MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2006/05/24

El comerç al detall va estenent la xarxa de parades a internet

Els aliments frescos s’afegeixen a l’oferta de venda electrònica autòctona per intentar aprofitar el creixement de les compres online

Publicat al setmanari ACTUAL el 25-05-2006

Enric Bruguera

El comerç electrònic espanyol experimenta un creixement general sostingut, però amb un desequilibri que amenaça de convertir-se en endèmic: tot i que els compradors creixen en número i gasten cada vegada més diners a través d’internet, l’oferta autòctona només arreplega un 30 per cent d’aquesta despesa, mentre contempla com la resta se’n va a parar a comerços virtuals estrangers. Una situació que està animant el sector del petit comerç a intentar captar part d’aquesta activitat comercial virtual amb propostes de proximitat que ja abasten, fins i tot, productes alimentaris frescos.

L’últim informe de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) és aclaridor de les principals tendències del comerç electrònic espanyol. Les dades definitives de l’exercici del 2005 revelen que l’activitat comercial electrònica va assolir els 1.547 milions d’euros, cosa que representa un creixement del 74% respecte dels anteriors dotze mesos. Bitllets d’avió, transports i viatges van continuar liderant el rànking de la venda electrònica, mentre que el sector d’apostes i jocs d’atzar, amb un volum de 80 milions d’euros i un espectacular creixement del 162%, van aconseguir desbancar dels segon lloc els productes informàtics, que amb prou feines van superar els 61 milions de facturació, tot i que el seu increment percentual va ser d’un substanciós 159%.

En aquesta perspectiva optimista, el contrapunt de realisme el posen les dades sobre el destí de la despesa electrònica: prop del 55% del total, uns 850 milions d’euros, va anar a parar a propostes comercials foranies, mentre que només el 30% del que els espanyols van gastar es va quedar en comerços virtuals autòctons, els quals, això sí, també van vendre un 15% a consumidors de fora.

És sobre l’anàlisi d’aquestes dades que diverses petites empreses catalanes i espanyoles estan decidint obrir els seus propis punts de venda a la xarxa, no tant per l’expectativa de ràpids negocis milionaris, sinó per aprofitar els baixos costos que els suposa estendre a internet la seva activitat comercial presencial.

La primera Fira del Comerç Electrònic, celebrada a Osca fa pocs dies, va reunir un total de 42 botigues digitals, algunes de les quals van exhibir exemples prodigiosos de rendibilitat de les seves iniciatives de comerç online. Petits negocis com Electroacústica Barreu, Camas Baiges o Lencería Ababol no aspiren a disputar el mercat als grans monstres empresarials d’internet. Però sí que demostren que els seus aparadors i sistemes de vendes a la xarxa són fàcilment rendibilitzables amb poques operacions perquè presenten unes inversions notablement reduïdes.

En aquesta línia, la irrupció dels productes alimentaris frescos en el comerç electrònic anticipa un escenari de futur en el qual una porció del pastís de la compra i venda electròniques se’l poden endur les ofertes de proximitat que sàpiguen conjugar qualitat dels productes, servei logístic eficient i preus competitius.

Amb poques setmanes de vida, el Mercat Virtual promou des de Barcelona una proposta força interessant del que pot arribar a ser anar a plaça a través d’internet. El seu servei de subministrament a tot el mercat espanyol, garantit en un termini mitjà de 24 hores, s’afegeix a propostes comercials com les de Frutas Caparrós i Naranjas Lola, que fan arribar al consumidor les seves fruites i verdures utilitzant internet com a eina per evitar la cadena d’intermediaris que encareixen els productes. Tota una dinàmica de comerç i consum electrònics alternatius, que també té rèpliques en els sectors alimentaris del peix i el marisc, amb incitatives com Lonxanet i Mariskito, i que ja està començant a vertebrar les experiències dels consumidors a través de blocs i punts d’intercanvi d’opinions i consells com Cocinalia.

