MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2006/08/03

La guerra de YouTube

Publicat al diari AVUI l'1-agost-2006

Enric Bruguera

Sirenes que alerten d'imminents atacs aeris, pluges de míssils, fugides precipitades, explosions, crits, columnes de fum... Tant se val si les imatges procedeixen del sud del Líban o del nord d'Israel. Totes s'assemblen. Més enllà de les recargolades asimetries del conflicte militar i polític, tenen en comú que han estat captades per ciutadans corrents a banda i banda de la guerra. I que comparteixen el mateix focus de projecció mundial: estan allotjades a YouTube (www.youtube.com), el gran canal de circulació d'imatge per Internet que escampa els vídeos personals per racons del planeta on fins fa poc només arribaven les grans cadenes de televisió.

Llegir sencer

Internet per anar de vacances...

La xarxa proporciona gran quantitat de recursos útils tant per als qui estan a punt de viatjar com per als qui no pensen sortir de casa

Publicat al setmanari ACTUAL el 27-juliol-2006

Enric Bruguera

Nou de cada deu usuaris espanyols d’internet utilitzen la xarxa per planificar i preparar les seves vacances. Una volum creixent d’ells, a més, ja fan reserves i compres online, de forma que durant els mesos d’agost i setembre gairebé poden doblar-se els prop de 140 milions d’euros que el mercat electrònic de viatges va generar els primers sis mesos d’aquest any, segons dades de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT).

En un fenomen que creix amb ritmes comercials superiors al 120% cada any, proliferen les propostes, les ofertes i els serveis que permeten fins l’últim moment planificar unes bones vacances, sense preparatius gaire complicats i a preus força competitius.

BITLLETS D’AVIÓ
És el sector punter del comerç electrònic espanyol, gràcies, sobretot, a l’impuls que els últims dos anys li han donat les anomenades companyies aèries de baix preu. Easyjet i Vueling proporcionen exemples clars de l’efectivitat en la reserva, compra i facturació electrònica. Eficiència online amb la que intenten competir aerolínies convencionals com Iberia, i que també ha propiciat la creació de centrals de reserves com Terminal A o DoHop, que busquen i comparen ofertes de diverses companyies.
Easyjet: www.easyjet.com
Vueling: www.vueling.es
Iberia: www.iberia.com
Terminal A: www.terminala.com
DoHop: www.dohop.com

AGÈNCIES DE VIATGES
L’ús d’internet no és sempre sinònim de viatjar per lliure. Grans agències virtuals com eDreams o Viajar proporcionen tots els serveis propis de les agències de viatge clàssiques, mentre que Last Minute i Atrápalo s’han especialitzat sobretot en ofertes barates d’última hora. L’èxit creixent d’aquestes empreses ha impulsat el desembarcament a la xarxa de les divisions virtuals de grans agències com Marsans o Viajes El Corte Inglés.
eDreams: www.edreams.es
Viajar: www.viajar.com
Last Minute: www.lastminute.es
Atrápalo: www.atrapalo.com
Marsans: www.marsans.es
Viajes El Corte Inglés: www.viajeselcorteingles.es

GUIES I MAPES
La xarxa està farcida d’informació turística i geogràfica, alguna organitzada i presentada de forma tant utilitària com la que ofereixen les versions electròniques de les clàssiques guies Michelin i Campsa, amb planificadors de rutes i informació de serveis.

Però més enllà de localitzar i capturar dades, el gran avantatge d’internet és que facilita conèixer les experiències i consells d’altres viatgers. En l’esperit de la enciclopèdia global Wikipèdia, Wikitravel és una guia turística global, feta per viatgers i totalment gratuïta. I Lonely Planet no es limita a la informació de les seves prestigioses guies en paper, sinó que manté oberts fòrums on els turistes de tot el planeta intercanvien les seves experiències. Per als mapes, podem recórrer a les versions digitals de les guies clàssiques, o sumar-nos a l’ús creixent de Google Maps, que de forma gratuïta permet ubicar les carreteres sobre la cartografia digital real que fotografien els satèl·lits.
Guia Michelin: www.viamichelin.es
Guia Campsa: www.guisacampsa.com
Wikitravel: wikitravel.org/es/Portada
Lonely Planet: www.lonelyplanet.es
Google Maps: maps.google.es

