MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2006/03/31

La tecnologia convida al turista a canviar de xip

Passatges electrònics, agències virtuals, guies de viatge via mòbil i assegurances per SMS revolucionen la preparació de les vacances

Publicat al setmanari ACTUAL el 30-03-2006

Enric Bruguera

La imparable penetració d’internet i les noves tecnologies en l’univers de les activitats turístiques està parant per a la ja pròxima Setmana Santa un espectacular aparador del que ens trobarem a partir d’ara quan haguem de planificar sortides i escapades. Per a molts, els preparatius d’aquestes vacances estan constituint la primera ocasió per comprar un bitllet electrònic de tren sense fer cues, substituir les guies de viatge per informació turística al telèfon mòbil, i, fins i tot, descobrir que no modernitzar-se té un preu: algunes companyies aèries cobren entre 15 i 25 euros de recàrrec als usuaris que es resisteixen al ciber-bitllet i encara reclamen el seu passatge en el format apaïsat de paper de tota la vida.

Al costat de la creació i creixement dels portals virtuals de viatges, les companyies aèries han estat les abanderades a l’hora de promoure el comerç electrònic espanyol, fins el punt d’arreplegar el 25% del total d’aquest mercat. Aerolínies de les denominades de baix preu, com la irlandesa Ryanair i l’espanyola Vueling, ja van optar pel bitllet virtual des de la seves respectives posades en marxa, l’any 2000 i el 2002, a fi d’estalviar-se les despeses d’imprimir i distribuir bitllets. Un cost que l’Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) ha xifrat en la gens menyspreable quantitat de prop de 8 euros per cada passatge.

L’èxit de crítica i públic d’aquestes iniciatives no només ha promogut la seva adopció per part de les grans companyies aèries convencionals, sinó que també les ha portat a definir noves estratègies comercials per esprémer al màxim les possibilitats econòmiques de la virtualitat. British Airways va ser la primera a substituir per bitllets electrònics els passatges de paper del 70% de les seves rutes. I també va ser pionera a incentivar el ciber-bitllet, no amb un descompte pel seu ús, sinó amb un recàrrec d’uns 15 euros sobre el bitllet de paper.

Aquesta ha estat la línia adoptada per Iberia des del passat mes de gener. Una línia amb la que la companyia espanyola de bandera espera acabar d’arrodonir ràpidament el creixement espectacular de la seva venda electrònica: un total de prop de 900 milions d’euros de facturació virtual durant el 2005, un 40% d’increment respecte del 2004, i un 93% de venda de ciber-bitllets durant el gener d’aquest any. Els factors de comoditat per a l’usuari que pot comprar i imprimir el bitllet des de casa, la seguretat contra pèrdues, oblits o robatoris, i l’estalvi per a les companyies tenen traduccions diverses per al viatger: mentre Iberia, Spanair i algunes altres companyies estrangeres penalitzen amb recàrrecs d’entre 15 i 25 euros el bitllet en paper, altres empreses com Air Europa mantenen la seva filosofia de traslladar l’estalvi a l’usuari i ofereixen descomptes per als ciber-bitllets.

Una política comercial de competència a la qual Renfe no ha hagut de sotmetre el llançament, des de fa unes setmanes, del seu bitllet virtual per a trajectes de llargues i mitjanes distàncies. Sense gran interès per quantificar l’estalvi que li pot suposar la venda electrònica de passatges, la companyia ferroviària completa el seu nou sistema de venda amb confirmacions via SMS per facilitar a l’usuari l’obtenció del bitllet físic a qualsevol guixeta i, fins i tot, a dalt del tren.

El quadre de la renovació electrònica de les vacances l’arrodoneixen les grans superfícies virtuals de viatges, les quals, segons l’últim estudi de Nielsen/NetRatings, han registrat un increment anual d’usuaris del 70%, han doblat els seus ingressos i han situat sites com Rumbo, e-Dreams i Viajar.com en el Top-Ten espanyol de les agències de viatges.

