MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2006/04/26

Microsoft es juga a Brussel•les el seu model de negoci

Un veredicte advers a l’empresa de Gates farà trontollar la seva estratègia de serveis a internet i la futura versió Vista de Windows

Publicat al setmanari ACTUAL el 27-04-2006

Enric Bruguera

Microsoft i la Comissió Europea lliuren aquests dies a Brussel·les una nova batalla jurídica en la seva llarga guerra legal per marcar les fronteres de la lliure competència dins de l’àmbit de la indústria tecnològica. Formalment, la causa es cenyeix a si cal revisar les sancions que la UE va imposar l’any 2004 al gegant informàtic nord-americà per blindar el codi font dels seus programes i incloure el reproductor audiovisual Media Player en el seu sistema operatiu Windows. Pura arqueologia informàtica al costat de l’ofensiva Windows Live, que a dia d’avui Microsoft ja té a punt per projectar el seu imperi a internet, i l’imminent llançament de la nova versió Vista del sistema operatiu Windows.

Des d’un punt de vista estrictament jurídic, la papereta que les pròximes setmanes tindrà damunt la taula el Tribunal de Primera Instància de la UE (TUE) té unes dimensions espectaculars, però ben acotades. Es tracta de decidir si admet el recurs de Microsoft contra la multa de 497 milions d’euros que fa dos anys la CE li va imposar per abús de posició dominant. Una sanció que les autoritats europees sustentaven sobre l’acusació que la companyia nord-americana exercia una competència deslleial respecte d’altres empreses tecnològiques quan incrustava el seu reproductor multimèdia Media Player en el seu sistema operatiu, i quan es negava a facilitar als competidors codi bàsic del seu programa per dificultar-los que poguessin crear, desenvolupar i comercialitzar pel seu compte aplicacions compatibles amb Windows, el sistema operatiu amb el que funcionen el 95% d’ordinadors de tot el món.

A banda de dirimir el futur immediat d’altres sancions espectaculars, com la de dos milions d’euros diaris que les autoritats europees volen imposar a Microsoft mentre continuï desobeint les seves ordres, la vista del recurs permet escenificar la dimensió de les forces en conflicte, els arguments de cadascú i, quan d’aquí sis mesos hi hagi veredicte, el model de desenvolupament i negoci que haurà de seguir la indústria tecnològica mundial.

Perquè la Comissió Europea s’ho ha pres molt a pit. En una vista oral d’una setmana, aquest és un dels seus judicis més importants en un cas de litigi per presumptes vulneracions de la lliure competència. I per això ha mobilitzat un equip legal de gala, amb una dotzena de juristes que intenten fer front al centenar llarg d’advocats de Microsoft. Un desequilibri numèric que, més enllà de les jugades d’avantatge que fins ara ha pogut fer Microsoft amb el seu reproductor i els seus programes, pot acabar reflectint la sentència inapel·lable del mercat: mentre molta gent encara continua comprant productes de Microsoft, molts altres usuaris van passant a ser clients d’empreses alternatives i competidores com Sun, Yahoo! o Google. Sense parlar del trasvàs a sistemes operatius lliures com Linux i programes gratuïts com Open Office.

I és en el ritme de la pèrdua i reequilibri de l’hegemonia de Microsoft on finalment les dues parts poden ser declarades perdedores del litigi, mentre l’usuari s’erigeix en guanyador. Perquè, sigui quin sigui el veredicte judicial europeu, Microsoft ja no podrà aplicar en la seva versió Vista de Windows la mateixa estratègia comercial aclaparadora que ha fet servir en edicions anteriors. I encara menys podrà fer-ho en la seva pretesa invasió d’internet amb el seu nou pack de serveis Windows Live. No només pel que digui Europa. Sobretot pel que ja estan dient usuaris de tot el planeta quan utilitzen els serveis de Google i altres competidors.

ADRECES
Microsoft: www.microsoft.com/spain
Comissió Europea: www.europa.eu.int
TUE: europa.eu.int/institutions/court/index_es.htm
Google: www.google.es

Molta vista i pocs reflexos
Els programes informàtics convencionals han reportat a Microsoft un increment de vendes d’un 73% en els últims cinc anys. Una xifra excepcional fins que la comparem amb el creixement d’ingressos: només un 30%. És aquesta la dada que explica la nova estratègia combinada de Windows Live a internet i Windows Vista a l’ordinador, amb la qual Bill Gates pretén continuar encapçalant el rànking de rics planetaris que cada any elabora la revista Forbes.

