MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2005/07/07

El boom borsari de Google reviu la por a la bombolla .com

Publicat al setmanari ACTUAL el 7-07-2005

El cercador californià triplica el seu valor financer en tres mesos i assoleix una valoració 80 vegades superior a la seva facturació

Enric Bruguera

Fa un any Google ja havia passat a la història per ser l’eina de cerca d’informació a internet que havia conquerit les preferències voluntàries de la majoria d’usuaris de la xarxa de tot el planeta en els primers anys del segle XXI. Ara, a més, està a punt d’arrodonir un dels booms econòmics més espectaculars dels últims temps: des que va començar a cotitzar en els mercats financers l’agost passat, l’acció de Google ha pujat de 85 a 300 dòlars i la companyia ha esdevingut la primera empresa de tecnologia i comunicació del món segons el seu valor en Borsa. Una posició eufòrica que comença a remoure els vells fantasmes de l’esclat de l’anomenada bombolla tecnològica del 2000.

La irrupció de Google a la Borsa, fa menys de dotze mesos, va estar marcada per diferències notables respecte de la febrada especulativa del període 1998-2000. Va ser precisament a partir de la caiguda i enfonsament de milers d’iniciatives empresarials buides de continguts i d’estratègies de negoci, que el cercador californià va enfortir posicions sobre propostes arriscades, però prudents: perfeccionament constant del sistema tecnològic de cerca, introducció de sistemes publicitaris viables en les seves pàgines, i desenvolupament de nous serveis, des de correu electrònic gratuït d’alta capacitat –Gmail-, fins a sistemes de localització d’informació en l’interior de l’ordinador de l’usuari, passant per ofertes de cerca temàtica, d’imatge i so, o cartografia i digitalització de continguts, entre molts d’altres.

Des d’aquesta perspectiva de servei gratuït però de qualitat, Google va saber materialitzar el model de negoci que altres ja havien intuït abans d’estavellar-se: atraure usuaris de franc permet atraure publicitat de pagament. Els increments de l’ordre del 40% anual que està experimentant la publicitat online als Estats Units no són gens aliens a aquest plantejament.

Amb un punt de partida tant envejable, està sent paradòjicament la seva espectacular evolució borsària la que està fent saltar les alarmes. En menys de dotze mesos, la companyia californiana ha assolit gairebé els 85.000 milions de dòlars de capitalització borsària, per davant de gegants com Time-Warner, amb prop de 80.000 milions, o el veterà Yahoo!, amb 50.000 milions. I en aquests mesos totes les xifres associades a Google apunten al vertigen: els beneficis del primer trimestre de 2005 multipliquen per sis els del mateix període del 2004; en els últims quatre mesos el preu de les seves accions ha pujat un 67%; i la valoració global en Borsa suposa pràcticament 80 vegades la seva facturació.

És en aquest context que experts i analistes comencen a cridar l’atenció sobre el risc d’una nova espiral especulativa que pugui inflar ràpidament determinades bombolles empresarials per fer-les esclatar tot seguit, deixant un reguitzell d’inversors amb pèrdues irrecuperables.

Des d’una visió optimista s’al·lega que el creixement de l’ús de la xarxa a tot el món i l’increment constant del comerç electrònic dibuixen avui un panorama diferent del de la primavera del 2000. Yahoo! és el paradigma d’empresa que va saber recuperar-se de la batzegada especulativa que va deixar les seves accions en 8 dòlars després d’haver tingut cotitzacions de fins 240 dòlars. En l’extrem oposat, els escèptics hi posen el cas de Terra, la filial que Telefónica ha liquidat recentment a poc més de 3 euros l’acció, després d’haver-les tret a Borsa a 11,81 a finals de 1999 i haver registrat màxims històrics de gairebé 160 euros en només 3 mesos.

ADRECES
Google: www.google.es
Time-Warner: www.timewarner.com/corp
Yahoo!: es.yahoo.com
Terra: www.terra.es
eBay: www.ebay.es
Amazon: www.amazon.com

Modèlics models de negoci
El risc d’un esclat especulatiu vinculat a les empreses tecnològiques existeix, però difícilment pot provocar una debacle generalitzada com la que va viure el sector fa cinc anys. Així ho avala la pervivència d’empreses com Amazon o eBay, les quals no només van superar el sotrac de la bombolla .com, sinó que han consolidat models de negoci de viabilitat i rendibilitat demostrades.

El cas d’Amazon, la primera i principal llibreria virtual del món, és emblemàtic de la importància de completar una bona plataforma de comerç electrònic amb un sistema logístic que pugui fer arribar el producte al client de qualsevol punt del planeta. Curiosament, la llibreria avui ven de tot, d’electrodomèstics a joguines, en una exhibició de domini de la dinàmica del comerç online, força independent del producte concret.

eBay, una altra de les companyies de millor capitalització borsària –prop de 46.000 milions de dòlars-, no només comparteix amb Amazon el fet d’haver estat fundada l’any 1995 i ser, per tant, una de les grans empreses deganes de la xarxa. També té en el seu actiu haver definit un model de negoci per a les subhastes online que ha arribat a aplegar més de 60 milions d’usuaris que intercanvien objectes per valor de més de 40.000 milions de dòlars.