ADRECES
CMT: www.cmt.es
El Mercat Virtual: elmercadovirtual.com
Frutas Caparrós: www.frutascaparros.com
Naranjas Lola: www.naranjaslola.com
Lonxanet: www.lonxanet.com
Mariskito: www.mariskito.com
Cocinalia: cocinalia.blogspot.com
IGC: www.igcweb.net

Les claus de la societat digital

El fenomen del comerç electrònic minorista, la seguretat a internet, els nous usos socials de la xarxa o els secrets de la llar digital són alguns dels grans temes que vertebren la vuitena edició de l’Internet Global Congress (IGC) que es celebra a Barcelona des del 29 de maig fins l’1 de juny.

La trobada, un referent internacional sobre innovació i coneixement en la societat digital, reuneix experts i directius de les principals empreses del sector en un apretat programa amb més de 400 ponències, conferències i sessions plenàries, en les quals intentaran escatir les principals claus del futur immediat en els diversos àmbits de la vida quotidiana, professional i educativa.

La voluntat explícita de fer arribar a la ciutadania els principals elements de reflexió digital del certamen ha portat els responsables de l’IGC a donar accés gratuït per a totes les sessions plenàries que es celebraran, amb l’únic requisit previ d’omplir el formulari d’inscripció disponible en el mateix web oficial de la trobada.

2006/05/17

La pornografia vol estendre al mòbil el negoci fet a internet

Les operadores telefòniques prometen protegir la infància, però no es resisteixen a la distribució massiva de continguts per a adults

Publicat al setmanari ACTUAL el 18-maig-2006

Enric Bruguera

Discreció, ubiqüitat, intimitat, distribució massiva... Les principals característiques del telèfon mòbil coincideixen fil per randa amb l’escenari ideal que la gran indústria de la pornografia somia per a la venda dels seus productes. L’última barrera, la de les limitacions en la connexió i reproducció de continguts, ha caigut amb la irrupció de la telefonia de tercera generació. Un avenç tecnològic que, curiosament, pot acabar rebent l’impuls decisiu des de l’interès inconfessat que els continguts per a adults susciten en molts consumidors, i les expectatives de grans negocis que presenten per a les operadores.

El marc de referència del boom incipient de la pornografia mòbil el proporciona l’èxit econòmic que el sector ha assolit a internet. Amb un volum global d’uns 47.000 milions d’euros anuals, la pornografia legal a la xarxa ha arribat ja a copar un 13% del total de webs existents, en una estimació que la consultora Top Ten Reviews basa en els 68 milions de peticions de cerca de continguts eròtics que els principals buscadors d’internet reben cada dia.

I l’assalt al telèfon mòbil ja ha començat. A desgrat de les limitacions tècniques que fins fa quatre dies presentaven la majoria de terminals, l’any 1995 les vendes mundials de pornografia pel mòbil es van tancar amb 400 milions d’euros. Una xifra que no arriba al 0,10% del total del negoci pornogràfic, però que presenta unes expectatives de creixement espectaculars quan es tenen en compte les possibilitats tecnològiques dels nous aparells. Per al 2006, la consultora Jupiter Research pronostica que el negoci del porno mourà prop de 1.000 milions d’euros en torn del mòbil. Unes previsions que per al 2009 superen els 2.000 milions a tot el món.

En contrast amb d’altres sectors, en el consum de pornografia mòbil Europa ostenta una clara supremacia sobre els Estats Units, on diversos grups de pressió en favor de la moralitat pública i la mateixa Comissió Federal de Comunicacions (FCC) han aconseguit fins ara frenar la distribució interna de material pornogràfic amb al·legats a favor de la decència i la defensa de la infància. De moment, les pressions han limitat el mercat nord-americà al 25%, mentre l’europeu s’endu l’altre 75%. El que no han aconseguit és avortar la distribució de porno als mòbils de tot el món des d’empreses nord-americanes com OhMobile o Xobile. Ni clarificar si són les operadores telefòniques o les empreses creadores de continguts per a adults les que han d’assumir la responsabilitat que aquesta mena de continguts no arribin inapropiadament a telèfons mòbils d’usuaris menors d’edat.

A l’Estat espanyol la situació és força paradigmàtica de la gran contradicció entre la conveniència de limitar l’accés de menors a aquesta mena de continguts, i els interessos econòmics que representa la pornografia per a les operadores a l’hora d’intentar incrementar la facturació telefònica dels usuaris.