ADRECES
Renfe: w1.renfe.es/vbi/index.html
Iberia: www.iberia.com
Spanair: www.spanair.com
Air Europa: www.air-europa.com
Rumbo: www.rumbo.es
e-Dreams: www.edreams.es
Viajar.com: www.viajar.com
SMIT: www.geomovil.info/index.html
Cisne Seguros: www.grupocisne.com/CSeguros/sms

Guies i assegurances compulsives

Ni mapes, ni guies turístiques, ni assegurances d’accident. En la motxilla –o ronyonera- del futur, al turista només li caldrà dur el telèfon mòbil. I per començar a adaptar’s-hi aquesta mateixa Setmana Santa ja podrà provar el nou Sistema Mòbil d’Informació Turística (SMIT), amb el que podrà descarregar al seu terminal o agenda electrònica les explicacions sobre allò que està veient a cada moment. Per ara el servei funciona en una dotzena de ciutats espanyoles, però els seus responsables asseguren que en un parell de mesos estendran la seva xarxa a tot el territori estatal.

Amb el mateix aparell telefònic, el turista també podrà contractar per primera vegada a Espanya un assegurança d’accidents. La companyia Cisne Seguros ha estat la primera a trencar el gel de les assegurances via SMS i, a un cost de poc més d’un euro, ha començat a comercialitzar pòlisses similars a les que ja venien venent des de fa un parell d’anys companyies com Text2Insure al Regne Unit. Amb aquest sistema l’asseguradora espera estimular la contractació immediata i compulsiva de pòlisses via mòbil. La lletra menuda, gens virtual, cal buscar-la en el web de la companyia.

2006/03/23

La publicitat reviu la llegenda urbana del “toothing”

La connexió Bluetooth dels telèfons mòbils es revela més eficaç per fer arribar anuncis a l’usuari que per proporcionar-li cites a cegues

Publicat al setmanari ACTUAL el 23-03-2006

Enric Bruguera

La pantalleta del telèfon mòbil s’il·lumina. L’usuari rep un missatge. És una invitació a establir contacte personal. Ha arribat per la connexió Bluetooth del terminal, cosa que vol dir que l’emissor/a no pot estar a més d’uns 20 o 30 metres de distància. Abans de respondre, cal aixecar el cap per verificar si la proposta pot ser prou interessant...

Blocs, fòrums i llistes de correu han fet bullir l’olla d’internet durant els últims dos anys amb tòrrides històries de relacions i sexe anònim amb inicis similars, fins el punt de generar una veritable llegenda urbana amb nom propi: el toothing. Una llegenda que, sobre la base real dels estàndards Bluetooth de comunicació sense fils, els últims mesos ha començat a fer-se realitat en les nostres places i carrers en termes molt més prosaics. El més probable és que el missatge que hem rebut sigui de companyies com Nike, Heineken o Pans&Company per oferir-nos promocions i ofertes relacionades amb anuncis o establiments dotats d’antenes emissores de radiofreqüència, les quals contacten amb el nostre mòbil quan hi passem per davant.

A diferència de la suposada efectivitat per lligar i establir relacions, l’incipient màrketing mòbil basant en la tecnologia Bluetooth presenta unes sòlides bases quantitatives sobre les quals apuntalar el seu futur. D’entrada, perquè la telefonia mòbil a l’Estat espanyol arriba al 96% de la població. I, en aquesta massa ingent de potencials clients i consumidors, gairebé la meitat ja utilitzen terminals que han sortit de fàbrica dotats amb aquesta opció estàndard de connexió per radiofreqüència, que és internacional, gratuïta i adaptada a un entorn d’ús de màxima proximitat. Característiques lògiques si tenim en compte que l’objectiu primigeni i fonamental de la tecnologia Bluetooth és proporcionar opcions de connexió sense fils als diversos aparells d’ús personal -telèfon mòbil, ordinador portàtil, agenda electrònica, reproductor de música, etc...-per facilitar l’intercanvi d’informació entre ells.

