MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2006/09/28

La indústria estén a l’usuari la guerra de formats del DVD

El consumidor europeu haurà de triar entre dos nous estàndards incompatibles sense saber quin serà el que s’imposarà finalment


Publicat al setmanari ACTUAL el 28-setembre-2006

Enric Bruguera

Després de quatre anys de batusses al més alt nivell mundial, el nou DVD (Digital Video Disc) d’alta definició anuncia la seva arribada imminent al mercat europeu dividit en dos estàndards diferents i incompatibles. El consumidor espanyol podrà adquirir a partir del novembre reproductors i discos compactes del sistema HD-DVD, o podrà optar al cap d’unes setmanes pel format Blu-Ray. Una tria a cegues que reprodueix el fenomen que fa vint anys va dividir el mercat del vídeo domèstic entre els formats BetaMax i VHS. El triomf final d’aquest últim va obligar als usuaris del BetaMax a llançar a les escombraries milers d’aparells i cintes de vídeo.

El dilema dels formats arriba carregat de raons a favor del nou sistema de gravació i reproducció digital, però farcit de prevencions contra les polítiques comercials de la indústria tecnològica. El DVD d’alta definició té unes qualitats d’imatge i so sensiblement superiors a les dels DVDs convencionals, presenta capacitats d’emmagatzemament entre cinc i sis vegades més grans, i ofereix prestacions d’interactivitat i connexió a internet impensables en els estàndards actuals.

Sobre aquesta proposta tecnològica tant llaminera, gegants de la indústria tecnològica com Toshiba, NEC, Sanyo i Microsoft han apostat al llarg dels últims anys pel format HD-DVD, i han intentat desbancar el format Blu-Ray, que propugnaven competidors com Sony, Panasonic, Samsung, Philips, Dell o Apple. L’entitat dels oponents ha dificultat el triomf d’uns o altres i ha impedit l’eventual entesa entre els dos formats. Empat tècnic que ara es trasllada al consumidor europeu, amb el risc que si finalment s’acaba imposant un dels dos estàndards, els usuaris del format perdedor hauran gastat inútilment diners i temps en els seus equips, discos i còpies.

En aquesta frenètica cursa per conquerir el mercat, Toshiba ha volgut ser la primera a concretar propostes, dates i preus. El llançament del seu primer reproductor de DVD d’alta definició en format HD-DVD tindrà lloc el 15 de novembre en països europeus com Espanya, França, Alemanya i el Regne Unit. El preu del primer model reproductor a la venda serà d’uns 700 euros, i espera vendre’n uns 10.000 abans d’acabar l’any, comptant que aquest serà un dels productes estrella de la campanya comercial del pròxim Nadal.

La confiança del promotor del HD-DVD té llums i ombres. És cert que ja ha venut mig milió d’unitats en els Estats Units des del seu llançament l’abril passat. Però també són insistents els rumors que per mantenir la penetració ha hagut de rebaixar el preu en uns 100 dòlars, de forma que ara està venent cada reproductor uns 200 dòlars per sota del preu que costa fabricar-lo.

De cara a l’eventual comprador, el principal reclam de Toshiba i el format HD-DVD són les pel·lícules i continguts d’estudis i distribuïdores com Universal Pictures, Warner, Filmax, Paramount, Manga Films i Grupo Planeta. Una oferta que el format Blu-Ray, promogut per Sony, intenta compensar amb productes de 20th Century Fox, Disney i Sony Pictures. L’enfrontament té la seva rèplica corresponent en la guerra de les consoles de videojocs, en tant que Microsoft ja ha optat clarament pel format HD-DVD per a l’últim model de la seva X-Box 360, mentre que Sony mantindrà l’aposta lògica pel Blu-Ray en la seva Playstation 3, la data del llançament comercial de la qual encara és una incògnita.

La guerra dels formats del DVD d’alta definició comença a casa nostra sense vencedor clar. El perdedor definitiu serà el consumidor que posi els diners en l’opció finalment derrotada.

