MIR@D@ DIGIT@L

L'antena mòbil infantil

2006-11-15T20:34:00.000+01:00

Publicat al diari AVUI el 10 d'octubre de 2006

Enric Bruguera

Set de cada deu joves europeus de 12 i 13 anys tenen telèfon mòbil. En la franja d'edat de 8 i 9 anys el percentatge ja ha arribat al 23%. Les dades de l'última enquesta de l'eurobaròmetre evidencien una penetració tan espectacular i creixent dels terminals cel·lulars entre la població més jove que la Comissió Europea ha decidit reaccionar davant de les inquietuds que solen manifestar els pares i ha dedicat una part dels 45 milions d'euros del programa Safer Internet Plus a analitzar i prevenir els riscos que presenta l'extensió de la telefonia mòbil entre usuaris cada cop més joves.

Llegir més

El vídeo en línia salta de les xarxes socials al món dels negocis

2006-11-15T20:30:00.000+01:00

L’adquisició de YouTube per part de Google revoluciona el futur de la publicitat, la circulació d‘imatges i els drets d’autor a Internet

Publicat al setemanari ACTUAL el 12-octubre-2006

Enric Bruguera

L’intercanvi de vídeos més o menys personals entre usuaris d’Internet ha entrat en el món dels negocis planetaris per la porta gran. La compra del portal de vídeos YouTube per part de Google, el cercador líder de la xarxa, no és només una gran operació econòmica pels 1.600 milions de dòlars que mou. És també un sotrac estratègic que incidirà definitivament en aspectes com la consagració del vídeo en la circulació de continguts virtuals, el repartiment del pastís publicitari entre mitjans electrònics, o la flexibilització de les grans productores de continguts audiovisuals a l’hora de controlar l’ús dels seus productes a la xarxa.

Al nou matrimoni estel·lar de la xarxa YouTube aporta la valentia dels pioners i un volum extraordinari d’usuaris. Ningú abans havia verificat la complicada equació de la maduració del mercat mundial de la banda ampla, la penetració de les tecnologies i habilitats digitals del tractament del vídeo, i el punt de desenvolupament d’Internet com a mitjà d’intercanvi d’experiència entre usuaris.

YouTube va ser el primer a llançar-se sense reserves a la nova piscina i els resultats van ser espatarrants. Fundat el febrer del 2005, el seu site d’allotjament de vídeos ha aconseguit en només 20 mesos xifres tant espectaculars com una aportació diària –i gratuïta- de 65.000 nous vídeos, descàrregues mensuals –també gratuïtes- de més de 100 milions de vídeos, i taxes globals del 46% del mercat planetari de descàrregues de vídeos per Internet.

Un èxit doble, en tant que mentre ratificava l’intercanvi de vídeos com el gran nou canal de circulació de continguts per Internet, avantatjava en aquest camp al mateix servei Google Video i el deixava en una humiliant setena posició mundial, després de sites com els de MySpace, AOLVideos o Yahoo!Video. I això sense comptar els anuncis de noves iniciatives com Soapbox, de Microsoft, o The Venice Project, dels creadors de Kazaa i Skype.

L’escenari no deixava gaire marge al gegant Google per perdre el temps intentant reinventar fórmules de competència. Sobretot perquè tenia la clau de volta del punt dèbil de YouTube: el seu cost mensual de prop de 325.000 euros, pocs ingressos per publicitat i la manca d’un model de negoci capaç d’obtenir retorn econòmic del seu caòtic aparador global d’imatges.

Amb una de les poques experiències de publicitat rendible a Internet, gràcies al seu sistema AdWords, Google no podia ignorar previsions com les de eMarketer Institute, segons les quals el mercat publicitari online als EUA creixerà fins els 16.700 milions de dòlars a finals d’aquest any, i arribarà a prop del 30.000 milions el 2010. Un increment especialment accentuat en la publicitat relacionada amb el vídeo en línia: uns 385 milions de dòlars per aquest any, amb un 71% de creixement, i una perspectiva de 2.300 milions de dòlars per al 2010.

I amb un efecte col·lateral d’incalculables repercussions de futur. Els grans productors audiovisuals de continguts estaven disposats a seguir els passos de les seves filials discogràfiques i intentar ofegar YouTube amb plets per la seva complicitat, ni que fos involuntària, amb els usuaris que vulneraven els seus drets de propietat de músiques i imatges en determinats vídeos. Però ara que hi entra Google, l’escenari sembla haver canviat: en qüestió d’hores Warner, Sony, CBS i Universal s’han apressat a signar acords cedint els seus continguts per la meitat dels ingressos que generaran per publicitat. Tot un capgirament que promet alterar substancialment el copyright de tota la vida.

ADRECES
YouTube: www.youtube.com
Google: www.google.es
Google Video: video.google.com
MySpace: myspace.com
AOL Videos: video.aol.com
Yahoo! Video: video.yahoo.com

La viralitat del boca a orella
Les anomenades xarxes socials virtuals, conegudes també com “Web 2.0”, tenen en el seu funcionament obert i democràtic el seu principal actiu i la seva amenaça fonamental.

YouTube s’ha convertit en temps rècord en l’emblema de les aportacions, manteniment i prescripció de vídeos i imatges entre usuaris. Però també en exemple de com aquesta activitat voluntària i desinteressada és presa fàcil per a les empreses publicitàries que intenten aprofitar els circuits i les característiques del consell boca-a-orella per introduir-hi iniciatives de màrketing viral i difondre propostes empresarials i publicitàries.

L’exemple més recent i sonat ha estat el presumpte robatori de l’escó parlamentari del president del govern espanyol, llançat a YouTube com a suposada acció espontània i alternativa de suport a la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, quan era en realitat una iniciativa d’una agència convencional de publicitat. Però ja abans la MTV havia infiltrat vídeos presumptament espontanis de la cançó “Amo A Laura”, l’enigmàtica Lonelygirl15 distribuïa dissimulades imatges d’una iniciativa cinematogràfica, i un tal Mark Ecko feia veure que havia pintat graffittis a l’avió presidencial de Bush. Màrketing viral en el boca-a-orella: val més començar a prendre precaucions.

Els casinos on-line es juguen el futur en el mercat europeu

2006-11-15T20:23:00.000+01:00

La prohibició d’apostes virtuals als EUA accentua les divergències a la UE a l’hora de frenar la fuita d’impostos del joc a paradisos fiscals

Publicat al setemanari ACTUAL el 5 d'octubre de 2006

Enric Bruguera

Els casinos virtuals que operen a través d’internet s’enfronten a una de les apostes més decisives de la seva curta i fulgurant història econòmica. La recent prohibició de les juguesques on-line als Estats Units deixa el futur de les apostes virtuals en mans de la batalla d’interessos que divideix els països europeus a l’hora d’intentar regular el negoci creixent del joc on-line. Una batalla que té els seus punts àlgids en aspectes com la recaptació fiscal i la competència amb els grans monopolis estatals del joc.

Si les decisions europees segueixen la pauta del Congrés nord-americà, els casinos i apostadors virtuals ho tenen malament. La prohibició de les cambres legislatives apunta directament a usuaris i jugadors perquè restringeixen dràsticament l’ús de les targetes bancàries i els diners electrònics com a mitjans de pagament del joc virtual.
La decisió esmicola, d’aquesta manera, un dels tòpics fonamentals que fins ara alimentava la proliferació i creixement del negoci del joc virtual: els Estats poden prohibir l’establiment d’empreses dedicades al joc on-line, però no poden controlar legalment i tecnològicament que els seus ciutadans juguin a través d’internet en casinos virtuals establerts en altres països o paradisos fiscals com Bahames, Costa Rica, Illes Caiman o Gibraltar.

La iniciativa nord-americana, quan la ratifiqui definitivament el president Bush, trencarà també una certa concepció populista, segons la qual resulta difícil per a qualsevol govern prendre decisions en contra d’activitats tant populars com el joc on-line, que el 2006 preveia moure mundialment uns 15.000 milions d’euros i que presenta taxes anuals de creixement superiors al 170%. Després de deu anys de protestes de grups religiosos, als EUA han coincidit ara l’estratègia republicana de cara a les eleccions legislatives del novembre, els gestos cap a la galeria conservadora del país i les pressions del potent lobby de casinos presencials, farts de la competència amb avantatge que els feien les apostes virtuals.

La prohibició nord-americana, a més, recupera antics mites de lluites antimafioses i acaba picant on fa més mal: la butxaca. Perquè potser són encertades estimacions com la de la European Betting Association (EBA) quan xifra en uns 900 milions de dòlars la recaptació fiscal que la hisenda dels EUA hagués obtingut l’any passat si hagués legalitzat el joc online. Però el cert és que el vetus del Congrés dels EUA ha provocat que en menys de 48 hores les majors empreses d’apostes virtuals hagin perdut la meitat del seu valor: Sportingbet va caure un 64% a la Borsa de Londres, Party Gaming va perdre un 56% a pesar de ser la companyia més important de pòquer a internet, i 888Holdings va baixar un 45%. Una pèrdua general de valoració financera que ha precipitat a les grans superfícies virtuals del joc a renunciar voluntàriament a un mercat que supera els deu milions de clients.

I és en aquesta perspectiva que el joc online lliurarà els pròxims mesos la seva batalla a Europa. No perquè la Unió Europea esdevingui sobtadament competent per harmonitzar la legalitat del Regne Unit, la prohibició radical de Portugal, la permissivitat de l’Estat espanyol o la doble moral legal de França. Sinó perquè tot depèn que desplaci, o no, el focus legal de les empreses i el fixi sobre els usuaris. I si la UE decideix que els ciutadans no ens hem de jugar els diners en casinos virtuals, ho tenim cru. Sobretot perquè els estats aplaudiran qualsevol iniciativa que ens forci a pagar impostos a las loteries locals, en lloc d’evaporar-los en els paradisos fiscals dels casinos virtuals.

ADRECES
EBA: www.eu-ba.org
Sportingbet: www.sportingbet.com
Party Gaming: www.partygaming.com
888Holdings: www.888holdingsplc.com
AEDAPI: aedapi.com/index.html

Una ruleta russa poc virtual

El galimaties legal europeu sobre les apostes online provoca situacions curioses. Mentre a alguns països, com Gran Bretanya i Àustria, les principals empreses del sector cotitzen a la Borsa, en d’altres com França fa pocs dies que els jugadors de futbol de la Lliga estatal s’han vist obligats a prescindir de la publicitat que empreses com 888.com i Betwin pagaven en les samarretes del Marsella, el Mònaco o el Girondins de Bordeus. L’administració francesa ha considerat de cop que la publicitat d’apostes on-line atempta contra al monopoli estatal de loteria.

Sort que el Barça va descartar en el seu moment apostes publicitàries com la de Bwin per a la seva samarreta –tot i que intermitentment apareix en la publicitat estàtica del camp-. Perquè a l’Estat espanyol només Loterías y Apuestas del Estado (LAE), la ONCE i les comunitats autònomes estan autoritzades a gestionar, explotar i comercialitzar jocs d’atzar, dins i fora de la xarxa.

Una legislació que no impedeix que Interapuestas.com, unibet.com, betfair.com, o globet.com s’hagin agrupat en associacions com AEDAPI, hagin reclamat una regulació del seu sector i hagin explicat públicament que el 2005 van facturar 225 milions d’euros, van sumar més de mig milió d’usuaris registrats i van incrementar un 150% la seva activitat respecte de l’any anterior.

La indústria estén a l’usuari la guerra de formats del DVD

2006-09-28T19:26:00.000+02:00

El consumidor europeu haurà de triar entre dos nous estàndards incompatibles sense saber quin serà el que s’imposarà finalment

Publicat al setmanari ACTUAL el 28-setembre-2006

Enric Bruguera

Després de quatre anys de batusses al més alt nivell mundial, el nou DVD (Digital Video Disc) d’alta definició anuncia la seva arribada imminent al mercat europeu dividit en dos estàndards diferents i incompatibles. El consumidor espanyol podrà adquirir a partir del novembre reproductors i discos compactes del sistema HD-DVD, o podrà optar al cap d’unes setmanes pel format Blu-Ray. Una tria a cegues que reprodueix el fenomen que fa vint anys va dividir el mercat del vídeo domèstic entre els formats BetaMax i VHS. El triomf final d’aquest últim va obligar als usuaris del BetaMax a llançar a les escombraries milers d’aparells i cintes de vídeo.

El dilema dels formats arriba carregat de raons a favor del nou sistema de gravació i reproducció digital, però farcit de prevencions contra les polítiques comercials de la indústria tecnològica. El DVD d’alta definició té unes qualitats d’imatge i so sensiblement superiors a les dels DVDs convencionals, presenta capacitats d’emmagatzemament entre cinc i sis vegades més grans, i ofereix prestacions d’interactivitat i connexió a internet impensables en els estàndards actuals.

Sobre aquesta proposta tecnològica tant llaminera, gegants de la indústria tecnològica com Toshiba, NEC, Sanyo i Microsoft han apostat al llarg dels últims anys pel format HD-DVD, i han intentat desbancar el format Blu-Ray, que propugnaven competidors com Sony, Panasonic, Samsung, Philips, Dell o Apple. L’entitat dels oponents ha dificultat el triomf d’uns o altres i ha impedit l’eventual entesa entre els dos formats. Empat tècnic que ara es trasllada al consumidor europeu, amb el risc que si finalment s’acaba imposant un dels dos estàndards, els usuaris del format perdedor hauran gastat inútilment diners i temps en els seus equips, discos i còpies.

En aquesta frenètica cursa per conquerir el mercat, Toshiba ha volgut ser la primera a concretar propostes, dates i preus. El llançament del seu primer reproductor de DVD d’alta definició en format HD-DVD tindrà lloc el 15 de novembre en països europeus com Espanya, França, Alemanya i el Regne Unit. El preu del primer model reproductor a la venda serà d’uns 700 euros, i espera vendre’n uns 10.000 abans d’acabar l’any, comptant que aquest serà un dels productes estrella de la campanya comercial del pròxim Nadal.

La confiança del promotor del HD-DVD té llums i ombres. És cert que ja ha venut mig milió d’unitats en els Estats Units des del seu llançament l’abril passat. Però també són insistents els rumors que per mantenir la penetració ha hagut de rebaixar el preu en uns 100 dòlars, de forma que ara està venent cada reproductor uns 200 dòlars per sota del preu que costa fabricar-lo.

De cara a l’eventual comprador, el principal reclam de Toshiba i el format HD-DVD són les pel·lícules i continguts d’estudis i distribuïdores com Universal Pictures, Warner, Filmax, Paramount, Manga Films i Grupo Planeta. Una oferta que el format Blu-Ray, promogut per Sony, intenta compensar amb productes de 20th Century Fox, Disney i Sony Pictures. L’enfrontament té la seva rèplica corresponent en la guerra de les consoles de videojocs, en tant que Microsoft ja ha optat clarament pel format HD-DVD per a l’últim model de la seva X-Box 360, mentre que Sony mantindrà l’aposta lògica pel Blu-Ray en la seva Playstation 3, la data del llançament comercial de la qual encara és una incògnita.

La guerra dels formats del DVD d’alta definició comença a casa nostra sense vencedor clar. El perdedor definitiu serà el consumidor que posi els diners en l’opció finalment derrotada.

ADRECES

Toshiba: www.toshiba.es

Microsoft: www.micrsosoft.com

Sony Blu-Ray: www.blu-ray.com

Panasonic: www.panasonic.com/consumer_electronics/blu_ray/products.asp

Apple: www.apple.com/pr/library/2005/mar/10blu-ray.html

Punyalades en la rebotiga

La incapacitat de la indústria per establir un estàndard únic de DVD d’alta definició no només farà víctimes entre els usuaris. També reflecteix les lluites sordes entre els potents conglomerats multinacionals de l’oci.

Quan les grans majors de Hollywood aposten pel HD-DVD o pel Blu-Ray (o pels dos alhora: Paramount i Warner, per exemple), intenten mantenir el control de la distribució i venda física de discos compactes i vigilen a cua d’ull competidors de la venda de pel·lícules a través d’internet, com Apple. Perquè, a més de la indefinició d’un format unificat, el DVD s’enfronta a la comercialització de films per la xarxa i a iniciatives com iTV, també d’Apple, que prometen integrar sense fils l’ordinador i el televisor. De forma que ben aviat el dilema de l’usuari quan s’escarxofa al sofà no serà si tria DVDs en format HD-DVD o Blu-Ray, sinó si vol veure a la tele la pel·lícula que ha comprat a iTunes d’Apple a través d’internet i l’ordinador.

Una batalla a la que Microsoft no només s’hi apunta per competir amb el seu Windows Media Center. També ho fa per lluitar pel mercat de l’entreteniment en el telèfon mòbil. Un camp en el que Apple també està treballant, i que pot retallar encara més els ingressos i el control de la indústria del cinema sobre els seus productes.

De passar a passar-ho

2006-09-26T21:09:00.000+02:00

Publicat al diari AVUI el 26-setembre-2006

Enric Bruguera

Els socialistes espanyols han engegat fa pocs dies una iniciativa suggerent: la primera televisió de partit a través d'Internet. Aprofitant la recent Conferència Política de l'organització, iPSOEtv (www.psoetv.es) s'ha llançat a utilitzar intensivament el vídeo on line per difondre discursos, idearis i propostes, amb la intenció declarada d'estimular la participació ciutadana. El propòsit és lloable i el mitjà és potent. Una altra cosa és que iPSOEtv assoleixi els seus objectius. O que, involuntàriament, acabi subratllant les contradiccions ....

Llegir sencer

La telefonia virtual sacseja el mercat i els preus del mòbil

2006-09-26T20:58:00.000+02:00

The Phone House inicia la cursa d’empreses i botigues per disputar a les operadores clàssiques el pastís de les trucades de veu i dades

Publicat al setmanari ACTUAL el 21-setembre-2006

Enric Bruguera

D’aquí a final d’any, triar la companyia de telefonia mòbil serà per als usuaris més complicat, però també més avantatjós. Complicat perquè haurem d’estudiar el doble d’ofertes que fins ara ens han presentat les operadores convencionals: Movistar, Vodafone i Amena. Però aquesta mateixa competència ens permetrà optar per preus més raonables i europeus, molts d’ells sota marques com Carrefour o El Corte Inglés. La cadena de botigues de telefonia The Phone House ha estat la primera Operadora Mòbil Virtual (OMV) a anunciar la seva sortida al mercat espanyol. Però la sacsejada no ha fet més que començar.

