dels trastorns concrets i previsibles que un ús excessiu de la xarxa pot provocar en articulacions, ossos i circulació de la sang per un excés d’hores d’immobilitat i postures inadequades davant de l’ordinador.

ADRECES
Universidad de Granada: http://www.ugr.es/
Escuela Nacional de Medicina del Trabajo: www.isciii.es/publico/drvisapi.dll?MIval=cw_usr_view_Folder&ID=26
Adictos a Internet: http://www.adictosainternet.com/
Center for NetAddicition: netaddiction.com
Adicciones.org: www.adicciones.org/enfermedad/internet/index.html

Enganxats a la salut virtual

Si sembla més que qüestionable que l’ús d’internet per sí mateix pugui provocar patologies addictives greus, en canvi resulta preocupant l’ús que molts usuaris fan de la xarxa a l’hora d’avaluar i tractar els problemes de la seva salut. Segons el grup d’investigació PSINET-UOC, 4 de cada 10 usuaris confia en la informació mèdica i sanitària que localitza a la xarxa, a pesar que aquesta contradigui els consells i indicacions del seu propi metge. Una actitud que pot tenir implicacions molt negatives en qüestions com l’autodiagnosi, l’automedicació i la falta de seguiment de tractaments prescrits per metges autoritzats.

En l’estudi “Salut i Internet”, PSINET-UOC també revela que els usuaris analitzats dediquen a l’activitat de cerca d’informació sobre la salut més temps que als videojocs online, la cerca d’ocupació i l’estudi a través de la xarxa. El 40% d’usuaris, a més, s’informa sobre les seves dolències abans d’anar al seu metge, tot i que només el 4,3% contrasta amb el facultatiu la informació obtinguda.