MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2005/09/15

El comerç s’imposa com a gran impulsor de la veu a internet

Publicat al setmanari ACTUAL el 15-09-2005

L’empresa de subhastes eBay adquireix la telefonia gratuïta de Skype per facilitar la comunicació oral entre els seus usuaris

Enric Bruguera

A la fi no han estat les operadores telefòniques, ni els grans distribuïdors d’informació a internet, ni els potents grups de comunicació. El gran salt de la comunicació escrita a la comunicació oral a través de la xarxa ve de la mà d’eBay, el major exponent del comerç electrònic a internet, i de la seva decisió de fer entrar en l’univers dels grans negocis l’aplicació amb la que l’empresa Skype ja havia arribat a donar servei de telefonia gratuïta per la xarxa a gairebé 60 milions de persones de 225 països.

La transcendència per a la transformació dels hàbits d’ús de la xarxa que pot tenir la compra de Skype per eBay té els seus primers indicadors en les xifres i magnituds de l’operació i els seus protagonistes. L’adquisició, que supera de llarg els 2.000 milions d’euros, posa en contacte dos pesos pesants de les revolucions a internet. Amb només deu anys de vida, eBay ha arribat a ser el major exponent del comerç electrònic a través de la xarxa, amb 157 milions d’usuaris, els quals, a través de subhasta o d’intercanvi directe, durant l’exercici del 2004 van tancar la venda d’uns 25 milions d’objectes i van proporcionar una facturació de 3.300 milions d’euros, gairebé 800 dels quals van ser de beneficis per a l’empresa. L’increment de beneficis del 2005 frega per ara el 53%.

En contrast amb altres iniciatives de comerç electrònic que han intentat, amb resultats opinables, traslladar a la xarxa dinàmiques del món presencial, eBay ha apostat des del principi per explotar les possibilitats específiques que internet donava a noves modalitats d’intercanvi entre usuaris. I no li ha anat gens malament: en els últims mesos ha adquirit els sites especialitzats Shopping.com –comparador de preus- i Rent.com –de lloguers-, i ha consolidat el desenvolupament de PayPal, companyia que facilita els micropagaments comercials a través d’internet.

És en aquesta perspectiva que l’adquisició de Skype apareix com el gran impuls que necessitava la circulació de veu per internet per convertir la conversa oral entre usuaris en la forma de comunicació habitual que reemplaçarà el paper hegemònic que fins ara han detentat el correu electrònic i la comunicació majoritàriament escrita. Els prop de 160 milions d’usuaris d’eBay intercanviant gratuïtament converses de veu gràcies a la tecnologia de Skype superen àmpliament els actuals 60 milions d’usuaris de la tecnologia de VeuIP, i és un bon punt de partida per escampar ràpidament el fenomen en altres empreses i altres àmbits. Un punt de partida, l’abast qualitatiu imprevisible del qual explica que eBay s’hagi decidit a pagar 2.000 milions d’euros per una companyia que l’any passat va ingressar poc menys de 6 milions d’euros.

Sobretot quan la resta de grans companyies vinculades a la xarxa ja feia temps que estaven apuntant el camí a seguir, tot i que l’havien emprès amb excessiva cautela. Google ha començat a oferir un servei similar, el Google Talk, fa tot just unes setmanes mentre Microsoft comprava l’empresa Teleo, també de telefonia per internet. Una cautela que les operadores telefòniques convencionals ja fa mesos que havien convertit en pura covardia en intentar obtenir per a la tecnologia de VeuIP restriccions legals que dificultessin la previsible competència avantatjosa que les converses gratuïtes de veu a través d’internet faran ben aviat a la telefonia fixa i mòbil, sovint sotmesa a tarifes i exigències abusives.

