MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2006/06/08

El cànon preventiu torna a sobreviure a la revolució digital

Suports verges i reproductors continuaran aportant ingressos a les societats d’autors encara que no facin circular obres protegides

Publicat al setmanari ACTUAL l'1-juny-2006

Enric Bruguera

Els CDs i DVDs verges continuaran incloent en el seu preu de venda al públic una petita quantitat econòmica destinada a compensar qualsevol eventual còpia il·legal que el seu usuari pugui enregistrar-hi d’un producte cultural protegit per drets de propietat intel·lectual. Si l’usuari hi guarda documents o fotografies privades, o productes de lliure circulació, és indiferent. La reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual, que les Corts espanyoles tenen previst d’aprovar en breu, manté vigent el polèmic cànon i l’estén als equips digitals que permeten l’enregistrament, reproducció o transmissió de qualsevol tipus d’obra susceptible de generar drets d’autoria.

La polèmica pel cànon o remuneració compensatòria que els autors exigeixen rebre a compte de possibles còpies incontrolades de les seves obres, no és nova. Es remunta als inicis de l’ús generalitzat de la fotocopiadora i els cassetes. Però la revolució digital ha transformat en pocs anys l’esquema conceptual clàssic de consum, reproducció, distribució de productes culturals i drets d’autoria. I ha topat repetidament amb les societats que administren i gestionen els drets de propietat intel·lectual, fins el punt que entitats com la Sociedad General de Autores de España (SGAE) continua insistint que els discos durs d’ordinador i les connexions de banda ampla també han de estar sotmesos al cànon preventiu en tant que permeten la còpia i la circulació descontrolades dels productes culturals dels seus associats.

La reforma de la llei no arriba tant lluny, però intenta mantenir un cert equilibri que, paradoxalment, deixa tothom descontent. Les entitats que viuen de gestionar els drets d’autor, com la mateixa SGAE, CEDRO o ACAM-ROAIM, mantenen viva la seva protesta per la possibilitat que qualsevol usuari amb connexió de banda ampla a internet pugui emmagatzemar en el seu ordinador música i pel·lícules sense passar per la caixa que controlen com a representats legals dels artistes i creadors.

Aquestes entitats, a més, es resisteixen a cedir a l’administració l’arbitratge sobre qui ha decidir la quantitat que han de rebre preventivament per després decidir com la reparteixen entre els autors en concepte de reparació i compensació anticipada d’eventuals actes de pirateria sobre les seves obres.

Una posició proteccionista i conservadora que ha acabat portant al límit la reivindicació d’usuaris, consumidors i fabricants d’equips d’utillatge digital, tips d’enfrontar una difusa i generalitzada sospita de pirateria permanent i haver de pagar per ella.

Els diversos sectors d’usuaris i fabricants informàtics aplegats en torn de la plataforma Todos contra el canon, no només han aconseguit més de 200.000 firmes contra un recàrrec generalitzat per a tots els suports i aparells de reproducció i difusió informàtica. També han posat el dit a la nafra sobre el grau de representativitat que hores d’ara encara ostenten les entitats gestores de drets d’autors. I sobre el nivell d’encariment i dificultat que aquestes poden dictar sobre els productes i serveis de l’anomenada Societat de la Informació. Sobretot quan s’analitzen les draconianes condicions que imposen als autors associats a canvi de defensar els seus drets.

Condicions que ja han provocat que molts autors artístics es replantegin la seva presumpta defensa corporativa i optin per la lliure distribució i circulació de la seva obra en la xarxa. La posició d’alguns d’aquests productors culturals coincideix amb les conclusions d’estudis com l’elaborat per al mateix Ministeri d’Indústria per un comitè d’experts presidit pel catedràtic Manuel Castells: el cànon és un sistema obsolet i ineficaç, encareix innecessàriament el desenvolupament tecnològic i no resol el veritable canvi de mentalitat que requereix una societat digital imparable, irreversible i que ha de perfeccionar els seus propis sistemes tecnològics per prevenir la pirateria i la còpia il·legal.

ADRECES

Congrés dels Diputats: www.congreso.es

SGAE: www.sgae.es

CEDRO: www.cedro.org

ACAM-ROAIM: www.acam.es

Plataforma Todos contra el canon: www.todoscontraelcanon.es


Europa escombra cap a casa

La Unió Europea aposta decididament per un canvi de model de la gestió de la propietat intel·lectual i està elaborant una normativa comunitària que pot acabar ràpidament amb els privilegis recaptatoris que les societats d’autors han heretat de l’era de la impremta i els discos de vinil.

La iniciativa, que té com a objectiu declarat potenciar les indústries tecnològiques i informàtiques i alliberar-les d’arcaics peatges indiscriminats per suposats dret d’autoria, ja ha atret les ires de les societats d’autors de tot el continent, les quals –excepte al Regne Unit, Irlanda i Xipre- tenen en el cànon una substancial font d’ingressos.

Sobretot perquè mentre planifica la reducció de costos per propietat intel·lectual, la mateixa UE estudia implantar nous impostos sobre els correus electrònics i els missatges de text (els populars SMS) com a forma de finançament comunitari. Tot un exemple d’adaptació als temps, transformació de models... i canvi de recaptadors a l’hora de passar el platet.