És precisament aquest radi limitat i reduït d’acció el que proporciona a la tecnologia Bluetooth el seu màxim actiu publicitari: només s’inverteixen diners en accions sobre potencials clients que en un moment determinat es troben en el lloc i la situació òptimes per acceptar -o, fins i tot, desitjar- informació comercial sobre un determinat producte o servei.

Una situació comercialment òptima que experts en aquesta modalitat emergent de publicitat, com els de la Mobile Marketing Association, recomanen anar consolidant amb mesures de respecte a l’usuari, i potencial client, com les que estableixen que sempre se li consultarà prèviament si està interessat a rebre el missatge publicitari i que s’intentarà garantir que el seu canal no vehicularà cap tipus d’spam o tramesa de missatges no desitjats.

De fet, la mateixa operativa de la connexió Bluetooth implica una complicitat bàsica i inicial de l’usuari des del moment què és aquest qui activa voluntàriament aquesta opció en el seu telèfon mòbil. Una complicitat que, en diverses variants, ja ha estimulat a l’Ajuntament de Barcelona, el centre comercial Illa Diagonal, diverses entitats turístiques i centres firals a instal·lar antenes de difusió d’informació per radiofreqüència per tal que els usuaris puguin acostar’s-hi i descarregar-se al seu mòbil les dades ad-hoc que els interessi arreplegar en cada moment.

Unes utilitats comercials i informatives que sempre tindran l’al·licient afegit de pensar que qualsevol altre usuari pot aprofitar la proximitat per enviar-nos un missatge personal i mirar de fer toothing.

ADRECES
Mobile Marketing Association: www.mmaglobal.com
Bluetoothing Community: www.bluetoothing.it
Kangourouge: www.kangourouge.com
Mobiluck: http://www.mobiluck.com/home_es.php

Una invenció premonitòria

Les històries d’usuaris anònims que contactaven en llocs públics gràcies a les connexions Bluetooth dels seus telèfons mòbils van començar a prendre cos de llegenda urbana fa uns dos anys, quan el periodista britànic Ste Curran va començar a publicar en el seu bloc personal testimonis, presumptament verídics, de trobades sexuals entre persones que asseguraven haver utilitzat el mòbil com a eina de contacte en llocs tant quotidians com el metro de Londres, bars, parcs públics o biblioteques.

Mitjans de comunicació seriosos com la BBC, l’agència Reuters o el rotatiu britànic The Guardian van amplificar el fenomen fins el punt de desfermar un considerable allau, dins i fora de la xarxa, de relats relacionats amb les connexions Bluetooth i les increïbles relacions que la gent arribava a tenir gràcies al dispositiu de connexió sense fils.

De res va servir que al cap de pocs mesos Curran reconegués públicament que s’ho havia inventat tot. Internet ja havia escampat el fenomen per tot arreu, i molts usuaris i usuàries asseguraven que funcionava tant bé que les companyies franceses Kangourouge i Mobiluck creaven programaris específics per facilitar aquesta mena de comunicació compulsiva a través del mòbil, i a Itàlia usuaris experts i novells s’aplegaven en torn de la Bluetoothing Community.

Mentre entusiastes i escèptics de les tecno-cites a cegues discuteixen les possibilitats de l’invent, els experts del màrketing sembla que no en tenen gaires dubtes.

2006/03/14

La banca admet per fi internet com a canal de negoci

La pressió comercial dels bancs online fa pujar el número d’usuaris i obliga les entitats convencionals a apostar fort en el ciberespai

Publicat al setmanari ACTUAL el 16-03-2006

Enric Bruguera
Després d’una llarga temporada mirant-se internet a cua d’ull, les entitats bancàries i els seu clients semblen decidits a deixar enrere vells recels i desconfiances, i a apostar decididament pel canal virtual com a via operativa de negoci. Durant els últims sis mesos la banca online espanyola s’ha acostat a la fita dels sis milions d’usuaris, ha consolidat un creixement d’ús de més del 50% respecte de l’any anterior, i ha deixat dibuixat un escenari optimista en el qual gairebé 4 internautes de cada 10 ja consulten a través d’internet els moviments dels seus comptes, fan transferències bancàries, i comencen a negociar hipoteques i inversions borsàries.