Per una banda, organitzacions com Protégeles denúncia amb insistència la facilitat amb la que els menors poden accedir des del mòbil, amb un simple SMS, a la pornografia que de forma explícita se’ls ofereix des de webs, pàgines de revistes i anuncis de televisió. Per l’altra, Vodafone anuncia que molt aviat inclourà pornografia explícita de proveïdors com Private o Hustler entre els seus serveis, mentre Movistar assegura que es limitarà de moment als continguts eròtics. Totes dues prometen filtres estrictes per evitar que res pornogràfic pugui arribar als menors a través del mòbil. Val més que sigui així, perquè s’hi juguen un negoci multimilionari amb punts d’accés i consum en les butxaques del 90% d’espanyols.

ADRECES
FCC: www.fcc.gov
OhMobile: ohmobile.com
Xobile: www.xobile.com
Protégeles: www.protegeles.com
Vodafone: live.vodafone.es
Movistar: www.movistar.es

El domini amagat del sexe

La situació de relativa saturació que la telefonia mòbil sembla haver assolit atorga a la circulació de determinats continguts una influència econòmica i comercial decisives per dinamitzar el sector. La descàrrega de música al mòbil n’és una de les protagonistes, amb un moviment global de 4.400 milions de dòlars durant el 2005, dels quals prop de 3.000 van correspondre a cançons, mentre els altres 1.500 venien del consum de melodies i tons.

L’altre gran dinamitzador de futur de la telefonia mòbil és el sexe. Tot i que la pornografia mòbil durant el 2004 només va moure uns 25 milions d’euros als EUA, hi ha previsions que aquest mercat pot créixer fins els 200 milions els pròxims tres anys. Amb una dinàmica, això sí, tant contradictòria com la que envolta el món del sexe a internet: fa pocs dies l’ICANN va rebutjar la creació d’un domini .xxx específic per a webs pornogràfics, i va fer-ho per les pressions de grups neoconservadors nord-americans teòricament enfrontats a la poderosa indústria del porno. Paradòjicament, hagués estat precisament l’aprovació d’un domini explícit el que hauria facilitat, tal com reclamava la Unió Europea, establir filtres i normatives específiques molt més efectives per impedir-hi l’accés de menors.

2006/05/13

Cinema i televisió admeten internet com a canal de futur

Les grans productores de sèries i pel·lícules es llancen en massa a la xarxa per intentar frenar les seves pèrdues multimilionàries

Publicat al setmanari ACTUAL l'11 de maig de 2006

Enric Bruguera

Ha costat un munt d’anys, de diners i de batalles legals, però a la fi el cinema i la televisió han entès que internet no era l’enemic a abatre, sinó un canal de distribució des d’on comercialitzar legalment els seus productes. En l’epicentre de la sacsejada s’hi han situat els grans estudis de Hollywood en anunciar la venda per internet dels seus èxits cinematogràfics més recents. Iniciativa que ha desfermat cops de colze de les cadenes televisives nord-americanes per oferir a la xarxa des de The Simpsons fins a Dones Desesperades, en una revolució global que allunya encara més el cinema de les sales d’exhibició, i allibera les sèries televisives dels horaris de programació.

El terrabastall en el consum de cinema i televisió té una base sòlida, en tant que prové de l’anàlisi de xifres i balanços econòmics. L’últim estudi de la consultora LEK, publicat fa pocs dies, xifrava en 6.100 milions de dòlars les pèrdues anuals dels grans estudis cinematogràfics de Hollywood degudes a la pirateria de films, gran part de la qual es produeix a través dels sistemes P2P -usuari a usuari- que circulen per internet.

Una sagnia que la Associació del Cinema Americà (MPAA) s’ha resistit a admetre per no perjudicar les cotitzacions borsàries de les seves empreses associades, fins que finalment ha entès que només podrà lluitar contra el tràfic il·legal de pel·lícules a la xarxa plantant-li cara en el seu mateix terreny tecnològic. Sobretot quan l’acció ha funcionat prou bé en el consum de música digital.

Això és el que s’han decidit a fer estudis com MGM, Paramount, Universal, Warner i 20th Century Fox posant al portal Movielink les seves últimes estrenes. El preu, de moment, és car -27 dòlars per pel·lícula-, els mecanismes de seguretat impedeixen replicar els films en DVD, i tot l’assaig es manté per ara limitat als EUA. Però la decisió està presa i no té marxa enrere. A Europa la britànica LoveFilm també ofereix la descàrrega legal de King Kong, Warner anuncia la comercialització online del pròxim Harry Potter, i Bertelsmann enllesteix el seu portal In2movies.

