MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2005/07/28

La telefonia mòbil 3G passa l’estiu en l’ordinador portàtil

Publicat al setmanari ACTUAL el 28-7-2005

L’escassa oferta de terminals telefònics i serveis limita la tecnologia UMTS a fer de módem per a la navegació convencional per internet

Enric Bruguera

La tecnologia permet avui fer arribar dades, so, vídeo, música i videoconferència interactiva a un telèfon mòbil... sempre i quan l’usuari tingui un terminal telefònic apte per utilitzar tots aquests serveis. El limitat número de models comercialitzats fins ara i el preu força elevat dels pocs aparells disponibles en el mercat han provocat un imprevist fenòmen de convergència de mitjans en desplaçar les possibilitats de la telefonia de tercera generació a la connexió mòbil i sense fils dels ordinadors portàtils a internet.

Les dades són expressives i contrasten amb les astronòmiques xifres que les operadores telefòniques van pagar en el seu moment per aconseguir llicències de telefonia mòbil 3G: dels 40 milions d’usuaris de telèfon mòbil que hi ha actualment a l’Estat espanyol no arriben als 200.000 els qui tenen contractada una línia basada en el protocol de transferència de dades UMTS (Universal Mobile Telecommunications System). Això representa menys d’un 0,5% del total d’usuaris de mòbils, i contrasta amb els nivells de països com Itàlia, amb 4 milions de clients, i el Regne Unit, amb 3 milions, els quals, curiosament, presenten uns índex de penetració de la telefonia mòbil convencional força inferiors al 92% espanyol.

Hi ha diversos factors que expliquen aquest estancament en la demanda espanyola de connexió telefònica d’alta velocitat. El primer de tots és el de l’escassa oferta de terminals, que les empreses d’aparells de telefonia justifiquen per les seves previsions d’una demanda magre i difícil d’engrescar. Un terminal mòbil de Nokia, per exemple, pot posar en més de 700€ la possibilitat de rebre correu electrònic de qualsevol operadora en règim obert.

És per això que les empreses de telefonia –Telefónica Móviles, Vodafone i Amena- han tornat a la política de subvencionar els aparells i oferir-los als clients a un terç del seu cost real, comptant que ja recuperaran després la inversió amb la facturació que passaran a l’usuari pel tràfic de dades corresponent al serveis que aquest utilitzi sense poder abandonar la companyia en un temps determinat. Una estratègia que fins ara tampoc ha acabat de quallar perquè els serveis a oferir són encara molt limitats i perquè les tarifes telefòniques de transmissió de dades i connexió a internet espanten a l’usuari corrent, i releguen aquesta tecnologia a un ús preferentment empresarial i professional que es concreta en les targetes de connexió sense fils per a ordinadors portàtils.

Tot i els objectius de les operadores d’arribar a un milió de clients de telefonia 3G a finals d’any, les tarifes tampoc proporcionen expectatives de grans alegries en el consum. És cert que en els últims dotze mesos han experimentat ajustos importants. Però hores d’ara encara es mouen en marges que van dels 2€ als 6€ per megabyte descarregat, cosa que per a l’usuari pot representar rebre i contestar un centenar de correus electrònics o recórrer una desena de pàgines web.

Fer això mateix des de qualsevol altre país, i saltant d’empresa en empresa fins l’operadora pròpia, a l’usuari pot arribar a costar-li entre 5€ i 20€ descarregar un megabyte en el seu ordinador portàtil, depenent de l’operadora, el tipus de contracte i el país des d’on s’intenta accedir a la xarxa. Tot això a una velocitat aproximada similar a la dels antics mòdems telefònics, i sense garanties que trobarà cobertura mòbil a tot arreu.

ADRECES
Telefónica Móviles: www.movistar.es/
Vodafone: www.vodafone.es/Vodafone/ParticularesPS/ParticularesHome
Amena: www.amena.com/
Nokia: www.nokia.es
Samsung: www.samsung.com
Sony: www.sony.es
Motorola: www.motorola.com/es/

El futur, a la butxaca

El telèfon mòbil amb càmera de fotos incorporada va representar un revulsiu mundial de vendes a finals del 2004 que els fabricants somien a poder reproduir amb moltes altres prestacions. L’objectiu és arribar a convertir el telèfon en un petit i ubicu ordinador personal des del qual, a més de mantenir converses de veu, es pugui escoltar la ràdio, grabar i reproduir vídeo, veure la televisió digital, editar i llegir blogs –bitàcoles o diaris personals-, escoltar música, navegar per internet, utilitzar processadors de textos i fulls de càlcul, fer videoconferència interactiva, i poder jugar virtualment amb d’altres usuaris.