Després d’anys de bloqueig per part de les grans operadores, la irrupció de les Operadores Mòbils Virtuals ha aparegut finalment en forma de tromba que amenaça de trasbalsar en qüestió de setmanes el mercat espanyol de 45 milions d’abonats a la telefonia mòbil. I ho ha fet, curiosament, de la mà de les mateixes telefòniques convencionals que fins ara es resistien a cedir les seves xarxes a les noves OMV.

Ha estat Amena la primera a anunciar el seu acord de lloguer d’infraestructures a la nova operadora virtual The Phone House, la major cadena europea de distribució de telecomunicacions, amb més de 1.500 botigues en deu països, 400 d’elles en territori espanyol. Amena és propietat de France Telecom i està immersa en un procés de reconversió estratègica i comercial sota una nova marca, Orange, per intentar frenar la seva pèrdua de clients. Un factor de pes a l’hora d’intentar obtenir ingressos pel lloguer de les seves infraestructures a empreses que, presumiblement, acabaran fent-li la competència.

La jugada d’Amena és doblement arriscada perquè al costat de l’acord amb The Phone House ha admès també que serà la subministradora de xarxa de la nova OMV que Carrefour engegarà el breu. Una filtració que ha obligat Movistar a admetre que llogarà la seva infraestructura a una operadora virtual liderada per El Corte Inglés, i a Vodafone a buscar desesperadament llogaters virtuals de la seva xarxa, un dels quals podria ser la basca Euskaltel. Sobretot, perquè en els pròxims mesos també començarà a operar Xfera, l’enigmàtica operadora telefònica convencional que fa més de cinc anys va adquirir llicència de telecomunicacions a un preu astronòmic, i les dificultats econòmiques de la qual han impedit la seva activitat comercial fins que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) l’ha amenaçat de retirar-li la llicència.

Així que els usuaris de telefonia mòbil passarem en breu de poder triar entre Movistar, Vodafone o Amena, a rebre les ofertes afegides de The Phone House, Carrefour, El Corte Inglés, Euskaltel i Xfera. Una curiosa ampliació sobrevinguda del ventall d’opcions, tenint en compte que la CMT ja havia regulat aquest sector l’any 2002 per obrir la porta a què companyies provinents d’altres sectors contractessin espai radioelèctric als tres grans de la telefonia mòbil i, a través del lloguer de les seves xarxes, oferissin al consumidor final una comercialització més barata.

Els avantatges sobre el paper són indubtables: la competència estimula millors ofertes per a l’usuari, i les Operadores Mòbils Virtuals poden traslladar als clients l’estalvi que els suposa llogar les xarxes a les grans i no tenir, per tant, les despeses d’inversió i manteniment d’infraestructures. A la Unió Europea, llevat d’Itàlia i Portugal, la proliferació d’operadores telefòniques virtuals ha representat disminucions de preus del mòbil d’entre 20 i 30 euros al mes, i ha situat el nivell de preus un 20% per sota dels nivells espanyols. Després de tant resistir-s’hi, la competència serà la gran prova de foc per a les grans telefòniques espanyoles.

ADRECES
The Phone House: www.phonehouse.es
Movistar: www.movistar.com
Vodafone: www.vodafone.es
Amena: www.amena.com
CMT: www.cmt.es

Competència amb avantatges
Les operadores telefòniques convencionals han recorregut fins fa quatre dies contra qualsevol iniciativa que permetés entrar a qualsevol altre actor en la telefonia mòbil espanyola: un suculent mercat que en sis anys ha fet créixer les línies de mòbil pel damunt del número d’habitants, amb un repartiment força estable del 45% -21 milions de línies- per a Movistar, un 31% -13 milions de línies- per a Vodafone, i un 24% -12 milions de línies- per a Amena.

Els seus arguments tenen un pes econòmic incontestable: han assumit les despeses d’inversió pel desplegament i manteniment tècnics de la xarxa, enfronten les dificultats d’implantació i de difusió de la telefonia de nova generació, i han de lidiar amb l’elevadíssim cost d’investigació tecnològica i penetració comercial dels nous serveis i continguts a través del mòbil, el volum dels quals no acaba de superar el 15% de la facturació.

L’argument d’usuaris, consumidors i competidors també té una base econòmica a tenir en compte: amb tarifes d’ús telefònic mòbil superiors en un 20% a la mitjana europea durant els últims sis anys, fins quan caldrà esperar per a què les operadores espanyoles convencionals considerin amortitzada la seva inversió?

L’assetjament escolar s’infiltra en la tecnologia jove

2006-09-26T20:50:00.000+02:00

El creixement de l’ús d’Internet i el telèfon mòbil per fer ciberbullying dispara la creació d’espais per denunciar amenaces i intimidacions

Publicat al setmanari ACTUAL el 14-setembre-2006

Enric Bruguera

Per a la majoria de joves i adolescents el recent inici del curs escolar ha suposat una nova etapa d’aprenentatge i relació. Però per a alguns d’ells ha representat, a més, la tornada al malson dels insults i les intimidacions de determinats companys. Un assetjament que està saltant d’aules i patis als missatges al telèfon mòbil, les intrusions en els sistemes de missatgeria instantània i les burles via web. Els experts ja parlen obertament de ciberbullying o assetjament escolar online, un fenomen que creix amb l’increment d’ús de la tecnologia per part dels més joves.

El senyal d’alarma més contundent l’ha donat fins ara Wiredsafety, la major xarxa internacional de protecció de la infància a Internet. Durant els últims anys els seus més d’10.000 voluntaris s’han centrat a combatre i prevenir els grans riscos que la xarxa podia presentar per als més joves: pornografia infantil, pederàstia, intents de robatori, i possibilitats, fins i tot, de segrest. Una tasca que els ha permès detectar que, al costat dels grans perills, joves d’edats i condicions similars també utilitzaven la xarxa per robar-se contrasenyes, falsificar i emetre correus electrònics comprometedors, suplantar identitats i llançar-se amenaces, en una extensió tecnològica del que s’han anat caracteritzant com a situacions d’intimidació escolar.

El resultat ha estat la proliferació d’iniciatives electròniques per lluitar contra els abusos de base tecnològica amb les mateixes armes. Des de sites com Stop Cyberbullying o Net Bullies no només s’alerta de les dimensions quantitatives creixents del problema i s’ofereixen vies immediates de denúncia, sinó que també s’incideix en els aspectes qualitatius específics del fenomen.

Es subratlla, per exemple, que en els casos de ciberbullying encara és més difícil que en l’assetjament escolar convencional que la víctima denuncií la situació per la por afegida a la possibilitat que els pares li retirin l’accés al telèfon mòbil o la connexió domèstica a Internet. Una prevenció tant més lògica quan es té en compte que aquest assetjament online arriba a assaltar amb virus, codis maliciosos o spam l’ordinador de la víctima. Un ordinador domèstic en el qual sovint la família guarda números i contrasenyes de comptes bancaris i targetes de crèdit.

En l’increment de l’assetjament virtual hi juga, a més, un factor específic molt peculiar: sovint són precisament les víctimes de persecucions i amenaces convencionals a l’escola les que utilitzen les seves habilitats informàtiques per revenjar-se dels seus agressors en el món presencial. Així ho han detectat els sites britànic Bullying Online i l’australià Stop Text Bully en estudis en els quals els joves analitzats admeten en major proporció haver usat Internet i el mòbil per amenaçar i ridiculitzar, que haver estat víctimes d’aquestes pràctiques. L’expectativa d’anonimat i, sobretot, la distància física, faciliten al teòricament més dèbil tornar-s’hi a la xarxa.

En l’àmbit català i espanyol, les unitats especialitzades dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil confirmen la creixent incorporació d’usuaris cada cop més joves a activitats tecnològiques il·lícites, i ja han constatat l’increment de denúncies relacionades amb casos d’assetjament. Però la persecució policial topa encara amb una sensibilitat social més pendent dels ciberdelictes relacionats amb els perjudicis econòmics. Cosa que de moment deixa la lluita contra el ciberbullying a entitats com Protégeles i AcosoEscolar. I obliga els pares a anar controlant de reüll el mòbil dels nanos, la seva actitud i, sobretot, l’ordinador de casa.

ADRECES
Wiredsafety: www.wiredsafety.org
Stop Cyberbullying: www.stopcyberbullying.org
Net Bullies: www.netbullies.com
Bullying Online: www.bullying.co.uk
Stop Text Bully: www.stoptextbully.com
Protégeles: www.protegeles.com/acosoescolar.asp
AcosoEscolar: www.acosoescolar.info

Bully: la violència en videojoc

Les situacions d’assetjament escolar ja han arribat, fins i tot, al món del videojoc. La primera proposta d’acció interactiva en aquest camp porta l’explícit títol de Bully i, segons els anuncis de la seva empresa creadora, Rockstar, permetrà al jugador enfrontar i resoldre situacions de violència adolescent en escenaris d’assetjament escolar.

A l’espera que el pròxim octubre comenci a ser comercialitzat en els Estats Units, els seus promotors asseguren que el videojoc pot ajudar als adolescents –víctimes, botxins, o les dues coses alhora- a aprendre a gestionar aquesta mena de situacions. Però el cert és que anteriors propostes comercials de la mateixa companyia, com Grand Theft Auto, han acabat a les llistes de jocs no recomanats pels seus continguts de violència extrema.

Un precedent que ja ha motivat accions de protesta als Estats Units, el Regne Unit i Canadà per impedir que Bully surti al mercat i pugui arribar als 100 milions d’usuaris de la consola Play Station 2, de Sony. A l’Estat espanyol, l’Associació Catalana contra l’Assetjament Escolar també ha demanat al govern la prohibició del joc i una legislació específica contra la violència juvenil.

La realitat, en joc

2006-09-26T20:45:00.000+02:00

Publicat al diari AVUI el 12-setembre-2006

Enric Bruguera

La Guerra Civil Espanyola podrà ser guanyada pel bàndol republicà. Amb un franc i desacomplexat distanciament dels envitricollats processos de recuperació de la memòria històrica, això és el que anuncia un nou videojoc d'estratègia que l'empresa malaguenya Legend Studios té previst de llançar amb el seu segell On Games durant la pròxima campanya comercial nadalenca. El curs i el desenllaç de l'acció virtual dependran..........

Llegir sencer

La indústria del disc es llança a esprémer internet

2006-09-05T20:25:00.000+02:00

L’èxit d’iTunes empeny les grans discogràfiques a buscar acords amb Microsoft, la comunitat MySpace i el servei gratuït Spiralfrog

Publicat al setmanari ACTUAL el 7-setembre-2006

Enric Bruguera

Després de dedicar anys, esforços i munts de plets i de diners a lluitar contra la circulació de música per internet, les grans companyies discogràfiques no només han acabat acceptant-la com a canal de distribució. Ara, a més, intenten acaparar veu, vot, presència i benefici en totes les iniciatives musicals vinculades a la xarxa. El suport tàcit d’Universal Music al futur servei gratuït de descàrregues anunciat per Spiralfrog és només la punta de l’iceberg d’un garbuix de negociacions per assolir acords de distribució musical amb socis tant diversos com el gegant informàtic Microsoft o la comunitat virtual MySpace.

Les discretes relacions que ha mantingut fins ara el colós discogràfic Universal Music Group amb l’enigmàtica companyia Spiralfrog són especialment emblemàtiques de fins on està disposada a arribar la indústria del disc en la distribució musical sense discos. I ho és, sobretot, perquè Spiralfrog assegura que oferirà a partir de desembre un nou servei de franc de descàrregues legals de música a través d’internet.

La proposta de Spiralfrog, limitada en una primera fase als Estats Units i Canadà, diu comptar amb permís per oferir el catàleg musical complet d’Universal, i preveu sostenir la seva gratuïtat sobre els ingressos per publicitat. Un model de negoci que, segons proclamen els seus promotors, ja ha atret l’interès d’anunciants com Levi’s o Benetton, i ha obligat als altres gegants de la discografia, com EMI, Warner i Sony BMG, a iniciar precipitades converses per no restar al marge de l’hipotètic èxit comercial.

La imatge de les grans discogràfiques barallant-se per participar en un projecte de distribució gratuïta dels seus productes és suggeridora pel que té d’irònica: fins fa quatre dies bramaven que calia empresonar tothom que no passi per caixa. L’eventual viabilitat del projecte les situaria, a més, en una delicada situació comercial i legal a l’hora de compatibilitzar la distribució gratuïta d’una mateixa cançó en un canal com Spiralfrog, amb la seva venda en altres canals, com per exemple iTunes, amb el qual la majoria de discogràfiques tenen acords de distribució de pagament.

Però és precisament iTunes, en última instància, la responsable de la voracitat virtual de les discogràfiques. Amb més de 1.200 milions de cançons venudes per internet –a 99 cèntims d’euro cadascuna-, delegacions virtuals a uns 25 països i el control de més del 70% del mercat de descàrregues de pagament, la botiga online de Apple ha obtingut un èxit tant gran i tant imprevisible, que ara ningú es vol perdre el pròxim boom.

Fins i tot a risc d’entrar en camps minats com la guerra entre Apple i Microsoft. I, així, mentre el gegant de Bill Gates enllesteix un reproductor de música i vídeo, el Zune, per menjar mercat al omnipresent iPod d’Apple, que ja controla més de la meitat del mercat planetari de reproductors, EMI signa un acord amb Microsoft per assegurar al Zune cançons i vídeos musicals. Acord que, per cert, també ha propiciat l’interès d’Universal.

I en un enèsim front de combat comercial, EMI, Universal i la resta de discogràfiques es troben que MySpace, la comunitat virtual més poblada i visitada dels EUA, pretén obrir els pròxims mesos la seva pròpia botiga de música virtual online. La nova iniciativa de l’imperi mediàtic de Rupert Murdoch es dirà MyStore i teòricament estarà orientada a propostes musicals alternatives a les grans discogràfiques. Però aquestes ja mantenen acords promocionals amb MySpace. Uns acords que els donen base suficient per intentar parar la mà quan la comunitat d’adolescents comenci a pagar per descarregar música.

ADRECES

Spiralfrog: www.spiralfrog.com

Universal Music Group: new.umusic.com

Zune: www.zunescene.com

MySpace: www.myspace.com

EMI: www.emimusic-spain.com

Warner: www.warnermusic.es

Sony BMG: www.sonybmg.com

ITunes: www.apple.com/es/itunes

Cau una altra torre emblemàtica

Si fa uns mesos era el gegant multinacional del lloguer de vídeo BlockBuster el que tancava tots els seus locals a l’Estat espanyol, ara li ha tocat el torn a la mítica cadena de venda de discos Tower Records, la divisió nord-americana de la qual ha presentat suspensió de pagaments per segona vegada en dos anys.

Responsables de la botiga i analistes independents coincideixen a subratllar com a causa fonamental de la fallida la competència de fórmules de distribució com les que han adoptat la cadena Wal-Mart o la botiga en línia Amazon. Però adverteixen que la distribució de música digital online presenta unes tendències de creixement que caldrà no menysprear en un futur immediat.

Segons la Federació Internacional d’Indústries Fonogràfiques (IFPI), la descàrrega online de música digital no va representar més del 5% del volum comercial total del 2005, però mentre les vendes de CDs musicals van caure un 6%, la compra de música per internet va augmentar prop d’un 200%, va provocar la compra d’uns 60 milions de reproductors de MP3 i va implicar la descàrrega d’uns 420 milions de cançons, un 20% més que l’any anterior. I tot això en un context, menguant però substancial encara, de 40 descàrregues il·legals per cada adquisició comercial.

Intel·ligència distribuïda

2006-09-05T20:13:00.000+02:00

Publicat al diari AVUI el 29-agost-2006

Enric Bruguera

Per moltes hores que ens passem cada dia davant de la pantalla de l'ordinador, pocs del usuaris habituals de la informàtica quotidiana arribarem a intervenir en estudis científics internacionals sobre la recerca mèdica d'avantguarda, la investigació espacial o l'anàlisi de solucions per al canvi climàtic. Però el nostres ordinadors domèstics sí que poden integrar-se en projectes planetaris d'investigació. N'hi ha prou que, mentre no els fem servir, cedim la seva capacitat de processament a qualsevol projecte de recerca distribuïda. I que els deixem treballar.

Llegir sencer

Fraus i campanyes virtuals

2006-09-05T20:05:00.000+02:00

Publicat al diari AVUI EL 14-agost-2006

Enric Bruguera

Espanya ocupa el tercer lloc en el rànquing dels països de tot el món on més fraus on line es cometen. L'afirmació no prové de qualsevol obscura consultora amb afany de notorietat virtual. És un dels advertiments que el ministeri d'Indústria llança des de la web de la Primera Campaña contra el Robo de Identidad y el Fraude Online (www.nomasfraude.es). Una iniciativa circumscrita en principi al mes d'agost, farcida de bones intencions i portadora de pistes per interpretar l'aparent paradoxa d'aquest lideratge ciberdelictiu per part d'un país que és a la cua de la Unió Europea en la majoria d'indicadors tecnològics.

Llegir sencer

La guerra de YouTube

2006-08-03T19:59:00.000+02:00

Publicat al diari AVUI l'1-agost-2006

Enric Bruguera

Sirenes que alerten d'imminents atacs aeris, pluges de míssils, fugides precipitades, explosions, crits, columnes de fum... Tant se val si les imatges procedeixen del sud del Líban o del nord d'Israel. Totes s'assemblen. Més enllà de les recargolades asimetries del conflicte militar i polític, tenen en comú que han estat captades per ciutadans corrents a banda i banda de la guerra. I que comparteixen el mateix focus de projecció mundial: estan allotjades a YouTube (www.youtube.com), el gran canal de circulació d'imatge per Internet que escampa els vídeos personals per racons del planeta on fins fa poc només arribaven les grans cadenes de televisió.

Llegir sencer

Internet per anar de vacances...