TRÀNSIT I TEMPS
Les sortides per carretera fan força útil la consulta prèvia als sites de la Dirección General de Tráfico (DGT) i el Servei Català del Trànsit per conèixer incidències, retencions i recomanacions als conductors. La informació del temps té els seus referents en el Servei Meteocat i Canal Meteo, aquest amb dreceres cap a les previsions meteorològiques d’arreu del món.
DGT: www.dgt.es
STC: www.gencat.es:8000/otransit/owa/p03.home
Meteocat: www.meteocat.com
Canal Meteo: www.canalmeteo.com

...i per passar l’agost a casa

Els qui han de passar l’agost treballant o són al·lèrgics a les massificacions turístiques estiuenques, també trobaran a la xarxa recursos per veure món sense allunyar-se ni un metre de l’aire condicionat.

De càmeres connectades a internet n’hi ha d’escampades per tot el planeta, amb propostes tant recents i innovadores com la d’una visita guiada al Machu Picchu, la ciutat perduda dels inques al Perú, o la que permet recórrer el Coliseum de Roma a través de gairebé 50 càmeres online, passant per visites virtuals a museus com el del Louvre, a París, o el Museu Nacional Van Gogh, a Amsterdam. El directori GuaitaCams ofereix una completíssima classificació de finestres al planeta, amb opcions virtuals tant curioses com visitar l’interior d’una presó als Estats Units o recórrer Barcelona a bord d’un taxi.

Això sí, si pretenem passar-nos l’estiu amorrats a la xarxa, convé que prenguem nota dels consells de ventilació i neteja de l’ordinador que proporcionen sites com DestroyerWeb. I,sobretot, que tinguem en compte les normes de seguretat que l’Associació d’Internautes (AI) promou en la seva campanya “No más fraude” per prevenir els intents d’estafa que proliferen a internet durant l’estiu.
Machu Picchu: www.mp360.com
Coliseum de Roma: www.roma.arounder.com
Museu del Louvre: www.louvre.fr
Museu Van Gogh: www3.vangoghmuseum.nl
GuaitaCams: www.elguaitador.com/webcam.htm
DestroyerWeb: www.destroyerweb.com/general/reducir-temperatura-pc.htm
Campanya “No más fraude”: www.nomasfraude.com

La missatgeria anima l’estiu de la xarxa més jove

Microsoft i Yahoo! intercomuniquen els seus sistemes de contacte virtual permanent per fidelitzar els seus futurs usuaris de veu i vídeo

Enric Bruguera

Article publicat al setmanari ACTUAL el 20-juliol-2006

Ho van deixar anar fa nou mesos, i finalment han complert la paraula: Microsoft i Yahoo! han interconnectat els seus sistemes de missatgeria instantània, i han aprofitat així l’inici de l’estiu per donar una alegria gratuïta als prop de dos milions i mig de joves espanyols d’entre 12 i 24 anys que podran dedicar les vacances escolars a esprémer a fons aquests sistema de connexió online del que són usuaris permanents.

La bona nova de la compatibilitat de sistemes no inclou, de moment, ni les trucades de veu, ni la videoconferència. Però acontenta les desenes de milions d’adolescents que reclamaven des d’arreu del món poder utilitzar combinats els dos sistemes de comunicació per text. I, de retruc, fa la guitza a Google i America Online, que és del que es tractava.

A l’Estat espanyol, l’acord entre Microsoft i Yahoo! té un abast quantitatiu limitat per la posició dominant del primer en el mercat de la missatgeria instantània. Amb un 60% dels 12 milions d’internautes enganxats als missatges permanents, prop de gairebé 7,5 milions d’usuaris fan servir el sistema de missatgeria de Microsoft, ara anomenat pomposament Windows Live Messenger, mentre menys de mig milió havien optat per Yahoo! Messenger. Tot i això, la construcció d’una comunitat mundial de 350 milions d’usuaris que suposa l’acord de compatibilitat era una reivindicació llargament reclamada pels usuaris.

Comptant que les proporcions favorables a Microsoft són similars a d’altres països on s’ha anunciat la interoperabilitat missatgera –Argentina, Corea, Itàlia, Alemanya...-, i tenint present, sobretot, que va ser Microsoft qui fa uns anys va promoure a sang i foc la incompatibilitat de sistemes, l’única explicació de la seva nova estratègia del bon rotllo globalitzador té només dos eixos possibles: la competència en el mercat nord-americà i la competència via internet a les operadores telefòniques per les trucades de veu.

