MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2006/11/15

L'antena mòbil infantil

Publicat al diari AVUI el 10 d'octubre de 2006

Enric Bruguera

Set de cada deu joves europeus de 12 i 13 anys tenen telèfon mòbil. En la franja d'edat de 8 i 9 anys el percentatge ja ha arribat al 23%. Les dades de l'última enquesta de l'eurobaròmetre evidencien una penetració tan espectacular i creixent dels terminals cel·lulars entre la població més jove que la Comissió Europea ha decidit reaccionar davant de les inquietuds que solen manifestar els pares i ha dedicat una part dels 45 milions d'euros del programa Safer Internet Plus a analitzar i prevenir els riscos que presenta l'extensió de la telefonia mòbil entre usuaris cada cop més joves.

Llegir més

El vídeo en línia salta de les xarxes socials al món dels negocis

L’adquisició de YouTube per part de Google revoluciona el futur de la publicitat, la circulació d‘imatges i els drets d’autor a Internet

Publicat al setemanari ACTUAL el 12-octubre-2006

Enric Bruguera

L’intercanvi de vídeos més o menys personals entre usuaris d’Internet ha entrat en el món dels negocis planetaris per la porta gran. La compra del portal de vídeos YouTube per part de Google, el cercador líder de la xarxa, no és només una gran operació econòmica pels 1.600 milions de dòlars que mou. És també un sotrac estratègic que incidirà definitivament en aspectes com la consagració del vídeo en la circulació de continguts virtuals, el repartiment del pastís publicitari entre mitjans electrònics, o la flexibilització de les grans productores de continguts audiovisuals a l’hora de controlar l’ús dels seus productes a la xarxa.

Al nou matrimoni estel·lar de la xarxa YouTube aporta la valentia dels pioners i un volum extraordinari d’usuaris. Ningú abans havia verificat la complicada equació de la maduració del mercat mundial de la banda ampla, la penetració de les tecnologies i habilitats digitals del tractament del vídeo, i el punt de desenvolupament d’Internet com a mitjà d’intercanvi d’experiència entre usuaris.

YouTube va ser el primer a llançar-se sense reserves a la nova piscina i els resultats van ser espatarrants. Fundat el febrer del 2005, el seu site d’allotjament de vídeos ha aconseguit en només 20 mesos xifres tant espectaculars com una aportació diària –i gratuïta- de 65.000 nous vídeos, descàrregues mensuals –també gratuïtes- de més de 100 milions de vídeos, i taxes globals del 46% del mercat planetari de descàrregues de vídeos per Internet.

Un èxit doble, en tant que mentre ratificava l’intercanvi de vídeos com el gran nou canal de circulació de continguts per Internet, avantatjava en aquest camp al mateix servei Google Video i el deixava en una humiliant setena posició mundial, després de sites com els de MySpace, AOLVideos o Yahoo!Video. I això sense comptar els anuncis de noves iniciatives com Soapbox, de Microsoft, o The Venice Project, dels creadors de Kazaa i Skype.

L’escenari no deixava gaire marge al gegant Google per perdre el temps intentant reinventar fórmules de competència. Sobretot perquè tenia la clau de volta del punt dèbil de YouTube: el seu cost mensual de prop de 325.000 euros, pocs ingressos per publicitat i la manca d’un model de negoci capaç d’obtenir retorn econòmic del seu caòtic aparador global d’imatges.

Amb una de les poques experiències de publicitat rendible a Internet, gràcies al seu sistema AdWords, Google no podia ignorar previsions com les de eMarketer Institute, segons les quals el mercat publicitari online als EUA creixerà fins els 16.700 milions de dòlars a finals d’aquest any, i arribarà a prop del 30.000 milions el 2010. Un increment especialment accentuat en la publicitat relacionada amb el vídeo en línia: uns 385 milions de dòlars per aquest any, amb un 71% de creixement, i una perspectiva de 2.300 milions de dòlars per al 2010.

I amb un efecte col·lateral d’incalculables repercussions de futur. Els grans productors audiovisuals de continguts estaven disposats a seguir els passos de les seves filials discogràfiques i intentar ofegar YouTube amb plets per la seva complicitat, ni que fos involuntària, amb els usuaris que vulneraven els seus drets de propietat de músiques i imatges en determinats vídeos. Però ara que hi entra Google, l’escenari sembla haver canviat: en qüestió d’hores Warner, Sony, CBS i Universal s’han apressat a signar acords cedint els seus continguts per la meitat dels ingressos que generaran per publicitat. Tot un capgirament que promet alterar substancialment el copyright de tota la vida.

ADRECES
YouTube: www.youtube.com
Google: www.google.es
Google Video: video.google.com
MySpace: myspace.com
AOL Videos: video.aol.com
Yahoo! Video: video.yahoo.com

La viralitat del boca a orella
Les anomenades xarxes socials virtuals, conegudes també com “Web 2.0”, tenen en el seu funcionament obert i democràtic el seu principal actiu i la seva amenaça fonamental.

YouTube s’ha convertit en temps rècord en l’emblema de les aportacions, manteniment i prescripció de vídeos i imatges entre usuaris. Però també en exemple de com aquesta activitat voluntària i desinteressada és presa fàcil per a les empreses publicitàries que intenten aprofitar els circuits i les característiques del consell boca-a-orella per introduir-hi iniciatives de màrketing viral i difondre propostes empresarials i publicitàries.

L’exemple més recent i sonat ha estat el presumpte robatori de l’escó parlamentari del president del govern espanyol, llançat a YouTube com a suposada acció espontània i alternativa de suport a la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, quan era en realitat una iniciativa d’una agència convencional de publicitat. Però ja abans la MTV havia infiltrat vídeos presumptament espontanis de la cançó “Amo A Laura”, l’enigmàtica Lonelygirl15 distribuïa dissimulades imatges d’una iniciativa cinematogràfica, i un tal Mark Ecko feia veure que havia pintat graffittis a l’avió presidencial de Bush. Màrketing viral en el boca-a-orella: val més començar a prendre precaucions.