2006-08-03T19:50:00.000+02:00

La xarxa proporciona gran quantitat de recursos útils tant per als qui estan a punt de viatjar com per als qui no pensen sortir de casa

Publicat al setmanari ACTUAL el 27-juliol-2006

Enric Bruguera

Nou de cada deu usuaris espanyols d’internet utilitzen la xarxa per planificar i preparar les seves vacances. Una volum creixent d’ells, a més, ja fan reserves i compres online, de forma que durant els mesos d’agost i setembre gairebé poden doblar-se els prop de 140 milions d’euros que el mercat electrònic de viatges va generar els primers sis mesos d’aquest any, segons dades de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT).

En un fenomen que creix amb ritmes comercials superiors al 120% cada any, proliferen les propostes, les ofertes i els serveis que permeten fins l’últim moment planificar unes bones vacances, sense preparatius gaire complicats i a preus força competitius.

BITLLETS D’AVIÓ
És el sector punter del comerç electrònic espanyol, gràcies, sobretot, a l’impuls que els últims dos anys li han donat les anomenades companyies aèries de baix preu. Easyjet i Vueling proporcionen exemples clars de l’efectivitat en la reserva, compra i facturació electrònica. Eficiència online amb la que intenten competir aerolínies convencionals com Iberia, i que també ha propiciat la creació de centrals de reserves com Terminal A o DoHop, que busquen i comparen ofertes de diverses companyies.
Easyjet: www.easyjet.com
Vueling: www.vueling.es
Iberia: www.iberia.com
Terminal A: www.terminala.com
DoHop: www.dohop.com

AGÈNCIES DE VIATGES
L’ús d’internet no és sempre sinònim de viatjar per lliure. Grans agències virtuals com eDreams o Viajar proporcionen tots els serveis propis de les agències de viatge clàssiques, mentre que Last Minute i Atrápalo s’han especialitzat sobretot en ofertes barates d’última hora. L’èxit creixent d’aquestes empreses ha impulsat el desembarcament a la xarxa de les divisions virtuals de grans agències com Marsans o Viajes El Corte Inglés.
eDreams: www.edreams.es
Viajar: www.viajar.com
Last Minute: www.lastminute.es
Atrápalo: www.atrapalo.com
Marsans: www.marsans.es
Viajes El Corte Inglés: www.viajeselcorteingles.es

GUIES I MAPES
La xarxa està farcida d’informació turística i geogràfica, alguna organitzada i presentada de forma tant utilitària com la que ofereixen les versions electròniques de les clàssiques guies Michelin i Campsa, amb planificadors de rutes i informació de serveis.

Però més enllà de localitzar i capturar dades, el gran avantatge d’internet és que facilita conèixer les experiències i consells d’altres viatgers. En l’esperit de la enciclopèdia global Wikipèdia, Wikitravel és una guia turística global, feta per viatgers i totalment gratuïta. I Lonely Planet no es limita a la informació de les seves prestigioses guies en paper, sinó que manté oberts fòrums on els turistes de tot el planeta intercanvien les seves experiències. Per als mapes, podem recórrer a les versions digitals de les guies clàssiques, o sumar-nos a l’ús creixent de Google Maps, que de forma gratuïta permet ubicar les carreteres sobre la cartografia digital real que fotografien els satèl·lits.
Guia Michelin: www.viamichelin.es
Guia Campsa: www.guisacampsa.com
Wikitravel: wikitravel.org/es/Portada
Lonely Planet: www.lonelyplanet.es
Google Maps: maps.google.es

TRÀNSIT I TEMPS
Les sortides per carretera fan força útil la consulta prèvia als sites de la Dirección General de Tráfico (DGT) i el Servei Català del Trànsit per conèixer incidències, retencions i recomanacions als conductors. La informació del temps té els seus referents en el Servei Meteocat i Canal Meteo, aquest amb dreceres cap a les previsions meteorològiques d’arreu del món.
DGT: www.dgt.es
STC: www.gencat.es:8000/otransit/owa/p03.home
Meteocat: www.meteocat.com
Canal Meteo: www.canalmeteo.com

...i per passar l’agost a casa

Els qui han de passar l’agost treballant o són al·lèrgics a les massificacions turístiques estiuenques, també trobaran a la xarxa recursos per veure món sense allunyar-se ni un metre de l’aire condicionat.

De càmeres connectades a internet n’hi ha d’escampades per tot el planeta, amb propostes tant recents i innovadores com la d’una visita guiada al Machu Picchu, la ciutat perduda dels inques al Perú, o la que permet recórrer el Coliseum de Roma a través de gairebé 50 càmeres online, passant per visites virtuals a museus com el del Louvre, a París, o el Museu Nacional Van Gogh, a Amsterdam. El directori GuaitaCams ofereix una completíssima classificació de finestres al planeta, amb opcions virtuals tant curioses com visitar l’interior d’una presó als Estats Units o recórrer Barcelona a bord d’un taxi.

Això sí, si pretenem passar-nos l’estiu amorrats a la xarxa, convé que prenguem nota dels consells de ventilació i neteja de l’ordinador que proporcionen sites com DestroyerWeb. I,sobretot, que tinguem en compte les normes de seguretat que l’Associació d’Internautes (AI) promou en la seva campanya “No más fraude” per prevenir els intents d’estafa que proliferen a internet durant l’estiu.
Machu Picchu: www.mp360.com
Coliseum de Roma: www.roma.arounder.com
Museu del Louvre: www.louvre.fr
Museu Van Gogh: www3.vangoghmuseum.nl
GuaitaCams: www.elguaitador.com/webcam.htm
DestroyerWeb: www.destroyerweb.com/general/reducir-temperatura-pc.htm
Campanya “No más fraude”: www.nomasfraude.com

La missatgeria anima l’estiu de la xarxa més jove

2006-08-03T19:17:00.000+02:00

Microsoft i Yahoo! intercomuniquen els seus sistemes de contacte virtual permanent per fidelitzar els seus futurs usuaris de veu i vídeo

Enric Bruguera

Article publicat al setmanari ACTUAL el 20-juliol-2006

Ho van deixar anar fa nou mesos, i finalment han complert la paraula: Microsoft i Yahoo! han interconnectat els seus sistemes de missatgeria instantània, i han aprofitat així l’inici de l’estiu per donar una alegria gratuïta als prop de dos milions i mig de joves espanyols d’entre 12 i 24 anys que podran dedicar les vacances escolars a esprémer a fons aquests sistema de connexió online del que són usuaris permanents.

La bona nova de la compatibilitat de sistemes no inclou, de moment, ni les trucades de veu, ni la videoconferència. Però acontenta les desenes de milions d’adolescents que reclamaven des d’arreu del món poder utilitzar combinats els dos sistemes de comunicació per text. I, de retruc, fa la guitza a Google i America Online, que és del que es tractava.

A l’Estat espanyol, l’acord entre Microsoft i Yahoo! té un abast quantitatiu limitat per la posició dominant del primer en el mercat de la missatgeria instantània. Amb un 60% dels 12 milions d’internautes enganxats als missatges permanents, prop de gairebé 7,5 milions d’usuaris fan servir el sistema de missatgeria de Microsoft, ara anomenat pomposament Windows Live Messenger, mentre menys de mig milió havien optat per Yahoo! Messenger. Tot i això, la construcció d’una comunitat mundial de 350 milions d’usuaris que suposa l’acord de compatibilitat era una reivindicació llargament reclamada pels usuaris.

Comptant que les proporcions favorables a Microsoft són similars a d’altres països on s’ha anunciat la interoperabilitat missatgera –Argentina, Corea, Itàlia, Alemanya...-, i tenint present, sobretot, que va ser Microsoft qui fa uns anys va promoure a sang i foc la incompatibilitat de sistemes, l’única explicació de la seva nova estratègia del bon rotllo globalitzador té només dos eixos possibles: la competència en el mercat nord-americà i la competència via internet a les operadores telefòniques per les trucades de veu.

En als EUA, les xifres són força més reveladores que a Europa: la comunitat virtual d’America Online (AOL) reté un 51,5% de la missatgeria instantània, en un mercat extremadament fidelitzat al qual Microsoft només ha pogut intentar accedir fins ara per la via de l’acostament empresarial al conglomerat mediàtic Time-Warner, propietari d’una AOL que, conforme passa el temps, es resisteix a donar-li rèdits econòmics.

Microsoft hauria pogut intentar imposar el seu Messenger als usuaris nord-americans per la via de la força comercial i el monopoli del sistema operatiu Windows, igual que ha fet amb el navegador Explorer. Però ha vist com, per primera vegada, al seu rival veritable, Google, se li entrebancava el seu sistema de missatgeria instantània –Google Talk- en uns percentatges testimonials de difusió. I, paral·lelament, ha constatat que el negoci de les trucades telefòniques gratuïtes per internet, en mans d’una prometedora Skype, ara controlada per e-Bay, tampoc acabava d’arrancar com a aplicació empresarial definitiva.

El resultat provisional és un brindis al sol, amb el qual Microsoft guanya temps consolidant el seu sistema actual de missatgeria instantània, li fa l’abraçada de l’ós a Yahoo!, relega la missatgeria de Google als llimbs dels irreductibles incomunicats, i espera a veure quin futur té com a competidor de les telefòniques en les trucades de veu i les videoconferències via internet.

Tot un regal per al 62,6% d’internautes espanyols que són usuaris de la missatgeria instantània, un dels pocs àmbits, per cert, que Espanya lidera, a poca distància de França -60,3%- però amb notable avantatge del 51,9% del Regne Unit i el 48% dels EUA.

ADRECES

Windows Live Messenger: webmessenger.msn.com

Yahoo! Messenger: es.messenger.yahoo.com

Google Talk: www.google.com/talk/intl/es

America Online: www.aol.com

IQUA: www.iqua.net

Internet no és el casal d’estiu

En mig d’unes vacances escolars interminables i amb les famílies intentant combinar desesperadament obligacions laborals i com col.locar els nens a preus raonables, internet dóna als més joves camp per córrer a l’hora d’intentar combatre l’avorriment i mantenir virtualment el contacte amb els companys i amics de sempre. Una opció d’oci amb grans possibilitats, però que també presenta riscos.

Per a l’Agència de Qualitat d’Internet (IQUA), el més important és que els pares entenguin que la connexió domèstica a internet no és l’equivalent a un cangur o un casal d’estiu a l’hora de tenir els nanos entretinguts. I que, per tant, l’ús infantil de la xarxa a l’estiu ha d’estar supervisada i controlada per adults a fi d’evitar, o almenys ensenyar a gestionar, la troballa de continguts inadequats i, fins i tot, eventuals contactes virtuals amb desconeguts en xats, fòrums i sistemes de missatgeria.

Segons l’últim informe eEspaña de la Fundació France Telecom, el 36% de les llars espanyoles té accés a internet, el 60% del qual és de banda ampla. Un indicador, en principi positiu, que posa internet a l’abast de gran part del prop de milió i mig de nens i nenes d’entre 10 i 14 anys que utilitzen l’ordinador de forma habitual. Sempre i quan, això sí, aquest ús d’internet estigui orientat i supervisat per pares i educadors.

El progrés, de vacances

2006-08-03T19:05:00.000+02:00

Enric Bruguera

Article publicat al diari AVUI el 17-juliol-2006

En plena arrencada de vacances potser no és el millor moment per recordar-ho, però cada any es perden als aeroports d'arreu del món prop d'uns 20 milions de maletes. Aquesta xifra esgarrifosa no prové de les percepcions en calent dels usuaris del Prat o Barajas, que sovint podem arribar a pensar que la pràctica totalitat dels equipatges s'esvaeix en l'aire. Són estimacions de l'Associació Internacional del Transport Aeri (la de l'enigmàtica sigla IATA dels bitllets) a partir de dades de les prop de 300 companyies aèries que, sota el seu aixopluc, fan negoci amb el 95% del tràfic regular de passatgers a tot el planeta.

Llegir sencer

La realitat s’instal·la en els arguments dels nous videojocs

2006-07-16T17:17:00.000+02:00

París, Palestina, Veneçuela, Iran o Sudan deixen de ser simples escenaris virtuals i posen els seus conflictes a l’abast de l’usuari

Publicat al setmanari ACTUAL el 13-07-2006

Enric Bruguera

No havien passat 24 hores de la final del campionat mundial de futbol quan l’agressió de Zinedine Zidane a Marco Materazzi ja s’escampava per internet en forma de videojoc on-line que permetia a qualsevol usuari del planeta controlar amb el ratolí el cop de cap del jugador francès contra el pit de l’italià. Es poden discutir la tècnica matussera i un gust més que dubtós, però la iniciativa és força il·lustrativa del fenomen que en el món dels videojocs va desplaçant monstres inversemblants i escenaris onírics en favor del protagonisme creixent de les situacions reals de l’actualitat i els seus conflictes.

La tendència a presentar una certa ambientació realista en els videojocs ve de lluny i, de fet, des de fa dècades ja ha generat nombroses nissagues de títols relacionats amb guerres diverses i civilitzacions antigues. L’element nou és precisament la connexió d’aquesta tendència realista amb fets d’actualitat. I en aquesta perspectiva, el videojoc Paris Riots va començar a marcar fa uns mesos la pauta en adaptar un clàssic com Medal of Honor a les revoltes que el novembre passat van sacsejar diversos barris perifèrics de París i altres ciutats franceses amb la crema incontrolada de desenes de milers de vehicles.

La deriva de continguts i propostes ideològiques del cinema als videojocs, passant per la televisió, té una base quantitativa i econòmica incontestable en el creixement de la penetració i difusió del joc electrònic. Segons dades d’aDeSe, només a l’Estat espanyol el mercat dels videojocs va assolir l’any 2005 prop de 900 milions d’euros, un 16% més que l’any anterior. Un volum que, segons les anàlisis de la Societat General d’Autors (SGAE), ja ha doblat de llarg la taquilla dels cinemes convencionals i representa prop d’un 70% del que facturen juntes les indústries musicals i videogràfiques. I això sense comptar els estralls de la pirateria, via internet o top manta.

Amb aquestes audiències i el seu potencial de creixement, no és estrany que el videojoc sigui vist com el gran canal de futur per a la penetració de continguts i plantejaments culturals, polítics, religiosos i ideològics. I així, des dels Estats Units, la indústria dels videojocs ja no es limita a reproduir escenaris de la guerra a l’Iraq, sinó que va més enllà i situa Mercenaries 2: World in flames en una hipotètica i delirant invasió de Veneçuela. Una tendència a l’abast de tothom que també ha mogut a les autoritats d’Iran a impulsar la creació i distribució d’un videojoc en el qual el seu programa nuclear, la religió i la política generen conflictes i situacions que l’usuari només pot resoldre aplicant els criteris que ha ratificat com adients el Consell Suprem Iranià de Cultura. Un videojoc que Iran compta a poder començar a distribuir aquest mateix mes d’agost.

Oberta la porta del videojoc com a canal de circulació de l’actualitat, iniciatives com un joc sobre la masacre escolar que es va produir a Columbine (Colorado) l’abril del 1999 han posat els pèls de punta a pares i educadors, fins el punt que les seves protestes semblen haver frenat el seu llançament. Però també fomenten iniciatives com Darfur is Dying o Peace Maker, que promouen el videojoc com a eina de coneixement i conscienciació del drama humanitari que està patint el sud del Sudan o el complexíssim laberint de la pau a l’Orient Mitjà. Fragments de realitat immediata, que superen la ficció... també en els videojocs.

ADRECES
Zidane-Materazzi: www.corriere.it/Media/Foto/2006/07_Luglio/10/zidane.swf
Paris Riots: parisriots.free.fr
Medal of Honor: www.ea.com/official/moh/alliedassault/us
Mercenaries 2: World in flames: www.mercs2.com
Darfur is Dying: www.darfurisdying.com
Peace Maker: www.peacemakergame.com
Emergencia 112: www.emergencia112.com

Sociables o addictes?
Els videojocs evolucionen en continguts i pràctiques. Els estudis sobre el fenomen semblen estancats en les seves contradiccions.

Fa tot just uns mesos, l’Observatori del Videojoc de la Universitat Europea de Madrid, avalava la sociabilitat de la pràctica del videojoc i assegurava que el 50% dels usuaris analitzats presentaven òptims indicadors de socialització i de relació familiar. Aquesta mateixa setmana els principals neurocientífics del món afirmaven a Viena que els videojocs provoquen addiccions psicològiques equivalents a les de l’alcohol o el cànnabis.

Entre uns i altres, Telefónica Móviles feia una exhibició de futur i presentava el seu joc educatiu Emergencia 112, adreçat a usuaris joves i accessible a través del telèfon mòbil. El videojoc, lluny de continguts violents o de caire sexual, pretén difondre entre els usuaris més joves les nocions bàsiques per als primers auxilis a les eventuals víctimes d’un accident. Tota una lliçó sobre l’ús raonable dels videojocs, orientada al milió llarg d’usuaris espanyols de la telefonia mòbil d’entre 10 i 14 anys. Un mercat que convé cuidar i fidelitzar, juntament amb els pares que paguen les factures, de cara a la despesa previsible que pot aportar el seu pas per l’adolescència i la seva arribada al consum adult.

La febre pel GPS xoca amb la dispersió d’usos i dispositius

2006-07-05T18:58:00.000+02:00

El geoposicionament per satèl·lit salta dels cotxes de gamma alta a les butxaques, telèfons mòbils i agendes personals dels usuaris

Publicat al setmanari ACTUAL el 6 de juliol de 2006

Enric Bruguera

Els localitzadors de posició geogràfica per satèl·lit estan a punt d’entrar en l’olimp dels ginys estrella de l’electrònica de consum. La demanda general existeix: gairebé tothom valora els avantatges d’un sistema que selecciona la informació segons la ubicació de l’usuari en un moment determinat. Però és aquesta embranzida en la popularització del GPS la que, paradoxalment, està entrebancant la seva difusió comercial massiva en obligar a l’usuari a triar entre el navegador autònom, el de cotxe, l’integrat en el telèfon mòbil, el que forma part de l’agenda electrònica o, fins i tot, el de canell. Un dilema que sovint acaba ajornant la compra.

