MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2006/06/28

La cursa electoral puja la pressió de la blocosfera catalana

La fi del tripartit, el referèndum de l’Estatut i el relleu de Maragall per Montilla estimulen la creixent activitat dels blocs polítics autòctons


Publicat al setmanari ACTUAL el 29-juny-2006

Enric Bruguera

Technorati és el cercador de referència en l’univers mundial dels blocs. El migdia del dimarts 27 de juny el site assegurava tenir indexats 46,1 milions de blocs personals i un total de més 2,6 bilions d’anotacions. Si en aquell moment qualsevol usuari feia una cerca simple per paraula clau, el giny associava a “Maragall” 12.889 referències i “Montilla” n’obtenia 8.326. Uns nivells de visibilitat virtual allunyats dels grans interessos planetaris sobre el sexe, el Mundial d’Alemanya o la guerra d’Iraq. Però significatius sobre el ritme de creixement i consolidació que l’opinió i la reflexió polítiques estan assolint a la blocosfera catalana.

El relleu de Maragall per Montilla en el cartell electoral autonòmic del PSC és només un episodi puntual en el procés que durant els últims tres anys ha fet confluir l’esclat i popularització dels diaris personals en línia a la xarxa, amb unes dinàmiques polítiques agitades i imprevisibles a Catalunya i a l’Estat espanyol. L’ evolució del govern tripartit, l’inesperada substitució del PP pel PSOE en el govern espanyol, l’expulsió d’ERC de l’executiu, el referèndum del nou Estatut i l’anunci de retirada de Maragall han estat elements que han excitat l’ús del bloc per part de polítics, periodistes i ciutadans anònims a dir-hi la seva a la xarxa.

Així, la blocosfera catalana ha encetat ja una precampanya electoral virtual, en la qual les anotacions diàries apunten opinions i pronunciaments, alguns dels quals posteriorment poden fins i tot incidir en les dinàmiques estandaritzades dels partits.

Només cal recórrer l’abundant activitat del centenar llarg de blocaires vinculats al PSC i les seves joventuts, per apreciar desenes de matisos en el comiat a Maragall, i contrastar paraules i silencis en la benvinguda a Montilla. Subtileses que desapareixen en blocs com el del diputat català del PP Daniel Sirera, i en moltes aportacions blocaires de l’univers d’ERC, tàcitament expectants d’aclarir què passa amb les adhesions al Manifest per ERC, impulsat des d’internet pels crítics de Carretero, i de rebre una explicació sobre la conversió del bloc d’ERC –Passa-ho!- en el dietari digital de Joan Puigcercós.

Una multiplicitat d’expressions, punts de vista i fonts d’opinió que ja ha propiciat el sorgiment i definició de directoris i punts de referència imprescindibles per anar coneixent dia a dia el que es cou a la blogosfera catalana. VilaWeb, per exemple, indexa la seixantena de blocs polítics que allotja i manté avisos permanents sobre les últimes actualitzacions. Oasi Català es presenta com el punt de reunió de la blocosfera política catalana, i ofereix les actualitzacions més recents de blocs classificats per afinitats als partits. Open Directory afegeix al seu índex d’una setantena de blocs polítics l’opció de cerca en buscadors internacionals. I Blogosfera Socialista i Blocs de CiU presenten índex de blocs personals lligats a les afinitats amb els seus respectius projectes.

Curiosament, i a pesar de les profecies de desintermediació que provocaria l’esclat de la publicació personal a internet, alguns dels millors centres de seguiment i anàlisi d’informació continuen sent els elaborats per periodistes professionals. El Bloc sense Fulls de Saül Gordillo és un magnífic punt de partida per a recórrer la blocosfera política catalana, tant pels seus comentaris, com per la indexació de centenars de blocs i recursos classificats.

ADRECES

Technorati: www.technorati.com

Manifest per ERC: manifest-esquerra.cat

Passa-ho!: www.esquerra.cat/web_nova/php_admin/inici.php?seccio=Bloc

Mes VilaWeb: blocs.mesvilaweb.cat/bloc/tem/606

Oasi Català: www.oasicatala.com

Blogosfera Socialista: www.socialistes.org/ambit/blogsfera/documents/default.asp?apt=6303

Blocs de CiU: www.ciu.cat/llistat_blogs.php?pageID=1

Bloc sense Fulls: blocs.mesvilaweb.cat/bloc/1955


Bons, dolents i pèssims exemples

La comunitat blocaire hispana va saludar el febrer passat com una excel·lent notícia la creació del Diari del President. Era el primer bloc d’un president autonòmic, i Maragall hi anunciava que l’utilitzaria com a mitjà personal de comunicació, i no com a eina de màrqueting polític amb textos elaborats per professionals.