En aquesta incorporació vertiginosa de bancs i clients a l’ús d’internet hi estan jugant un paper decisiu el mateix ritme de creixement de l’ús de la xarxa a Espanya –que ja ha superat els 17 milions d’usuaris- i l’extensió de les connexions de banda ampla, que ja permeten fer arribar a gairebé 5,5 milions de llars les aplicacions bancàries que requereixen alta velocitat de transmissió de dades i màximes garanties de seguretat en les transaccions.

Unes coordenades que han fet passar al sector bancari de l’escepticisme a l’eufòria quan ha començat a calcular les perspectives de creixement immediat del fenomen en funció de prospeccions comparatives de l’actual 17% de la penetració de la banca online espanyola amb els índex superiors al 30% que registren el Regne Unit, Alemanya o Suècia. Una eufòria atiada, a més, per les promeses tecnològiques que l’any 2006 consagrarà l’aterratge massiu d’internet al telèfon mòbil, esdeveniment històric que posaria l’operativa bancària a la butxaca del 90% de la població espanyola, a tothora i des de qualsevol lloc.

I és que la normalització definitiva de la banca electrònica té en la convergència de la xarxa i els bancs convencionals el seu principal actiu de futur. Un actiu que la majoria d’entitats han impulsat i generalitzat acceleradament els últims mesos, no tant per una anticipada visió estratègica dels avantatges i estalvis del canal virtual. Sinó, sobretot, per la competència desfavorable a la que les sotmetien les diverses propostes de banca exclusivament electrònica, algunes de les quals promogudes per les mateixes entitats bancàries convencionals des d’un cert escepticisme empresarial.

De fet, des que fa prop de set anys va desembarcar a Espanya ING Direct amb la seva banca integralment electrònica, només algunes entitats han anat responent amb iniciatives virtuals com Openbank/Patagon –del Grup Santander-, Uno-e –del BBVE- o Bancopupular-e –del Banco Popular-. Entitats virtuals que han intentat distanciar, per si de cas, de les seves corporacions mares, però les quals, segons dades de l’Asociación Española de Banca, van tancar l’any 2005 arreplegant gairebé 3.500 euros en dipòsits, duplicant el seu volum de crèdits de 2.300 a 4.113 milions, i oferint unes condicions de reducció de comissions i altes remuneracions en comptes i dipòsits, davant de les quals la banca convencional tenia poc, o res, a fer.

La incorporació final d’aquestes pràctiques i dinàmiques electròniques a les entitats bancàries convencionals com a nou canal virtual de negoci no ve a ser altra cosa que la ratificació de l’èxit dels experiments. I l’inici d’una cursa de futur que, segons l’últim estudi de Nielsel/NetRatings, encapçala La Caixa, com a portal financer més visitat amb més d’un milió i mig d’usuaris actius, seguida per ING Direct, BBVA Net, Caja Madrid, Santander i e-Bankinter. Curiosament, els grups bancaris ara ja prefereixen aparèixer en els rànquings amb el seu nom general, i no amb els de les seves “antigues” filials per a internet.

ADRECES
ING Direct: www.ingdirect.es
Openbank: www.openbank.es
Uno-e: www.uno-e.com
Bancopupular-e: www.bancopopular-e.com
Asociación Española de Banca: www.aebanca.es
La Caixa: www.lacaixa.es

Confiança rendible

El creixement de l’ús de la banca electrònica durant els últims mesos és tant més significatiu si és té en compte que ha estat precisament durant l’últim any quan han proliferant els intents d’estafes bancàries, algunes d’elles amb nom propi, com el ja tristament popular phishing.