A reserva del que dictaminin els tribunals europeus, el successivament ajornat Windows Vista és una nova versió de sistema operatiu que intentarà mantenir l’hegemonia de Microsoft en els ordinadors de tot el món, a base de millorar la seva interfície gràfica, la rapidesa de gestió, l’estructuració de documents i les seves opcions de localització.

Complementàriament, i per compensar l’estroncament progressiu d’aquest model de negoci, l’assalt a internet amb Windows Live és molt més immediat i aprofita l’hegemonia del Messenger en el camp de la missatgeria instantània per difondre una munió de serveis online. Una ofensiva a qualsevol preu que recorda el llançament del navegador Explorer, ara fa 10 anys, per expulsar del mercat l’aleshores hegemònic Navigator de Netscape. Una batalla que a Gates ja li va costar grans quantitats de diners i prestigi per no haver sabut preveure a temps per on anaven la xarxa i els seus usuaris.

2006/04/19

Fotos personals i vídeos domèstics envaeixen internet

Fotolog i YouTube lideren la nova onada d’exhibició planetària a la xarxa de les imatges quotidianes de milions d’usuaris anònims

Publicat al setmanari ACTUAL el 20-04-2006

Enric Bruguera

El vídeo del casament, les fotografies de les últimes vacances, imatges de la família en moments i situacions privades, aquell programa televisiu que ens va cridar l’atenció... Qualsevol aspecte de la vida quotidiana és avui susceptible de ser atrapat en imatges digitals i exposat públicament de forma instantània davant d’una audiència planetària. Iniciatives com Fotolog o YouTube constaten el desbocat ritme creixent d’un fenomen, les dimensions del qual ja superen el simple exhibicionisme i apunten directament una altra revolució en l’ús de la xarxa per a noves formes de comunicació i relació social.

Fa poc més d’un any la notícia era la incipient popularització dels anomenats àlbums fotogràfics online: webs que permetien a qualsevol usuari penjar les seves fotos digitals a la xarxa i compartir-les, així, amb qualsevol altre internauta a qui volgués donar-li accés. Ara l’atenció ja l’acaparen les xifres i els volums: Fotolog ha arribat a comptabilitzar més de tres milions d’usuaris registrats, un fons disponible de més de 100 milions d’imatges, un ritme d’incorporació de fotografies que oscil·la entre les 85.000 i les 250.000 cada dia, i un volum de comentaris i acotacions sobre les imatges que pot arribar al milió cada 24 hores.

Aquesta explosió imparable de l’anomenada fotografia online ve sustentada, a parer dels experts, en dos fenòmens tecnològics convergents de trobada social inevitable: la proliferació de càmeres fotogràfiques digitals i la difusió constant de les connexions de banda ampla. Els dos elements junts faciliten la captura pràcticament constant d’imatges, fins i tot des dels telèfons mòbils, i el seu abocament permanent a la xarxa. I són, alhora, els mateixos que, amb un mínim retard, han propiciat que en poc menys d’un any la revolució hagi saltat de la imatge fixa al terreny del vídeo.

L’estrella de la seqüència domèstica de difusió mundial avui es diu YouTube. I no perquè permeti gaire més alegries tecnològiques que les que donen sites similars com Yahoo! Vídeos, Google Video, MSN Vídeo, Break, Vimeo o Metacafe. Totes elles permeten l’allotjament de vídeos -personals o corporatius- de curta durada, amb condicionaments legals similars i amb idèntiques opcions de difusió mundial. Però mentre el passat mes de febrer des dels Estats Units YouTube registrava 176 milions de visites a les seves pàgines, els vídeos de Google només n’atreien 76 milions i MSN Vídeo es quedava en uns discrets 38 milions.

Unes xifres d’audiència que, curiosament, concorden amb les de les aportacions dels usuaris. Perquè el gran actiu de YouTube no són només els espatarrants 35 milions de descàrregues diàries que es fan dels seus vídeos. Són també, i sobretot, els 35.000 vídeos que, segons dades del mes d’abril, els usuaris li aporten cada dia.