El potencial comercial i de serveis de la localització geogràfica GPS –Global Positioning System: posicionament del terminal utilitzant les coordenades de situació que proporciona la xarxa nord-americana de satèl·lits - no ha defraudat les expectatives que la indústria electrònica i les autoritats europees exhibien fa tot just un any. De fet, les previsions s’han superat en prop del 100%. Si durant l’any 2004 a la Unió Europea es van vendre prop de 5 milions de navegadors GPS, l’any 2005 es va tancar vorejant els 10 milions. Unes xifres que a l’Estat espanyol representaven unes 200.000 unitats per al 2005, i unes expectatives de venda per al 2006 que superen de llarg el mig milió de navegadors GPS portàtils.

Altra cosa és l’evolució qualitativa que estan seguint les seves penetració i distribució socials. Perquè si fa un any les previsions es feien sobre la base que els navegadors anirien incrustats en els vehicles i que els seus usos estarien relacionats amb la conducció i el trànsit per carretera, avui les xifres constaten que les vendes de navegadors GPS preinstal·lats en els cotxes han caigut del 34% a menys del 19%, i que el gran boom del consum GPS s’ha traslladat als ginys que l’usuari, a més de fer servir dins del cotxe, se’ls pot endur a la butxaca.

I, així, aquests dies la decisió ferma d’afrontar les vacances imminents amb un GPS presenta dilemes inquietants. Perquè és cert que per menys de 300 € podem adquirir un terminal autònom de GPS, com el Galatea 2106 de Supratech, amb mapes i indicacions sonores sobre les carreteres d’Espanya i Portugal. Però també ho és que amb un parell de centenars d’euros més podem afegir-hi informació actualitzada sobre l’estat del trànsit –via Traffic Message Chanel en aquelles zones on aquest canal de ràdio digital té cobertura- i prestacions de pantalla i navegació molt més còmodes, com les que presenten els models de Tom Tom Go.

Una altra opció és incorporar-lo al telèfon mòbil. Depenent del model, Qtek o Route 66 proporcionen software de geolocalització. Una alternativa a tenir en compte, sobretot si valorem els avanços de Navman a l’hora d’establir itineraris per carretera en base a fotografies que incorporin les coordenades geogràfiques de localització de la imatge. O si pensem en els progressos de GeoVector per afegir informació turística dels llocs on anem apuntant amb el mòbil.

Prestacions informatives turístiques que, si fa no fa, coincideixen amb les dels GPS integrats en agendes electròniques com les Palm que incorporen la Guia Michelin, o els dispositius de geolocalització que es poden incorporar a les agendes HP gràcies a un nou model de funda. Tot un ventall vertiginós d’opcions que botigues virtuals com AcivaGPS mostren sense embuts, amb l’opció cautelar, això sí, de poder llogar i provar prèviament el GPS del nostre estiu.

ADRECES

Supratech: www.supratech.es

Tom Tom Go: www.tomtom.com

Qtek: qtek.com.es

Route 66: www.66.com

Navman: www.navman.com

Guia Michelin: www.airis.es/FRAME/FRAME.ASP?Pais=SP

Activa GPS: www.activagps.com

Europa perd el rumb

Els serveis de localització geogràfica via satèl·lit continuaran depenent dels sistemes GPS nord-americans fins força més enllà de l’any 2011, a pesar que aquesta era la data límit que la Unió Europea havia fixat per posar en producció la seva xarxa civil de satèl·lits Gal.lileo.

En plena depressió identitària europea, les autoritats de la UE acaben d’admetre que el desplegament de la xarxa Gal.lileo està empantanada en un marasme de desacords contractuals entre les empreses que havien de materialitzar un nou model de col·laboració de la iniciativa privada i la iniciativa pública a nivell continental. Un model al qual, curiosament, s’hi havia convidat a participar a entitats i empreses xineses, algunes d’elles principals beneficiàries del retard dels plans geolocalitzadors europeus. I un retard, a més, que posa en qüestió la candidatura de Barcelona com a futura seu de l’Agència Europea del sistema civil de satèl·lits.

Sort encara que els Estats Units van accedir l’any 2000 a suprimir les mesures d’imprecisió forçada en el sistema GPS, que en base a les originàries finalitats militars del seu sistema de geolocalització alterava en centenars de metres l’exactitud de les informacions. Només ens faltaria haver d’afegir les paranoies yankees a la incompetència europea.

Més car de dir que de fer

2006-07-05T18:53:00.000+02:00

Article publicat al diari AVUI el 4 de juliol de 2006

Enric Bruguera

Agafar un avió i plantar-se a qualsevol capital europea pot costar només 30 o 40 euros. Treure el telèfon mòbil de la butxaca i trucar a casa per dir que ja has arribat costa un mínim d'entre 3 i 8 euros, en un galimaties tarifari que depèn de la companyia telefònica de cada usuari, la modalitat personal del servei, l'estona de conversa, l'hora del dia, els acords de l'operadora pròpia amb les companyies que transporten el senyal telefònic d'un país a un altre, i el marge de benefici de l'empresa que dóna cobertura a cada lloc. Total: un parell o tres de trucades de mòbil, amb deu o dotze minuts de conversa, poden acabar tenint per a l'abonat un cost

Llegir sencer

La cursa electoral puja la pressió de la blocosfera catalana

2006-06-28T22:07:00.000+02:00

La fi del tripartit, el referèndum de l’Estatut i el relleu de Maragall per Montilla estimulen la creixent activitat dels blocs polítics autòctons

Publicat al setmanari ACTUAL el 29-juny-2006

Enric Bruguera

Technorati és el cercador de referència en l’univers mundial dels blocs. El migdia del dimarts 27 de juny el site assegurava tenir indexats 46,1 milions de blocs personals i un total de més 2,6 bilions d’anotacions. Si en aquell moment qualsevol usuari feia una cerca simple per paraula clau, el giny associava a “Maragall” 12.889 referències i “Montilla” n’obtenia 8.326. Uns nivells de visibilitat virtual allunyats dels grans interessos planetaris sobre el sexe, el Mundial d’Alemanya o la guerra d’Iraq. Però significatius sobre el ritme de creixement i consolidació que l’opinió i la reflexió polítiques estan assolint a la blocosfera catalana.

El relleu de Maragall per Montilla en el cartell electoral autonòmic del PSC és només un episodi puntual en el procés que durant els últims tres anys ha fet confluir l’esclat i popularització dels diaris personals en línia a la xarxa, amb unes dinàmiques polítiques agitades i imprevisibles a Catalunya i a l’Estat espanyol. L’ evolució del govern tripartit, l’inesperada substitució del PP pel PSOE en el govern espanyol, l’expulsió d’ERC de l’executiu, el referèndum del nou Estatut i l’anunci de retirada de Maragall han estat elements que han excitat l’ús del bloc per part de polítics, periodistes i ciutadans anònims a dir-hi la seva a la xarxa.

Així, la blocosfera catalana ha encetat ja una precampanya electoral virtual, en la qual les anotacions diàries apunten opinions i pronunciaments, alguns dels quals posteriorment poden fins i tot incidir en les dinàmiques estandaritzades dels partits.

Només cal recórrer l’abundant activitat del centenar llarg de blocaires vinculats al PSC i les seves joventuts, per apreciar desenes de matisos en el comiat a Maragall, i contrastar paraules i silencis en la benvinguda a Montilla. Subtileses que desapareixen en blocs com el del diputat català del PP Daniel Sirera, i en moltes aportacions blocaires de l’univers d’ERC, tàcitament expectants d’aclarir què passa amb les adhesions al Manifest per ERC, impulsat des d’internet pels crítics de Carretero, i de rebre una explicació sobre la conversió del bloc d’ERC –Passa-ho!- en el dietari digital de Joan Puigcercós.

Una multiplicitat d’expressions, punts de vista i fonts d’opinió que ja ha propiciat el sorgiment i definició de directoris i punts de referència imprescindibles per anar coneixent dia a dia el que es cou a la blogosfera catalana. VilaWeb, per exemple, indexa la seixantena de blocs polítics que allotja i manté avisos permanents sobre les últimes actualitzacions. Oasi Català es presenta com el punt de reunió de la blocosfera política catalana, i ofereix les actualitzacions més recents de blocs classificats per afinitats als partits. Open Directory afegeix al seu índex d’una setantena de blocs polítics l’opció de cerca en buscadors internacionals. I Blogosfera Socialista i Blocs de CiU presenten índex de blocs personals lligats a les afinitats amb els seus respectius projectes.

Curiosament, i a pesar de les profecies de desintermediació que provocaria l’esclat de la publicació personal a internet, alguns dels millors centres de seguiment i anàlisi d’informació continuen sent els elaborats per periodistes professionals. El Bloc sense Fulls de Saül Gordillo és un magnífic punt de partida per a recórrer la blocosfera política catalana, tant pels seus comentaris, com per la indexació de centenars de blocs i recursos classificats.

ADRECES

Technorati: www.technorati.com

Manifest per ERC: manifest-esquerra.cat

Passa-ho!: www.esquerra.cat/web_nova/php_admin/inici.php?seccio=Bloc

Mes VilaWeb: blocs.mesvilaweb.cat/bloc/tem/606

Oasi Català: www.oasicatala.com

Blogosfera Socialista: www.socialistes.org/ambit/blogsfera/documents/default.asp?apt=6303

Blocs de CiU: www.ciu.cat/llistat_blogs.php?pageID=1

Bloc sense Fulls: blocs.mesvilaweb.cat/bloc/1955

Bons, dolents i pèssims exemples

La comunitat blocaire hispana va saludar el febrer passat com una excel·lent notícia la creació del Diari del President. Era el primer bloc d’un president autonòmic, i Maragall hi anunciava que l’utilitzaria com a mitjà personal de comunicació, i no com a eina de màrqueting polític amb textos elaborats per professionals.

I ha complert... en part. Poques anotacions, no es publiquen les respostes, l’última entrada data del 8 de juny, i no hi ha cap referència a l’expulsió d’ERC del govern ni a la seva renúncia com a candidat. Una bona declaració d’intencions blocaires, i un mal exemple d’actualització i ús per a la interacció.

Clar que l’anonimat que faciliten els blocs propicia exemples pitjors. Fa uns dies, un bloc nomenat Tura Presidenta, postulava la consellera d’Interior com a successora de Maragall. La iniciativa va ser desautoritzada per la mateixa Tura i el PSC, que acusaven CiU de l’intent de desestabilització, i ja ha desaparegut de la xarxa. Exemple innocent del mal ús de l’anonimat al costat d’anotacions blocaires com “Se acabó el moriles, empieza el montilla”, o el joc virtual que des de monclovites.com invita a colpejar Maragall, Carod-Rovira i Rodríguez Zapatero.

El Mundial de futbol desborda internet de vídeos i apostes

2006-06-21T18:59:00.000+02:00

La televisió manté el control sobre els gols en directe, però es veu obligada a cedir a la xarxa l’espectacle de la participació del públic

Publicat al setmanari ACTUAL el 22-juny-2006

Enric Bruguera

A punt de traspassar el seu equador, el Campionat Mundial de Futbol d’Alemanya no només ha desbordat totes les previsions d’audiència planetària a través del conglomerat mediàtic de la televisió i internet. També perfila una foto fixa de com cal anar entenent la comunicació de masses en un escenari globalitzat. La televisió conserva encara el monopoli dels gols en directe. Però és el públic qui difon les impressions i les imatges del que passa a cada moment en milers de llocs. Una dinàmica de participació que es visualitza en les apostes per la xarxa i en els continguts que ja generen.

Els exemples més clars de les noves regles dels joc els estan aportant, curiosament, entitats tant poc sospitoses de subversió comunicacional com la FIFA o la BBC. La primera no s’ha limitat a penjar a la xarxa un suport informatiu complementari de la competició, i ha vehiculat en el seu site virtual imatges i serveis que li estan reportant una mitjana de cinc milions d’usuaris únics al dia, amb pics puntuals que arriben a superar els sis milions de visitants.

Un rècord que la britànica BBC persegueix de lluny, amb mitjanes d’un milió de visitants que no només segueixen la retransmissió en directe dels partits que la cadena fa a la xarxa per al Regne Unit, sinó que també utilitzen opcions de participació per valorar jugadors, reconstruir jugades i aportar imatges i opinions.

El contrapunt convencional ve donat per les pressions d’empreses gestores dels drets televisius del mundial, com Audiovisual Sport, que han aconseguit amb els seus advertiments legals que repetidors virtuals com TVMix.net hagin decidit tancar les seves opcions habituals de rèplica en directe de partits de futbol en zones del planeta on no es difonia el senyal televisiu, o on es feia sota condició de pagament.

Però fora de les polèmiques pel control del rigorós directe de les imatges en viu dels partits, la batalla per l’audiència del mundial s’ha traslladat definitivament a la xarxa, amb indicacions força significatives sobre els interessos en joc.

Així, per exemple, l’aposta de Yahoo! com a partner oficial de la FIFA a la xarxa, no només li ha proporcionat bons resultats de posicionament virtual, sinó que ha desfermat moviments tant importants com el que, ni que sigui amb un notable retard, ha impulsat al totpoderós Google a tramar amb Mozilla, Nike i Firefox el programa Joga Companion, una alternativa de resultats, vídeos, notícies i enllaços sobre una competició futbolística que, d’aquí a molts pocs dies, pujarà de nivell i entrarà a la fase d’octaus de final.

Perquè aquí està la clau de l’assumpte: la participació oberta dels usuaris i les opcions de publicitat segmentada que pot portar associada. D’indicadors n’hi ha per a tots els gustos, i només cal anar a un cercador de blocs com Technorati per verificar l’abast quantitatiu de l’interès pel mundial. Però aquest és, a més, el primer esdeveniment de ressò mundial que es produeix sobre un escenari de connexions generalitzades de banda ampla i en plena eclosió de la circulació de vídeo per internet.

I així, no és gens estrany que, fins i tot més enllà de sites estrictament esportius com video.worldcupblog.com, llocs com el famós Youtube tingui com a secció destacada la que aplega vídeos i imatges de la selecció espanyola de futbol, una de les grans revelacions en no ser eliminada en la primera fase tal i com venia passant sistemàticament en edicions anteriors. Tota una revolució de la que ja n’anirem sentint a parlar.

ADRECES

FIFA: fifaworldcup.yahoo.com/06/es/

BBC: news.bbc.co.uk

Joga Companion: www.mozilla.com/add-ons/jogacompanion

Technorati: www.technorati.com

World Cup Blog: video.worldcupblog.org

Youtube: www.youtube.com/results?search=espa%C3%B1a

Unibet: www.unibet.com/punter/index.jsp

Betandwin: www.betandwin.com

MiApuesta: www.miapuesta.com/content/home.asp

Betfair: www.betfair.com

Les noves regles del joc

Els webs d’apostes per internet no només estan fent el seu agost avançat. També canalitzen de forma visible la riuada de participació dels usuaris i aporten un notable cabal de continguts, estimulats i finançats pels rendiments econòmics dels que s’hi juguen els calers.

Amb apostes d’entre 1 i 10.000 euros, sites com Unibet, Betandwin, Betfair o MiApuesta compten que en aquestes quatre setmanes arreplegaran prop de 70 milions del total de 1.500 milions d’euros que haurà mogut el mundial d’Alemanya en el sector del joc virtual. Un volum de negoci que pot incrementar el ritme de creixement del 150% anual del sector d’apostes virtuals, el qual l’any passat va assolir els 255 milions d’euros només a l’Estat espanyol.

Amb alguns efectes secundaris interessants: a la majoria de sites es pot apostar fins l’últim moment sobre les targetes grogues, els córners, els fora de joc o els gols, cosa que motiva extensos i detallats continguts per facilitar als possibles apostants les seves juguesques. Una lliçó força pràctica sobre models de negoci per fer sostenible la incorporació i manteniment d’informació a la xarxa.

La cursa pel pastís publicitari sacseja l’oferta de cercadors

2006-06-19T18:43:00.000+02:00

L’èxit econòmic de Google desferma la proliferació de noves propostes tecnològiques i socials per localitzar informació a internet

Publicat al setmanari ACTUAL el 15-06-2006

Enric Bruguera

A l’Estat espanyol 9 de cada 10 usuaris d’internet utilitzen Google per localitzar a la xarxa la informació concreta que busquen a cada moment. La proporció baixa a 7 de cada 10 usuaris en el conjunt de la Unió Europea. I a menys de 6 en el mercat dels Estats Units. Això no vol dir que la qualitat i la bona estrella de Google vagin de baixa, sinó que passa, més aviat, tot el contrari: el camí de l’èxit social i econòmic traçat pel cercador omnipresent està obrint les portes a una revolució de propostes i mètodes per intentar obtenir una part del pastís publicitari associat a la localització d’informació a internet.

La necessitat de fons s’ha mantingut invariable durant els últims deu anys: l’usuari necessita un intermediari entre l’ingent volum creixent d’informació que corre per la xarxa i els seus requeriments informatius a cada moment. Precisament, l’èxit de Google va ser, en primera instància, popularitzar una tecnologia, el Page Rank, que indexava i classificava els webs ràpidament en funció dels vincles que apuntaven als continguts de cadascun d’ells.

Però, sobretot, el triomf definitiu de Google ha estat saber presentar al planeta la fórmula per rendibilitzar el seu giny tecnològic: ara mateix, a cada segon que passa, Google gestiona unes 4.000 cerques a internet arreu del món, obtenint uns 10 cèntims d’euro de mitjana per cadascuna d’elles, gràcies al seu sistema de publicitat – AdSense- associada i personalitzada per a cada cerca.

Un model de negoci que ha acabat desfermant les estimacions més llamineres si tenim en compte que actualment les cerques d’informació només representen el 9% del tràfic total a internet, i que aquesta parcel·la ara només s’endu el 8% del pressupost mundial per a publicitat. I si comptem, sobretot, que els actuals 1.000 milions d’usuaris d’internet presenten unes expectatives de creixement del 75% en els pròxims cinc anys, de forma que en el mateix període el mercat publicitari d’aquest canal com a mínim pot duplicar àmpliament els 25.000 milions d’euros d’aquest any.