ADRECES

Toshiba: www.toshiba.es

Microsoft: www.micrsosoft.com

Sony Blu-Ray: www.blu-ray.com

Panasonic: www.panasonic.com/consumer_electronics/blu_ray/products.asp

Apple: www.apple.com/pr/library/2005/mar/10blu-ray.html

Punyalades en la rebotiga

La incapacitat de la indústria per establir un estàndard únic de DVD d’alta definició no només farà víctimes entre els usuaris. També reflecteix les lluites sordes entre els potents conglomerats multinacionals de l’oci.

Quan les grans majors de Hollywood aposten pel HD-DVD o pel Blu-Ray (o pels dos alhora: Paramount i Warner, per exemple), intenten mantenir el control de la distribució i venda física de discos compactes i vigilen a cua d’ull competidors de la venda de pel·lícules a través d’internet, com Apple. Perquè, a més de la indefinició d’un format unificat, el DVD s’enfronta a la comercialització de films per la xarxa i a iniciatives com iTV, també d’Apple, que prometen integrar sense fils l’ordinador i el televisor. De forma que ben aviat el dilema de l’usuari quan s’escarxofa al sofà no serà si tria DVDs en format HD-DVD o Blu-Ray, sinó si vol veure a la tele la pel·lícula que ha comprat a iTunes d’Apple a través d’internet i l’ordinador.

Una batalla a la que Microsoft no només s’hi apunta per competir amb el seu Windows Media Center. També ho fa per lluitar pel mercat de l’entreteniment en el telèfon mòbil. Un camp en el que Apple també està treballant, i que pot retallar encara més els ingressos i el control de la indústria del cinema sobre els seus productes.

2006/09/26

De passar a passar-ho

Publicat al diari AVUI el 26-setembre-2006

Enric Bruguera

Els socialistes espanyols han engegat fa pocs dies una iniciativa suggerent: la primera televisió de partit a través d'Internet. Aprofitant la recent Conferència Política de l'organització, iPSOEtv (www.psoetv.es) s'ha llançat a utilitzar intensivament el vídeo on line per difondre discursos, idearis i propostes, amb la intenció declarada d'estimular la participació ciutadana. El propòsit és lloable i el mitjà és potent. Una altra cosa és que iPSOEtv assoleixi els seus objectius. O que, involuntàriament, acabi subratllant les contradiccions ....

Llegir sencer

La telefonia virtual sacseja el mercat i els preus del mòbil

The Phone House inicia la cursa d’empreses i botigues per disputar a les operadores clàssiques el pastís de les trucades de veu i dades

Publicat al setmanari ACTUAL el 21-setembre-2006

Enric Bruguera

D’aquí a final d’any, triar la companyia de telefonia mòbil serà per als usuaris més complicat, però també més avantatjós. Complicat perquè haurem d’estudiar el doble d’ofertes que fins ara ens han presentat les operadores convencionals: Movistar, Vodafone i Amena. Però aquesta mateixa competència ens permetrà optar per preus més raonables i europeus, molts d’ells sota marques com Carrefour o El Corte Inglés. La cadena de botigues de telefonia The Phone House ha estat la primera Operadora Mòbil Virtual (OMV) a anunciar la seva sortida al mercat espanyol. Però la sacsejada no ha fet més que començar.

Després d’anys de bloqueig per part de les grans operadores, la irrupció de les Operadores Mòbils Virtuals ha aparegut finalment en forma de tromba que amenaça de trasbalsar en qüestió de setmanes el mercat espanyol de 45 milions d’abonats a la telefonia mòbil. I ho ha fet, curiosament, de la mà de les mateixes telefòniques convencionals que fins ara es resistien a cedir les seves xarxes a les noves OMV.

Ha estat Amena la primera a anunciar el seu acord de lloguer d’infraestructures a la nova operadora virtual The Phone House, la major cadena europea de distribució de telecomunicacions, amb més de 1.500 botigues en deu països, 400 d’elles en territori espanyol. Amena és propietat de France Telecom i està immersa en un procés de reconversió estratègica i comercial sota una nova marca, Orange, per intentar frenar la seva pèrdua de clients. Un factor de pes a l’hora d’intentar obtenir ingressos pel lloguer de les seves infraestructures a empreses que, presumiblement, acabaran fent-li la competència.