Fabricants com Nokia, Samsung, Sony i Motorola ja han comercialitzat models a diversos indrets del món que permeten fer tot això i més, sempre que per poder fer-ho l’usuari estigi disposat a pagar en un doble nivell: l’elevat preu de l’aparell i les tarifes de transmissió de dades amb l’ample de banda necessari per poder assolir aquestes cotes de comunicació interactiva.

Els entrebancs, a més d’econòmics, també són de caire cultural i social. Si a la limitació de mòbils en llocs públics per les molèsties sonores van succeir les prohibicions de mòbils amb càmera per preservar la intimitat, cada cop està menys clar que tothom vulgui fer videoconferència en qualsevol moment i deixar-se veure pel seu interlocutor mentre parla amb ell per telèfon.

2005/07/21

La telefonia mòbil es llança sobre el jove mercat infantil

Publicat al setmanari ACTUAL el 21-07-2005

Operadores i fabricants d’aparells inicien una ofensiva comercial dirigida específicament a famílies amb criatures d’entre 7 i 14 anys

Enric Bruguera

A l’Estat espanyol la meitat de les criatures d’entre 10 i 14 anys ja tenen telèfon mòbil propi. No és una dada sorprenent si és té en compte que l’únic indicador tecnològic que situa Espanya pel damunt de la mitjana de l’Europa comunitària dels 25 és la penetració de la telefonia mòbil: un 93% dels ciutadans en són usuaris. I per això les operadores telefòniques i els fabricants d’aparells acaben tot just d’iniciar la cursa per conquerir i consolidar un suculent segment de mercat que comprèn usuaris d’edats cada cop més baixes i serveis orientats a que els pares estiguin més tranquils... i paguin la factura telefònica més a gust.

Amb pocs dies de diferència, Telefónica a Espanya i l’imperi Disney a nivell planetari han donat les primeres pistes de la imminent guerra comercial per atraure i fidelitzar el mercat infantil, amb tutela paterna inclosa. Una guerra que tindrà en la campanya nadalenca del 2005 una de les seves primeres batalles decisives.

Telefónica ha estat la primera a colpejar i, a través de la seva filials de mòbils MoviStar, comercialitza des de fa uns dies un pack d’aparell –Motorola C-650- i serveis que prometen satisfer alhora les exigències dels joves usuaris i les cauteles dels seus progenitors. El telèfon ho té gairebé tot per fer feliç a un usuari de 9 anys: pantalla de color, càmera de fotos, música MP3, so polifònic, jocs i descàrregues gratuïtes des del portal de mòbils de la companyia. I també presenta al·licients capaços d’enganxar als pares més patidors: restricció de trucades entrants i sortints, regulació de missatges de text (SMS), possibilitat de trucada a cobrament revertit i servei de localització del lloc físic on es troben la criatura i el seu aparell, cosa que en cas de pèrdua facilita la recuperació de l’un, de l’altre o de tots dos alhora.

Per a la companyia, el seu nou servei ofereix noves solucions a un problema ja existent: la meitat dels joves espanyols tenen mòbil i acaben fent gastar als seus pares un promig mensual de més de 20 euros amb trucades, missatges i serveis inadequats per a la seva edat, segons les últimes dades de l’Observatorio de Telecomunicaciones de Red.es, l’Instituto Español de la Juventud i l’Oficina del Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid.

