MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2006/02/23

Ofensiva contra el frau en els serveis d’accés a internet

Les operadores de telecomunicacions hauran d’aturar pràctiques com el segrest de línies o el cobrament per connexions deficients

Publicat al setmanari ACTUAL el 16-02-2006

Enric Bruguera

Altes de servei que no han estat sol·licitades, impossibilitat de donar-se de baixa de determinades companyies, facturació per connexions que mai han funcionat... El malson que per a nombrosos usuaris ha estat fins ara intentar instal·lar i utilitzar un accés domèstic a internet pot acabar molt aviat gràcies a l’ofensiva que finalment han decidit posar en marxa les administracions estatal i autonòmica contra les freqüentes irregularitats comeses per diverses empreses operadores de telecomunicacions. Unes irregularitats que durant l’any passat ja van originar prop de 4.000 reclamacions formals, superant així el 30% del total de queixes contra les empreses telefòniques.

Les diverses iniciatives reguladores que el govern central engegarà les pròximes setmanes, entre les quals hi ha l’ordre ministerial de Qualitat de les Telecomunicacions, obligaran a les companyies a acreditar amb proves fefaents les sol·licituds de contractació de serveis, i assumir les despeses en aquells casos d’altes fraudulentes o cursades sense una petició expressa per part del suposat client. Les empreses tampoc no podran fixar un termini predeterminat de duració del servei, ni penalitzar econòmicament l’usuari quan demani la seva baixa, ni, encara menys, cobrar les quotes corresponents a períodes de temps en els quals no donin a l’usuari accés a la xarxa al·legant que estan tramitant la seva baixa.

Les noves normatives també obligaran a les operadores a adequar la seva publicitat d’ofertes de tarifes i velocitats de connexió al que apliquen realment, i a fer públics els seus registres de qualitat en funció dels paràmetres de la Unió Europea, a fi de permetre als usuaris una comparació fiable entre les diferents propostes.

La raó bàsica esgrimida per l’administració per explicar el retard a regular aquest sector no es limita a l’explosió vertiginosa del consum de les telecomunicacions en general, i l’accés a internet i l’extensió accelerada de l’ADSL en particular. Es centra, sobretot, en el caràcter poc raonable d’haver de preveure que determinades operadores basarien la seva estratègia comercial en ofertes enganyoses, altes fraudulentes de clients sense consentiment, penalitzacions i segrestos de les línies telefòniques dels usuaris quan volguessin canviar de companyia, i cobrament per serveis inexistents.

Tot un infern per a l’usuari, reiteradament denunciat per entitats com l’Associació d’Internautes, i que s’ha traduït en el 30% de les reclamacions recollides per l’Oficina d’Atenció del Ministeri d’Indústria, amb una dada proporcional reveladora: els 5 milions i mig d’usuaris d’internet han fet més de la meitat de les 43.000 consultes i han presentat el triple de reclamacions que els 40 milions d’usuaris de telefonia mòbil.

Per companyies, les més denunciades en l’àmbit de l’accés de banda ampla (ADSL o cable) són Wanadoo (25,33 per cada 10.000 abonats), Ya.com (11,40), Jazztel (8,68), Terra (6,88), Auna –ara integrada a ONO- (4,29) i Telefónica (1,34). Un ball de noms que es repeteix en diferent ordre en el rànking de reclamacions per qüestions relacionades amb la telefonia fixa –Auna (8,62), Wanadoo (5,51), Telefónica (2,23), Jazztel (1,91) i Ono (1,21)-, i que en el camp de la telefonia mòbil lidera Amena (0,70), a distància de Vodafone (0,21) i Movistar (0,17).

ADRECES
Oficina d’Atenció a l’Usuari: www.usuariosteleco.es
Agència Catalana de Consum: www.icconsum.org
Associació d’Internautes: www.internautas.org
Plataforma pel 7%: www.internetal7ya.com

Les reclamacions, cara a cara
Complementant l’ofensiva contra els abusos, el govern de la Generalitat enllestirà aviat un decret que obligarà a les operadores de telefonia i internet a obrir oficines presencials on els usuaris puguin presentar les seves reclamacions.

La naturalesa dels serveis que ofereixen les empreses de telecomunicacions ha motivat que, per abaratir costos, moltes d’elles ofereixin serveis d’atenció al client només per telèfon o internet, alguns situats físicament en països del nord d’Àfrica o Sud-Amèrica, la majoria dels quals no ofereixen solucions a les reclamacions dels usuaris, i sovint ni tant sols arriben a atendre i donar constància de la recepció de les seves queixes. L’Agència Catalana de Consum, que el 2005 va veure com pràcticament es doblaven les prop de 9.000 reclamacions del 2004, està elaborant una proposta que, en els propers mesos, obligarà a les companyies a obrir oficines presencials per atendre reclamacions, distribuïdes territorialment segons la seva quota de mercat.

Una millora d’atenció i servei que determinats col·lectius volen fer arribar fins i tot a la fiscalitat que grava les tarifes d’accés a internet. La autodenominada Plataforma 7% ha aplegat més de 5.000 firmes a favor que a la connexió a la xarxa se li rebaixi l’IVA del 16% que suporta ara fins el 7% que s’aplica als béns culturals d’interès públic. Els promotors de la iniciativa subratllen que no reivindiquen altra cosa per a l’accés a internet que l’IVA reduït que ja s’aplica a la Televisió Digital o les pel·lícules pornogràfiques.