ADRECES
eBay: www.ebay.es
Skype: www.skype.com
Shopping.com: shopping.com
Rent.com: www.rent.com
PayPal: www.paypal.com
Google Talk: www.google.com/talk
Teleo: teleo.msn.com

Telefonia poc telefònica
L’anomenada telefonia per internet (VeuIP) és telefonia en tant que permet la circulació de la veu humana d’un punt a un altre, però no està considerada exactament un servei telefònic. La veu no circula gràcies a aparells i infraestructures telefòniques, sinó que ho fa mitjançant un programari que la tracta de forma digital, igual que la resta de continguts d’internet... aprofitant, això sí, el traçat de cables, sobretot els d’alta capacitat, desplegats per les operadores telefòniques.

I aquí és on fórmules com la de Skype provoquen enormes conflictes d’interessos. El seu creador, Niklas Zennström, assegura que el seu programa, com a simple software, no vulnera cap normativa telefònica quan permet fer trucades gratuïtes d’ordinador a ordinador i trucades ridículament barates d’ordinador a telèfon. Però les operadores europees reclamen una regulació que els garanteixi indefinidament la recompensa a les seves inversions. I China Telecom es proposa, senzillament, bloquejar l’ús de Skype. El final de la batalla té un precedent favorable a Skype: Zennström va ser el creador del programa KaZaA d’intercanvi de fitxers P2P, va alterar el model mundial de distribució discogràfica... i després es va vendre el seu programa per una substanciosa quantitat de milions. A més del boom comercial de la telefonia per internet, cal seguir amb atenció què farà Zennström quan s’avorreixi a eBay.

2005/09/08

Google enllesteix l’assalt definitiu al regnat de Microsoft

Publicat al setmanari ACTUAL el 8-9-2005

El cercador californià vol convertir internet en l’alternativa universal als sistemes operatius comercials controlats fins ara per Bill Gates

Enric Bruguera

Monitoritzar permanentment l’activitat de l’usuari en els diversos serveis d’internet, o intentar controlar les entranyes dels ordinadors amb productes comercials de pagament. Aquestes són les grans opcions estratègiques que durant els pròxims mesos desfermaran l’enfrontament definitiu entre Google i Microsoft, les dues empreses que marquen l’activitat quotidiana de la majoria d’usuaris del planeta. Més enllà de l’èxit o el fracàs de cadascuna d’aquestes corporacions, la seva guerra posa en joc el model d’accés i d’ús de la tecnologia que la Humanitat adoptarà les pròximes dècades.

Tot i que l’empresa de Bill Gates manté una gran capacitat de maniobra gràcies al sistema operatiu Windows, present en el 90% d’ordinadors de tot el món, Google ha volgut tancar l’estiu amb un nou cop d’efecte contra la dinàmica convencional de posar productes a la venda, en la qual Microsoft és, ara per ara, líder indiscutible. El nou servei de Google es diu Google Talk, i toca directament diversos punts de flotació de l’actual negoci a la xarxa.

Primer, perquè entra de ple en el mercat de la missatgeria instantània, donant alternativa gratuïta –a canvi de publicitat- a les opcions de America Online, Yahoo! i Microsoft, que fins ara es repartien 80 milions d’usuaris. I, en segon lloc, Google Talk obre la porta a les converses de veu entre usuaris, cosa que li permet aterrar i posicionar-se en el camp de la telefonia per internet, una de les grans expectatives de desenvolupament de negoci en els pròxims mesos, a costa de les operadores telefòniques convencionals i d’opcions de telefonia sobre VoIP –converses de veu a través d’internet-, com Skype, la qual els últims dos anys ha assolit uns 51 milions d’usuaris a tot el món.

La presentació de Google Talk, a més, ha coincidit amb l’anunci de Google d’una nova venda d’accions per valor de 4.000 milions de dòlars, que s’afegiran als 3.000 milions de reserves que li van deixar la seva fulgurant sortida a borsa de fa només un any. El gran càstig psicològic per als seus competidors, encapçalats per Microsoft, és intentar intuir a què dedicarà Google aquesta ingent quantitat de diners si fins ara ja ha desenvolupat una barra d’eines –Google Toolbar- que incrusta el motor de cerca al navegador i li afegeix opcions de localització dins del disc dur, ha comprat un munt d’empreses per desenvolupar nous serveis –Picassa, de fotografia digital; GoogleEarth, de cartografia; Dodgeball, de comerç electrònic...- i ha posat a la xarxa un sistema propi de correu electrònic gratuït de gran capacitat –Gmail-, just quan els de Microsoft i Yahoo! pretenien fer-se de pagament.