És en aquesta perspectiva que el mercat d’usuaris de la xarxa assisteix, entre sorprès i complagut, a la proliferació d’ofertes de localització d’informació que competeixen a cops de colze per oferir millors resultats, en menys temps, i amb fórmules que superin el fet comprovat que el 60% d’internautes quan utilitzen un cercador només fan servir informació que apareix en la primera pàgina de resultats. I que el 90% d’usuaris mai van més enllà de la tercera pàgina de resultats.

Per això el mateix Google ha comprat per una quantitat astronòmica un nou algoritme de cerca de text, i un buscador com Acoona comença a utilitzar elements d’intel·ligència artificial per optimitzar les seves cerques. Una dinàmica d’ofertes aclaparadores que amenacen de bloquejar-nos amb milers de pàgines i milions de resultats de cerca, que cercadors com Quaero i Seekport intenten contrarestar oferint opcions de segmentar i posicionar resultats en funció de la localització geogràfica, en els dos casos explícitament europea.

I en la que altres propostes confien que seran les dinàmiques socials les que aportaran avantatges diferencials davant la tecnologia pura i dura. Motors de cerca com Lycos, Noxtrum o Gennio, els dos últims espanyols, introdueixen en els seus mecanismes de localització l’element humà i social, facilitant que siguin els mateixos usuaris els qui valoren, recomanen i donen pistes de cerca complementàries als resultats del robot cercador. Una fórmula idònia, a més, per posar a l’usuari a generar valor afegit sense cap cost empresarial.

ADRECES

Google: www.google.es

Acoona: accoona.com

Seekport: www.seekport.es

Lycos: iq.lycos.co.uk

Noxtrum: www.noxtrum.com

Gennio: www.gennio.com

Yahoo!: es.yahoo.com

Boca a orella virtual

L’aposta de Yahoo! per les anomenades xarxes socials no és nova i té un punt de partida incontrovertible: els seus 420 milions d’usuaris registrats el fan el portal més visitat de la xarxa, però s’ha de conformar a arreplegar només el 22% de peticions de cerca, molt per sota del 60% que ostenta Google als EUA.

Lluny d’entestar-se a una competència cos a cos amb Google per les cerques, Yahoo! ha insistit reiteradament que preveu un futur en el qual a l’hora de localitzar informació a internet primaran els consells d’usuaris coneguts a la xarxa, pel damunt de la interrogació compulsiva d’estris automàtics de cerca.

I, conseqüentment, ja ha engegat un sistema de publicitat que no ofereix als anunciants grans volums de tràfic, sinó que els promet dades d’una potencial clientela segmentada per edats, procedències, gustos i aspiracions. Dades totes elles obtingudes voluntàriament -i a gust!- d’uns usuaris que utilitzen Yahoo! per comunicar-se i relacionar-se amb d’altres usuaris. I només eventualment obtenir informacions concretes de la xarxa. Situació que, per suposat, pot acabar provocant que preguntin als coneguts, abans que dedicar gaire hores a interrogar un giny impersonal de cerca.

La factura del mòbil experimentarà aviat dràstiques retallades

2006-06-08T15:49:00.000+02:00

El sorgiment d’operadores virtuals i la reglamentació europea sobre trucades internacionals, claus de les imminents baixades de preus

Publicat al setmanari ACTUAL el 8-06-2006

Enric Bruguera

Les tres companyies espanyoles de telefonia mòbil –Movistar, Vodafone i Amena- es reparteixen un mercat de línies que ja supera el nombre d’habitants de l’Estat. I ho fan amb un nivell de tarifes que, en termes generals, són un 20% més cares que les que paguen de mitjana els usuaris de la resta de l’Unió Europea. Una situació que pot canviar dràsticament els propers mesos amb la irrupció a Espanya de les anomenades Operadores Mòbils Virtuals (OMV) i l’entrada en vigor de les noves reglamentacions europees sobre les tarifes de les trucades internacionals.

Si es compleixen els vaticinis i previsions de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), d’aquí a finals d’any els usuaris espanyols de la telefonia mòbil ja no haurem de limitar-nos a triar entre les tres companyies majoristes de referència, sinó que podrem optar entre una vintena d’ofertes de les anomenades Operadores Mòbils Virtuals. Aquestes companyies, aprovades ja per la CMT, contractaran espai radioelèctric als tres grans de la telefonia mòbil i, a través del lloguer de les xarxes, oferiran al consumidor final una comercialització de serveis més barata.

El fet que aquestes operadores virtuals s’estalviïn els costos de muntar una xarxa estable de telecomunicacions pot disparar la competència entre fins un centenar d’empreses que estiguin disposades a disputar un mercat de mòbils que ja supera el d’habitants, a preus sensiblement més barats. Preus imminents que les primeres estimacions situen un 50% per sota del nivell general que les tres operadores existents ofereixen ara mateix als seus usuaris a través de la intrincada troca de plans personalitzats.

Avalen aquesta expectativa d’immediata baixada de preus les posicions de la mateixa CMT i del govern espanyol, que volen obligar a les operadores convencionals a llogar les seves xarxes a preus regulats, i que confien que la nova competència amb les operadores virtuals contribuirà definitivament a ajustar els preus telefònics espanyols als usos i nivells comunitaris. Espanya és, curiosament, un dels pocs països europeus, juntament amb Itàlia i Portugal, en els que encara no són operatives les operadores mòbils virtuals, en contrast amb el conjunt de la UE, on funcionen unes 200 companyies d’aquest tipus, i on la factura mitjana del mòbil ha baixat a nivells d’entre 20 i 30 euros al mes.

I confirma, sobretot, la inevitable retallada de preus el fet que les tres empreses espanyoles de telefonia mòbil han recorregut la regulació dels operadors mòbils virtuals, per intentar allargar una mica més l’actual repartiment mig pactat del mercat espanyol que els és extremadament favorable. Davant de la futura i definitiva competència que els suposarà la telefonia per internet a través del mòbil, és lògic que les tres operadores existents no vulguin repartir amb les noves operadores virtuals un pastís que ara mateix deixa a Telefónica Móviles 20,3 milions de línies (gairebé un 46% del total), 13,5 milions per a Vodafone (un 30,5%) i prop d’11 milions de línies per a Amena (prop d’un 24%).

ADRECES

Movistar: www.movistar.com

Vodafone: www.vodafone.es

Amena: www.amena.com

CMT: www.cmt.es

Comissió Europea: europa.eu.int

S’acaba el desori de les trucades internacionals

Utilitzar el telèfon mòbil a Europa és còmode, però surt caríssim. Per cada trucada l’usuari paga a la companyia telefònica del seu país d’origen, paga a les empreses que transporten el senyal, paga a la operadora del país on es troba, i paga part d’aquest procés de comunicació fins i tot quan rep trucades. En total, la Comissió Europea ha xifrat en uns 10.000 milions d’euros el sobrecost de les trucades internacionals entre usuaris de la telefonia mòbil dins del continent. I ha decidit reduir aquest cost en més d’un 60%.

La nova reglamentació que Brussel·les està preparant obligarà a les operadores telefòniques a homologar els preus de les trucades internacionals a les efectuades dins del país d’origen, carregant només un marge afegit pel servei d’itinerància i prohibint el cobrament per rebre trucades.

L’objectiu, recollit en un web específic sobre serveis d’itinerància o roaming, és acabar amb l’aberració, actualment vigent, que suposa que un ciutadà anglès que des de Barcelona vol trucar un taxi local, si utilitza el seu mòbil habitual contractat amb una operadora anglesa estarà pagant trucada internacional per trucar a la companyia de taxis, i tornarà a pagar trucada internacional quan l’informin que té el taxi a la porta de l’hotel.

Igual que davant de les operadores virtuals, les empreses espanyoles de telefonia mòbil també s’han posicionat en contra d’aquesta homologació a la baixa de les tarifes per trucades internacionals. L’argument, en aquest cas, és que Espanya rep cada any uns 55 milions de visitants estrangers, concentrats majoritàriament els mesos d’estiu. I que això obliga a les telefòniques espanyoles a grans inversions en infraestructura per atendre l’altíssim tràfic de trucades des de mòbils. Un argument a tenir en compte si cada estiu no es col·lapsessin les trucades de mòbil a la Costa Brava, les Illes Balears, les Canàries o la Costa del Sol.

El cànon preventiu torna a sobreviure a la revolució digital

2006-06-08T15:46:00.000+02:00

Suports verges i reproductors continuaran aportant ingressos a les societats d’autors encara que no facin circular obres protegides

Publicat al setmanari ACTUAL l'1-juny-2006

Enric Bruguera

Els CDs i DVDs verges continuaran incloent en el seu preu de venda al públic una petita quantitat econòmica destinada a compensar qualsevol eventual còpia il·legal que el seu usuari pugui enregistrar-hi d’un producte cultural protegit per drets de propietat intel·lectual. Si l’usuari hi guarda documents o fotografies privades, o productes de lliure circulació, és indiferent. La reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual, que les Corts espanyoles tenen previst d’aprovar en breu, manté vigent el polèmic cànon i l’estén als equips digitals que permeten l’enregistrament, reproducció o transmissió de qualsevol tipus d’obra susceptible de generar drets d’autoria.

La polèmica pel cànon o remuneració compensatòria que els autors exigeixen rebre a compte de possibles còpies incontrolades de les seves obres, no és nova. Es remunta als inicis de l’ús generalitzat de la fotocopiadora i els cassetes. Però la revolució digital ha transformat en pocs anys l’esquema conceptual clàssic de consum, reproducció, distribució de productes culturals i drets d’autoria. I ha topat repetidament amb les societats que administren i gestionen els drets de propietat intel·lectual, fins el punt que entitats com la Sociedad General de Autores de España (SGAE) continua insistint que els discos durs d’ordinador i les connexions de banda ampla també han de estar sotmesos al cànon preventiu en tant que permeten la còpia i la circulació descontrolades dels productes culturals dels seus associats.

La reforma de la llei no arriba tant lluny, però intenta mantenir un cert equilibri que, paradoxalment, deixa tothom descontent. Les entitats que viuen de gestionar els drets d’autor, com la mateixa SGAE, CEDRO o ACAM-ROAIM, mantenen viva la seva protesta per la possibilitat que qualsevol usuari amb connexió de banda ampla a internet pugui emmagatzemar en el seu ordinador música i pel·lícules sense passar per la caixa que controlen com a representats legals dels artistes i creadors.

Aquestes entitats, a més, es resisteixen a cedir a l’administració l’arbitratge sobre qui ha decidir la quantitat que han de rebre preventivament per després decidir com la reparteixen entre els autors en concepte de reparació i compensació anticipada d’eventuals actes de pirateria sobre les seves obres.

Una posició proteccionista i conservadora que ha acabat portant al límit la reivindicació d’usuaris, consumidors i fabricants d’equips d’utillatge digital, tips d’enfrontar una difusa i generalitzada sospita de pirateria permanent i haver de pagar per ella.

Els diversos sectors d’usuaris i fabricants informàtics aplegats en torn de la plataforma Todos contra el canon, no només han aconseguit més de 200.000 firmes contra un recàrrec generalitzat per a tots els suports i aparells de reproducció i difusió informàtica. També han posat el dit a la nafra sobre el grau de representativitat que hores d’ara encara ostenten les entitats gestores de drets d’autors. I sobre el nivell d’encariment i dificultat que aquestes poden dictar sobre els productes i serveis de l’anomenada Societat de la Informació. Sobretot quan s’analitzen les draconianes condicions que imposen als autors associats a canvi de defensar els seus drets.

Condicions que ja han provocat que molts autors artístics es replantegin la seva presumpta defensa corporativa i optin per la lliure distribució i circulació de la seva obra en la xarxa. La posició d’alguns d’aquests productors culturals coincideix amb les conclusions d’estudis com l’elaborat per al mateix Ministeri d’Indústria per un comitè d’experts presidit pel catedràtic Manuel Castells: el cànon és un sistema obsolet i ineficaç, encareix innecessàriament el desenvolupament tecnològic i no resol el veritable canvi de mentalitat que requereix una societat digital imparable, irreversible i que ha de perfeccionar els seus propis sistemes tecnològics per prevenir la pirateria i la còpia il·legal.

ADRECES

Congrés dels Diputats: www.congreso.es

SGAE: www.sgae.es

CEDRO: www.cedro.org

ACAM-ROAIM: www.acam.es

Plataforma Todos contra el canon: www.todoscontraelcanon.es

Europa escombra cap a casa

La Unió Europea aposta decididament per un canvi de model de la gestió de la propietat intel·lectual i està elaborant una normativa comunitària que pot acabar ràpidament amb els privilegis recaptatoris que les societats d’autors han heretat de l’era de la impremta i els discos de vinil.

La iniciativa, que té com a objectiu declarat potenciar les indústries tecnològiques i informàtiques i alliberar-les d’arcaics peatges indiscriminats per suposats dret d’autoria, ja ha atret les ires de les societats d’autors de tot el continent, les quals –excepte al Regne Unit, Irlanda i Xipre- tenen en el cànon una substancial font d’ingressos.

Sobretot perquè mentre planifica la reducció de costos per propietat intel·lectual, la mateixa UE estudia implantar nous impostos sobre els correus electrònics i els missatges de text (els populars SMS) com a forma de finançament comunitari. Tot un exemple d’adaptació als temps, transformació de models... i canvi de recaptadors a l’hora de passar el platet.

El comerç al detall va estenent la xarxa de parades a internet

2006-05-24T22:06:00.000+02:00

Els aliments frescos s’afegeixen a l’oferta de venda electrònica autòctona per intentar aprofitar el creixement de les compres online

Publicat al setmanari ACTUAL el 25-05-2006

Enric Bruguera

El comerç electrònic espanyol experimenta un creixement general sostingut, però amb un desequilibri que amenaça de convertir-se en endèmic: tot i que els compradors creixen en número i gasten cada vegada més diners a través d’internet, l’oferta autòctona només arreplega un 30 per cent d’aquesta despesa, mentre contempla com la resta se’n va a parar a comerços virtuals estrangers. Una situació que està animant el sector del petit comerç a intentar captar part d’aquesta activitat comercial virtual amb propostes de proximitat que ja abasten, fins i tot, productes alimentaris frescos.

L’últim informe de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) és aclaridor de les principals tendències del comerç electrònic espanyol. Les dades definitives de l’exercici del 2005 revelen que l’activitat comercial electrònica va assolir els 1.547 milions d’euros, cosa que representa un creixement del 74% respecte dels anteriors dotze mesos. Bitllets d’avió, transports i viatges van continuar liderant el rànking de la venda electrònica, mentre que el sector d’apostes i jocs d’atzar, amb un volum de 80 milions d’euros i un espectacular creixement del 162%, van aconseguir desbancar dels segon lloc els productes informàtics, que amb prou feines van superar els 61 milions de facturació, tot i que el seu increment percentual va ser d’un substanciós 159%.

En aquesta perspectiva optimista, el contrapunt de realisme el posen les dades sobre el destí de la despesa electrònica: prop del 55% del total, uns 850 milions d’euros, va anar a parar a propostes comercials foranies, mentre que només el 30% del que els espanyols van gastar es va quedar en comerços virtuals autòctons, els quals, això sí, també van vendre un 15% a consumidors de fora.

És sobre l’anàlisi d’aquestes dades que diverses petites empreses catalanes i espanyoles estan decidint obrir els seus propis punts de venda a la xarxa, no tant per l’expectativa de ràpids negocis milionaris, sinó per aprofitar els baixos costos que els suposa estendre a internet la seva activitat comercial presencial.

La primera Fira del Comerç Electrònic, celebrada a Osca fa pocs dies, va reunir un total de 42 botigues digitals, algunes de les quals van exhibir exemples prodigiosos de rendibilitat de les seves iniciatives de comerç online. Petits negocis com Electroacústica Barreu, Camas Baiges o Lencería Ababol no aspiren a disputar el mercat als grans monstres empresarials d’internet. Però sí que demostren que els seus aparadors i sistemes de vendes a la xarxa són fàcilment rendibilitzables amb poques operacions perquè presenten unes inversions notablement reduïdes.

En aquesta línia, la irrupció dels productes alimentaris frescos en el comerç electrònic anticipa un escenari de futur en el qual una porció del pastís de la compra i venda electròniques se’l poden endur les ofertes de proximitat que sàpiguen conjugar qualitat dels productes, servei logístic eficient i preus competitius.

Amb poques setmanes de vida, el Mercat Virtual promou des de Barcelona una proposta força interessant del que pot arribar a ser anar a plaça a través d’internet. El seu servei de subministrament a tot el mercat espanyol, garantit en un termini mitjà de 24 hores, s’afegeix a propostes comercials com les de Frutas Caparrós i Naranjas Lola, que fan arribar al consumidor les seves fruites i verdures utilitzant internet com a eina per evitar la cadena d’intermediaris que encareixen els productes. Tota una dinàmica de comerç i consum electrònics alternatius, que també té rèpliques en els sectors alimentaris del peix i el marisc, amb incitatives com Lonxanet i Mariskito, i que ja està començant a vertebrar les experiències dels consumidors a través de blocs i punts d’intercanvi d’opinions i consells com Cocinalia.

ADRECES
CMT: www.cmt.es
El Mercat Virtual: elmercadovirtual.com
Frutas Caparrós: www.frutascaparros.com
Naranjas Lola: www.naranjaslola.com
Lonxanet: www.lonxanet.com
Mariskito: www.mariskito.com
Cocinalia: cocinalia.blogspot.com
IGC: www.igcweb.net

Les claus de la societat digital

El fenomen del comerç electrònic minorista, la seguretat a internet, els nous usos socials de la xarxa o els secrets de la llar digital són alguns dels grans temes que vertebren la vuitena edició de l’Internet Global Congress (IGC) que es celebra a Barcelona des del 29 de maig fins l’1 de juny.

La trobada, un referent internacional sobre innovació i coneixement en la societat digital, reuneix experts i directius de les principals empreses del sector en un apretat programa amb més de 400 ponències, conferències i sessions plenàries, en les quals intentaran escatir les principals claus del futur immediat en els diversos àmbits de la vida quotidiana, professional i educativa.

La voluntat explícita de fer arribar a la ciutadania els principals elements de reflexió digital del certamen ha portat els responsables de l’IGC a donar accés gratuït per a totes les sessions plenàries que es celebraran, amb l’únic requisit previ d’omplir el formulari d’inscripció disponible en el mateix web oficial de la trobada.

