MIR@D@ DIGIT@L

Reflexions sobre la Societat del Coneixement -la nostra, sembla ser-, articles publicats, paisatges, identitats, viatges virtuals i/o presencials...

Nom:

Periodista barceloní especialitzat en la gestió d'informació i comunicació. Professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

2006/11/15

Els casinos on-line es juguen el futur en el mercat europeu

La prohibició d’apostes virtuals als EUA accentua les divergències a la UE a l’hora de frenar la fuita d’impostos del joc a paradisos fiscals

Publicat al setemanari ACTUAL el 5 d'octubre de 2006

Enric Bruguera

Els casinos virtuals que operen a través d’internet s’enfronten a una de les apostes més decisives de la seva curta i fulgurant història econòmica. La recent prohibició de les juguesques on-line als Estats Units deixa el futur de les apostes virtuals en mans de la batalla d’interessos que divideix els països europeus a l’hora d’intentar regular el negoci creixent del joc on-line. Una batalla que té els seus punts àlgids en aspectes com la recaptació fiscal i la competència amb els grans monopolis estatals del joc.

Si les decisions europees segueixen la pauta del Congrés nord-americà, els casinos i apostadors virtuals ho tenen malament. La prohibició de les cambres legislatives apunta directament a usuaris i jugadors perquè restringeixen dràsticament l’ús de les targetes bancàries i els diners electrònics com a mitjans de pagament del joc virtual.
La decisió esmicola, d’aquesta manera, un dels tòpics fonamentals que fins ara alimentava la proliferació i creixement del negoci del joc virtual: els Estats poden prohibir l’establiment d’empreses dedicades al joc on-line, però no poden controlar legalment i tecnològicament que els seus ciutadans juguin a través d’internet en casinos virtuals establerts en altres països o paradisos fiscals com Bahames, Costa Rica, Illes Caiman o Gibraltar.

La iniciativa nord-americana, quan la ratifiqui definitivament el president Bush, trencarà també una certa concepció populista, segons la qual resulta difícil per a qualsevol govern prendre decisions en contra d’activitats tant populars com el joc on-line, que el 2006 preveia moure mundialment uns 15.000 milions d’euros i que presenta taxes anuals de creixement superiors al 170%. Després de deu anys de protestes de grups religiosos, als EUA han coincidit ara l’estratègia republicana de cara a les eleccions legislatives del novembre, els gestos cap a la galeria conservadora del país i les pressions del potent lobby de casinos presencials, farts de la competència amb avantatge que els feien les apostes virtuals.

La prohibició nord-americana, a més, recupera antics mites de lluites antimafioses i acaba picant on fa més mal: la butxaca. Perquè potser són encertades estimacions com la de la European Betting Association (EBA) quan xifra en uns 900 milions de dòlars la recaptació fiscal que la hisenda dels EUA hagués obtingut l’any passat si hagués legalitzat el joc online. Però el cert és que el vetus del Congrés dels EUA ha provocat que en menys de 48 hores les majors empreses d’apostes virtuals hagin perdut la meitat del seu valor: Sportingbet va caure un 64% a la Borsa de Londres, Party Gaming va perdre un 56% a pesar de ser la companyia més important de pòquer a internet, i 888Holdings va baixar un 45%. Una pèrdua general de valoració financera que ha precipitat a les grans superfícies virtuals del joc a renunciar voluntàriament a un mercat que supera els deu milions de clients.

I és en aquesta perspectiva que el joc online lliurarà els pròxims mesos la seva batalla a Europa. No perquè la Unió Europea esdevingui sobtadament competent per harmonitzar la legalitat del Regne Unit, la prohibició radical de Portugal, la permissivitat de l’Estat espanyol o la doble moral legal de França. Sinó perquè tot depèn que desplaci, o no, el focus legal de les empreses i el fixi sobre els usuaris. I si la UE decideix que els ciutadans no ens hem de jugar els diners en casinos virtuals, ho tenim cru. Sobretot perquè els estats aplaudiran qualsevol iniciativa que ens forci a pagar impostos a las loteries locals, en lloc d’evaporar-los en els paradisos fiscals dels casinos virtuals.

ADRECES
EBA: www.eu-ba.org
Sportingbet: www.sportingbet.com
Party Gaming: www.partygaming.com
888Holdings: www.888holdingsplc.com
AEDAPI: aedapi.com/index.html
Una ruleta russa poc virtual
El galimaties legal europeu sobre les apostes online provoca situacions curioses. Mentre a alguns països, com Gran Bretanya i Àustria, les principals empreses del sector cotitzen a la Borsa, en d’altres com França fa pocs dies que els jugadors de futbol de la Lliga estatal s’han vist obligats a prescindir de la publicitat que empreses com 888.com i Betwin pagaven en les samarretes del Marsella, el Mònaco o el Girondins de Bordeus. L’administració francesa ha considerat de cop que la publicitat d’apostes on-line atempta contra al monopoli estatal de loteria.

Sort que el Barça va descartar en el seu moment apostes publicitàries com la de Bwin per a la seva samarreta –tot i que intermitentment apareix en la publicitat estàtica del camp-. Perquè a l’Estat espanyol només Loterías y Apuestas del Estado (LAE), la ONCE i les comunitats autònomes estan autoritzades a gestionar, explotar i comercialitzar jocs d’atzar, dins i fora de la xarxa.

Una legislació que no impedeix que Interapuestas.com, unibet.com, betfair.com, o globet.com s’hagin agrupat en associacions com AEDAPI, hagin reclamat una regulació del seu sector i hagin explicat públicament que el 2005 van facturar 225 milions d’euros, van sumar més de mig milió d’usuaris registrats i van incrementar un 150% la seva activitat respecte de l’any anterior.