Queden en el terreny de l’anècdota el fet que el cercador californià hagi obert oficines a Seattle, prop de la seu central de Microsoft, per festejar-li informàtics i executius. I que hagi fitxat un dels directius de la seva filial xinesa per fer-se càrrec de la selecció de personal de Google en el país asiàtic, en el qual, per cert, hi ha una expectativa de creixement per als cercadors de 600 milions de dòlars per al 2007, en un mercat del qual Google ja domina el 20%. Una suculenta previsió de captura d’usuaris capaç d’atraure espectaculars inversions publicitàries.

I és que, més enllà de cada batalla comercial concreta, Google i Microsoft representen dues maneres antitètiques de veure i viure l’ús de la telemàtica: el gran mercat de clients que compren productes, dissenyat per Microsoft; o el gran flux d’usuaris de serveis en xarxa que, a canvi de serveis gratuïts, piquen en els anuncis que alimenten un Google cada cop més depenent dels ingressos publicitaris.

ADRECES
Google: www.google.es
Microsoft: www.microsoft.com
Google Talk: www.google.com/talk
America Online: www.aol.com
Yahoo!: es.yahoo.com
Skype: www.skype.com
Xbox 360: www.xbox.com/es-ES/default.htm

Gates i la batalla del sofà
Internet no ha estat mai un terreny còmode per a Microsoft. Va perdre la primera batalla dels navegadors davant de Netscape, li va costar milers de milions de dòlars desfer-se de la insidiosa competència d’aquesta empresa, ara està reculant davant del navegador Firefox, i des de fa mesos ha de suportar, a més, que Google li passi la mà per la cara cada dos per tres.

Per això, sense abandonar la seva hegemonia en el terreny dels sistemes operatius, l’empresa de Bill Gates ha buscat terrenys de joc més propicis al costat de les pantalles del televisor que presideixen menjadors i sales d’estar de tot el planeta.

La seva aposta per intentar monopolitzar l’oci digital mundial és la nova consola Xbox 360: un artilugi informàtic gairebé tant perfecte com Windows ho va ser per als ordinadors domèstics, amb lectors de CDs i DVDs de gran qualitat, disseny decoratiu d’alt standing i connectivitat total de banda ampla a serveis, jocs, música i imatges... a través d’una xarxa privada i de pagament. Una opció per intentar continuar fent passar per caixa a l’usuari, la qual curiosament pot acabar certificant la defunció del seu model de negoci.

2005/09/07

El control d’internet enfronta els EUA amb la resta del món

Publicat al setmanari ACTUAL l'1-09-2005

La ONU haurà de fer de mitjancera per evitar que l’abús de la tutela nord-americana acabi provocant la fragmentació de la xarxa

Enric Bruguera

Aquest mes de setembre es compleix el termini que el govern dels Estats Units havia acordat per cedir a un organisme internacional la tutela efectiva que fins ara ha exercit sobre les infraestructures bàsiques d’internet. Però a mesura que s’acosta la data, Washington ja ha advertit que s’ha repensat el seu compromís i que continuarà exercint el control sobre els servidors bàsics i l’assignació de dominis, cosa que no ha sentat gens bé a la resta de la comunitat internacional, fins el punt que ara és l’ONU la que haurà de fer de mitjancera per intentar trobar una sortida a un conflicte gens virtual.