I ha complert... en part. Poques anotacions, no es publiquen les respostes, l’última entrada data del 8 de juny, i no hi ha cap referència a l’expulsió d’ERC del govern ni a la seva renúncia com a candidat. Una bona declaració d’intencions blocaires, i un mal exemple d’actualització i ús per a la interacció.

Clar que l’anonimat que faciliten els blocs propicia exemples pitjors. Fa uns dies, un bloc nomenat Tura Presidenta, postulava la consellera d’Interior com a successora de Maragall. La iniciativa va ser desautoritzada per la mateixa Tura i el PSC, que acusaven CiU de l’intent de desestabilització, i ja ha desaparegut de la xarxa. Exemple innocent del mal ús de l’anonimat al costat d’anotacions blocaires com “Se acabó el moriles, empieza el montilla”, o el joc virtual que des de monclovites.com invita a colpejar Maragall, Carod-Rovira i Rodríguez Zapatero.

2006/06/21

El Mundial de futbol desborda internet de vídeos i apostes

La televisió manté el control sobre els gols en directe, però es veu obligada a cedir a la xarxa l’espectacle de la participació del públic


Publicat al setmanari ACTUAL el 22-juny-2006

Enric Bruguera

A punt de traspassar el seu equador, el Campionat Mundial de Futbol d’Alemanya no només ha desbordat totes les previsions d’audiència planetària a través del conglomerat mediàtic de la televisió i internet. També perfila una foto fixa de com cal anar entenent la comunicació de masses en un escenari globalitzat. La televisió conserva encara el monopoli dels gols en directe. Però és el públic qui difon les impressions i les imatges del que passa a cada moment en milers de llocs. Una dinàmica de participació que es visualitza en les apostes per la xarxa i en els continguts que ja generen.

Els exemples més clars de les noves regles dels joc els estan aportant, curiosament, entitats tant poc sospitoses de subversió comunicacional com la FIFA o la BBC. La primera no s’ha limitat a penjar a la xarxa un suport informatiu complementari de la competició, i ha vehiculat en el seu site virtual imatges i serveis que li estan reportant una mitjana de cinc milions d’usuaris únics al dia, amb pics puntuals que arriben a superar els sis milions de visitants.

Un rècord que la britànica BBC persegueix de lluny, amb mitjanes d’un milió de visitants que no només segueixen la retransmissió en directe dels partits que la cadena fa a la xarxa per al Regne Unit, sinó que també utilitzen opcions de participació per valorar jugadors, reconstruir jugades i aportar imatges i opinions.

El contrapunt convencional ve donat per les pressions d’empreses gestores dels drets televisius del mundial, com Audiovisual Sport, que han aconseguit amb els seus advertiments legals que repetidors virtuals com TVMix.net hagin decidit tancar les seves opcions habituals de rèplica en directe de partits de futbol en zones del planeta on no es difonia el senyal televisiu, o on es feia sota condició de pagament.

Però fora de les polèmiques pel control del rigorós directe de les imatges en viu dels partits, la batalla per l’audiència del mundial s’ha traslladat definitivament a la xarxa, amb indicacions força significatives sobre els interessos en joc.

Així, per exemple, l’aposta de Yahoo! com a partner oficial de la FIFA a la xarxa, no només li ha proporcionat bons resultats de posicionament virtual, sinó que ha desfermat moviments tant importants com el que, ni que sigui amb un notable retard, ha impulsat al totpoderós Google a tramar amb Mozilla, Nike i Firefox el programa Joga Companion, una alternativa de resultats, vídeos, notícies i enllaços sobre una competició futbolística que, d’aquí a molts pocs dies, pujarà de nivell i entrarà a la fase d’octaus de final.

Perquè aquí està la clau de l’assumpte: la participació oberta dels usuaris i les opcions de publicitat segmentada que pot portar associada. D’indicadors n’hi ha per a tots els gustos, i només cal anar a un cercador de blocs com Technorati per verificar l’abast quantitatiu de l’interès pel mundial. Però aquest és, a més, el primer esdeveniment de ressò mundial que es produeix sobre un escenari de connexions generalitzades de banda ampla i en plena eclosió de la circulació de vídeo per internet.