Aquesta intenció de servei ha estat avalada per la Unión de Consumidores de España, però ha xocat amb les reticències d’organitzacions com la Federació de Consumidors Facua, que alerta de les estratègies comercials de les operadores per introduir-se en segments de mercat tant sensibles com l’infantil i buscar beneficis amb un consum indiscriminat en un sector d’usuaris cada cop més joves. En aquest sentit, Facua alerta dels riscos d’addicció dels adolescents al telèfon mòbil, denunciat per nombrosos estudis. I posa com exemple a evitar el cas d’Itàlia, on ara ja són un de cada dos nens i nenes d’entre 7 i 11 anys els qui tenen i utilitzen el mòbil, en una curiosa convergència de la designació italiana de l’aparell –telefonino- i la seva penetració en la població infantil.
L’imperi Disney, per la seva banda, ha anunciat un acord amb l’operadora telefònica Sprint i ha proporcionat l’altra gran coordenada de la batalla per a la caça i captura de l’usuari infantil. L’aliança vehicularà a través d’aquesta telefònica el servei Disney Mobile, un gran canal d’entreteniment familiar que pretén completar en el mòbil la presència planetària que Micky Mouse ha assolit mitjançant els parcs temàtics, el cinema, la televisió, el vídeo, els videojocs i el merchandising més inàudit.


ADRECES
MoviStar de Telefónica: www.movistar.com
Observatorio de Telecomunicaciones de Red.es: observatorio.red.es
Instituto Español de la Juventud: www.mtas.es/injuve
Facua: www.facua.org
Disney Mobile: www.disneymobile.co.uk

Cara i creu del nens tecnològics

Els infants i els adolescents son una presa fàcil per al màrketing consumista de les empreses tecnològiques, però també són alhora un agent determinant d’alfabetització digital per als adults del seu entorn immediat.

Els actuals joves d’entre 16 i 18 anys no només tenen telèfon mòbil en una proporció de 79 de cada 100, també forcen que a les seves llars l’ús i coneixement d’estris tecnològics sigui substancialment superior al que tenen els adults sense fills d’aquesta edat, segons que evidencia l’últim estudi de Red.es sobre Infància i Adolescència a la Societat de la Informació.

Així, el 40% de llars amb fills adolescents té contractats serveis de connexió a internet de banda ampla (ADSL o cable), telefonia fixa i mòbil, i televisió de pagament. L’ordinador de sobretaula està present en el 58% de llars amb fills adolescents, davant el 36% de llars sense criatures d’aquesta edat. La posició en l’ús avançat d’internet és espectacular: el 66% de joves d’entre 10 i 15 anys se’n declara usuari habitual; la proporció puja al 84% quan es pregunta als joves de 16 o 17 anys... i cau fins el 30%, segons els adults que van respondre a l’últim estudi de la Fundació BBVA sobre noves tecnologies.

2005/07/14

El control tecnològic global desborda l’espionatge clàssic

Publicat al setmanari ACTUAL el 14-07-2005

Escepticisme sobre la capacitat dels actuals serveis d’intel·ligència per processar i analitzar informació exhaustiva de telefonia i internet

Enric Bruguera

Des del 1998, quan el terrorisme d’inspiració islàmica radical va colpejar les ambaixades nord-americanes a Kènia i Tanzània, la resposta dels governs occidentals i dels seus serveis d’intel·ligència davant de cada nou atemptat ha seguit el patró repetitiu de reclamar més control de les telecomunicacions per tal d’intentar accedir a informació que els permetés localitzar els responsables i prevenir noves accions. L’espionatge occidental ha incrementat i millorat molt els seus mitjans i sistemes de control tecnològic, però les estructures jeràrquiques, piramidals i encarcarades dels organismes d’informació s’han revelat insuficients a l’hora de prevenir massacres com les de l’11-S del 2001 a Nova York, l’11-M del 2004 a Madrid o aquest últim 7-J de Londres.

L’atemptat a la capital britànica resulta paradigmàtic de la lluita desigual entre els serveis convencionals d’intel·ligència i un terrorisme globalitzat que aprofita al màxim les xarxes planetàries descentralitzades de la telefonia mòbil i internet. Mentre Londres reclama als governs europeus que imposin registres massius de trucades i moviments dels seus ciutadans per internet, gran part de la policia britànica ha passat l’última setmana literalment colgada sota una allau de 150 milions de registres de trucades locals, gairebé 3.000 cintes de circuits de videovigilància londinenca i prop de 3.000 trucades als telèfons de col·laboració ciutadana.