Un flux de comunicació i relació bidireccional que està començant a marcar la diferència entre serveis d’allotjament de fotos com Google Image o el pioner Flickr de Yahoo!, i iniciatives com Fotolog, que limita el volum que cada usuari pot abocar gratuïtament en el seu servidor, a canvi de primar aquells elements de comentari, comunitat i fidelització que afegeixen a l’internauta el sentiment de pertinença a un determinat àmbit comunicatiu. La mateixa estratègia que YouTube està seguint amb èxit per atraure usuaris del ja mític MySpace, la comunitat virtual ara finançada pel magnat mediàtic Rupert Murdoch, que ha aconseguit que 35 milions de visitants vegin 22.000 milions de pàgines web. Fenomen comunitari que evidencia que les nostres fotos i vídeos són importants perquè atreuen visitants... i aquest tràfic aviat portarà publicitat i diners.

ADRECES
Fotolog: www.fotolog.com
YouTube: www.youtube.com
Yahoo! Videos: es.news.yahoo.com/videos
Google Video: video.google.com
MSN Video: video.msn.com
Metacafe: www.metacafe.com
Flickr: www.flickr.com
MySpace: www.myspace.com
Schmap: schmap.com

De l’àlbum casolà a la guia turística

Les nostres fotografies de les vacances de l’última Setmana Santa poden formar part demà mateix d’una guia turística de difusió planetària. Aquesta és la proposta de Schmap!, una novíssima iniciativa per desenvolupar guies interactives de ciutats, que aprofita diversos recursos informatius de la xarxa, entre ells imatges, per organitzar informació útil per als viatgers.

En una primera fase de funcionament Schmap! il·lustra les seves guies virtuals amb imatges agafades de Flickr, l’àlbum fotogràfic online més popular, els autors de les quals hagin autoritzat expressament el seu ús sota llicència Creative Commons. A partir d’aquí la nostra foto pot sortir com a imatge d’acompanyament de les informacions turístiques d’una determinada ciutat o zona, donant a les dades el valor afegit de la visió aportada per un altre turista/usuari no professional. Una línia que l’empresa promotora vol potenciar amb noves opcions en línia que permetin agregar comentaris i consells pràctics d’aquells turistes i viatgers que han fet els recorreguts turístics recentment.

2006/04/13

Els mapes digitals multipliquen l’oferta de vivències virtuals

De Guantánamo a Atapuerca, internet ens porta de franc a casa milers d’imatges reals i representacions en 3D de tot el planeta

Publicat al setmanari ACTUAL el 13-04-2006

Enric Bruguera

Recórrer a peu de carrer la criminalitat de Chicago, observar Barcelona a vista d’ocell, penetrar a la base nord-americana de Guantánamo o passejar per la Sagrada Família acabada són algunes de les experiències virtuals, d’intensitat variable, que internet ja fa arribar a l’ordinador domèstic. Probablement no constitueixen una alternativa equivalent a viatjar i viure el món cara a cara. Però distreuen de franc a l’usuari que no ha pogut marxar de vacances i, sobretot, donen pistes sobre la revolució que la cartografia digital en línia ja ha començat a desfermar.

En l’epicentre del boom cartogràfic de l’últim any hi ha el servei Google Earth, amb el qual l’omnipresent cercador ofereix imatges tridimensionals de tot el planeta, arribant a un nivell de detall que oscil·la entre 15 metres i 10 centímetres. Les imatges, originalment obtingudes via satèl·lit o de fotos aèries, són tractades digitalment i ofereixen a l’usuari diverses opcions de navegació.

La joguina virtual ha esclatat en centenars d’aplicacions concretes gràcies al seu caràcter de plataforma oberta. I així, sites com Mapsmania indexen desenes de desenvolupaments cartogràfics que permeten situar sobre imatges de satèl·lit des dels itineraris romàntics i eròtics de determinades parelles amb tendències exhibicionistes, fins les botigues que visiten les protagonistes de la sèrie televisiva Sexo en Nueva York, passant pels estadis de futbol europeus, o la localització sobre el terreny de les diverses espècies de formigues de tot el món.

Una de les derivacions més espectaculars de Google Earth és ChicagoCrime, una combinació de la cartografia via satèl·lit i els arxius de la Policia de Chicago. El resultat és una representació gràfica de la informació, ubicada en un mapa fotogràfic, que permet localitzar qualsevol crim en el lloc que es va produir, cercar informació segons el lloc del delicte i, fins i tot, traçar itineraris d’informació policial d’una determinada zona o recorregut.

