MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2006/06/19

La cursa pel pastís publicitari sacseja l’oferta de cercadors

L’èxit econòmic de Google desferma la proliferació de noves propostes tecnològiques i socials per localitzar informació a internet

Publicat al setmanari ACTUAL el 15-06-2006

Enric Bruguera

A l’Estat espanyol 9 de cada 10 usuaris d’internet utilitzen Google per localitzar a la xarxa la informació concreta que busquen a cada moment. La proporció baixa a 7 de cada 10 usuaris en el conjunt de la Unió Europea. I a menys de 6 en el mercat dels Estats Units. Això no vol dir que la qualitat i la bona estrella de Google vagin de baixa, sinó que passa, més aviat, tot el contrari: el camí de l’èxit social i econòmic traçat pel cercador omnipresent està obrint les portes a una revolució de propostes i mètodes per intentar obtenir una part del pastís publicitari associat a la localització d’informació a internet.

La necessitat de fons s’ha mantingut invariable durant els últims deu anys: l’usuari necessita un intermediari entre l’ingent volum creixent d’informació que corre per la xarxa i els seus requeriments informatius a cada moment. Precisament, l’èxit de Google va ser, en primera instància, popularitzar una tecnologia, el Page Rank, que indexava i classificava els webs ràpidament en funció dels vincles que apuntaven als continguts de cadascun d’ells.

Però, sobretot, el triomf definitiu de Google ha estat saber presentar al planeta la fórmula per rendibilitzar el seu giny tecnològic: ara mateix, a cada segon que passa, Google gestiona unes 4.000 cerques a internet arreu del món, obtenint uns 10 cèntims d’euro de mitjana per cadascuna d’elles, gràcies al seu sistema de publicitat – AdSense- associada i personalitzada per a cada cerca.

Un model de negoci que ha acabat desfermant les estimacions més llamineres si tenim en compte que actualment les cerques d’informació només representen el 9% del tràfic total a internet, i que aquesta parcel·la ara només s’endu el 8% del pressupost mundial per a publicitat. I si comptem, sobretot, que els actuals 1.000 milions d’usuaris d’internet presenten unes expectatives de creixement del 75% en els pròxims cinc anys, de forma que en el mateix període el mercat publicitari d’aquest canal com a mínim pot duplicar àmpliament els 25.000 milions d’euros d’aquest any.

És en aquesta perspectiva que el mercat d’usuaris de la xarxa assisteix, entre sorprès i complagut, a la proliferació d’ofertes de localització d’informació que competeixen a cops de colze per oferir millors resultats, en menys temps, i amb fórmules que superin el fet comprovat que el 60% d’internautes quan utilitzen un cercador només fan servir informació que apareix en la primera pàgina de resultats. I que el 90% d’usuaris mai van més enllà de la tercera pàgina de resultats.

Per això el mateix Google ha comprat per una quantitat astronòmica un nou algoritme de cerca de text, i un buscador com Acoona comença a utilitzar elements d’intel·ligència artificial per optimitzar les seves cerques. Una dinàmica d’ofertes aclaparadores que amenacen de bloquejar-nos amb milers de pàgines i milions de resultats de cerca, que cercadors com Quaero i Seekport intenten contrarestar oferint opcions de segmentar i posicionar resultats en funció de la localització geogràfica, en els dos casos explícitament europea.

I en la que altres propostes confien que seran les dinàmiques socials les que aportaran avantatges diferencials davant la tecnologia pura i dura. Motors de cerca com Lycos, Noxtrum o Gennio, els dos últims espanyols, introdueixen en els seus mecanismes de localització l’element humà i social, facilitant que siguin els mateixos usuaris els qui valoren, recomanen i donen pistes de cerca complementàries als resultats del robot cercador. Una fórmula idònia, a més, per posar a l’usuari a generar valor afegit sense cap cost empresarial.

ADRECES

Google: www.google.es

Acoona: accoona.com

Seekport: www.seekport.es

Lycos: iq.lycos.co.uk

Noxtrum: www.noxtrum.com

Gennio: www.gennio.com

Yahoo!: es.yahoo.com

Boca a orella virtual

L’aposta de Yahoo! per les anomenades xarxes socials no és nova i té un punt de partida incontrovertible: els seus 420 milions d’usuaris registrats el fan el portal més visitat de la xarxa, però s’ha de conformar a arreplegar només el 22% de peticions de cerca, molt per sota del 60% que ostenta Google als EUA.

Lluny d’entestar-se a una competència cos a cos amb Google per les cerques, Yahoo! ha insistit reiteradament que preveu un futur en el qual a l’hora de localitzar informació a internet primaran els consells d’usuaris coneguts a la xarxa, pel damunt de la interrogació compulsiva d’estris automàtics de cerca.

I, conseqüentment, ja ha engegat un sistema de publicitat que no ofereix als anunciants grans volums de tràfic, sinó que els promet dades d’una potencial clientela segmentada per edats, procedències, gustos i aspiracions. Dades totes elles obtingudes voluntàriament -i a gust!- d’uns usuaris que utilitzen Yahoo! per comunicar-se i relacionar-se amb d’altres usuaris. I només eventualment obtenir informacions concretes de la xarxa. Situació que, per suposat, pot acabar provocant que preguntin als coneguts, abans que dedicar gaire hores a interrogar un giny impersonal de cerca.