La jugada d’Amena és doblement arriscada perquè al costat de l’acord amb The Phone House ha admès també que serà la subministradora de xarxa de la nova OMV que Carrefour engegarà el breu. Una filtració que ha obligat Movistar a admetre que llogarà la seva infraestructura a una operadora virtual liderada per El Corte Inglés, i a Vodafone a buscar desesperadament llogaters virtuals de la seva xarxa, un dels quals podria ser la basca Euskaltel. Sobretot, perquè en els pròxims mesos també començarà a operar Xfera, l’enigmàtica operadora telefònica convencional que fa més de cinc anys va adquirir llicència de telecomunicacions a un preu astronòmic, i les dificultats econòmiques de la qual han impedit la seva activitat comercial fins que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) l’ha amenaçat de retirar-li la llicència.

Així que els usuaris de telefonia mòbil passarem en breu de poder triar entre Movistar, Vodafone o Amena, a rebre les ofertes afegides de The Phone House, Carrefour, El Corte Inglés, Euskaltel i Xfera. Una curiosa ampliació sobrevinguda del ventall d’opcions, tenint en compte que la CMT ja havia regulat aquest sector l’any 2002 per obrir la porta a què companyies provinents d’altres sectors contractessin espai radioelèctric als tres grans de la telefonia mòbil i, a través del lloguer de les seves xarxes, oferissin al consumidor final una comercialització més barata.

Els avantatges sobre el paper són indubtables: la competència estimula millors ofertes per a l’usuari, i les Operadores Mòbils Virtuals poden traslladar als clients l’estalvi que els suposa llogar les xarxes a les grans i no tenir, per tant, les despeses d’inversió i manteniment d’infraestructures. A la Unió Europea, llevat d’Itàlia i Portugal, la proliferació d’operadores telefòniques virtuals ha representat disminucions de preus del mòbil d’entre 20 i 30 euros al mes, i ha situat el nivell de preus un 20% per sota dels nivells espanyols. Després de tant resistir-s’hi, la competència serà la gran prova de foc per a les grans telefòniques espanyoles.

ADRECES
The Phone House: www.phonehouse.es
Movistar: www.movistar.com
Vodafone: www.vodafone.es
Amena: www.amena.com
CMT: www.cmt.es

Competència amb avantatges
Les operadores telefòniques convencionals han recorregut fins fa quatre dies contra qualsevol iniciativa que permetés entrar a qualsevol altre actor en la telefonia mòbil espanyola: un suculent mercat que en sis anys ha fet créixer les línies de mòbil pel damunt del número d’habitants, amb un repartiment força estable del 45% -21 milions de línies- per a Movistar, un 31% -13 milions de línies- per a Vodafone, i un 24% -12 milions de línies- per a Amena.

Els seus arguments tenen un pes econòmic incontestable: han assumit les despeses d’inversió pel desplegament i manteniment tècnics de la xarxa, enfronten les dificultats d’implantació i de difusió de la telefonia de nova generació, i han de lidiar amb l’elevadíssim cost d’investigació tecnològica i penetració comercial dels nous serveis i continguts a través del mòbil, el volum dels quals no acaba de superar el 15% de la facturació.

L’argument d’usuaris, consumidors i competidors també té una base econòmica a tenir en compte: amb tarifes d’ús telefònic mòbil superiors en un 20% a la mitjana europea durant els últims sis anys, fins quan caldrà esperar per a què les operadores espanyoles convencionals considerin amortitzada la seva inversió?

L’assetjament escolar s’infiltra en la tecnologia jove

El creixement de l’ús d’Internet i el telèfon mòbil per fer ciberbullying dispara la creació d’espais per denunciar amenaces i intimidacions

Publicat al setmanari ACTUAL el 14-setembre-2006

Enric Bruguera

Per a la majoria de joves i adolescents el recent inici del curs escolar ha suposat una nova etapa d’aprenentatge i relació. Però per a alguns d’ells ha representat, a més, la tornada al malson dels insults i les intimidacions de determinats companys. Un assetjament que està saltant d’aules i patis als missatges al telèfon mòbil, les intrusions en els sistemes de missatgeria instantània i les burles via web. Els experts ja parlen obertament de ciberbullying o assetjament escolar online, un fenomen que creix amb l’increment d’ús de la tecnologia per part dels més joves.