I així, no és gens estrany que, fins i tot més enllà de sites estrictament esportius com video.worldcupblog.com, llocs com el famós Youtube tingui com a secció destacada la que aplega vídeos i imatges de la selecció espanyola de futbol, una de les grans revelacions en no ser eliminada en la primera fase tal i com venia passant sistemàticament en edicions anteriors. Tota una revolució de la que ja n’anirem sentint a parlar.

ADRECES

FIFA: fifaworldcup.yahoo.com/06/es/

BBC: news.bbc.co.uk

Joga Companion: www.mozilla.com/add-ons/jogacompanion

Technorati: www.technorati.com

World Cup Blog: video.worldcupblog.org

Youtube: www.youtube.com/results?search=espa%C3%B1a

Unibet: www.unibet.com/punter/index.jsp

Betandwin: www.betandwin.com

MiApuesta: www.miapuesta.com/content/home.asp

Betfair: www.betfair.com

Les noves regles del joc

Els webs d’apostes per internet no només estan fent el seu agost avançat. També canalitzen de forma visible la riuada de participació dels usuaris i aporten un notable cabal de continguts, estimulats i finançats pels rendiments econòmics dels que s’hi juguen els calers.

Amb apostes d’entre 1 i 10.000 euros, sites com Unibet, Betandwin, Betfair o MiApuesta compten que en aquestes quatre setmanes arreplegaran prop de 70 milions del total de 1.500 milions d’euros que haurà mogut el mundial d’Alemanya en el sector del joc virtual. Un volum de negoci que pot incrementar el ritme de creixement del 150% anual del sector d’apostes virtuals, el qual l’any passat va assolir els 255 milions d’euros només a l’Estat espanyol.

Amb alguns efectes secundaris interessants: a la majoria de sites es pot apostar fins l’últim moment sobre les targetes grogues, els córners, els fora de joc o els gols, cosa que motiva extensos i detallats continguts per facilitar als possibles apostants les seves juguesques. Una lliçó força pràctica sobre models de negoci per fer sostenible la incorporació i manteniment d’informació a la xarxa.

2006/06/19

La cursa pel pastís publicitari sacseja l’oferta de cercadors

L’èxit econòmic de Google desferma la proliferació de noves propostes tecnològiques i socials per localitzar informació a internet

Publicat al setmanari ACTUAL el 15-06-2006

Enric Bruguera

A l’Estat espanyol 9 de cada 10 usuaris d’internet utilitzen Google per localitzar a la xarxa la informació concreta que busquen a cada moment. La proporció baixa a 7 de cada 10 usuaris en el conjunt de la Unió Europea. I a menys de 6 en el mercat dels Estats Units. Això no vol dir que la qualitat i la bona estrella de Google vagin de baixa, sinó que passa, més aviat, tot el contrari: el camí de l’èxit social i econòmic traçat pel cercador omnipresent està obrint les portes a una revolució de propostes i mètodes per intentar obtenir una part del pastís publicitari associat a la localització d’informació a internet.

La necessitat de fons s’ha mantingut invariable durant els últims deu anys: l’usuari necessita un intermediari entre l’ingent volum creixent d’informació que corre per la xarxa i els seus requeriments informatius a cada moment. Precisament, l’èxit de Google va ser, en primera instància, popularitzar una tecnologia, el Page Rank, que indexava i classificava els webs ràpidament en funció dels vincles que apuntaven als continguts de cadascun d’ells.

Però, sobretot, el triomf definitiu de Google ha estat saber presentar al planeta la fórmula per rendibilitzar el seu giny tecnològic: ara mateix, a cada segon que passa, Google gestiona unes 4.000 cerques a internet arreu del món, obtenint uns 10 cèntims d’euro de mitjana per cadascuna d’elles, gràcies al seu sistema de publicitat – AdSense- associada i personalitzada per a cada cerca.

Un model de negoci que ha acabat desfermant les estimacions més llamineres si tenim en compte que actualment les cerques d’informació només representen el 9% del tràfic total a internet, i que aquesta parcel·la ara només s’endu el 8% del pressupost mundial per a publicitat. I si comptem, sobretot, que els actuals 1.000 milions d’usuaris d’internet presenten unes expectatives de creixement del 75% en els pròxims cinc anys, de forma que en el mateix període el mercat publicitari d’aquest canal com a mínim pot duplicar àmpliament els 25.000 milions d’euros d’aquest any.