La guerra pel control d’internet contrasta vivament amb la imatge popular d’anàrquica llibertat de la xarxa, provinent del fet que qualsevol persona, des de qualsevol punt del planeta pot abocar informació i accedir a qualsevol mena de continguts amb l’únic requisit d’un ordinador i una connexió telefònica. Aquesta arquitectura oberta i descentralitzada de la xarxa és una realitat, però el que la fa possible és una infraestructura centralitzada que regula els dominis i adreces electròniques de cada usuari, els fa compatibles i permet la circulació d’informació a través de 13 grans ordinadors, coneguts com servidors arrel o root servers, sota control dels EUA, a partir dels quals es desplega la teranyina planetària de webs, servidors de correu electrònic i repetidors d’altres serveis telemàtics.

Atès el seu origen militar, els EUA van controlar unilateralment la infraestructura bàsica d’internet fins que el seu creixement i ús mundial va provocar nombroses pressions internacionals a favor que la regulació fos transferida a un organisme independent. Així és va crear l’any 1998 la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), un institut privat sense ànim de lucre, amb una direcció amb personalitats internacionals, però on el Departament nord-americà de Comerç hi manté el dret de vet.

Inicialment, l’administració dels EUA va admetre la data del setembre del 2005 com a límit per a transferir les facultats reguladores de l’ICANN a un organisme internacional amb plenes competències i així ho va ratificar el desembre de 2003 a la Cimera de Ginebra per la Societat de la Informació, on es va acordar que seria en la següent edició de la trobada, prevista pel novembre del 2005 a Tunis, que s’establiria el nou model de regulació d’infraestructures i dominis d’internet.

Arribada l’hora de la transferència de poders, però, els EUA ja han anunciat que, atesa l’actual importància d’internet per a l’economia mundial, pensen retenir la seva tutela sobre la regulació de dominis –a qui i com es concedeix un domini .com, .net, .org i fins i tot els dominis estatals de cada país-, sobre els servidors arrels que distribueixen el tràfic d’internet, i sobre els sucosos ingressos que la gestió de la concessió de dominis aporten a empreses i entitats privades nord-americanes.

Amb una pressió creixent contra el control dels EUA a internet per part de la Unió Europea, les organitzacions de països sud-americans i Xina, ara és l’ONU l’encarregada de presentar propostes per intentar evitar el principal perill que la situació provoca: la fragmentació d’internet en subxarxes independents creades per aquells qui no admetin la continuació del control dels EUA. I, com sol ser habitual, de moment l’ONU només ha aconseguit dibuixar propostes disperses i sense consens, en les quals s’aconsella reforçar el paper d’organismes com la Unió Internacional de Telecomunicacions, la Internet Task Force o el World Wide Web Consortium (W3C).

ADRECES
ICANN: www.icann.org
ONU: www.un.org/spanish/
Departament de Comerç dels EUA: www.commerce.gov
Unió Europea: europa.eu.int/index_es.htm
Unió Internacional de Telecomunicacions: www.itu.int/home/
Internet Task Force: www.ietf.org
W3C: www.w3.org

El preu econòmic del domini polític

La guerra pel control d’internet té una indubtable component política pel valor estratègic de la xarxa, i més en l’actual context de turbulències terroristes planetàries. Però també té una prosaica i immediata repercussió econòmica.

Les empreses nord-americanes concessionàries del monopoli fàctic del registre de dominis cobren entre 6 i 10 dòlars per cada inscripció i manteniment anual d’una adreça web amb el sufix .com o .net. Només cal multiplicar aquesta modesta quantitat pels 50 milions de sites que paguen per aquest sufix –i que només representen el 65% del total de webs-, i valorar les expectatives de creixement del negoci en base a la seva evolució passada: els 2 milions de dominis de 1998 han crescut fins als 70 milions el 2005.

Quan la Xina frissa per una internet tancada pensa en el control polític de la xarxa. Però quan la Unió Europea crea el domini propi .eu –que entrarà en funcionament els propers mesos- pensa que el seu consorci gestor de dominis –Eurid- cobrarà 10 euros per cada adreça atorgada a qualsevol empresa o ciutadà dels 25 països comunitaris. Les expectatives xifren en un milió les inscripcions .eu previstes durant el primer any... i 10 milions d’euros de benefici per a les institucions que gestionen la identitat virtual europea.