El senyal d’alarma més contundent l’ha donat fins ara Wiredsafety, la major xarxa internacional de protecció de la infància a Internet. Durant els últims anys els seus més d’10.000 voluntaris s’han centrat a combatre i prevenir els grans riscos que la xarxa podia presentar per als més joves: pornografia infantil, pederàstia, intents de robatori, i possibilitats, fins i tot, de segrest. Una tasca que els ha permès detectar que, al costat dels grans perills, joves d’edats i condicions similars també utilitzaven la xarxa per robar-se contrasenyes, falsificar i emetre correus electrònics comprometedors, suplantar identitats i llançar-se amenaces, en una extensió tecnològica del que s’han anat caracteritzant com a situacions d’intimidació escolar.

El resultat ha estat la proliferació d’iniciatives electròniques per lluitar contra els abusos de base tecnològica amb les mateixes armes. Des de sites com Stop Cyberbullying o Net Bullies no només s’alerta de les dimensions quantitatives creixents del problema i s’ofereixen vies immediates de denúncia, sinó que també s’incideix en els aspectes qualitatius específics del fenomen.

Es subratlla, per exemple, que en els casos de ciberbullying encara és més difícil que en l’assetjament escolar convencional que la víctima denuncií la situació per la por afegida a la possibilitat que els pares li retirin l’accés al telèfon mòbil o la connexió domèstica a Internet. Una prevenció tant més lògica quan es té en compte que aquest assetjament online arriba a assaltar amb virus, codis maliciosos o spam l’ordinador de la víctima. Un ordinador domèstic en el qual sovint la família guarda números i contrasenyes de comptes bancaris i targetes de crèdit.

En l’increment de l’assetjament virtual hi juga, a més, un factor específic molt peculiar: sovint són precisament les víctimes de persecucions i amenaces convencionals a l’escola les que utilitzen les seves habilitats informàtiques per revenjar-se dels seus agressors en el món presencial. Així ho han detectat els sites britànic Bullying Online i l’australià Stop Text Bully en estudis en els quals els joves analitzats admeten en major proporció haver usat Internet i el mòbil per amenaçar i ridiculitzar, que haver estat víctimes d’aquestes pràctiques. L’expectativa d’anonimat i, sobretot, la distància física, faciliten al teòricament més dèbil tornar-s’hi a la xarxa.

En l’àmbit català i espanyol, les unitats especialitzades dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil confirmen la creixent incorporació d’usuaris cada cop més joves a activitats tecnològiques il·lícites, i ja han constatat l’increment de denúncies relacionades amb casos d’assetjament. Però la persecució policial topa encara amb una sensibilitat social més pendent dels ciberdelictes relacionats amb els perjudicis econòmics. Cosa que de moment deixa la lluita contra el ciberbullying a entitats com Protégeles i AcosoEscolar. I obliga els pares a anar controlant de reüll el mòbil dels nanos, la seva actitud i, sobretot, l’ordinador de casa.

ADRECES
Wiredsafety: www.wiredsafety.org
Stop Cyberbullying: www.stopcyberbullying.org
Net Bullies: www.netbullies.com
Bullying Online: www.bullying.co.uk
Stop Text Bully: www.stoptextbully.com
Protégeles: www.protegeles.com/acosoescolar.asp
AcosoEscolar: www.acosoescolar.info

Bully: la violència en videojoc

Les situacions d’assetjament escolar ja han arribat, fins i tot, al món del videojoc. La primera proposta d’acció interactiva en aquest camp porta l’explícit títol de Bully i, segons els anuncis de la seva empresa creadora, Rockstar, permetrà al jugador enfrontar i resoldre situacions de violència adolescent en escenaris d’assetjament escolar.