L’expectativa creixent de negoci ha obligat a les entitats a millorar els seus sistemes de seguretat i incloure, a més, en els seus sites indicacions detallades per als seus clients. Una inversió més que rendible si es té en compte que una transacció bancària pot tenir un cost de 0,10 euros quan es fa per internet, mentre que si es realitza en una oficina convencional li costa a l’entitat prop de 3 euros.

Per a l’usuari de la banca virtual, la preocupació per la seguretat ha acabat sent una qüestió personal. No només pel trasllat al canal virtual de la relació de confiança que, com a client, estableix amb l’entitat financera corresponent. Sinó, sobretot, perquè els principals intents de frau bancari detectats fins ara juguen amb la despreocupació i la ingenuïtat del mateix usuari. I, qui més qui menys, té clar que amb els seus diners no hi ha de jugar ningú.

2006/03/07

El passaport i el DNI s’incorporen a l’era digital

Els nous documents oficials integraran xips farcits d’informació personal dels titulars i claus per validar la seva firma electrònica

Publicat al setmanari ACTUAL el 9 de març de 2006
Enric Bruguera
El Document Nacional d’Identitat que portem a la cartera experimentarà els pròxims mesos una transformació revolucionària en incorporar un xip amb la nostra informació personal digitalitzada i la nostra signatura electrònica. El passaport, a més, dotarà el seu xip corresponent amb tecnologia de radiofreqüència que permetrà captar a distància les dades del seu titular. La millora tecnològica permetrà un ús normalitzat d’aquests documents en la relació del ciutadà amb les administracions a través d’internet, i potenciarà la seguretat i el seu ús en el comerç electrònic. Una millora que també pot obrir la porta a la inclusió i difusió de dades personals privades.

El nou DNI electrònic iniciarà el seu procés d’implantació a tot l’Estat aquest mateix mes de març amb una experiència pilot a la província de Burgos. Des d’allà s’anirà estenent a la resta del territori espanyol fins abastar-lo en la seva totalitat abans de dos anys. El llançament de l’anomenat DNI-e manté les competències d’expedició en mans de la Dirección General de la Policía, i es presenta envoltat d’una campanya informativa a través d’internet, un número telefònic gratuït -900.364.463- i tot un conjunt de suports promocionals convencionals que, amb el lema “Identifícate con él”, pretén sensibilitzar als ciutadans i usuaris sobre els avantatges i facilitats del nou document.

Des d’un punt de vista formal, el DNI que aviat tindrem a la butxaca no presenta modificacions gaire més espectaculars que una progressiva similitud amb les targetes de crèdit, el diner de plàstic i els múltiples carnets d’identificació i accés que ja fa dècades que utilitzem en empreses, pàrkings o videoclubs. On resideixen les novetats és en el xip integrat que conté. Un minúscul conjunt de circuïts electrònics on es digitalitzaran dades, fotografia, firma manuscrita, empremta dactilar, clau personal i secreta d’accés de firma electrònica, i certificats electrònics, validats per la policia, que acreditaran que l’usuari del document és qui diu ser.

I és en aquest xip on s’allotja, també, l’origen de les polèmiques sobre les eventuals vulneracions de la privacitat i la intimitat dels ciutadans que es poden produir a l’hora de decidir i regular quines dades han de figurar en el nou document electrònic. Des del Ministeri de l’Interior s’assegura que s’han pres totes les precaucions per tal de garantir que el nou DNI electrònic dotarà de la màxima seguretat al seu titular tant en els tràmits davant de les administracions públiques, com en el seu ús per a finalitats de comerç electrònic. Una garantia que l’Agència de Protecció de Dades (APD) fa extensiva a la protecció de dades personals i drets a la confidencialitat dels ciutadans.