És en aquesta perspectiva que el mercat d’usuaris de la xarxa assisteix, entre sorprès i complagut, a la proliferació d’ofertes de localització d’informació que competeixen a cops de colze per oferir millors resultats, en menys temps, i amb fórmules que superin el fet comprovat que el 60% d’internautes quan utilitzen un cercador només fan servir informació que apareix en la primera pàgina de resultats. I que el 90% d’usuaris mai van més enllà de la tercera pàgina de resultats.

Per això el mateix Google ha comprat per una quantitat astronòmica un nou algoritme de cerca de text, i un buscador com Acoona comença a utilitzar elements d’intel·ligència artificial per optimitzar les seves cerques. Una dinàmica d’ofertes aclaparadores que amenacen de bloquejar-nos amb milers de pàgines i milions de resultats de cerca, que cercadors com Quaero i Seekport intenten contrarestar oferint opcions de segmentar i posicionar resultats en funció de la localització geogràfica, en els dos casos explícitament europea.

I en la que altres propostes confien que seran les dinàmiques socials les que aportaran avantatges diferencials davant la tecnologia pura i dura. Motors de cerca com Lycos, Noxtrum o Gennio, els dos últims espanyols, introdueixen en els seus mecanismes de localització l’element humà i social, facilitant que siguin els mateixos usuaris els qui valoren, recomanen i donen pistes de cerca complementàries als resultats del robot cercador. Una fórmula idònia, a més, per posar a l’usuari a generar valor afegit sense cap cost empresarial.

ADRECES

Google: www.google.es

Acoona: accoona.com

Seekport: www.seekport.es

Lycos: iq.lycos.co.uk

Noxtrum: www.noxtrum.com

Gennio: www.gennio.com

Yahoo!: es.yahoo.com

Boca a orella virtual

L’aposta de Yahoo! per les anomenades xarxes socials no és nova i té un punt de partida incontrovertible: els seus 420 milions d’usuaris registrats el fan el portal més visitat de la xarxa, però s’ha de conformar a arreplegar només el 22% de peticions de cerca, molt per sota del 60% que ostenta Google als EUA.

Lluny d’entestar-se a una competència cos a cos amb Google per les cerques, Yahoo! ha insistit reiteradament que preveu un futur en el qual a l’hora de localitzar informació a internet primaran els consells d’usuaris coneguts a la xarxa, pel damunt de la interrogació compulsiva d’estris automàtics de cerca.

I, conseqüentment, ja ha engegat un sistema de publicitat que no ofereix als anunciants grans volums de tràfic, sinó que els promet dades d’una potencial clientela segmentada per edats, procedències, gustos i aspiracions. Dades totes elles obtingudes voluntàriament -i a gust!- d’uns usuaris que utilitzen Yahoo! per comunicar-se i relacionar-se amb d’altres usuaris. I només eventualment obtenir informacions concretes de la xarxa. Situació que, per suposat, pot acabar provocant que preguntin als coneguts, abans que dedicar gaire hores a interrogar un giny impersonal de cerca.

2006/06/08

La factura del mòbil experimentarà aviat dràstiques retallades

El sorgiment d’operadores virtuals i la reglamentació europea sobre trucades internacionals, claus de les imminents baixades de preus

Publicat al setmanari ACTUAL el 8-06-2006

Enric Bruguera

Les tres companyies espanyoles de telefonia mòbil –Movistar, Vodafone i Amena- es reparteixen un mercat de línies que ja supera el nombre d’habitants de l’Estat. I ho fan amb un nivell de tarifes que, en termes generals, són un 20% més cares que les que paguen de mitjana els usuaris de la resta de l’Unió Europea. Una situació que pot canviar dràsticament els propers mesos amb la irrupció a Espanya de les anomenades Operadores Mòbils Virtuals (OMV) i l’entrada en vigor de les noves reglamentacions europees sobre les tarifes de les trucades internacionals.

Si es compleixen els vaticinis i previsions de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), d’aquí a finals d’any els usuaris espanyols de la telefonia mòbil ja no haurem de limitar-nos a triar entre les tres companyies majoristes de referència, sinó que podrem optar entre una vintena d’ofertes de les anomenades Operadores Mòbils Virtuals. Aquestes companyies, aprovades ja per la CMT, contractaran espai radioelèctric als tres grans de la telefonia mòbil i, a través del lloguer de les xarxes, oferiran al consumidor final una comercialització de serveis més barata.