L’accés a internet s’allibera dels fils i ocupa els carrers

La iniciativa municipal estén als espais oberts de Barcelona la connectivitat a la xarxa que ja prolifera en molts locals públics
Publicat al setmanari ACTUAL el 23-02-2006

Enric Bruguera

L’ús social d’internet experimentarà els pròxims mesos un avenç qualitatiu important en saltar definitivament de les oficines i llars particulars a ple carrer. Empreses privades, iniciatives municipals i, fins i tot, agosarades propostes de comunitats de titulars d’accessos sense fils, faran que abans de l’estiu qualsevol usuari pugui connectar a internet el seu ordinador portàtil o la seva agenda personal en localitzacions tant suggerents com la platja de la Nova Icària, la plaça Catalunya, el Parc Güell, algunes andanes del metro de Barcelona, benzineres i infinitat de locals públics, els quals, a més, estudien donar de franc la connectivitat com a valor afegit per atraure i conservar clients.

Les propostes més immediates de connexió Wi-Fi (Wireless Fidelity) en espais ciutadans les viuran els usuaris de Barcelona que freqüentin la part marítima de la ciutat. En una primera fase de prova, i amb l’impuls de la societat municipal 22@, aquests dies ja s’estan instal·lant les antenes que donaran accés sense fils a la xarxa des de les proximitats de la seu del districte tecnològic de Poblenou, els centres municipals de Can Felipa i La Farinera, i la platja de la Nova Icària. Abans de l’estiu els promotors esperen estendre els punts d’accés al Parc de la Ciutadella, la plaça Catalunya, la zona de Montjuïc, el Parc Güell, totes les platges urbanes, l’àrea del Fòrum, i nombroses parades de metro i autobús.

L’accés serà de pagament i en aquesta primera fase tindrà una tarifa bàsica aproximada d’1€ per mitja hora de connexió. El sistema requerirà només que l’usuari posi el seu dispositiu –ordinador portàtil o agenda electrònica- equipat amb connexió sense fils dins del radi d’acció dels punts d’accés degudament identificats, i que demani i pagui la connexió amb un missatge de text (SMS) a través del seu telèfon mòbil. La connexió serà de banda ampla, apta per consultar webs i enviar i rebre correu, però la seva qualitat dependrà del número d’usuaris connectats en un moment determinat a cada punt d’accés.

La iniciativa compta amb un precedent que no va acabar gaire bé. Quan fa dos anys l’Ajuntament de Barcelona va instal·lar punts gratuïts d’accés a internet en totes les seus de districtes, les empreses proveïdores d’accés a la xarxa van presentar denúncia per competència deslleial davant de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), i van aconseguir que aquests accessos públics i gratuïts quedessin restringits a la consulta de webs municipals.

I és que la competència en l’accés sense fils s’anuncia ferotge. La companyia Free-Hotspot, per exemple, en els pròxims dos mesos vol augmentar a 70 l’actual cinquantena de zones Wi-Fi gratuïtes que ara mateix té a locals d’oci de Barcelona i Madrid. A escala europea, preveu acabar el 2006 amb uns 3.000 punts d’accés públic sense fils. Telefònica també té previst incrementar ràpidament les seves prop de 2.000 zones d’accés públic i sense fils a la xarxa que té desplegades en aeroports, hotels, estacions ferroviàries i ports esportius.

Una política expansiva que comparteix Kubi Wireless, amb uns 250 punts públics d’accés sense fils a internet, la majoria d’ells en hotels. I que AWA pretén potenciar aprofitant la xarxa de benzineres de Repsol, amb la qual ha firmat un acord per multiplicar per 10 els seus actuals 400 punts de connexió durant aquest any. El seu horitzó és tenir 12.000 punts d’accés sense fils en àrees de servei de tota Espanya abans del 2009.

ADRECES
Districte 22@: www.bcn.es/22@bcn
Free-Hotspot: http://www.wififreespot.com/
Kubi Wireless: http://www.kubiwireless.com/
AWA: http://www.awacenter.com/
FON: es.fon.com

Comunitaris, visionaris i espavilats
L’accés sense fils a internet tindrà un abans i un després de FON, la companyia que pretén crear una xarxa universal d’usuaris per compartir les seves connexions al llarg i ample del planeta. Això, almenys, és el que anuncia el seu promotor, Martin Varsavsky, que ja ha aconseguit que gegants d’internet com Google i Skype aportin 18 milions d’euros al seu projecte.

La iniciativa presenta una aclaparadora lògica de xarxa: qualsevol titular d’un accés sense fils a internet cedeix part del seu ús a la resta d’usuaris registrats, els quals li cediran l’ús dels seus accessos en qualsevol punt del món. De moment la proposta ja ha seduït prop de 17.000 usuaris i l’empresa espera que la comunitat haurà assolit un milió de punts d’accés l’any 2010.

Altra cosa és el que en diran les operadores que venen l’accés a cadascun d’aquests usuaris, i que fins ara prohibeixen explícitament qualsevol intent de compartir connexions. Un petit entrebanc que per ara no desanima a Varsavsky, empresari d’origen argentí acostumat a treure profit dels reptes més complicats: fundador de Jazztel i impulsor de Ya.com en plena bombolla tecnològica de finals dels 90, va saber implicar inversors com el Banc de Sabadell o Dragados en empreses que fins ara mai han donat cap benefici. Una habilitat que va rematar fugint d’aquestes quimèriques iniciatives a temps per obtenir-ne guanys multimilionaris. La majoria d’inversors van haver d’assumir-ne les pèrdues de prop de 70 milions d’euros.