Després d’anys de lluitar judicialment contra la banda ampla i la tecnologia que facilitava la circulació il·legal de pel·lícules per internet, a partir d’ara els estudis cinematogràfics intentaran afegir la xarxa al seu model de negoci, igual que han fet fins ara amb la venda i lloguer legals de vídeos i DVDs, la exhibició en cadenes televisives de pagament, i l’emissió, finalment, en programació oberta. Una diversificació de canals de distribució que ja ha reduït al 15% els ingressos per exhibició en sales de cinema, i a la qual l’ús d’internet afectarà de forma molt notable.

En unes coordenades similars, la indústria de la producció televisiva ha aprofitat l’embranzida del cinema per llançar-se de cap a la xarxa. En aquest cas, no és tanta la por a la pirateria, sinó a la pèrdua del control en favor de les empreses tecnològiques que ja asseguren la distribució a través del telèfon mòbil i plataformes, domèstiques o portàtils, que permeten a l’espectador triar quan i on consumeix televisió, i fer-ho, a més, saltant-se els anuncis.

Davant el precedent d’Apple, que amb l’èxit dels seus iPod i iTunes, ha acabat imposant les seves condicions als gegants de la indústria discogràfica, els grans de la televisió han après la lliçó. I així, ABC-Disney, que ja venia sèries a través d’iTunes, posa gratuïtament a la xarxa capítols de les seves sèries de bandera Dones Desesperades, Lost i Commander in Chief. NBC, en canvi, entra en la venda de sèries a través d’iTunes, la Fox comença a vendre capítols de The Simpson a la xarxa, i la CBS busca audiències virtuals amb el nou portal Innertube.

ADRECES
MPAA: www.mpaa.org
Movielink: movielink.com
LoveFilm: www.lovefilm.com
In2movies: www.in2movies.ch
iTunes: www.apple.com/es/itunes
ABC-Disney: abc.go.com
Fox: www.fox.es
CBS-Innertube: www.cbs.com/innertube

Adéu definitiu al videoclub
Des que els anys 80 van proliferar com a bolets en la geografia comercial de les nostres ciutats, al videoclub sembla haver-li arribat l’hora de l’extinció definitiva. La distribució de cinema per internet no serà més que l’últim rèquiem.

El recent tancament de tots els locals de la cadena BlockBuster a Espanya ja sentenciava fa unes setmanes la desaparició del model de lloguer de pel·lícules en suports físics com el vídeo i el DVD. I no només per la competència de la pirateria a través de la xarxa, sinó, sobretot, per l’increment exponencial d’oferta a través de plataformes de cable i televisió digital, i la incorporació d’ofertes de vídeo sota demanda com la que ha engegat Imagenio, de Telefónica, a través de les línies d’ADSL.

Ni els processos de concentració, amb els quals les grans cadenes van expulsar del mercat els petits videoclubs, ni les fórmules mixtes de comanda per internet i tramesa postal, com els de NetFlix o MediaXpress, han pogut resistir la revolució digital en el consum de l’oci. Tot un avís per als canals que a partir d’ara hauran de competir amb internet.

2006/05/04

Internet surt al carrer per vèncer reticències i pors

La campanya “FesInternet” promou un centenar d’activitats per l’alfabetització digital dels qui veuen inútil o difícil l’ús de la xarxa

Publicat al setmanari ACTUAL el 4-maig-2006

Enric Bruguera

Utilitat i facilitat d’ús. Aquestes són les dues idees centrals amb les quals la campanya FesInternet intenta aprofundir aquest any l’alfabetització digital dels ciutadans i incorporar a l’ús d’internet aquells sectors de població més reticents davant de les noves tecnologies. La festa catalana d’internet impulsa des d’aquesta setmana més d’un centenar d’activitats relacionades amb la xarxa en un procés que s’allargarà fins el dia 17 de maig, data en la que a tot l’Estat es celebrarà el Día de Internet coincidint amb el Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, auspiciat per Nacions Unides.