Tota una exhibició de representació visual que, a més de ser extensiva aviat a l’entorn quotidià de qualsevol usuari, és indicativa dels usos i la rendibilització que pot tenir des del punt de vista dels serveis i el consum. Un ús que el mateix Google ja ha començat a comercialitzar en determinades zones dels Estats Units, posant farmàcies, botigues, hotels i restaurants sobre la foto del satèl·lit. I que Microsoft intenta emular, a força distància, amb els seus Virtual Earth i Live Local, serveis restringits encara als EUA i amb finalitats clarament comercials i publicitàries, en línia anàloga a la d’A9 d’Amazon i Yahoo! Maps.

És sobre aquesta explosió cartogràfica digital que comença a despuntar la construcció virtual d’indrets reals. Zone Interdite, a més de l’inventari cartogràfic de les principals zones prohibides del planeta, facilita recorreguts virtuals de la base nord-americana de Guantánamo i de campaments islamistes del nord del Sudan. Amb tècniques similars, Fundación Telefónica i Ars Virtual acaben d’afegir un complet recorregut pel jaciment arqueològic d’Atapuerca (Burgos) a la seva llista d’itineraris virtuals. Una llista en la que destaca un recorregut en tres dimensions per la Sagrada Família ja acabada. I que té un bon complement en l’espectacular vol sobre els carrers de Barcelona que proposa l’ajuntament gràcies a l’utilització de l’aplicació cartogràfica GeoShow3D.

ADRECES
Google Earth: earth.google.com
Mapsmania: googlemapsmania.blogspot.com
ChicagoCrime: www.chicagocrime.org
Microsoft Virtual Earth: local.live.com
Amazon A9: maps.a9.com
Yahoo!Maps: maps.yahoo.com
Zone Interdite: www.zone-interdite.net
Ars Virtual: www.arsvirtual.com
Vol Virtual BCN: www.bcn.es/volvirtual

Els governs posen el crit al cel
La protesta, a més de literal, és generalitzada: el govern de la Índia ha estat l’últim que ha posat el crit al cel contra el fet que les imatges que els satèl·lits prenen de les seves bases militars i instal·lacions nuclears estiguin a l’abast de qualsevol internauta, inclòs aquell que vulgui aprofitar-les per preparar atemptats terroristes. Una queixa que ja han reiterat els Estats Units, Austràlia, Rússia, Corea del Sud i Espanya.

Google sempre s’ha defensat adduint que les imatges tenen un promig d’un any d’antiguitat i que, per tant, la seva potencial perillositat és mínima. De fet, de les zones calentes del món resulta impossible obtenir-ne imatges recents per les restriccions militars sobre els satèl·lits. Una argumentació a pesar de la qual Google ha accedit a ocultar àrees com la Casa Blanca i el Capitoli.

Però en aquest camp Google i Microsoft també han decidit competir amb resultats ben curiosos: mentre el primer facilita el detall cartogràfic de l’enigmàtica Àrea 51, els mapes de Microsoft emmascaren acuradament la geografia de la zona on els ufòlegs més reputats asseguren que els EUA guarden les restes alienígenes del cas Roswell i mantenen contactes extraterrestres. Una prudència que ha desfermat a la xarxa tota mena d’especulacions sobre les connexions i interessos interestel·lars de Bill Gates.

2006/04/09

La administració s’apunta a remuntar el dèficit electrònic

Nou impuls a les iniciatives públiques virtuals per intentar frenar la davallada tecnològica espanyola en els rànkings internacionals

Publicat al setmanari ACTUAL el 6-04-2006

Enric Bruguera

Menys campanyes d’informació i més ús normalitzat de la tecnologia per facilitar les gestions que el ciutadà ha de fer amb les administracions públiques. Aquesta sembla que és l’orientació estratègica que el govern espanyol pensa impulsar a partir d’ara per intentar contrarestar la davallada continua en els rànkings tecnològics internacionals. Pagar impostos municipals a través d’internet, tramitar-hi l’atur i tallar els abusos dels proveïdors d’accés a la xarxa són les primeres mesures de xoc contra el toc d’alerta llançat pel World Economic Forum, segons el qual Xile i Portugal ja han superat Espanya en la cursa tecnològica mundial.