La pornografia vol estendre al mòbil el negoci fet a internet

2006-05-17T18:49:00.000+02:00

Les operadores telefòniques prometen protegir la infància, però no es resisteixen a la distribució massiva de continguts per a adults

Publicat al setmanari ACTUAL el 18-maig-2006

Enric Bruguera

Discreció, ubiqüitat, intimitat, distribució massiva... Les principals característiques del telèfon mòbil coincideixen fil per randa amb l’escenari ideal que la gran indústria de la pornografia somia per a la venda dels seus productes. L’última barrera, la de les limitacions en la connexió i reproducció de continguts, ha caigut amb la irrupció de la telefonia de tercera generació. Un avenç tecnològic que, curiosament, pot acabar rebent l’impuls decisiu des de l’interès inconfessat que els continguts per a adults susciten en molts consumidors, i les expectatives de grans negocis que presenten per a les operadores.

El marc de referència del boom incipient de la pornografia mòbil el proporciona l’èxit econòmic que el sector ha assolit a internet. Amb un volum global d’uns 47.000 milions d’euros anuals, la pornografia legal a la xarxa ha arribat ja a copar un 13% del total de webs existents, en una estimació que la consultora Top Ten Reviews basa en els 68 milions de peticions de cerca de continguts eròtics que els principals buscadors d’internet reben cada dia.

I l’assalt al telèfon mòbil ja ha començat. A desgrat de les limitacions tècniques que fins fa quatre dies presentaven la majoria de terminals, l’any 1995 les vendes mundials de pornografia pel mòbil es van tancar amb 400 milions d’euros. Una xifra que no arriba al 0,10% del total del negoci pornogràfic, però que presenta unes expectatives de creixement espectaculars quan es tenen en compte les possibilitats tecnològiques dels nous aparells. Per al 2006, la consultora Jupiter Research pronostica que el negoci del porno mourà prop de 1.000 milions d’euros en torn del mòbil. Unes previsions que per al 2009 superen els 2.000 milions a tot el món.

En contrast amb d’altres sectors, en el consum de pornografia mòbil Europa ostenta una clara supremacia sobre els Estats Units, on diversos grups de pressió en favor de la moralitat pública i la mateixa Comissió Federal de Comunicacions (FCC) han aconseguit fins ara frenar la distribució interna de material pornogràfic amb al·legats a favor de la decència i la defensa de la infància. De moment, les pressions han limitat el mercat nord-americà al 25%, mentre l’europeu s’endu l’altre 75%. El que no han aconseguit és avortar la distribució de porno als mòbils de tot el món des d’empreses nord-americanes com OhMobile o Xobile. Ni clarificar si són les operadores telefòniques o les empreses creadores de continguts per a adults les que han d’assumir la responsabilitat que aquesta mena de continguts no arribin inapropiadament a telèfons mòbils d’usuaris menors d’edat.

A l’Estat espanyol la situació és força paradigmàtica de la gran contradicció entre la conveniència de limitar l’accés de menors a aquesta mena de continguts, i els interessos econòmics que representa la pornografia per a les operadores a l’hora d’intentar incrementar la facturació telefònica dels usuaris.

Per una banda, organitzacions com Protégeles denúncia amb insistència la facilitat amb la que els menors poden accedir des del mòbil, amb un simple SMS, a la pornografia que de forma explícita se’ls ofereix des de webs, pàgines de revistes i anuncis de televisió. Per l’altra, Vodafone anuncia que molt aviat inclourà pornografia explícita de proveïdors com Private o Hustler entre els seus serveis, mentre Movistar assegura que es limitarà de moment als continguts eròtics. Totes dues prometen filtres estrictes per evitar que res pornogràfic pugui arribar als menors a través del mòbil. Val més que sigui així, perquè s’hi juguen un negoci multimilionari amb punts d’accés i consum en les butxaques del 90% d’espanyols.

ADRECES
FCC: www.fcc.gov
OhMobile: ohmobile.com
Xobile: www.xobile.com
Protégeles: www.protegeles.com
Vodafone: live.vodafone.es
Movistar: www.movistar.es

El domini amagat del sexe

La situació de relativa saturació que la telefonia mòbil sembla haver assolit atorga a la circulació de determinats continguts una influència econòmica i comercial decisives per dinamitzar el sector. La descàrrega de música al mòbil n’és una de les protagonistes, amb un moviment global de 4.400 milions de dòlars durant el 2005, dels quals prop de 3.000 van correspondre a cançons, mentre els altres 1.500 venien del consum de melodies i tons.

L’altre gran dinamitzador de futur de la telefonia mòbil és el sexe. Tot i que la pornografia mòbil durant el 2004 només va moure uns 25 milions d’euros als EUA, hi ha previsions que aquest mercat pot créixer fins els 200 milions els pròxims tres anys. Amb una dinàmica, això sí, tant contradictòria com la que envolta el món del sexe a internet: fa pocs dies l’ICANN va rebutjar la creació d’un domini .xxx específic per a webs pornogràfics, i va fer-ho per les pressions de grups neoconservadors nord-americans teòricament enfrontats a la poderosa indústria del porno. Paradòjicament, hagués estat precisament l’aprovació d’un domini explícit el que hauria facilitat, tal com reclamava la Unió Europea, establir filtres i normatives específiques molt més efectives per impedir-hi l’accés de menors.

Cinema i televisió admeten internet com a canal de futur

2006-05-13T17:46:00.000+02:00

Les grans productores de sèries i pel·lícules es llancen en massa a la xarxa per intentar frenar les seves pèrdues multimilionàries

Publicat al setmanari ACTUAL l'11 de maig de 2006

Enric Bruguera

Ha costat un munt d’anys, de diners i de batalles legals, però a la fi el cinema i la televisió han entès que internet no era l’enemic a abatre, sinó un canal de distribució des d’on comercialitzar legalment els seus productes. En l’epicentre de la sacsejada s’hi han situat els grans estudis de Hollywood en anunciar la venda per internet dels seus èxits cinematogràfics més recents. Iniciativa que ha desfermat cops de colze de les cadenes televisives nord-americanes per oferir a la xarxa des de The Simpsons fins a Dones Desesperades, en una revolució global que allunya encara més el cinema de les sales d’exhibició, i allibera les sèries televisives dels horaris de programació.

El terrabastall en el consum de cinema i televisió té una base sòlida, en tant que prové de l’anàlisi de xifres i balanços econòmics. L’últim estudi de la consultora LEK, publicat fa pocs dies, xifrava en 6.100 milions de dòlars les pèrdues anuals dels grans estudis cinematogràfics de Hollywood degudes a la pirateria de films, gran part de la qual es produeix a través dels sistemes P2P -usuari a usuari- que circulen per internet.

Una sagnia que la Associació del Cinema Americà (MPAA) s’ha resistit a admetre per no perjudicar les cotitzacions borsàries de les seves empreses associades, fins que finalment ha entès que només podrà lluitar contra el tràfic il·legal de pel·lícules a la xarxa plantant-li cara en el seu mateix terreny tecnològic. Sobretot quan l’acció ha funcionat prou bé en el consum de música digital.

Això és el que s’han decidit a fer estudis com MGM, Paramount, Universal, Warner i 20th Century Fox posant al portal Movielink les seves últimes estrenes. El preu, de moment, és car -27 dòlars per pel·lícula-, els mecanismes de seguretat impedeixen replicar els films en DVD, i tot l’assaig es manté per ara limitat als EUA. Però la decisió està presa i no té marxa enrere. A Europa la britànica LoveFilm també ofereix la descàrrega legal de King Kong, Warner anuncia la comercialització online del pròxim Harry Potter, i Bertelsmann enllesteix el seu portal In2movies.

Després d’anys de lluitar judicialment contra la banda ampla i la tecnologia que facilitava la circulació il·legal de pel·lícules per internet, a partir d’ara els estudis cinematogràfics intentaran afegir la xarxa al seu model de negoci, igual que han fet fins ara amb la venda i lloguer legals de vídeos i DVDs, la exhibició en cadenes televisives de pagament, i l’emissió, finalment, en programació oberta. Una diversificació de canals de distribució que ja ha reduït al 15% els ingressos per exhibició en sales de cinema, i a la qual l’ús d’internet afectarà de forma molt notable.

En unes coordenades similars, la indústria de la producció televisiva ha aprofitat l’embranzida del cinema per llançar-se de cap a la xarxa. En aquest cas, no és tanta la por a la pirateria, sinó a la pèrdua del control en favor de les empreses tecnològiques que ja asseguren la distribució a través del telèfon mòbil i plataformes, domèstiques o portàtils, que permeten a l’espectador triar quan i on consumeix televisió, i fer-ho, a més, saltant-se els anuncis.

Davant el precedent d’Apple, que amb l’èxit dels seus iPod i iTunes, ha acabat imposant les seves condicions als gegants de la indústria discogràfica, els grans de la televisió han après la lliçó. I així, ABC-Disney, que ja venia sèries a través d’iTunes, posa gratuïtament a la xarxa capítols de les seves sèries de bandera Dones Desesperades, Lost i Commander in Chief. NBC, en canvi, entra en la venda de sèries a través d’iTunes, la Fox comença a vendre capítols de The Simpson a la xarxa, i la CBS busca audiències virtuals amb el nou portal Innertube.

ADRECES
MPAA: www.mpaa.org
Movielink: movielink.com
LoveFilm: www.lovefilm.com
In2movies: www.in2movies.ch
iTunes: www.apple.com/es/itunes
ABC-Disney: abc.go.com
Fox: www.fox.es
CBS-Innertube: www.cbs.com/innertube

Adéu definitiu al videoclub
Des que els anys 80 van proliferar com a bolets en la geografia comercial de les nostres ciutats, al videoclub sembla haver-li arribat l’hora de l’extinció definitiva. La distribució de cinema per internet no serà més que l’últim rèquiem.

El recent tancament de tots els locals de la cadena BlockBuster a Espanya ja sentenciava fa unes setmanes la desaparició del model de lloguer de pel·lícules en suports físics com el vídeo i el DVD. I no només per la competència de la pirateria a través de la xarxa, sinó, sobretot, per l’increment exponencial d’oferta a través de plataformes de cable i televisió digital, i la incorporació d’ofertes de vídeo sota demanda com la que ha engegat Imagenio, de Telefónica, a través de les línies d’ADSL.

Ni els processos de concentració, amb els quals les grans cadenes van expulsar del mercat els petits videoclubs, ni les fórmules mixtes de comanda per internet i tramesa postal, com els de NetFlix o MediaXpress, han pogut resistir la revolució digital en el consum de l’oci. Tot un avís per als canals que a partir d’ara hauran de competir amb internet.

Internet surt al carrer per vèncer reticències i pors

2006-05-04T17:19:00.000+02:00

La campanya “FesInternet” promou un centenar d’activitats per l’alfabetització digital dels qui veuen inútil o difícil l’ús de la xarxa

Publicat al setmanari ACTUAL el 4-maig-2006

Enric Bruguera

Utilitat i facilitat d’ús. Aquestes són les dues idees centrals amb les quals la campanya FesInternet intenta aprofundir aquest any l’alfabetització digital dels ciutadans i incorporar a l’ús d’internet aquells sectors de població més reticents davant de les noves tecnologies. La festa catalana d’internet impulsa des d’aquesta setmana més d’un centenar d’activitats relacionades amb la xarxa en un procés que s’allargarà fins el dia 17 de maig, data en la que a tot l’Estat es celebrarà el Día de Internet coincidint amb el Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, auspiciat per Nacions Unides.

Continuant la línia iniciada en la primera edició de febrer de l’any passat, el FesInternet d’enguany presenta l’impuls institucional de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat per potenciar i donar visibilitat a desenes d’iniciatives promogudes des d’àmbits educatius, universitaris i tecnològics, tant privats com públics, encaminades a difondre els avantatges de l’ús d’internet, amb atenció preferent a aquells sectors de població més refractaris i allunyats d’una utilització normalitzada de la xarxa.

Així, per als propers dies s’han convocat tallers, conferències, debats i concursos, al costat d’activitats a les escoles i iniciatives lúdiques de jocs en xarxa o el campionat de botifarra per internet que organitza ButiNet. Iniciatives que tenen suport presencial en les carpes de FesInternet a diverses localitats catalanes –la carpa central és a la Plaça de la Catedral de Barcelona-, i en activitats com les visites guiades a centres tecnològics com el CESCA i el supercomputador Maresnostrum. La densa programació és accessible des del web oficial de FesInternet, que presenta, a més, un cercador de propostes per dies, localitats i temàtiques.

Tot i que l’objectiu explícit d’aquesta mena de celebracions festives sòl ser l’apropament de nous usuaris a la utilització de la xarxa, en el cas català el FesInternet conflueix amb les estratègies generals d’alfabetització digital que institucions i entitats privades mantenen engegades des de ja fa temps. Estratègies que es reflecteixen en dades com les que fa pocs dies va fer públiques l’Estudi General de Mitjans (EGM), segons les quals durant el primer trimestre de 2006 Catalunya ja ha assolit un 41,8% de població usuària habitual d’internet. Això la situa substancialment pel damunt del 36,8% de mitjana de tot l’Estat espanyol, i només darrera del 43,6% de la Comunitat de Madrid.

Des d’aquesta posició, és lògic que l’impuls en l’ús de la xarxa es centri en línies crítiques d’actuació, l’orientació general de les quals previsiblement no variarà a pesar dels canvis i reajustaments que de forma immediata es produiran a la STSI, després del recent nomenament de Manel Balcells com a nou conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI).

Una orientació que en aquest FesInternet es materialitza en l’impuls del domini .cat, oferint preus promocionals de 7 euros per a particulars que vulguin afegir-se a les prop de 12.000 sol·licituds de .cat formalitzades fins ara. I a la promoció del programari lliure en català, que es realitzarà a través de la distribució d’un CD-Rom en diverses publicacions convencionals de paper.

La iniciativa en favor del programari lliure completa la que fa poques setmanes va emprendre l’Ajuntament de Barcelona distribuint guies per alfabetitzar la població en l’ús d’estris informàtics d’accés gratuït. I anticipa projectes d’alfabetització digital com l’anunciat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per integrar a l’ús d’eines informàtiques els col·lectius socials en risc d’exclusió per l’anomenada fractura digital.

ADRECES
FesInternet: www.fesinternet.cat
STSI: www10.gencat.net/dursi/AppJava/home.jsp?area=0&idioma=
Día de Internet: www.diadeinternet.org
ButiNET: www.butinet.cat
Ajuntament de Barcelona: www.bcn.cat
UOC: www.uoc.edu

Banda ampla de via estreta
La promoció de l’ús d’internet a l’Estat espanyol s’estavella any rere any contra el mateix obstacle: les connexions de banda ampla –ADSL i cable- continuen sent un 30% més cares que a la resta de països de la UE i mantenen el seu vergonyós liderat de queixes per la deficient qualitat del seu servei.

El Plan Avanz@, l’última iniciativa del govern espanyol per desencallar l’entrada de la societat en l’ús de les noves tecnologies, de moment ha triomfat en poca cosa més que en la proposta de dedicar mundialment un dia cada any a celebrar els avantatges d’internet i en la promoció d’iniciatives escolars i socials, com la que el pròxim 17 de maig crida als usuaris habituals de la xarxa a regalar adreces de correu electrònic als qui encara no ho són.

Però en el camp de les infraestructures la cosa no acaba d’anar bé. Els poc més de 5 milions de connexions domèstiques de banda ampla per ADSL representen una penetració de l’11,7%, només superior als nivells de Portugal i Grècia, si es considera l’Europa prèvia a l’ampliació de la UE.

Microsoft es juga a Brussel•les el seu model de negoci

2006-04-26T19:46:00.000+02:00

Un veredicte advers a l’empresa de Gates farà trontollar la seva estratègia de serveis a internet i la futura versió Vista de Windows

Publicat al setmanari ACTUAL el 27-04-2006

Enric Bruguera

Microsoft i la Comissió Europea lliuren aquests dies a Brussel·les una nova batalla jurídica en la seva llarga guerra legal per marcar les fronteres de la lliure competència dins de l’àmbit de la indústria tecnològica. Formalment, la causa es cenyeix a si cal revisar les sancions que la UE va imposar l’any 2004 al gegant informàtic nord-americà per blindar el codi font dels seus programes i incloure el reproductor audiovisual Media Player en el seu sistema operatiu Windows. Pura arqueologia informàtica al costat de l’ofensiva Windows Live, que a dia d’avui Microsoft ja té a punt per projectar el seu imperi a internet, i l’imminent llançament de la nova versió Vista del sistema operatiu Windows.

Des d’un punt de vista estrictament jurídic, la papereta que les pròximes setmanes tindrà damunt la taula el Tribunal de Primera Instància de la UE (TUE) té unes dimensions espectaculars, però ben acotades. Es tracta de decidir si admet el recurs de Microsoft contra la multa de 497 milions d’euros que fa dos anys la CE li va imposar per abús de posició dominant. Una sanció que les autoritats europees sustentaven sobre l’acusació que la companyia nord-americana exercia una competència deslleial respecte d’altres empreses tecnològiques quan incrustava el seu reproductor multimèdia Media Player en el seu sistema operatiu, i quan es negava a facilitar als competidors codi bàsic del seu programa per dificultar-los que poguessin crear, desenvolupar i comercialitzar pel seu compte aplicacions compatibles amb Windows, el sistema operatiu amb el que funcionen el 95% d’ordinadors de tot el món.

A banda de dirimir el futur immediat d’altres sancions espectaculars, com la de dos milions d’euros diaris que les autoritats europees volen imposar a Microsoft mentre continuï desobeint les seves ordres, la vista del recurs permet escenificar la dimensió de les forces en conflicte, els arguments de cadascú i, quan d’aquí sis mesos hi hagi veredicte, el model de desenvolupament i negoci que haurà de seguir la indústria tecnològica mundial.