Els casinos on-line es juguen el futur en el mercat europeu

La prohibició d’apostes virtuals als EUA accentua les divergències a la UE a l’hora de frenar la fuita d’impostos del joc a paradisos fiscals

Publicat al setemanari ACTUAL el 5 d'octubre de 2006

Enric Bruguera

Els casinos virtuals que operen a través d’internet s’enfronten a una de les apostes més decisives de la seva curta i fulgurant història econòmica. La recent prohibició de les juguesques on-line als Estats Units deixa el futur de les apostes virtuals en mans de la batalla d’interessos que divideix els països europeus a l’hora d’intentar regular el negoci creixent del joc on-line. Una batalla que té els seus punts àlgids en aspectes com la recaptació fiscal i la competència amb els grans monopolis estatals del joc.

Si les decisions europees segueixen la pauta del Congrés nord-americà, els casinos i apostadors virtuals ho tenen malament. La prohibició de les cambres legislatives apunta directament a usuaris i jugadors perquè restringeixen dràsticament l’ús de les targetes bancàries i els diners electrònics com a mitjans de pagament del joc virtual.
La decisió esmicola, d’aquesta manera, un dels tòpics fonamentals que fins ara alimentava la proliferació i creixement del negoci del joc virtual: els Estats poden prohibir l’establiment d’empreses dedicades al joc on-line, però no poden controlar legalment i tecnològicament que els seus ciutadans juguin a través d’internet en casinos virtuals establerts en altres països o paradisos fiscals com Bahames, Costa Rica, Illes Caiman o Gibraltar.

La iniciativa nord-americana, quan la ratifiqui definitivament el president Bush, trencarà també una certa concepció populista, segons la qual resulta difícil per a qualsevol govern prendre decisions en contra d’activitats tant populars com el joc on-line, que el 2006 preveia moure mundialment uns 15.000 milions d’euros i que presenta taxes anuals de creixement superiors al 170%. Després de deu anys de protestes de grups religiosos, als EUA han coincidit ara l’estratègia republicana de cara a les eleccions legislatives del novembre, els gestos cap a la galeria conservadora del país i les pressions del potent lobby de casinos presencials, farts de la competència amb avantatge que els feien les apostes virtuals.

La prohibició nord-americana, a més, recupera antics mites de lluites antimafioses i acaba picant on fa més mal: la butxaca. Perquè potser són encertades estimacions com la de la European Betting Association (EBA) quan xifra en uns 900 milions de dòlars la recaptació fiscal que la hisenda dels EUA hagués obtingut l’any passat si hagués legalitzat el joc online. Però el cert és que el vetus del Congrés dels EUA ha provocat que en menys de 48 hores les majors empreses d’apostes virtuals hagin perdut la meitat del seu valor: Sportingbet va caure un 64% a la Borsa de Londres, Party Gaming va perdre un 56% a pesar de ser la companyia més important de pòquer a internet, i 888Holdings va baixar un 45%. Una pèrdua general de valoració financera que ha precipitat a les grans superfícies virtuals del joc a renunciar voluntàriament a un mercat que supera els deu milions de clients.

I és en aquesta perspectiva que el joc online lliurarà els pròxims mesos la seva batalla a Europa. No perquè la Unió Europea esdevingui sobtadament competent per harmonitzar la legalitat del Regne Unit, la prohibició radical de Portugal, la permissivitat de l’Estat espanyol o la doble moral legal de França. Sinó perquè tot depèn que desplaci, o no, el focus legal de les empreses i el fixi sobre els usuaris. I si la UE decideix que els ciutadans no ens hem de jugar els diners en casinos virtuals, ho tenim cru. Sobretot perquè els estats aplaudiran qualsevol iniciativa que ens forci a pagar impostos a las loteries locals, en lloc d’evaporar-los en els paradisos fiscals dels casinos virtuals.

ADRECES
EBA: www.eu-ba.org
Sportingbet: www.sportingbet.com
Party Gaming: www.partygaming.com
888Holdings: www.888holdingsplc.com
AEDAPI: aedapi.com/index.html
Una ruleta russa poc virtual
El galimaties legal europeu sobre les apostes online provoca situacions curioses. Mentre a alguns països, com Gran Bretanya i Àustria, les principals empreses del sector cotitzen a la Borsa, en d’altres com França fa pocs dies que els jugadors de futbol de la Lliga estatal s’han vist obligats a prescindir de la publicitat que empreses com 888.com i Betwin pagaven en les samarretes del Marsella, el Mònaco o el Girondins de Bordeus. L’administració francesa ha considerat de cop que la publicitat d’apostes on-line atempta contra al monopoli estatal de loteria.

Sort que el Barça va descartar en el seu moment apostes publicitàries com la de Bwin per a la seva samarreta –tot i que intermitentment apareix en la publicitat estàtica del camp-. Perquè a l’Estat espanyol només Loterías y Apuestas del Estado (LAE), la ONCE i les comunitats autònomes estan autoritzades a gestionar, explotar i comercialitzar jocs d’atzar, dins i fora de la xarxa.

Una legislació que no impedeix que Interapuestas.com, unibet.com, betfair.com, o globet.com s’hagin agrupat en associacions com AEDAPI, hagin reclamat una regulació del seu sector i hagin explicat públicament que el 2005 van facturar 225 milions d’euros, van sumar més de mig milió d’usuaris registrats i van incrementar un 150% la seva activitat respecte de l’any anterior.