Les dades són importants, però la capacitat de convertir-les en informació sensible i pertinent no sembla que sigui el punt fort de serveis d’informació com l’MI5 a l’hora de coordinar, a més de la intel·ligència interior, els fluxos de comunicació, les rivalitats i els desajustos que li arriben del servei d’informació exterior (MI6), el servei d’espionatge electrònic (Government Communications Headquarters –GCHQ-), el servei d’espionatge de l’Exèrcit britànic (Force Research Unit –FRU-), les aportacions de la policia europea Europol, la CIA i l’Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels Estats Units, i els serveis secrets de les dues dotzenes d’aliats europeus, als quals cal afegir el Mossad israelià. En aquest context laberíntic, que un ciutadà o un visitant de Londres siguin captats unes 300 vegades diàries per càmeres de videovigilància situades en llocs públics pot no ajudar gaire a un ús preventiu d’aquesta informació.

La petició del govern britànic als seus homòlegs europeus perquè controlin indiscriminadament el que fan els seus ciutadans amb el mòbil i internet no fa més que evidenciar les contradiccions i mancances de la lluita antiterrorista tal com encara està plantejada.

La Comissió i el Parlament de la UE poden trigar anys a definir una directiva de control de les telecomunicacions que intenti no lesionar un actiu tant important com el dret a la intimitat i privacitat dels seus ciutadans. Si la iniciativa de control massiu s’intenta acordar entre governs estatals, la qüestió entra de ple en la territorialitat i la sobirania dels estats: qui decideix què cal espiar, quina informació cal guardar, i qui assumeix el cost d’una operació indiscriminada de captura i anàlisi de dades a escala continental.

Comptant, sobretot, que experiències prèvies de control massiu han permès constatar que el 90% de tràfic de dades i veu per les xarxes de telecomunicacions no té cap valor estratègic. I que en molts casos les cèl·lules terroristes han utilitzat mètodes d’encriptació, com l’esteganografia –informació camuflada en fitxers d’imatge que circulen lliurement per la xarxa-, difícilment assequibles a serveis d’intel·ligència col·lapsats per l’anàlisi de converses i missatges banals, i que sovint reclamen desesperadament des dels seus webs personal que conegui els idiomes i dialectes dels terroristes als quals han de combatre.

ADRECES
MI5 britànic: www.mi5.gov.uk
GCHQ: www.gchq.gov.uk
Europol: www.europol.net
CIA: www.cia.gov
Agència Nacional de Seguretat (NSA): www.nsa.gov
Mossad: www.mossad.gov.il/Mohr

Membre d’honor de la mítica Echelon
La crida britànica al control massiu de les telecomunicacions europees és encara més significatiu quan es té en compte que durant els últims trenta anys el Regne Unit, juntament amb els Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, ha impulsat la xarxa d’espionatge planetari Echelon, un conjunt de 140 estacions terrestres i desenes de satèl·lits capaços de filtrar diàriament uns 4.000 milions de comunicacions de telefonia mòbil i fixa, fax, correu electrònic, internet i transmissió d’informació via satèl·lit.

Tot i que mai cap govern ha admès obertament l’existència de Echelon, militars britànics van reconèixer el seu ús per espiar l’exèrcit argentí durant la guerra de les Malvines el 1982. Posteriorment, la Unió Europea va denunciar l’utilització d’Echelon per fer espionatge industrial a favor d’empreses nord-americanes, amb escàndols com l’obtenció imprevista per part de McDonell-Douglas d’un contracte pràcticament tancat entre l’europea Airbus i Aràbia Saudí el 1994, o la sorprenent firma el 1998 per part de la nordamericana Raytheon d’un acord que el govern de Brasil ja havia aparaulat amb l’europea Thomson.

2005/07/07

El boom borsari de Google reviu la por a la bombolla .com

Publicat al setmanari ACTUAL el 7-07-2005

El cercador californià triplica el seu valor financer en tres mesos i assoleix una valoració 80 vegades superior a la seva facturació

Enric Bruguera

Fa un any Google ja havia passat a la història per ser l’eina de cerca d’informació a internet que havia conquerit les preferències voluntàries de la majoria d’usuaris de la xarxa de tot el planeta en els primers anys del segle XXI. Ara, a més, està a punt d’arrodonir un dels booms econòmics més espectaculars dels últims temps: des que va començar a cotitzar en els mercats financers l’agost passat, l’acció de Google ha pujat de 85 a 300 dòlars i la companyia ha esdevingut la primera empresa de tecnologia i comunicació del món segons el seu valor en Borsa. Una posició eufòrica que comença a remoure els vells fantasmes de l’esclat de l’anomenada bombolla tecnològica del 2000.