A l’espera que el pròxim octubre comenci a ser comercialitzat en els Estats Units, els seus promotors asseguren que el videojoc pot ajudar als adolescents –víctimes, botxins, o les dues coses alhora- a aprendre a gestionar aquesta mena de situacions. Però el cert és que anteriors propostes comercials de la mateixa companyia, com Grand Theft Auto, han acabat a les llistes de jocs no recomanats pels seus continguts de violència extrema.

Un precedent que ja ha motivat accions de protesta als Estats Units, el Regne Unit i Canadà per impedir que Bully surti al mercat i pugui arribar als 100 milions d’usuaris de la consola Play Station 2, de Sony. A l’Estat espanyol, l’Associació Catalana contra l’Assetjament Escolar també ha demanat al govern la prohibició del joc i una legislació específica contra la violència juvenil.

La realitat, en joc

Publicat al diari AVUI el 12-setembre-2006
Enric Bruguera

La Guerra Civil Espanyola podrà ser guanyada pel bàndol republicà. Amb un franc i desacomplexat distanciament dels envitricollats processos de recuperació de la memòria històrica, això és el que anuncia un nou videojoc d'estratègia que l'empresa malaguenya Legend Studios té previst de llançar amb el seu segell On Games durant la pròxima campanya comercial nadalenca. El curs i el desenllaç de l'acció virtual dependran..........

Llegir sencer

2006/09/05

La indústria del disc es llança a esprémer internet

L’èxit d’iTunes empeny les grans discogràfiques a buscar acords amb Microsoft, la comunitat MySpace i el servei gratuït Spiralfrog

Publicat al setmanari ACTUAL el 7-setembre-2006

Enric Bruguera

Després de dedicar anys, esforços i munts de plets i de diners a lluitar contra la circulació de música per internet, les grans companyies discogràfiques no només han acabat acceptant-la com a canal de distribució. Ara, a més, intenten acaparar veu, vot, presència i benefici en totes les iniciatives musicals vinculades a la xarxa. El suport tàcit d’Universal Music al futur servei gratuït de descàrregues anunciat per Spiralfrog és només la punta de l’iceberg d’un garbuix de negociacions per assolir acords de distribució musical amb socis tant diversos com el gegant informàtic Microsoft o la comunitat virtual MySpace.

Les discretes relacions que ha mantingut fins ara el colós discogràfic Universal Music Group amb l’enigmàtica companyia Spiralfrog són especialment emblemàtiques de fins on està disposada a arribar la indústria del disc en la distribució musical sense discos. I ho és, sobretot, perquè Spiralfrog assegura que oferirà a partir de desembre un nou servei de franc de descàrregues legals de música a través d’internet.

La proposta de Spiralfrog, limitada en una primera fase als Estats Units i Canadà, diu comptar amb permís per oferir el catàleg musical complet d’Universal, i preveu sostenir la seva gratuïtat sobre els ingressos per publicitat. Un model de negoci que, segons proclamen els seus promotors, ja ha atret l’interès d’anunciants com Levi’s o Benetton, i ha obligat als altres gegants de la discografia, com EMI, Warner i Sony BMG, a iniciar precipitades converses per no restar al marge de l’hipotètic èxit comercial.

La imatge de les grans discogràfiques barallant-se per participar en un projecte de distribució gratuïta dels seus productes és suggeridora pel que té d’irònica: fins fa quatre dies bramaven que calia empresonar tothom que no passi per caixa. L’eventual viabilitat del projecte les situaria, a més, en una delicada situació comercial i legal a l’hora de compatibilitzar la distribució gratuïta d’una mateixa cançó en un canal com Spiralfrog, amb la seva venda en altres canals, com per exemple iTunes, amb el qual la majoria de discogràfiques tenen acords de distribució de pagament.

Però és precisament iTunes, en última instància, la responsable de la voracitat virtual de les discogràfiques. Amb més de 1.200 milions de cançons venudes per internet –a 99 cèntims d’euro cadascuna-, delegacions virtuals a uns 25 països i el control de més del 70% del mercat de descàrregues de pagament, la botiga online de Apple ha obtingut un èxit tant gran i tant imprevisible, que ara ningú es vol perdre el pròxim boom.