Continuant la línia iniciada en la primera edició de febrer de l’any passat, el FesInternet d’enguany presenta l’impuls institucional de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat per potenciar i donar visibilitat a desenes d’iniciatives promogudes des d’àmbits educatius, universitaris i tecnològics, tant privats com públics, encaminades a difondre els avantatges de l’ús d’internet, amb atenció preferent a aquells sectors de població més refractaris i allunyats d’una utilització normalitzada de la xarxa.

Així, per als propers dies s’han convocat tallers, conferències, debats i concursos, al costat d’activitats a les escoles i iniciatives lúdiques de jocs en xarxa o el campionat de botifarra per internet que organitza ButiNet. Iniciatives que tenen suport presencial en les carpes de FesInternet a diverses localitats catalanes –la carpa central és a la Plaça de la Catedral de Barcelona-, i en activitats com les visites guiades a centres tecnològics com el CESCA i el supercomputador Maresnostrum. La densa programació és accessible des del web oficial de FesInternet, que presenta, a més, un cercador de propostes per dies, localitats i temàtiques.

Tot i que l’objectiu explícit d’aquesta mena de celebracions festives sòl ser l’apropament de nous usuaris a la utilització de la xarxa, en el cas català el FesInternet conflueix amb les estratègies generals d’alfabetització digital que institucions i entitats privades mantenen engegades des de ja fa temps. Estratègies que es reflecteixen en dades com les que fa pocs dies va fer públiques l’Estudi General de Mitjans (EGM), segons les quals durant el primer trimestre de 2006 Catalunya ja ha assolit un 41,8% de població usuària habitual d’internet. Això la situa substancialment pel damunt del 36,8% de mitjana de tot l’Estat espanyol, i només darrera del 43,6% de la Comunitat de Madrid.

Des d’aquesta posició, és lògic que l’impuls en l’ús de la xarxa es centri en línies crítiques d’actuació, l’orientació general de les quals previsiblement no variarà a pesar dels canvis i reajustaments que de forma immediata es produiran a la STSI, després del recent nomenament de Manel Balcells com a nou conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI).

Una orientació que en aquest FesInternet es materialitza en l’impuls del domini .cat, oferint preus promocionals de 7 euros per a particulars que vulguin afegir-se a les prop de 12.000 sol·licituds de .cat formalitzades fins ara. I a la promoció del programari lliure en català, que es realitzarà a través de la distribució d’un CD-Rom en diverses publicacions convencionals de paper.

La iniciativa en favor del programari lliure completa la que fa poques setmanes va emprendre l’Ajuntament de Barcelona distribuint guies per alfabetitzar la població en l’ús d’estris informàtics d’accés gratuït. I anticipa projectes d’alfabetització digital com l’anunciat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per integrar a l’ús d’eines informàtiques els col·lectius socials en risc d’exclusió per l’anomenada fractura digital.

ADRECES
FesInternet: www.fesinternet.cat
STSI: www10.gencat.net/dursi/AppJava/home.jsp?area=0&idioma=
Día de Internet: www.diadeinternet.org
ButiNET: www.butinet.cat
Ajuntament de Barcelona: www.bcn.cat
UOC: www.uoc.edu

Banda ampla de via estreta
La promoció de l’ús d’internet a l’Estat espanyol s’estavella any rere any contra el mateix obstacle: les connexions de banda ampla –ADSL i cable- continuen sent un 30% més cares que a la resta de països de la UE i mantenen el seu vergonyós liderat de queixes per la deficient qualitat del seu servei.

El Plan Avanz@, l’última iniciativa del govern espanyol per desencallar l’entrada de la societat en l’ús de les noves tecnologies, de moment ha triomfat en poca cosa més que en la proposta de dedicar mundialment un dia cada any a celebrar els avantatges d’internet i en la promoció d’iniciatives escolars i socials, com la que el pròxim 17 de maig crida als usuaris habituals de la xarxa a regalar adreces de correu electrònic als qui encara no ho són.

Però en el camp de les infraestructures la cosa no acaba d’anar bé. Els poc més de 5 milions de connexions domèstiques de banda ampla per ADSL representen una penetració de l’11,7%, només superior als nivells de Portugal i Grècia, si es considera l’Europa prèvia a l’ampliació de la UE.