En als EUA, les xifres són força més reveladores que a Europa: la comunitat virtual d’America Online (AOL) reté un 51,5% de la missatgeria instantània, en un mercat extremadament fidelitzat al qual Microsoft només ha pogut intentar accedir fins ara per la via de l’acostament empresarial al conglomerat mediàtic Time-Warner, propietari d’una AOL que, conforme passa el temps, es resisteix a donar-li rèdits econòmics.

Microsoft hauria pogut intentar imposar el seu Messenger als usuaris nord-americans per la via de la força comercial i el monopoli del sistema operatiu Windows, igual que ha fet amb el navegador Explorer. Però ha vist com, per primera vegada, al seu rival veritable, Google, se li entrebancava el seu sistema de missatgeria instantània –Google Talk- en uns percentatges testimonials de difusió. I, paral·lelament, ha constatat que el negoci de les trucades telefòniques gratuïtes per internet, en mans d’una prometedora Skype, ara controlada per e-Bay, tampoc acabava d’arrancar com a aplicació empresarial definitiva.

El resultat provisional és un brindis al sol, amb el qual Microsoft guanya temps consolidant el seu sistema actual de missatgeria instantània, li fa l’abraçada de l’ós a Yahoo!, relega la missatgeria de Google als llimbs dels irreductibles incomunicats, i espera a veure quin futur té com a competidor de les telefòniques en les trucades de veu i les videoconferències via internet.

Tot un regal per al 62,6% d’internautes espanyols que són usuaris de la missatgeria instantània, un dels pocs àmbits, per cert, que Espanya lidera, a poca distància de França -60,3%- però amb notable avantatge del 51,9% del Regne Unit i el 48% dels EUA.

ADRECES

Windows Live Messenger: webmessenger.msn.com

Yahoo! Messenger: es.messenger.yahoo.com

Google Talk: www.google.com/talk/intl/es

America Online: www.aol.com

IQUA: www.iqua.net


Internet no és el casal d’estiu

En mig d’unes vacances escolars interminables i amb les famílies intentant combinar desesperadament obligacions laborals i com col.locar els nens a preus raonables, internet dóna als més joves camp per córrer a l’hora d’intentar combatre l’avorriment i mantenir virtualment el contacte amb els companys i amics de sempre. Una opció d’oci amb grans possibilitats, però que també presenta riscos.

Per a l’Agència de Qualitat d’Internet (IQUA), el més important és que els pares entenguin que la connexió domèstica a internet no és l’equivalent a un cangur o un casal d’estiu a l’hora de tenir els nanos entretinguts. I que, per tant, l’ús infantil de la xarxa a l’estiu ha d’estar supervisada i controlada per adults a fi d’evitar, o almenys ensenyar a gestionar, la troballa de continguts inadequats i, fins i tot, eventuals contactes virtuals amb desconeguts en xats, fòrums i sistemes de missatgeria.

Segons l’últim informe eEspaña de la Fundació France Telecom, el 36% de les llars espanyoles té accés a internet, el 60% del qual és de banda ampla. Un indicador, en principi positiu, que posa internet a l’abast de gran part del prop de milió i mig de nens i nenes d’entre 10 i 14 anys que utilitzen l’ordinador de forma habitual. Sempre i quan, això sí, aquest ús d’internet estigui orientat i supervisat per pares i educadors.

El progrés, de vacances

Enric Bruguera

Article publicat al diari AVUI el 17-juliol-2006

En plena arrencada de vacances potser no és el millor moment per recordar-ho, però cada any es perden als aeroports d'arreu del món prop d'uns 20 milions de maletes. Aquesta xifra esgarrifosa no prové de les percepcions en calent dels usuaris del Prat o Barajas, que sovint podem arribar a pensar que la pràctica totalitat dels equipatges s'esvaeix en l'aire. Són estimacions de l'Associació Internacional del Transport Aeri (la de l'enigmàtica sigla IATA dels bitllets) a partir de dades de les prop de 300 companyies aèries que, sota el seu aixopluc, fan negoci amb el 95% del tràfic regular de passatgers a tot el planeta.

Llegir sencer