Fins i tot a risc d’entrar en camps minats com la guerra entre Apple i Microsoft. I, així, mentre el gegant de Bill Gates enllesteix un reproductor de música i vídeo, el Zune, per menjar mercat al omnipresent iPod d’Apple, que ja controla més de la meitat del mercat planetari de reproductors, EMI signa un acord amb Microsoft per assegurar al Zune cançons i vídeos musicals. Acord que, per cert, també ha propiciat l’interès d’Universal.

I en un enèsim front de combat comercial, EMI, Universal i la resta de discogràfiques es troben que MySpace, la comunitat virtual més poblada i visitada dels EUA, pretén obrir els pròxims mesos la seva pròpia botiga de música virtual online. La nova iniciativa de l’imperi mediàtic de Rupert Murdoch es dirà MyStore i teòricament estarà orientada a propostes musicals alternatives a les grans discogràfiques. Però aquestes ja mantenen acords promocionals amb MySpace. Uns acords que els donen base suficient per intentar parar la mà quan la comunitat d’adolescents comenci a pagar per descarregar música.

ADRECES

Spiralfrog: www.spiralfrog.com

Universal Music Group: new.umusic.com

Zune: www.zunescene.com

MySpace: www.myspace.com

EMI: www.emimusic-spain.com

Warner: www.warnermusic.es

Sony BMG: www.sonybmg.com

ITunes: www.apple.com/es/itunes


Cau una altra torre emblemàtica

Si fa uns mesos era el gegant multinacional del lloguer de vídeo BlockBuster el que tancava tots els seus locals a l’Estat espanyol, ara li ha tocat el torn a la mítica cadena de venda de discos Tower Records, la divisió nord-americana de la qual ha presentat suspensió de pagaments per segona vegada en dos anys.

Responsables de la botiga i analistes independents coincideixen a subratllar com a causa fonamental de la fallida la competència de fórmules de distribució com les que han adoptat la cadena Wal-Mart o la botiga en línia Amazon. Però adverteixen que la distribució de música digital online presenta unes tendències de creixement que caldrà no menysprear en un futur immediat.

Segons la Federació Internacional d’Indústries Fonogràfiques (IFPI), la descàrrega online de música digital no va representar més del 5% del volum comercial total del 2005, però mentre les vendes de CDs musicals van caure un 6%, la compra de música per internet va augmentar prop d’un 200%, va provocar la compra d’uns 60 milions de reproductors de MP3 i va implicar la descàrrega d’uns 420 milions de cançons, un 20% més que l’any anterior. I tot això en un context, menguant però substancial encara, de 40 descàrregues il·legals per cada adquisició comercial.

Intel·ligència distribuïda

Publicat al diari AVUI el 29-agost-2006
Enric Bruguera

Per moltes hores que ens passem cada dia davant de la pantalla de l'ordinador, pocs del usuaris habituals de la informàtica quotidiana arribarem a intervenir en estudis científics internacionals sobre la recerca mèdica d'avantguarda, la investigació espacial o l'anàlisi de solucions per al canvi climàtic. Però el nostres ordinadors domèstics sí que poden integrar-se en projectes planetaris d'investigació. N'hi ha prou que, mentre no els fem servir, cedim la seva capacitat de processament a qualsevol projecte de recerca distribuïda. I que els deixem treballar.

Llegir sencer

Fraus i campanyes virtuals

Publicat al diari AVUI EL 14-agost-2006
Enric Bruguera

Espanya ocupa el tercer lloc en el rànquing dels països de tot el món on més fraus on line es cometen. L'afirmació no prové de qualsevol obscura consultora amb afany de notorietat virtual. És un dels advertiments que el ministeri d'Indústria llança des de la web de la Primera Campaña contra el Robo de Identidad y el Fraude Online (www.nomasfraude.es). Una iniciativa circumscrita en principi al mes d'agost, farcida de bones intencions i portadora de pistes per interpretar l'aparent paradoxa d'aquest lideratge ciberdelictiu per part d'un país que és a la cua de la Unió Europea en la majoria d'indicadors tecnològics.

Llegir sencer