MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2006/03/14

La banca admet per fi internet com a canal de negoci

La pressió comercial dels bancs online fa pujar el número d’usuaris i obliga les entitats convencionals a apostar fort en el ciberespai

Publicat al setmanari ACTUAL el 16-03-2006

Enric Bruguera
Després d’una llarga temporada mirant-se internet a cua d’ull, les entitats bancàries i els seu clients semblen decidits a deixar enrere vells recels i desconfiances, i a apostar decididament pel canal virtual com a via operativa de negoci. Durant els últims sis mesos la banca online espanyola s’ha acostat a la fita dels sis milions d’usuaris, ha consolidat un creixement d’ús de més del 50% respecte de l’any anterior, i ha deixat dibuixat un escenari optimista en el qual gairebé 4 internautes de cada 10 ja consulten a través d’internet els moviments dels seus comptes, fan transferències bancàries, i comencen a negociar hipoteques i inversions borsàries.

En aquesta incorporació vertiginosa de bancs i clients a l’ús d’internet hi estan jugant un paper decisiu el mateix ritme de creixement de l’ús de la xarxa a Espanya –que ja ha superat els 17 milions d’usuaris- i l’extensió de les connexions de banda ampla, que ja permeten fer arribar a gairebé 5,5 milions de llars les aplicacions bancàries que requereixen alta velocitat de transmissió de dades i màximes garanties de seguretat en les transaccions.

Unes coordenades que han fet passar al sector bancari de l’escepticisme a l’eufòria quan ha començat a calcular les perspectives de creixement immediat del fenomen en funció de prospeccions comparatives de l’actual 17% de la penetració de la banca online espanyola amb els índex superiors al 30% que registren el Regne Unit, Alemanya o Suècia. Una eufòria atiada, a més, per les promeses tecnològiques que l’any 2006 consagrarà l’aterratge massiu d’internet al telèfon mòbil, esdeveniment històric que posaria l’operativa bancària a la butxaca del 90% de la població espanyola, a tothora i des de qualsevol lloc.

I és que la normalització definitiva de la banca electrònica té en la convergència de la xarxa i els bancs convencionals el seu principal actiu de futur. Un actiu que la majoria d’entitats han impulsat i generalitzat acceleradament els últims mesos, no tant per una anticipada visió estratègica dels avantatges i estalvis del canal virtual. Sinó, sobretot, per la competència desfavorable a la que les sotmetien les diverses propostes de banca exclusivament electrònica, algunes de les quals promogudes per les mateixes entitats bancàries convencionals des d’un cert escepticisme empresarial.

De fet, des que fa prop de set anys va desembarcar a Espanya ING Direct amb la seva banca integralment electrònica, només algunes entitats han anat responent amb iniciatives virtuals com Openbank/Patagon –del Grup Santander-, Uno-e –del BBVE- o Bancopupular-e –del Banco Popular-. Entitats virtuals que han intentat distanciar, per si de cas, de les seves corporacions mares, però les quals, segons dades de l’Asociación Española de Banca, van tancar l’any 2005 arreplegant gairebé 3.500 euros en dipòsits, duplicant el seu volum de crèdits de 2.300 a 4.113 milions, i oferint unes condicions de reducció de comissions i altes remuneracions en comptes i dipòsits, davant de les quals la banca convencional tenia poc, o res, a fer.

La incorporació final d’aquestes pràctiques i dinàmiques electròniques a les entitats bancàries convencionals com a nou canal virtual de negoci no ve a ser altra cosa que la ratificació de l’èxit dels experiments. I l’inici d’una cursa de futur que, segons l’últim estudi de Nielsel/NetRatings, encapçala La Caixa, com a portal financer més visitat amb més d’un milió i mig d’usuaris actius, seguida per ING Direct, BBVA Net, Caja Madrid, Santander i e-Bankinter. Curiosament, els grups bancaris ara ja prefereixen aparèixer en els rànquings amb el seu nom general, i no amb els de les seves “antigues” filials per a internet.

ADRECES
ING Direct: www.ingdirect.es
Openbank: www.openbank.es
Uno-e: www.uno-e.com
Bancopupular-e: www.bancopopular-e.com
Asociación Española de Banca: www.aebanca.es
La Caixa: www.lacaixa.es

Confiança rendible

El creixement de l’ús de la banca electrònica durant els últims mesos és tant més significatiu si és té en compte que ha estat precisament durant l’últim any quan han proliferant els intents d’estafes bancàries, algunes d’elles amb nom propi, com el ja tristament popular phishing.

L’expectativa creixent de negoci ha obligat a les entitats a millorar els seus sistemes de seguretat i incloure, a més, en els seus sites indicacions detallades per als seus clients. Una inversió més que rendible si es té en compte que una transacció bancària pot tenir un cost de 0,10 euros quan es fa per internet, mentre que si es realitza en una oficina convencional li costa a l’entitat prop de 3 euros.

Per a l’usuari de la banca virtual, la preocupació per la seguretat ha acabat sent una qüestió personal. No només pel trasllat al canal virtual de la relació de confiança que, com a client, estableix amb l’entitat financera corresponent. Sinó, sobretot, perquè els principals intents de frau bancari detectats fins ara juguen amb la despreocupació i la ingenuïtat del mateix usuari. I, qui més qui menys, té clar que amb els seus diners no hi ha de jugar ningú.