L’últim informe del World Economic Forum (WEF) assigna a l’Estat espanyol el lloc 31 del rànking del desenvolupament tecnològic de 115 països durant l’any 2005. Una posició que li fa baixar dos llocs respecte de l’any anterior en favor de Xile i Portugal, que li passen al davant. L’anàlisi constata una baixada general espanyola en aspectes com la disposició tecnològica o la col·laboració entre les indústries i la universitat, i subratlla aspectes en els quals la davallada és especialment inquietant, com la qualitat del sistema educatiu –on es perden 13 llocs- o el nivell d’educació científica i matemàtica, on es baixen de cop 29 posicions.

Amb menys dramatisme, però sense millores apreciables, l’últim informe de l’Observatori Europeu de Tecnologies de la Informació (EITO), situa Espanya en el dotzè lloc de l’Europa dels 25 quant a demanda agregada de productes i serveis informàtics. Una demanda que durant el 2005 va créixer en termes absoluts –gairebé un 7%-, però que, mesurada en funció de la renda individual, manté l’Estat espanyol a la cua de l’antiga Europa dels 12 i només per damunt dels nous socis recent arribats de l’est.

Davant d’aquest panorama, el govern espanyol sembla haver decidit per fi a anar més enllà de les caríssimes campanyes de divulgació –l’actual és l’enigmàtic Plan Avanza-, i utilitzar la mateixa administració pública com a agent dinamitzador de l’ús i la penetració d’internet i les noves tecnologies entre la població. Una línia d’actuació en la que, a més, intentarà capitalitzar i impulsar iniciatives que les administracions autonòmiques i locals ja han començat a experimentar amb notable èxit.

Així, l’entitat pública Red.es ha presentat aquests dies una plataforma de gestió dels impostos locals que pretén generalitzar a totes les administracions municipals de l’Estat l’experiència pilot que fins ara han impulsat la Diputació de Barcelona, el govern asturià i l’ajuntament de Jeréz. Una experiència d’administració electrònica que ha evidenciat un èxit remarcable en canalitzar la recaptació de més de 800.000 euros en només cinc mesos.

L’anomenada e-administració també s’ha mostrat eficaç en la gestió de les prestacions del subsidi d’atur, feta fins ara en fase pilot a Barcelona i altres capitals de província. De forma que el Ministeri de Treball ja ha anunciat la seva extensió a tot l’Estat, admetent tàcitament que, a més de la qüestió tecnològica, també era necessària la simplificació burocràtica que ha realitzat en rebaixar de 20 a 2 els documents requerits per sol·licitar l’atur.

I és que en el procés de racionalització i implantació de l’e-administració el govern espanyol ho té ben fàcil. Només ha de fixar-se una mica en el que ja fan portals com el de la Generalitat, seleccionat pel prestigiós Stockholm Challenge 2006 com una de les cinc millors iniciatives mundials d’administració electrònica. O com el de l’Ajuntament de Barcelona, que aquests dies suma opcions electròniques d’autoliquidació d’impostos de vehicles i presentació de recursos de multes al més del 80% de tramitacions municipals accessibles a través de la xarxa.

ADRECES
WEF: www.weforum.org
EITO: www.eito.com
Red.es: pago.red.es
INEM: www.inem.es
Generalitat de Catalunya: www.gencat.cat
Ajuntament de Barcelona: w10.bcn.es/APPS/STPSipacWeb/inici.do?i=c

Pinça contra l’abús
L’extensió generalitzada de l’administració electrònica té encara un dels seus principals obstacles en determinades pràctiques fraudulentes d’algunes operadores telefòniques i d’accés a internet. És inútil voler convèncer un usuari dels avantatges del nou DNI electrònic quan fa prop de dos mesos que té segrestada la seva línia telefònica per un proveïdor d’accés, pràctica en la qual Wanadoo lidera el rànking de denúncies.

És per això que el govern espanyol ha declarat la guerra al frau en un doble front. Des del Ministeri d’Indústria s’ha promogut aquests últims dies una ordre ministerial que obligarà a les companyies a publicar i mantenir uns estàndards de qualitat que permetin a l’usuari triar i canviar de companyia quan consideri insatisfactori el servei.

I en paral·lel el govern central ha aprovat el projecte de llei de Millora de la Protecció d’Usuaris i Consumidors, una iniciativa que pretén acabar amb el segrest de connexions, obligant als proveïdors d’accés a tramitar les baixes amb les mateixes fórmules i celeritat que les sol·licituds d’alta del servei.