El fet que aquestes operadores virtuals s’estalviïn els costos de muntar una xarxa estable de telecomunicacions pot disparar la competència entre fins un centenar d’empreses que estiguin disposades a disputar un mercat de mòbils que ja supera el d’habitants, a preus sensiblement més barats. Preus imminents que les primeres estimacions situen un 50% per sota del nivell general que les tres operadores existents ofereixen ara mateix als seus usuaris a través de la intrincada troca de plans personalitzats.

Avalen aquesta expectativa d’immediata baixada de preus les posicions de la mateixa CMT i del govern espanyol, que volen obligar a les operadores convencionals a llogar les seves xarxes a preus regulats, i que confien que la nova competència amb les operadores virtuals contribuirà definitivament a ajustar els preus telefònics espanyols als usos i nivells comunitaris. Espanya és, curiosament, un dels pocs països europeus, juntament amb Itàlia i Portugal, en els que encara no són operatives les operadores mòbils virtuals, en contrast amb el conjunt de la UE, on funcionen unes 200 companyies d’aquest tipus, i on la factura mitjana del mòbil ha baixat a nivells d’entre 20 i 30 euros al mes.

I confirma, sobretot, la inevitable retallada de preus el fet que les tres empreses espanyoles de telefonia mòbil han recorregut la regulació dels operadors mòbils virtuals, per intentar allargar una mica més l’actual repartiment mig pactat del mercat espanyol que els és extremadament favorable. Davant de la futura i definitiva competència que els suposarà la telefonia per internet a través del mòbil, és lògic que les tres operadores existents no vulguin repartir amb les noves operadores virtuals un pastís que ara mateix deixa a Telefónica Móviles 20,3 milions de línies (gairebé un 46% del total), 13,5 milions per a Vodafone (un 30,5%) i prop d’11 milions de línies per a Amena (prop d’un 24%).

ADRECES

Movistar: www.movistar.com

Vodafone: www.vodafone.es

Amena: www.amena.com

CMT: www.cmt.es

Comissió Europea: europa.eu.int

S’acaba el desori de les trucades internacionals

Utilitzar el telèfon mòbil a Europa és còmode, però surt caríssim. Per cada trucada l’usuari paga a la companyia telefònica del seu país d’origen, paga a les empreses que transporten el senyal, paga a la operadora del país on es troba, i paga part d’aquest procés de comunicació fins i tot quan rep trucades. En total, la Comissió Europea ha xifrat en uns 10.000 milions d’euros el sobrecost de les trucades internacionals entre usuaris de la telefonia mòbil dins del continent. I ha decidit reduir aquest cost en més d’un 60%.

La nova reglamentació que Brussel·les està preparant obligarà a les operadores telefòniques a homologar els preus de les trucades internacionals a les efectuades dins del país d’origen, carregant només un marge afegit pel servei d’itinerància i prohibint el cobrament per rebre trucades.

L’objectiu, recollit en un web específic sobre serveis d’itinerància o roaming, és acabar amb l’aberració, actualment vigent, que suposa que un ciutadà anglès que des de Barcelona vol trucar un taxi local, si utilitza el seu mòbil habitual contractat amb una operadora anglesa estarà pagant trucada internacional per trucar a la companyia de taxis, i tornarà a pagar trucada internacional quan l’informin que té el taxi a la porta de l’hotel.

Igual que davant de les operadores virtuals, les empreses espanyoles de telefonia mòbil també s’han posicionat en contra d’aquesta homologació a la baixa de les tarifes per trucades internacionals. L’argument, en aquest cas, és que Espanya rep cada any uns 55 milions de visitants estrangers, concentrats majoritàriament els mesos d’estiu. I que això obliga a les telefòniques espanyoles a grans inversions en infraestructura per atendre l’altíssim tràfic de trucades des de mòbils. Un argument a tenir en compte si cada estiu no es col·lapsessin les trucades de mòbil a la Costa Brava, les Illes Balears, les Canàries o la Costa del Sol.

El cànon preventiu torna a sobreviure a la revolució digital

Suports verges i reproductors continuaran aportant ingressos a les societats d’autors encara que no facin circular obres protegides

Publicat al setmanari ACTUAL l'1-juny-2006

Enric Bruguera

Els CDs i DVDs verges continuaran incloent en el seu preu de venda al públic una petita quantitat econòmica destinada a compensar qualsevol eventual còpia il·legal que el seu usuari pugui enregistrar-hi d’un producte cultural protegit per drets de propietat intel·lectual. Si l’usuari hi guarda documents o fotografies privades, o productes de lliure circulació, és indiferent. La reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual, que les Corts espanyoles tenen previst d’aprovar en breu, manté vigent el polèmic cànon i l’estén als equips digitals que permeten l’enregistrament, reproducció o transmissió de qualsevol tipus d’obra susceptible de generar drets d’autoria.