La irrupció de Google a la Borsa, fa menys de dotze mesos, va estar marcada per diferències notables respecte de la febrada especulativa del període 1998-2000. Va ser precisament a partir de la caiguda i enfonsament de milers d’iniciatives empresarials buides de continguts i d’estratègies de negoci, que el cercador californià va enfortir posicions sobre propostes arriscades, però prudents: perfeccionament constant del sistema tecnològic de cerca, introducció de sistemes publicitaris viables en les seves pàgines, i desenvolupament de nous serveis, des de correu electrònic gratuït d’alta capacitat –Gmail-, fins a sistemes de localització d’informació en l’interior de l’ordinador de l’usuari, passant per ofertes de cerca temàtica, d’imatge i so, o cartografia i digitalització de continguts, entre molts d’altres.

Des d’aquesta perspectiva de servei gratuït però de qualitat, Google va saber materialitzar el model de negoci que altres ja havien intuït abans d’estavellar-se: atraure usuaris de franc permet atraure publicitat de pagament. Els increments de l’ordre del 40% anual que està experimentant la publicitat online als Estats Units no són gens aliens a aquest plantejament.

Amb un punt de partida tant envejable, està sent paradòjicament la seva espectacular evolució borsària la que està fent saltar les alarmes. En menys de dotze mesos, la companyia californiana ha assolit gairebé els 85.000 milions de dòlars de capitalització borsària, per davant de gegants com Time-Warner, amb prop de 80.000 milions, o el veterà Yahoo!, amb 50.000 milions. I en aquests mesos totes les xifres associades a Google apunten al vertigen: els beneficis del primer trimestre de 2005 multipliquen per sis els del mateix període del 2004; en els últims quatre mesos el preu de les seves accions ha pujat un 67%; i la valoració global en Borsa suposa pràcticament 80 vegades la seva facturació.

És en aquest context que experts i analistes comencen a cridar l’atenció sobre el risc d’una nova espiral especulativa que pugui inflar ràpidament determinades bombolles empresarials per fer-les esclatar tot seguit, deixant un reguitzell d’inversors amb pèrdues irrecuperables.

Des d’una visió optimista s’al·lega que el creixement de l’ús de la xarxa a tot el món i l’increment constant del comerç electrònic dibuixen avui un panorama diferent del de la primavera del 2000. Yahoo! és el paradigma d’empresa que va saber recuperar-se de la batzegada especulativa que va deixar les seves accions en 8 dòlars després d’haver tingut cotitzacions de fins 240 dòlars. En l’extrem oposat, els escèptics hi posen el cas de Terra, la filial que Telefónica ha liquidat recentment a poc més de 3 euros l’acció, després d’haver-les tret a Borsa a 11,81 a finals de 1999 i haver registrat màxims històrics de gairebé 160 euros en només 3 mesos.

ADRECES
Google: www.google.es
Time-Warner: www.timewarner.com/corp
Yahoo!: es.yahoo.com
Terra: www.terra.es
eBay: www.ebay.es
Amazon: www.amazon.com

Modèlics models de negoci
El risc d’un esclat especulatiu vinculat a les empreses tecnològiques existeix, però difícilment pot provocar una debacle generalitzada com la que va viure el sector fa cinc anys. Així ho avala la pervivència d’empreses com Amazon o eBay, les quals no només van superar el sotrac de la bombolla .com, sinó que han consolidat models de negoci de viabilitat i rendibilitat demostrades.

El cas d’Amazon, la primera i principal llibreria virtual del món, és emblemàtic de la importància de completar una bona plataforma de comerç electrònic amb un sistema logístic que pugui fer arribar el producte al client de qualsevol punt del planeta. Curiosament, la llibreria avui ven de tot, d’electrodomèstics a joguines, en una exhibició de domini de la dinàmica del comerç online, força independent del producte concret.

eBay, una altra de les companyies de millor capitalització borsària –prop de 46.000 milions de dòlars-, no només comparteix amb Amazon el fet d’haver estat fundada l’any 1995 i ser, per tant, una de les grans empreses deganes de la xarxa. També té en el seu actiu haver definit un model de negoci per a les subhastes online que ha arribat a aplegar més de 60 milions d’usuaris que intercanvien objectes per valor de més de 40.000 milions de dòlars.