MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2005/09/07

El control d’internet enfronta els EUA amb la resta del món

Publicat al setmanari ACTUAL l'1-09-2005

La ONU haurà de fer de mitjancera per evitar que l’abús de la tutela nord-americana acabi provocant la fragmentació de la xarxa

Enric Bruguera

Aquest mes de setembre es compleix el termini que el govern dels Estats Units havia acordat per cedir a un organisme internacional la tutela efectiva que fins ara ha exercit sobre les infraestructures bàsiques d’internet. Però a mesura que s’acosta la data, Washington ja ha advertit que s’ha repensat el seu compromís i que continuarà exercint el control sobre els servidors bàsics i l’assignació de dominis, cosa que no ha sentat gens bé a la resta de la comunitat internacional, fins el punt que ara és l’ONU la que haurà de fer de mitjancera per intentar trobar una sortida a un conflicte gens virtual.

La guerra pel control d’internet contrasta vivament amb la imatge popular d’anàrquica llibertat de la xarxa, provinent del fet que qualsevol persona, des de qualsevol punt del planeta pot abocar informació i accedir a qualsevol mena de continguts amb l’únic requisit d’un ordinador i una connexió telefònica. Aquesta arquitectura oberta i descentralitzada de la xarxa és una realitat, però el que la fa possible és una infraestructura centralitzada que regula els dominis i adreces electròniques de cada usuari, els fa compatibles i permet la circulació d’informació a través de 13 grans ordinadors, coneguts com servidors arrel o root servers, sota control dels EUA, a partir dels quals es desplega la teranyina planetària de webs, servidors de correu electrònic i repetidors d’altres serveis telemàtics.

Atès el seu origen militar, els EUA van controlar unilateralment la infraestructura bàsica d’internet fins que el seu creixement i ús mundial va provocar nombroses pressions internacionals a favor que la regulació fos transferida a un organisme independent. Així és va crear l’any 1998 la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), un institut privat sense ànim de lucre, amb una direcció amb personalitats internacionals, però on el Departament nord-americà de Comerç hi manté el dret de vet.

Inicialment, l’administració dels EUA va admetre la data del setembre del 2005 com a límit per a transferir les facultats reguladores de l’ICANN a un organisme internacional amb plenes competències i així ho va ratificar el desembre de 2003 a la Cimera de Ginebra per la Societat de la Informació, on es va acordar que seria en la següent edició de la trobada, prevista pel novembre del 2005 a Tunis, que s’establiria el nou model de regulació d’infraestructures i dominis d’internet.

Arribada l’hora de la transferència de poders, però, els EUA ja han anunciat que, atesa l’actual importància d’internet per a l’economia mundial, pensen retenir la seva tutela sobre la regulació de dominis –a qui i com es concedeix un domini .com, .net, .org i fins i tot els dominis estatals de cada país-, sobre els servidors arrels que distribueixen el tràfic d’internet, i sobre els sucosos ingressos que la gestió de la concessió de dominis aporten a empreses i entitats privades nord-americanes.

Amb una pressió creixent contra el control dels EUA a internet per part de la Unió Europea, les organitzacions de països sud-americans i Xina, ara és l’ONU l’encarregada de presentar propostes per intentar evitar el principal perill que la situació provoca: la fragmentació d’internet en subxarxes independents creades per aquells qui no admetin la continuació del control dels EUA. I, com sol ser habitual, de moment l’ONU només ha aconseguit dibuixar propostes disperses i sense consens, en les quals s’aconsella reforçar el paper d’organismes com la Unió Internacional de Telecomunicacions, la Internet Task Force o el World Wide Web Consortium (W3C).

ADRECES
ICANN: www.icann.org
ONU: www.un.org/spanish/
Departament de Comerç dels EUA: www.commerce.gov
Unió Europea: europa.eu.int/index_es.htm
Unió Internacional de Telecomunicacions: www.itu.int/home/
Internet Task Force: www.ietf.org
W3C: www.w3.org

El preu econòmic del domini polític

La guerra pel control d’internet té una indubtable component política pel valor estratègic de la xarxa, i més en l’actual context de turbulències terroristes planetàries. Però també té una prosaica i immediata repercussió econòmica.

Les empreses nord-americanes concessionàries del monopoli fàctic del registre de dominis cobren entre 6 i 10 dòlars per cada inscripció i manteniment anual d’una adreça web amb el sufix .com o .net. Només cal multiplicar aquesta modesta quantitat pels 50 milions de sites que paguen per aquest sufix –i que només representen el 65% del total de webs-, i valorar les expectatives de creixement del negoci en base a la seva evolució passada: els 2 milions de dominis de 1998 han crescut fins als 70 milions el 2005.

Quan la Xina frissa per una internet tancada pensa en el control polític de la xarxa. Però quan la Unió Europea crea el domini propi .eu –que entrarà en funcionament els propers mesos- pensa que el seu consorci gestor de dominis –Eurid- cobrarà 10 euros per cada adreça atorgada a qualsevol empresa o ciutadà dels 25 països comunitaris. Les expectatives xifren en un milió les inscripcions .eu previstes durant el primer any... i 10 milions d’euros de benefici per a les institucions que gestionen la identitat virtual europea.