Perquè la Comissió Europea s’ho ha pres molt a pit. En una vista oral d’una setmana, aquest és un dels seus judicis més importants en un cas de litigi per presumptes vulneracions de la lliure competència. I per això ha mobilitzat un equip legal de gala, amb una dotzena de juristes que intenten fer front al centenar llarg d’advocats de Microsoft. Un desequilibri numèric que, més enllà de les jugades d’avantatge que fins ara ha pogut fer Microsoft amb el seu reproductor i els seus programes, pot acabar reflectint la sentència inapel·lable del mercat: mentre molta gent encara continua comprant productes de Microsoft, molts altres usuaris van passant a ser clients d’empreses alternatives i competidores com Sun, Yahoo! o Google. Sense parlar del trasvàs a sistemes operatius lliures com Linux i programes gratuïts com Open Office.

I és en el ritme de la pèrdua i reequilibri de l’hegemonia de Microsoft on finalment les dues parts poden ser declarades perdedores del litigi, mentre l’usuari s’erigeix en guanyador. Perquè, sigui quin sigui el veredicte judicial europeu, Microsoft ja no podrà aplicar en la seva versió Vista de Windows la mateixa estratègia comercial aclaparadora que ha fet servir en edicions anteriors. I encara menys podrà fer-ho en la seva pretesa invasió d’internet amb el seu nou pack de serveis Windows Live. No només pel que digui Europa. Sobretot pel que ja estan dient usuaris de tot el planeta quan utilitzen els serveis de Google i altres competidors.

ADRECES
Microsoft: www.microsoft.com/spain
Comissió Europea: www.europa.eu.int
TUE: europa.eu.int/institutions/court/index_es.htm
Google: www.google.es

Molta vista i pocs reflexos
Els programes informàtics convencionals han reportat a Microsoft un increment de vendes d’un 73% en els últims cinc anys. Una xifra excepcional fins que la comparem amb el creixement d’ingressos: només un 30%. És aquesta la dada que explica la nova estratègia combinada de Windows Live a internet i Windows Vista a l’ordinador, amb la qual Bill Gates pretén continuar encapçalant el rànking de rics planetaris que cada any elabora la revista Forbes.

A reserva del que dictaminin els tribunals europeus, el successivament ajornat Windows Vista és una nova versió de sistema operatiu que intentarà mantenir l’hegemonia de Microsoft en els ordinadors de tot el món, a base de millorar la seva interfície gràfica, la rapidesa de gestió, l’estructuració de documents i les seves opcions de localització.

Complementàriament, i per compensar l’estroncament progressiu d’aquest model de negoci, l’assalt a internet amb Windows Live és molt més immediat i aprofita l’hegemonia del Messenger en el camp de la missatgeria instantània per difondre una munió de serveis online. Una ofensiva a qualsevol preu que recorda el llançament del navegador Explorer, ara fa 10 anys, per expulsar del mercat l’aleshores hegemònic Navigator de Netscape. Una batalla que a Gates ja li va costar grans quantitats de diners i prestigi per no haver sabut preveure a temps per on anaven la xarxa i els seus usuaris.

Fotos personals i vídeos domèstics envaeixen internet

2006-04-19T18:27:00.000+02:00

Fotolog i YouTube lideren la nova onada d’exhibició planetària a la xarxa de les imatges quotidianes de milions d’usuaris anònims

Publicat al setmanari ACTUAL el 20-04-2006

Enric Bruguera

El vídeo del casament, les fotografies de les últimes vacances, imatges de la família en moments i situacions privades, aquell programa televisiu que ens va cridar l’atenció... Qualsevol aspecte de la vida quotidiana és avui susceptible de ser atrapat en imatges digitals i exposat públicament de forma instantània davant d’una audiència planetària. Iniciatives com Fotolog o YouTube constaten el desbocat ritme creixent d’un fenomen, les dimensions del qual ja superen el simple exhibicionisme i apunten directament una altra revolució en l’ús de la xarxa per a noves formes de comunicació i relació social.

Fa poc més d’un any la notícia era la incipient popularització dels anomenats àlbums fotogràfics online: webs que permetien a qualsevol usuari penjar les seves fotos digitals a la xarxa i compartir-les, així, amb qualsevol altre internauta a qui volgués donar-li accés. Ara l’atenció ja l’acaparen les xifres i els volums: Fotolog ha arribat a comptabilitzar més de tres milions d’usuaris registrats, un fons disponible de més de 100 milions d’imatges, un ritme d’incorporació de fotografies que oscil·la entre les 85.000 i les 250.000 cada dia, i un volum de comentaris i acotacions sobre les imatges que pot arribar al milió cada 24 hores.

Aquesta explosió imparable de l’anomenada fotografia online ve sustentada, a parer dels experts, en dos fenòmens tecnològics convergents de trobada social inevitable: la proliferació de càmeres fotogràfiques digitals i la difusió constant de les connexions de banda ampla. Els dos elements junts faciliten la captura pràcticament constant d’imatges, fins i tot des dels telèfons mòbils, i el seu abocament permanent a la xarxa. I són, alhora, els mateixos que, amb un mínim retard, han propiciat que en poc menys d’un any la revolució hagi saltat de la imatge fixa al terreny del vídeo.

L’estrella de la seqüència domèstica de difusió mundial avui es diu YouTube. I no perquè permeti gaire més alegries tecnològiques que les que donen sites similars com Yahoo! Vídeos, Google Video, MSN Vídeo, Break, Vimeo o Metacafe. Totes elles permeten l’allotjament de vídeos -personals o corporatius- de curta durada, amb condicionaments legals similars i amb idèntiques opcions de difusió mundial. Però mentre el passat mes de febrer des dels Estats Units YouTube registrava 176 milions de visites a les seves pàgines, els vídeos de Google només n’atreien 76 milions i MSN Vídeo es quedava en uns discrets 38 milions.

Unes xifres d’audiència que, curiosament, concorden amb les de les aportacions dels usuaris. Perquè el gran actiu de YouTube no són només els espatarrants 35 milions de descàrregues diàries que es fan dels seus vídeos. Són també, i sobretot, els 35.000 vídeos que, segons dades del mes d’abril, els usuaris li aporten cada dia.

Un flux de comunicació i relació bidireccional que està començant a marcar la diferència entre serveis d’allotjament de fotos com Google Image o el pioner Flickr de Yahoo!, i iniciatives com Fotolog, que limita el volum que cada usuari pot abocar gratuïtament en el seu servidor, a canvi de primar aquells elements de comentari, comunitat i fidelització que afegeixen a l’internauta el sentiment de pertinença a un determinat àmbit comunicatiu. La mateixa estratègia que YouTube està seguint amb èxit per atraure usuaris del ja mític MySpace, la comunitat virtual ara finançada pel magnat mediàtic Rupert Murdoch, que ha aconseguit que 35 milions de visitants vegin 22.000 milions de pàgines web. Fenomen comunitari que evidencia que les nostres fotos i vídeos són importants perquè atreuen visitants... i aquest tràfic aviat portarà publicitat i diners.

ADRECES
Fotolog: www.fotolog.com
YouTube: www.youtube.com
Yahoo! Videos: es.news.yahoo.com/videos
Google Video: video.google.com
MSN Video: video.msn.com
Metacafe: www.metacafe.com
Flickr: www.flickr.com
MySpace: www.myspace.com
Schmap: schmap.com

De l’àlbum casolà a la guia turística

Les nostres fotografies de les vacances de l’última Setmana Santa poden formar part demà mateix d’una guia turística de difusió planetària. Aquesta és la proposta de Schmap!, una novíssima iniciativa per desenvolupar guies interactives de ciutats, que aprofita diversos recursos informatius de la xarxa, entre ells imatges, per organitzar informació útil per als viatgers.

En una primera fase de funcionament Schmap! il·lustra les seves guies virtuals amb imatges agafades de Flickr, l’àlbum fotogràfic online més popular, els autors de les quals hagin autoritzat expressament el seu ús sota llicència Creative Commons. A partir d’aquí la nostra foto pot sortir com a imatge d’acompanyament de les informacions turístiques d’una determinada ciutat o zona, donant a les dades el valor afegit de la visió aportada per un altre turista/usuari no professional. Una línia que l’empresa promotora vol potenciar amb noves opcions en línia que permetin agregar comentaris i consells pràctics d’aquells turistes i viatgers que han fet els recorreguts turístics recentment.

Els mapes digitals multipliquen l’oferta de vivències virtuals

2006-04-13T16:58:00.000+02:00

De Guantánamo a Atapuerca, internet ens porta de franc a casa milers d’imatges reals i representacions en 3D de tot el planeta

Publicat al setmanari ACTUAL el 13-04-2006

Enric Bruguera

Recórrer a peu de carrer la criminalitat de Chicago, observar Barcelona a vista d’ocell, penetrar a la base nord-americana de Guantánamo o passejar per la Sagrada Família acabada són algunes de les experiències virtuals, d’intensitat variable, que internet ja fa arribar a l’ordinador domèstic. Probablement no constitueixen una alternativa equivalent a viatjar i viure el món cara a cara. Però distreuen de franc a l’usuari que no ha pogut marxar de vacances i, sobretot, donen pistes sobre la revolució que la cartografia digital en línia ja ha començat a desfermar.

En l’epicentre del boom cartogràfic de l’últim any hi ha el servei Google Earth, amb el qual l’omnipresent cercador ofereix imatges tridimensionals de tot el planeta, arribant a un nivell de detall que oscil·la entre 15 metres i 10 centímetres. Les imatges, originalment obtingudes via satèl·lit o de fotos aèries, són tractades digitalment i ofereixen a l’usuari diverses opcions de navegació.

La joguina virtual ha esclatat en centenars d’aplicacions concretes gràcies al seu caràcter de plataforma oberta. I així, sites com Mapsmania indexen desenes de desenvolupaments cartogràfics que permeten situar sobre imatges de satèl·lit des dels itineraris romàntics i eròtics de determinades parelles amb tendències exhibicionistes, fins les botigues que visiten les protagonistes de la sèrie televisiva Sexo en Nueva York, passant pels estadis de futbol europeus, o la localització sobre el terreny de les diverses espècies de formigues de tot el món.

Una de les derivacions més espectaculars de Google Earth és ChicagoCrime, una combinació de la cartografia via satèl·lit i els arxius de la Policia de Chicago. El resultat és una representació gràfica de la informació, ubicada en un mapa fotogràfic, que permet localitzar qualsevol crim en el lloc que es va produir, cercar informació segons el lloc del delicte i, fins i tot, traçar itineraris d’informació policial d’una determinada zona o recorregut.

Tota una exhibició de representació visual que, a més de ser extensiva aviat a l’entorn quotidià de qualsevol usuari, és indicativa dels usos i la rendibilització que pot tenir des del punt de vista dels serveis i el consum. Un ús que el mateix Google ja ha començat a comercialitzar en determinades zones dels Estats Units, posant farmàcies, botigues, hotels i restaurants sobre la foto del satèl·lit. I que Microsoft intenta emular, a força distància, amb els seus Virtual Earth i Live Local, serveis restringits encara als EUA i amb finalitats clarament comercials i publicitàries, en línia anàloga a la d’A9 d’Amazon i Yahoo! Maps.

És sobre aquesta explosió cartogràfica digital que comença a despuntar la construcció virtual d’indrets reals. Zone Interdite, a més de l’inventari cartogràfic de les principals zones prohibides del planeta, facilita recorreguts virtuals de la base nord-americana de Guantánamo i de campaments islamistes del nord del Sudan. Amb tècniques similars, Fundación Telefónica i Ars Virtual acaben d’afegir un complet recorregut pel jaciment arqueològic d’Atapuerca (Burgos) a la seva llista d’itineraris virtuals. Una llista en la que destaca un recorregut en tres dimensions per la Sagrada Família ja acabada. I que té un bon complement en l’espectacular vol sobre els carrers de Barcelona que proposa l’ajuntament gràcies a l’utilització de l’aplicació cartogràfica GeoShow3D.

ADRECES
Google Earth: earth.google.com
Mapsmania: googlemapsmania.blogspot.com
ChicagoCrime: www.chicagocrime.org
Microsoft Virtual Earth: local.live.com
Amazon A9: maps.a9.com
Yahoo!Maps: maps.yahoo.com
Zone Interdite: www.zone-interdite.net
Ars Virtual: www.arsvirtual.com
Vol Virtual BCN: www.bcn.es/volvirtual

Els governs posen el crit al cel
La protesta, a més de literal, és generalitzada: el govern de la Índia ha estat l’últim que ha posat el crit al cel contra el fet que les imatges que els satèl·lits prenen de les seves bases militars i instal·lacions nuclears estiguin a l’abast de qualsevol internauta, inclòs aquell que vulgui aprofitar-les per preparar atemptats terroristes. Una queixa que ja han reiterat els Estats Units, Austràlia, Rússia, Corea del Sud i Espanya.

Google sempre s’ha defensat adduint que les imatges tenen un promig d’un any d’antiguitat i que, per tant, la seva potencial perillositat és mínima. De fet, de les zones calentes del món resulta impossible obtenir-ne imatges recents per les restriccions militars sobre els satèl·lits. Una argumentació a pesar de la qual Google ha accedit a ocultar àrees com la Casa Blanca i el Capitoli.

Però en aquest camp Google i Microsoft també han decidit competir amb resultats ben curiosos: mentre el primer facilita el detall cartogràfic de l’enigmàtica Àrea 51, els mapes de Microsoft emmascaren acuradament la geografia de la zona on els ufòlegs més reputats asseguren que els EUA guarden les restes alienígenes del cas Roswell i mantenen contactes extraterrestres. Una prudència que ha desfermat a la xarxa tota mena d’especulacions sobre les connexions i interessos interestel·lars de Bill Gates.

La administració s’apunta a remuntar el dèficit electrònic

2006-04-09T21:08:00.000+02:00

Nou impuls a les iniciatives públiques virtuals per intentar frenar la davallada tecnològica espanyola en els rànkings internacionals

Publicat al setmanari ACTUAL el 6-04-2006

Enric Bruguera

Menys campanyes d’informació i més ús normalitzat de la tecnologia per facilitar les gestions que el ciutadà ha de fer amb les administracions públiques. Aquesta sembla que és l’orientació estratègica que el govern espanyol pensa impulsar a partir d’ara per intentar contrarestar la davallada continua en els rànkings tecnològics internacionals. Pagar impostos municipals a través d’internet, tramitar-hi l’atur i tallar els abusos dels proveïdors d’accés a la xarxa són les primeres mesures de xoc contra el toc d’alerta llançat pel World Economic Forum, segons el qual Xile i Portugal ja han superat Espanya en la cursa tecnològica mundial.

L’últim informe del World Economic Forum (WEF) assigna a l’Estat espanyol el lloc 31 del rànking del desenvolupament tecnològic de 115 països durant l’any 2005. Una posició que li fa baixar dos llocs respecte de l’any anterior en favor de Xile i Portugal, que li passen al davant. L’anàlisi constata una baixada general espanyola en aspectes com la disposició tecnològica o la col·laboració entre les indústries i la universitat, i subratlla aspectes en els quals la davallada és especialment inquietant, com la qualitat del sistema educatiu –on es perden 13 llocs- o el nivell d’educació científica i matemàtica, on es baixen de cop 29 posicions.

Amb menys dramatisme, però sense millores apreciables, l’últim informe de l’Observatori Europeu de Tecnologies de la Informació (EITO), situa Espanya en el dotzè lloc de l’Europa dels 25 quant a demanda agregada de productes i serveis informàtics. Una demanda que durant el 2005 va créixer en termes absoluts –gairebé un 7%-, però que, mesurada en funció de la renda individual, manté l’Estat espanyol a la cua de l’antiga Europa dels 12 i només per damunt dels nous socis recent arribats de l’est.

Davant d’aquest panorama, el govern espanyol sembla haver decidit per fi a anar més enllà de les caríssimes campanyes de divulgació –l’actual és l’enigmàtic Plan Avanza-, i utilitzar la mateixa administració pública com a agent dinamitzador de l’ús i la penetració d’internet i les noves tecnologies entre la població. Una línia d’actuació en la que, a més, intentarà capitalitzar i impulsar iniciatives que les administracions autonòmiques i locals ja han començat a experimentar amb notable èxit.

Així, l’entitat pública Red.es ha presentat aquests dies una plataforma de gestió dels impostos locals que pretén generalitzar a totes les administracions municipals de l’Estat l’experiència pilot que fins ara han impulsat la Diputació de Barcelona, el govern asturià i l’ajuntament de Jeréz. Una experiència d’administració electrònica que ha evidenciat un èxit remarcable en canalitzar la recaptació de més de 800.000 euros en només cinc mesos.

L’anomenada e-administració també s’ha mostrat eficaç en la gestió de les prestacions del subsidi d’atur, feta fins ara en fase pilot a Barcelona i altres capitals de província. De forma que el Ministeri de Treball ja ha anunciat la seva extensió a tot l’Estat, admetent tàcitament que, a més de la qüestió tecnològica, també era necessària la simplificació burocràtica que ha realitzat en rebaixar de 20 a 2 els documents requerits per sol·licitar l’atur.

I és que en el procés de racionalització i implantació de l’e-administració el govern espanyol ho té ben fàcil. Només ha de fixar-se una mica en el que ja fan portals com el de la Generalitat, seleccionat pel prestigiós Stockholm Challenge 2006 com una de les cinc millors iniciatives mundials d’administració electrònica. O com el de l’Ajuntament de Barcelona, que aquests dies suma opcions electròniques d’autoliquidació d’impostos de vehicles i presentació de recursos de multes al més del 80% de tramitacions municipals accessibles a través de la xarxa.

ADRECES
WEF: www.weforum.org
EITO: www.eito.com
Red.es: pago.red.es
INEM: www.inem.es
Generalitat de Catalunya: www.gencat.cat
Ajuntament de Barcelona: w10.bcn.es/APPS/STPSipacWeb/inici.do?i=c

Pinça contra l’abús
L’extensió generalitzada de l’administració electrònica té encara un dels seus principals obstacles en determinades pràctiques fraudulentes d’algunes operadores telefòniques i d’accés a internet. És inútil voler convèncer un usuari dels avantatges del nou DNI electrònic quan fa prop de dos mesos que té segrestada la seva línia telefònica per un proveïdor d’accés, pràctica en la qual Wanadoo lidera el rànking de denúncies.