La polèmica pel cànon o remuneració compensatòria que els autors exigeixen rebre a compte de possibles còpies incontrolades de les seves obres, no és nova. Es remunta als inicis de l’ús generalitzat de la fotocopiadora i els cassetes. Però la revolució digital ha transformat en pocs anys l’esquema conceptual clàssic de consum, reproducció, distribució de productes culturals i drets d’autoria. I ha topat repetidament amb les societats que administren i gestionen els drets de propietat intel·lectual, fins el punt que entitats com la Sociedad General de Autores de España (SGAE) continua insistint que els discos durs d’ordinador i les connexions de banda ampla també han de estar sotmesos al cànon preventiu en tant que permeten la còpia i la circulació descontrolades dels productes culturals dels seus associats.

La reforma de la llei no arriba tant lluny, però intenta mantenir un cert equilibri que, paradoxalment, deixa tothom descontent. Les entitats que viuen de gestionar els drets d’autor, com la mateixa SGAE, CEDRO o ACAM-ROAIM, mantenen viva la seva protesta per la possibilitat que qualsevol usuari amb connexió de banda ampla a internet pugui emmagatzemar en el seu ordinador música i pel·lícules sense passar per la caixa que controlen com a representats legals dels artistes i creadors.

Aquestes entitats, a més, es resisteixen a cedir a l’administració l’arbitratge sobre qui ha decidir la quantitat que han de rebre preventivament per després decidir com la reparteixen entre els autors en concepte de reparació i compensació anticipada d’eventuals actes de pirateria sobre les seves obres.

Una posició proteccionista i conservadora que ha acabat portant al límit la reivindicació d’usuaris, consumidors i fabricants d’equips d’utillatge digital, tips d’enfrontar una difusa i generalitzada sospita de pirateria permanent i haver de pagar per ella.

Els diversos sectors d’usuaris i fabricants informàtics aplegats en torn de la plataforma Todos contra el canon, no només han aconseguit més de 200.000 firmes contra un recàrrec generalitzat per a tots els suports i aparells de reproducció i difusió informàtica. També han posat el dit a la nafra sobre el grau de representativitat que hores d’ara encara ostenten les entitats gestores de drets d’autors. I sobre el nivell d’encariment i dificultat que aquestes poden dictar sobre els productes i serveis de l’anomenada Societat de la Informació. Sobretot quan s’analitzen les draconianes condicions que imposen als autors associats a canvi de defensar els seus drets.

Condicions que ja han provocat que molts autors artístics es replantegin la seva presumpta defensa corporativa i optin per la lliure distribució i circulació de la seva obra en la xarxa. La posició d’alguns d’aquests productors culturals coincideix amb les conclusions d’estudis com l’elaborat per al mateix Ministeri d’Indústria per un comitè d’experts presidit pel catedràtic Manuel Castells: el cànon és un sistema obsolet i ineficaç, encareix innecessàriament el desenvolupament tecnològic i no resol el veritable canvi de mentalitat que requereix una societat digital imparable, irreversible i que ha de perfeccionar els seus propis sistemes tecnològics per prevenir la pirateria i la còpia il·legal.

ADRECES

Congrés dels Diputats: www.congreso.es

SGAE: www.sgae.es

CEDRO: www.cedro.org

ACAM-ROAIM: www.acam.es

Plataforma Todos contra el canon: www.todoscontraelcanon.es


Europa escombra cap a casa

La Unió Europea aposta decididament per un canvi de model de la gestió de la propietat intel·lectual i està elaborant una normativa comunitària que pot acabar ràpidament amb els privilegis recaptatoris que les societats d’autors han heretat de l’era de la impremta i els discos de vinil.

La iniciativa, que té com a objectiu declarat potenciar les indústries tecnològiques i informàtiques i alliberar-les d’arcaics peatges indiscriminats per suposats dret d’autoria, ja ha atret les ires de les societats d’autors de tot el continent, les quals –excepte al Regne Unit, Irlanda i Xipre- tenen en el cànon una substancial font d’ingressos.

Sobretot perquè mentre planifica la reducció de costos per propietat intel·lectual, la mateixa UE estudia implantar nous impostos sobre els correus electrònics i els missatges de text (els populars SMS) com a forma de finançament comunitari. Tot un exemple d’adaptació als temps, transformació de models... i canvi de recaptadors a l’hora de passar el platet.