MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2006/11/15

El vídeo en línia salta de les xarxes socials al món dels negocis

L’adquisició de YouTube per part de Google revoluciona el futur de la publicitat, la circulació d‘imatges i els drets d’autor a Internet

Publicat al setemanari ACTUAL el 12-octubre-2006

Enric Bruguera

L’intercanvi de vídeos més o menys personals entre usuaris d’Internet ha entrat en el món dels negocis planetaris per la porta gran. La compra del portal de vídeos YouTube per part de Google, el cercador líder de la xarxa, no és només una gran operació econòmica pels 1.600 milions de dòlars que mou. És també un sotrac estratègic que incidirà definitivament en aspectes com la consagració del vídeo en la circulació de continguts virtuals, el repartiment del pastís publicitari entre mitjans electrònics, o la flexibilització de les grans productores de continguts audiovisuals a l’hora de controlar l’ús dels seus productes a la xarxa.

Al nou matrimoni estel·lar de la xarxa YouTube aporta la valentia dels pioners i un volum extraordinari d’usuaris. Ningú abans havia verificat la complicada equació de la maduració del mercat mundial de la banda ampla, la penetració de les tecnologies i habilitats digitals del tractament del vídeo, i el punt de desenvolupament d’Internet com a mitjà d’intercanvi d’experiència entre usuaris.

YouTube va ser el primer a llançar-se sense reserves a la nova piscina i els resultats van ser espatarrants. Fundat el febrer del 2005, el seu site d’allotjament de vídeos ha aconseguit en només 20 mesos xifres tant espectaculars com una aportació diària –i gratuïta- de 65.000 nous vídeos, descàrregues mensuals –també gratuïtes- de més de 100 milions de vídeos, i taxes globals del 46% del mercat planetari de descàrregues de vídeos per Internet.

Un èxit doble, en tant que mentre ratificava l’intercanvi de vídeos com el gran nou canal de circulació de continguts per Internet, avantatjava en aquest camp al mateix servei Google Video i el deixava en una humiliant setena posició mundial, després de sites com els de MySpace, AOLVideos o Yahoo!Video. I això sense comptar els anuncis de noves iniciatives com Soapbox, de Microsoft, o The Venice Project, dels creadors de Kazaa i Skype.

L’escenari no deixava gaire marge al gegant Google per perdre el temps intentant reinventar fórmules de competència. Sobretot perquè tenia la clau de volta del punt dèbil de YouTube: el seu cost mensual de prop de 325.000 euros, pocs ingressos per publicitat i la manca d’un model de negoci capaç d’obtenir retorn econòmic del seu caòtic aparador global d’imatges.

Amb una de les poques experiències de publicitat rendible a Internet, gràcies al seu sistema AdWords, Google no podia ignorar previsions com les de eMarketer Institute, segons les quals el mercat publicitari online als EUA creixerà fins els 16.700 milions de dòlars a finals d’aquest any, i arribarà a prop del 30.000 milions el 2010. Un increment especialment accentuat en la publicitat relacionada amb el vídeo en línia: uns 385 milions de dòlars per aquest any, amb un 71% de creixement, i una perspectiva de 2.300 milions de dòlars per al 2010.

I amb un efecte col·lateral d’incalculables repercussions de futur. Els grans productors audiovisuals de continguts estaven disposats a seguir els passos de les seves filials discogràfiques i intentar ofegar YouTube amb plets per la seva complicitat, ni que fos involuntària, amb els usuaris que vulneraven els seus drets de propietat de músiques i imatges en determinats vídeos. Però ara que hi entra Google, l’escenari sembla haver canviat: en qüestió d’hores Warner, Sony, CBS i Universal s’han apressat a signar acords cedint els seus continguts per la meitat dels ingressos que generaran per publicitat. Tot un capgirament que promet alterar substancialment el copyright de tota la vida.

ADRECES
YouTube: www.youtube.com
Google: www.google.es
Google Video: video.google.com
MySpace: myspace.com
AOL Videos: video.aol.com
Yahoo! Video: video.yahoo.com

La viralitat del boca a orella
Les anomenades xarxes socials virtuals, conegudes també com “Web 2.0”, tenen en el seu funcionament obert i democràtic el seu principal actiu i la seva amenaça fonamental.

YouTube s’ha convertit en temps rècord en l’emblema de les aportacions, manteniment i prescripció de vídeos i imatges entre usuaris. Però també en exemple de com aquesta activitat voluntària i desinteressada és presa fàcil per a les empreses publicitàries que intenten aprofitar els circuits i les característiques del consell boca-a-orella per introduir-hi iniciatives de màrketing viral i difondre propostes empresarials i publicitàries.

L’exemple més recent i sonat ha estat el presumpte robatori de l’escó parlamentari del president del govern espanyol, llançat a YouTube com a suposada acció espontània i alternativa de suport a la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, quan era en realitat una iniciativa d’una agència convencional de publicitat. Però ja abans la MTV havia infiltrat vídeos presumptament espontanis de la cançó “Amo A Laura”, l’enigmàtica Lonelygirl15 distribuïa dissimulades imatges d’una iniciativa cinematogràfica, i un tal Mark Ecko feia veure que havia pintat graffittis a l’avió presidencial de Bush. Màrketing viral en el boca-a-orella: val més començar a prendre precaucions.