Altra cosa són els riscos que preveuen les associacions i entitats defensores dels drets i llibertats civils, que alerten de les temptacions d’aprofitar la capacitat i relativa opacitat d’aquests dispositius per incloure-hi informació personal confidencial, teòricament protegida. Així, la Comissió de Llibertats i Informàtica (CLI) reclama una legislació molt més estricta sobre el tipus de dades que es podran incloure en el xip del DNI per evitar que quan ens identifiquem per fer una compra online estiguem exposant alhora el nostre historial mèdic de la Seguretat Social, la declaració d’impostos a Hisenda, les escoles públiques dels nostres fills o el currículum laboral, per posar només alguns exemples de la informació que proporcionem a l’administració i que aquesta es pot veure temptada a sistematitzar en els nostres documents electrònics.

ADRECES
DNI electrònic: www.dnielectronico.es
DGP: www.policia.es
Ministeri de l’Interior: www.mir.es
Agència Protecció Dades: www.agpd.es
Comissió Llibertats i Informàtica: www.asociacioncli.org

Dades biomètriques a distància
Les previsions de la Unió Europea i del govern espanyol xifren en el pròxim 1 d’agost la data en què començarà a ser expedit el nou passaport electrònic. El document, destinat a mig termini a convergir amb el nou DNI electrònic, contindrà un xip polèmic, al qual s’està estudiant integrar dades biomètriques del seu titular, com ítems per al reconeixement electrònic de l’iris dels ulls i per a la lectura digital d’elements facials.

Els requeriments del nou passaport comunitari està profundament marcat per les mesures de seguretat implementades pel govern dels Estats Units, i preveu incorporar, a més, tecnologia RFID d’identificació per radiofreqüència, un sistema de reconeixement que permet detectar i llegir les dades del xip del passaport a una distància d’entre 20 i 50 metres.

Tot i que les autoritats europees ja han proposat diverses moratòries en la seva implementació definitiva per intentar trobar mecanismes de protecció de la privacitat dels usuaris, des dels EUA s’insisteix que els objectius públics de seguretat compensen el risc que qualsevol desaprensiu pugui robar dades personals del ciutadà a metres de distància. De fet, els nord-americans consideren resolt el problema recomanant que tothom porti el passaport ben tancat i a les butxaques més protegides.

2006/03/03

L’intercanvi P2P a internet deixarà aviat de ser xauxa

Empreses i administracions aposten per frenar la circulació gratuïta i irregular de continguts potenciant usos legals a les xarxes d’usuaris

Publicat al setmanari ACTUAL el 2-03-2006

Enric Bruguera

La circulació gratuïta i incontrolada de pel·lícules, música i jocs a través d’internet pot experimentar els pròxims mesos un tomb espectacular amb la irrupció de noves iniciatives empresarials en el món de les xarxes d’intercanvi entre usuaris, conegudes popularment com a P2P (peer to peer). Després de múltiples intents fallits de regulació legal o tancament de circuits basats en sistemes P2P, corporacions com Warner Bros, la BBC i altres gegants de la producció de continguts han decidit que, en lloc de continuar la lluita frontal contra internet, utilitzaran la xarxa per vendre legalment els seus productes.

La tendència ve recollida per l’Observatori Europeu de Tecnologies de la Informació (EITO), l’últim estudi del qual constata que el fenomen d’intercanvi de fitxers entre usuaris va arribar a representar el 60% del tràfic de dades per internet ja a finals del 2004, amb un total de prop de 2.000 milions de fitxers, majoritàriament de música i pel·lícules, intercanviats entre usuaris particulars sense pagar ni el producte, ni els impostos, ni els drets d’autor corresponents.

