MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2006/06/28

La cursa electoral puja la pressió de la blocosfera catalana

La fi del tripartit, el referèndum de l’Estatut i el relleu de Maragall per Montilla estimulen la creixent activitat dels blocs polítics autòctons


Publicat al setmanari ACTUAL el 29-juny-2006

Enric Bruguera

Technorati és el cercador de referència en l’univers mundial dels blocs. El migdia del dimarts 27 de juny el site assegurava tenir indexats 46,1 milions de blocs personals i un total de més 2,6 bilions d’anotacions. Si en aquell moment qualsevol usuari feia una cerca simple per paraula clau, el giny associava a “Maragall” 12.889 referències i “Montilla” n’obtenia 8.326. Uns nivells de visibilitat virtual allunyats dels grans interessos planetaris sobre el sexe, el Mundial d’Alemanya o la guerra d’Iraq. Però significatius sobre el ritme de creixement i consolidació que l’opinió i la reflexió polítiques estan assolint a la blocosfera catalana.

El relleu de Maragall per Montilla en el cartell electoral autonòmic del PSC és només un episodi puntual en el procés que durant els últims tres anys ha fet confluir l’esclat i popularització dels diaris personals en línia a la xarxa, amb unes dinàmiques polítiques agitades i imprevisibles a Catalunya i a l’Estat espanyol. L’ evolució del govern tripartit, l’inesperada substitució del PP pel PSOE en el govern espanyol, l’expulsió d’ERC de l’executiu, el referèndum del nou Estatut i l’anunci de retirada de Maragall han estat elements que han excitat l’ús del bloc per part de polítics, periodistes i ciutadans anònims a dir-hi la seva a la xarxa.

Així, la blocosfera catalana ha encetat ja una precampanya electoral virtual, en la qual les anotacions diàries apunten opinions i pronunciaments, alguns dels quals posteriorment poden fins i tot incidir en les dinàmiques estandaritzades dels partits.

Només cal recórrer l’abundant activitat del centenar llarg de blocaires vinculats al PSC i les seves joventuts, per apreciar desenes de matisos en el comiat a Maragall, i contrastar paraules i silencis en la benvinguda a Montilla. Subtileses que desapareixen en blocs com el del diputat català del PP Daniel Sirera, i en moltes aportacions blocaires de l’univers d’ERC, tàcitament expectants d’aclarir què passa amb les adhesions al Manifest per ERC, impulsat des d’internet pels crítics de Carretero, i de rebre una explicació sobre la conversió del bloc d’ERC –Passa-ho!- en el dietari digital de Joan Puigcercós.

Una multiplicitat d’expressions, punts de vista i fonts d’opinió que ja ha propiciat el sorgiment i definició de directoris i punts de referència imprescindibles per anar coneixent dia a dia el que es cou a la blogosfera catalana. VilaWeb, per exemple, indexa la seixantena de blocs polítics que allotja i manté avisos permanents sobre les últimes actualitzacions. Oasi Català es presenta com el punt de reunió de la blocosfera política catalana, i ofereix les actualitzacions més recents de blocs classificats per afinitats als partits. Open Directory afegeix al seu índex d’una setantena de blocs polítics l’opció de cerca en buscadors internacionals. I Blogosfera Socialista i Blocs de CiU presenten índex de blocs personals lligats a les afinitats amb els seus respectius projectes.

Curiosament, i a pesar de les profecies de desintermediació que provocaria l’esclat de la publicació personal a internet, alguns dels millors centres de seguiment i anàlisi d’informació continuen sent els elaborats per periodistes professionals. El Bloc sense Fulls de Saül Gordillo és un magnífic punt de partida per a recórrer la blocosfera política catalana, tant pels seus comentaris, com per la indexació de centenars de blocs i recursos classificats.

ADRECES

Technorati: www.technorati.com

Manifest per ERC: manifest-esquerra.cat

Passa-ho!: www.esquerra.cat/web_nova/php_admin/inici.php?seccio=Bloc

Mes VilaWeb: blocs.mesvilaweb.cat/bloc/tem/606

Oasi Català: www.oasicatala.com

Blogosfera Socialista: www.socialistes.org/ambit/blogsfera/documents/default.asp?apt=6303

Blocs de CiU: www.ciu.cat/llistat_blogs.php?pageID=1

Bloc sense Fulls: blocs.mesvilaweb.cat/bloc/1955


Bons, dolents i pèssims exemples

La comunitat blocaire hispana va saludar el febrer passat com una excel·lent notícia la creació del Diari del President. Era el primer bloc d’un president autonòmic, i Maragall hi anunciava que l’utilitzaria com a mitjà personal de comunicació, i no com a eina de màrqueting polític amb textos elaborats per professionals.

I ha complert... en part. Poques anotacions, no es publiquen les respostes, l’última entrada data del 8 de juny, i no hi ha cap referència a l’expulsió d’ERC del govern ni a la seva renúncia com a candidat. Una bona declaració d’intencions blocaires, i un mal exemple d’actualització i ús per a la interacció.

Clar que l’anonimat que faciliten els blocs propicia exemples pitjors. Fa uns dies, un bloc nomenat Tura Presidenta, postulava la consellera d’Interior com a successora de Maragall. La iniciativa va ser desautoritzada per la mateixa Tura i el PSC, que acusaven CiU de l’intent de desestabilització, i ja ha desaparegut de la xarxa. Exemple innocent del mal ús de l’anonimat al costat d’anotacions blocaires com “Se acabó el moriles, empieza el montilla”, o el joc virtual que des de monclovites.com invita a colpejar Maragall, Carod-Rovira i Rodríguez Zapatero.