MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2005/07/28

La telefonia mòbil 3G passa l’estiu en l’ordinador portàtil

Publicat al setmanari ACTUAL el 28-7-2005

L’escassa oferta de terminals telefònics i serveis limita la tecnologia UMTS a fer de módem per a la navegació convencional per internet

Enric Bruguera

La tecnologia permet avui fer arribar dades, so, vídeo, música i videoconferència interactiva a un telèfon mòbil... sempre i quan l’usuari tingui un terminal telefònic apte per utilitzar tots aquests serveis. El limitat número de models comercialitzats fins ara i el preu força elevat dels pocs aparells disponibles en el mercat han provocat un imprevist fenòmen de convergència de mitjans en desplaçar les possibilitats de la telefonia de tercera generació a la connexió mòbil i sense fils dels ordinadors portàtils a internet.

Les dades són expressives i contrasten amb les astronòmiques xifres que les operadores telefòniques van pagar en el seu moment per aconseguir llicències de telefonia mòbil 3G: dels 40 milions d’usuaris de telèfon mòbil que hi ha actualment a l’Estat espanyol no arriben als 200.000 els qui tenen contractada una línia basada en el protocol de transferència de dades UMTS (Universal Mobile Telecommunications System). Això representa menys d’un 0,5% del total d’usuaris de mòbils, i contrasta amb els nivells de països com Itàlia, amb 4 milions de clients, i el Regne Unit, amb 3 milions, els quals, curiosament, presenten uns índex de penetració de la telefonia mòbil convencional força inferiors al 92% espanyol.

Hi ha diversos factors que expliquen aquest estancament en la demanda espanyola de connexió telefònica d’alta velocitat. El primer de tots és el de l’escassa oferta de terminals, que les empreses d’aparells de telefonia justifiquen per les seves previsions d’una demanda magre i difícil d’engrescar. Un terminal mòbil de Nokia, per exemple, pot posar en més de 700€ la possibilitat de rebre correu electrònic de qualsevol operadora en règim obert.

És per això que les empreses de telefonia –Telefónica Móviles, Vodafone i Amena- han tornat a la política de subvencionar els aparells i oferir-los als clients a un terç del seu cost real, comptant que ja recuperaran després la inversió amb la facturació que passaran a l’usuari pel tràfic de dades corresponent al serveis que aquest utilitzi sense poder abandonar la companyia en un temps determinat. Una estratègia que fins ara tampoc ha acabat de quallar perquè els serveis a oferir són encara molt limitats i perquè les tarifes telefòniques de transmissió de dades i connexió a internet espanten a l’usuari corrent, i releguen aquesta tecnologia a un ús preferentment empresarial i professional que es concreta en les targetes de connexió sense fils per a ordinadors portàtils.

Tot i els objectius de les operadores d’arribar a un milió de clients de telefonia 3G a finals d’any, les tarifes tampoc proporcionen expectatives de grans alegries en el consum. És cert que en els últims dotze mesos han experimentat ajustos importants. Però hores d’ara encara es mouen en marges que van dels 2€ als 6€ per megabyte descarregat, cosa que per a l’usuari pot representar rebre i contestar un centenar de correus electrònics o recórrer una desena de pàgines web.

Fer això mateix des de qualsevol altre país, i saltant d’empresa en empresa fins l’operadora pròpia, a l’usuari pot arribar a costar-li entre 5€ i 20€ descarregar un megabyte en el seu ordinador portàtil, depenent de l’operadora, el tipus de contracte i el país des d’on s’intenta accedir a la xarxa. Tot això a una velocitat aproximada similar a la dels antics mòdems telefònics, i sense garanties que trobarà cobertura mòbil a tot arreu.

ADRECES
Telefónica Móviles: www.movistar.es/
Vodafone: www.vodafone.es/Vodafone/ParticularesPS/ParticularesHome
Amena: www.amena.com/
Nokia: www.nokia.es
Samsung: www.samsung.com
Sony: www.sony.es
Motorola: www.motorola.com/es/

El futur, a la butxaca

El telèfon mòbil amb càmera de fotos incorporada va representar un revulsiu mundial de vendes a finals del 2004 que els fabricants somien a poder reproduir amb moltes altres prestacions. L’objectiu és arribar a convertir el telèfon en un petit i ubicu ordinador personal des del qual, a més de mantenir converses de veu, es pugui escoltar la ràdio, grabar i reproduir vídeo, veure la televisió digital, editar i llegir blogs –bitàcoles o diaris personals-, escoltar música, navegar per internet, utilitzar processadors de textos i fulls de càlcul, fer videoconferència interactiva, i poder jugar virtualment amb d’altres usuaris.

Fabricants com Nokia, Samsung, Sony i Motorola ja han comercialitzat models a diversos indrets del món que permeten fer tot això i més, sempre que per poder fer-ho l’usuari estigi disposat a pagar en un doble nivell: l’elevat preu de l’aparell i les tarifes de transmissió de dades amb l’ample de banda necessari per poder assolir aquestes cotes de comunicació interactiva.

Els entrebancs, a més d’econòmics, també són de caire cultural i social. Si a la limitació de mòbils en llocs públics per les molèsties sonores van succeir les prohibicions de mòbils amb càmera per preservar la intimitat, cada cop està menys clar que tothom vulgui fer videoconferència en qualsevol moment i deixar-se veure pel seu interlocutor mentre parla amb ell per telèfon.