L’estimació coincideix amb els advertiments apocalíptics que entitats discogràfiques nord-americanes com la RIAA i els grans estudis de Hollywood, representats per la MPAA, han anat fent sobre la incidència negativa d’aquesta mena de pirateria en el negoci mundial de l’oci i els continguts. I amb la pressió legal i policial que aquestes associacions han impulsat els últims dos anys, amb episodis tant sonats com la demanda contra prop de 300 usuaris de la plataforma P2P BitTorrent, o la recent clausura a Bèlgica d’un servidor de la xarxa eDonkey, el Razorback2, que facilitava l’intercanvi de fitxers entre un milió d’usuaris.

Les autoritats de la Unió Europea admeten que la persecució legal ha tingut uns efectes dissuasoris relativament discrets, ja que entre el 15 i el 34% d’usuaris europeus, segons els països, continuen utilitzant regularment aplicacions P2P com eMule, BitTorrent o Kazaa. Una pràctica en la que destaquen els usuaris espanyols, els quals, segons les entitats gestores de drets d’autors SGAE i EGEDA, van liderar el 2004 la pirateria continental amb uns 200 milions de descàrregues que suposarien el 43% del total europeu. L’última enquesta de l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC) xifra en prop del 50% els usuaris espanyols que utilitzen xarxes P2P per obtenir de franc música, pel·lícules i programes informàtics, dels quals la meitat ho fa diverses vegades cada setmana, i un 20% ho fa diversos cops al dia.

És en aquest context d’èxit social imparable de les xarxes P2P que la indústria del contingut canvia ara d’estratègia i, en lloc d’oposar’s-hi frontalment, vol intentar aprofitar-les per obtenir rendiment comercial del seu ús legal. Warner Bros trencarà el gel aquest mateix mes de març amb el seu nou servei In2Movies, que permetrà als seus usuaris adquirir sèries i pel·lícules, descarregant-les des d’un servidor central o directament des dels ordinadors d’altres abonats. Altres estudis de Hollywood també estan negociant amb la plataforma BitTorrent la possibilitat de canalitzar continguts legals entre usuaris a canvi del pagament de quotes, tarifa plana o inclusió de publicitat. Una iniciativa que la cadena britànica BBC explora amb el nou sistema iMP, encara en fase de proves, per establir una xarxa P2P entre els seus espectadors a fi de distribuir sèries i altres programes.

ADRECES
Warner Bros: www2.warnerbros.com
iMP de BBC: www.bbc.co.uk/imp
iTunes d’Apple: www.apple.com/itunes
EITO: http://www.eito.com/
BitTorrent: http://www.bittorrent.com/
eDonkey: http://www.edonkey2000.com/
eMule: http://www.emule-project.net/
Kazaa: www.kazaa.com

L’èxit de la legalitat comercial

Quan fa quatre anys Apple va presentar la seva botiga de venda de música per internet, iTunes, poca gent va veure futur en l’intent de cobrar per alguna cosa que es pot aconseguir tant fàcilment de franc. Fa pocs dies iTunes ha batut el rècord dels 1.000 milions de cançons venudes, té delegacions virtuals a 21 països i controla el 70% del mercat de descàrregues de pagament.

El secret de l’èxit de la botiga virtual d’Apple ha estat jugar amb preus baixos -99 cèntims d’euro per cançó-, aclaparadora facilitat d’ús, i un extens catàleg de més de dos milions de temes. No ha anat a competir amb la indústria discogràfica, sinó amb la pirateria virtual. I se n’ha sortit prou bé, amb efectes col·laterals espectaculars: el seu reproductor musical iPod, dissenyat per transportar i escoltar la música adquirida a internet, ja supera els 42 milions d’unitats venudes i s’ha convertit en objecte de culte consumidor a tot el planeta.

Un precedent engrescador per a companyies com Amazon i Yahoo!, que volen obrir les seves pròpies botigues virtuals de música abans que la irrupció dels telèfons mòbils amb reproductor MP3 atomitzin definitivament el mercat amb les seves ofertes. Un mercat en el que pot acabar sent més fàcil i còmode consumir a baix preu música, televisió i cinema comercials que anar a localitzar continguts gratuïts de procedència, legalitat i qualitats dubtoses.