És per això que el govern espanyol ha declarat la guerra al frau en un doble front. Des del Ministeri d’Indústria s’ha promogut aquests últims dies una ordre ministerial que obligarà a les companyies a publicar i mantenir uns estàndards de qualitat que permetin a l’usuari triar i canviar de companyia quan consideri insatisfactori el servei.

I en paral·lel el govern central ha aprovat el projecte de llei de Millora de la Protecció d’Usuaris i Consumidors, una iniciativa que pretén acabar amb el segrest de connexions, obligant als proveïdors d’accés a tramitar les baixes amb les mateixes fórmules i celeritat que les sol·licituds d’alta del servei.

La tecnologia convida al turista a canviar de xip

2006-03-31T12:02:00.000+02:00

Passatges electrònics, agències virtuals, guies de viatge via mòbil i assegurances per SMS revolucionen la preparació de les vacances

Publicat al setmanari ACTUAL el 30-03-2006

Enric Bruguera

La imparable penetració d’internet i les noves tecnologies en l’univers de les activitats turístiques està parant per a la ja pròxima Setmana Santa un espectacular aparador del que ens trobarem a partir d’ara quan haguem de planificar sortides i escapades. Per a molts, els preparatius d’aquestes vacances estan constituint la primera ocasió per comprar un bitllet electrònic de tren sense fer cues, substituir les guies de viatge per informació turística al telèfon mòbil, i, fins i tot, descobrir que no modernitzar-se té un preu: algunes companyies aèries cobren entre 15 i 25 euros de recàrrec als usuaris que es resisteixen al ciber-bitllet i encara reclamen el seu passatge en el format apaïsat de paper de tota la vida.

Al costat de la creació i creixement dels portals virtuals de viatges, les companyies aèries han estat les abanderades a l’hora de promoure el comerç electrònic espanyol, fins el punt d’arreplegar el 25% del total d’aquest mercat. Aerolínies de les denominades de baix preu, com la irlandesa Ryanair i l’espanyola Vueling, ja van optar pel bitllet virtual des de la seves respectives posades en marxa, l’any 2000 i el 2002, a fi d’estalviar-se les despeses d’imprimir i distribuir bitllets. Un cost que l’Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) ha xifrat en la gens menyspreable quantitat de prop de 8 euros per cada passatge.

L’èxit de crítica i públic d’aquestes iniciatives no només ha promogut la seva adopció per part de les grans companyies aèries convencionals, sinó que també les ha portat a definir noves estratègies comercials per esprémer al màxim les possibilitats econòmiques de la virtualitat. British Airways va ser la primera a substituir per bitllets electrònics els passatges de paper del 70% de les seves rutes. I també va ser pionera a incentivar el ciber-bitllet, no amb un descompte pel seu ús, sinó amb un recàrrec d’uns 15 euros sobre el bitllet de paper.

Aquesta ha estat la línia adoptada per Iberia des del passat mes de gener. Una línia amb la que la companyia espanyola de bandera espera acabar d’arrodonir ràpidament el creixement espectacular de la seva venda electrònica: un total de prop de 900 milions d’euros de facturació virtual durant el 2005, un 40% d’increment respecte del 2004, i un 93% de venda de ciber-bitllets durant el gener d’aquest any. Els factors de comoditat per a l’usuari que pot comprar i imprimir el bitllet des de casa, la seguretat contra pèrdues, oblits o robatoris, i l’estalvi per a les companyies tenen traduccions diverses per al viatger: mentre Iberia, Spanair i algunes altres companyies estrangeres penalitzen amb recàrrecs d’entre 15 i 25 euros el bitllet en paper, altres empreses com Air Europa mantenen la seva filosofia de traslladar l’estalvi a l’usuari i ofereixen descomptes per als ciber-bitllets.

Una política comercial de competència a la qual Renfe no ha hagut de sotmetre el llançament, des de fa unes setmanes, del seu bitllet virtual per a trajectes de llargues i mitjanes distàncies. Sense gran interès per quantificar l’estalvi que li pot suposar la venda electrònica de passatges, la companyia ferroviària completa el seu nou sistema de venda amb confirmacions via SMS per facilitar a l’usuari l’obtenció del bitllet físic a qualsevol guixeta i, fins i tot, a dalt del tren.

El quadre de la renovació electrònica de les vacances l’arrodoneixen les grans superfícies virtuals de viatges, les quals, segons l’últim estudi de Nielsen/NetRatings, han registrat un increment anual d’usuaris del 70%, han doblat els seus ingressos i han situat sites com Rumbo, e-Dreams i Viajar.com en el Top-Ten espanyol de les agències de viatges.

ADRECES
Renfe: w1.renfe.es/vbi/index.html
Iberia: www.iberia.com
Spanair: www.spanair.com
Air Europa: www.air-europa.com
Rumbo: www.rumbo.es
e-Dreams: www.edreams.es
Viajar.com: www.viajar.com
SMIT: www.geomovil.info/index.html
Cisne Seguros: www.grupocisne.com/CSeguros/sms

Guies i assegurances compulsives

Ni mapes, ni guies turístiques, ni assegurances d’accident. En la motxilla –o ronyonera- del futur, al turista només li caldrà dur el telèfon mòbil. I per començar a adaptar’s-hi aquesta mateixa Setmana Santa ja podrà provar el nou Sistema Mòbil d’Informació Turística (SMIT), amb el que podrà descarregar al seu terminal o agenda electrònica les explicacions sobre allò que està veient a cada moment. Per ara el servei funciona en una dotzena de ciutats espanyoles, però els seus responsables asseguren que en un parell de mesos estendran la seva xarxa a tot el territori estatal.

Amb el mateix aparell telefònic, el turista també podrà contractar per primera vegada a Espanya un assegurança d’accidents. La companyia Cisne Seguros ha estat la primera a trencar el gel de les assegurances via SMS i, a un cost de poc més d’un euro, ha començat a comercialitzar pòlisses similars a les que ja venien venent des de fa un parell d’anys companyies com Text2Insure al Regne Unit. Amb aquest sistema l’asseguradora espera estimular la contractació immediata i compulsiva de pòlisses via mòbil. La lletra menuda, gens virtual, cal buscar-la en el web de la companyia.

La publicitat reviu la llegenda urbana del “toothing”

2006-03-23T20:14:00.000+01:00

La connexió Bluetooth dels telèfons mòbils es revela més eficaç per fer arribar anuncis a l’usuari que per proporcionar-li cites a cegues

Publicat al setmanari ACTUAL el 23-03-2006

Enric Bruguera

La pantalleta del telèfon mòbil s’il·lumina. L’usuari rep un missatge. És una invitació a establir contacte personal. Ha arribat per la connexió Bluetooth del terminal, cosa que vol dir que l’emissor/a no pot estar a més d’uns 20 o 30 metres de distància. Abans de respondre, cal aixecar el cap per verificar si la proposta pot ser prou interessant...

Blocs, fòrums i llistes de correu han fet bullir l’olla d’internet durant els últims dos anys amb tòrrides històries de relacions i sexe anònim amb inicis similars, fins el punt de generar una veritable llegenda urbana amb nom propi: el toothing. Una llegenda que, sobre la base real dels estàndards Bluetooth de comunicació sense fils, els últims mesos ha començat a fer-se realitat en les nostres places i carrers en termes molt més prosaics. El més probable és que el missatge que hem rebut sigui de companyies com Nike, Heineken o Pans&Company per oferir-nos promocions i ofertes relacionades amb anuncis o establiments dotats d’antenes emissores de radiofreqüència, les quals contacten amb el nostre mòbil quan hi passem per davant.

A diferència de la suposada efectivitat per lligar i establir relacions, l’incipient màrketing mòbil basant en la tecnologia Bluetooth presenta unes sòlides bases quantitatives sobre les quals apuntalar el seu futur. D’entrada, perquè la telefonia mòbil a l’Estat espanyol arriba al 96% de la població. I, en aquesta massa ingent de potencials clients i consumidors, gairebé la meitat ja utilitzen terminals que han sortit de fàbrica dotats amb aquesta opció estàndard de connexió per radiofreqüència, que és internacional, gratuïta i adaptada a un entorn d’ús de màxima proximitat. Característiques lògiques si tenim en compte que l’objectiu primigeni i fonamental de la tecnologia Bluetooth és proporcionar opcions de connexió sense fils als diversos aparells d’ús personal -telèfon mòbil, ordinador portàtil, agenda electrònica, reproductor de música, etc...-per facilitar l’intercanvi d’informació entre ells.

És precisament aquest radi limitat i reduït d’acció el que proporciona a la tecnologia Bluetooth el seu màxim actiu publicitari: només s’inverteixen diners en accions sobre potencials clients que en un moment determinat es troben en el lloc i la situació òptimes per acceptar -o, fins i tot, desitjar- informació comercial sobre un determinat producte o servei.

Una situació comercialment òptima que experts en aquesta modalitat emergent de publicitat, com els de la Mobile Marketing Association, recomanen anar consolidant amb mesures de respecte a l’usuari, i potencial client, com les que estableixen que sempre se li consultarà prèviament si està interessat a rebre el missatge publicitari i que s’intentarà garantir que el seu canal no vehicularà cap tipus d’spam o tramesa de missatges no desitjats.

De fet, la mateixa operativa de la connexió Bluetooth implica una complicitat bàsica i inicial de l’usuari des del moment què és aquest qui activa voluntàriament aquesta opció en el seu telèfon mòbil. Una complicitat que, en diverses variants, ja ha estimulat a l’Ajuntament de Barcelona, el centre comercial Illa Diagonal, diverses entitats turístiques i centres firals a instal·lar antenes de difusió d’informació per radiofreqüència per tal que els usuaris puguin acostar’s-hi i descarregar-se al seu mòbil les dades ad-hoc que els interessi arreplegar en cada moment.

Unes utilitats comercials i informatives que sempre tindran l’al·licient afegit de pensar que qualsevol altre usuari pot aprofitar la proximitat per enviar-nos un missatge personal i mirar de fer toothing.

ADRECES
Mobile Marketing Association: www.mmaglobal.com
Bluetoothing Community: www.bluetoothing.it
Kangourouge: www.kangourouge.com
Mobiluck: http://www.mobiluck.com/home_es.php

Una invenció premonitòria

Les històries d’usuaris anònims que contactaven en llocs públics gràcies a les connexions Bluetooth dels seus telèfons mòbils van començar a prendre cos de llegenda urbana fa uns dos anys, quan el periodista britànic Ste Curran va començar a publicar en el seu bloc personal testimonis, presumptament verídics, de trobades sexuals entre persones que asseguraven haver utilitzat el mòbil com a eina de contacte en llocs tant quotidians com el metro de Londres, bars, parcs públics o biblioteques.

Mitjans de comunicació seriosos com la BBC, l’agència Reuters o el rotatiu britànic The Guardian van amplificar el fenomen fins el punt de desfermar un considerable allau, dins i fora de la xarxa, de relats relacionats amb les connexions Bluetooth i les increïbles relacions que la gent arribava a tenir gràcies al dispositiu de connexió sense fils.

De res va servir que al cap de pocs mesos Curran reconegués públicament que s’ho havia inventat tot. Internet ja havia escampat el fenomen per tot arreu, i molts usuaris i usuàries asseguraven que funcionava tant bé que les companyies franceses Kangourouge i Mobiluck creaven programaris específics per facilitar aquesta mena de comunicació compulsiva a través del mòbil, i a Itàlia usuaris experts i novells s’aplegaven en torn de la Bluetoothing Community.

Mentre entusiastes i escèptics de les tecno-cites a cegues discuteixen les possibilitats de l’invent, els experts del màrketing sembla que no en tenen gaires dubtes.

La banca admet per fi internet com a canal de negoci

2006-03-14T21:01:00.000+01:00

La pressió comercial dels bancs online fa pujar el número d’usuaris i obliga les entitats convencionals a apostar fort en el ciberespai

Publicat al setmanari ACTUAL el 16-03-2006

Enric Bruguera

Després d’una llarga temporada mirant-se internet a cua d’ull, les entitats bancàries i els seu clients semblen decidits a deixar enrere vells recels i desconfiances, i a apostar decididament pel canal virtual com a via operativa de negoci. Durant els últims sis mesos la banca online espanyola s’ha acostat a la fita dels sis milions d’usuaris, ha consolidat un creixement d’ús de més del 50% respecte de l’any anterior, i ha deixat dibuixat un escenari optimista en el qual gairebé 4 internautes de cada 10 ja consulten a través d’internet els moviments dels seus comptes, fan transferències bancàries, i comencen a negociar hipoteques i inversions borsàries.

En aquesta incorporació vertiginosa de bancs i clients a l’ús d’internet hi estan jugant un paper decisiu el mateix ritme de creixement de l’ús de la xarxa a Espanya –que ja ha superat els 17 milions d’usuaris- i l’extensió de les connexions de banda ampla, que ja permeten fer arribar a gairebé 5,5 milions de llars les aplicacions bancàries que requereixen alta velocitat de transmissió de dades i màximes garanties de seguretat en les transaccions.

Unes coordenades que han fet passar al sector bancari de l’escepticisme a l’eufòria quan ha començat a calcular les perspectives de creixement immediat del fenomen en funció de prospeccions comparatives de l’actual 17% de la penetració de la banca online espanyola amb els índex superiors al 30% que registren el Regne Unit, Alemanya o Suècia. Una eufòria atiada, a més, per les promeses tecnològiques que l’any 2006 consagrarà l’aterratge massiu d’internet al telèfon mòbil, esdeveniment històric que posaria l’operativa bancària a la butxaca del 90% de la població espanyola, a tothora i des de qualsevol lloc.

I és que la normalització definitiva de la banca electrònica té en la convergència de la xarxa i els bancs convencionals el seu principal actiu de futur. Un actiu que la majoria d’entitats han impulsat i generalitzat acceleradament els últims mesos, no tant per una anticipada visió estratègica dels avantatges i estalvis del canal virtual. Sinó, sobretot, per la competència desfavorable a la que les sotmetien les diverses propostes de banca exclusivament electrònica, algunes de les quals promogudes per les mateixes entitats bancàries convencionals des d’un cert escepticisme empresarial.

De fet, des que fa prop de set anys va desembarcar a Espanya ING Direct amb la seva banca integralment electrònica, només algunes entitats han anat responent amb iniciatives virtuals com Openbank/Patagon –del Grup Santander-, Uno-e –del BBVE- o Bancopupular-e –del Banco Popular-. Entitats virtuals que han intentat distanciar, per si de cas, de les seves corporacions mares, però les quals, segons dades de l’Asociación Española de Banca, van tancar l’any 2005 arreplegant gairebé 3.500 euros en dipòsits, duplicant el seu volum de crèdits de 2.300 a 4.113 milions, i oferint unes condicions de reducció de comissions i altes remuneracions en comptes i dipòsits, davant de les quals la banca convencional tenia poc, o res, a fer.

La incorporació final d’aquestes pràctiques i dinàmiques electròniques a les entitats bancàries convencionals com a nou canal virtual de negoci no ve a ser altra cosa que la ratificació de l’èxit dels experiments. I l’inici d’una cursa de futur que, segons l’últim estudi de Nielsel/NetRatings, encapçala La Caixa, com a portal financer més visitat amb més d’un milió i mig d’usuaris actius, seguida per ING Direct, BBVA Net, Caja Madrid, Santander i e-Bankinter. Curiosament, els grups bancaris ara ja prefereixen aparèixer en els rànquings amb el seu nom general, i no amb els de les seves “antigues” filials per a internet.

ADRECES
ING Direct: www.ingdirect.es
Openbank: www.openbank.es
Uno-e: www.uno-e.com
Bancopupular-e: www.bancopopular-e.com
Asociación Española de Banca: www.aebanca.es
La Caixa: www.lacaixa.es

Confiança rendible

El creixement de l’ús de la banca electrònica durant els últims mesos és tant més significatiu si és té en compte que ha estat precisament durant l’últim any quan han proliferant els intents d’estafes bancàries, algunes d’elles amb nom propi, com el ja tristament popular phishing.

L’expectativa creixent de negoci ha obligat a les entitats a millorar els seus sistemes de seguretat i incloure, a més, en els seus sites indicacions detallades per als seus clients. Una inversió més que rendible si es té en compte que una transacció bancària pot tenir un cost de 0,10 euros quan es fa per internet, mentre que si es realitza en una oficina convencional li costa a l’entitat prop de 3 euros.

Per a l’usuari de la banca virtual, la preocupació per la seguretat ha acabat sent una qüestió personal. No només pel trasllat al canal virtual de la relació de confiança que, com a client, estableix amb l’entitat financera corresponent. Sinó, sobretot, perquè els principals intents de frau bancari detectats fins ara juguen amb la despreocupació i la ingenuïtat del mateix usuari. I, qui més qui menys, té clar que amb els seus diners no hi ha de jugar ningú.

El passaport i el DNI s’incorporen a l’era digital

2006-03-07T22:57:00.000+01:00

Els nous documents oficials integraran xips farcits d’informació personal dels titulars i claus per validar la seva firma electrònica

Publicat al setmanari ACTUAL el 9 de març de 2006

Enric Bruguera

El Document Nacional d’Identitat que portem a la cartera experimentarà els pròxims mesos una transformació revolucionària en incorporar un xip amb la nostra informació personal digitalitzada i la nostra signatura electrònica. El passaport, a més, dotarà el seu xip corresponent amb tecnologia de radiofreqüència que permetrà captar a distància les dades del seu titular. La millora tecnològica permetrà un ús normalitzat d’aquests documents en la relació del ciutadà amb les administracions a través d’internet, i potenciarà la seguretat i el seu ús en el comerç electrònic. Una millora que també pot obrir la porta a la inclusió i difusió de dades personals privades.

El nou DNI electrònic iniciarà el seu procés d’implantació a tot l’Estat aquest mateix mes de març amb una experiència pilot a la província de Burgos. Des d’allà s’anirà estenent a la resta del territori espanyol fins abastar-lo en la seva totalitat abans de dos anys. El llançament de l’anomenat DNI-e manté les competències d’expedició en mans de la Dirección General de la Policía, i es presenta envoltat d’una campanya informativa a través d’internet, un número telefònic gratuït -900.364.463- i tot un conjunt de suports promocionals convencionals que, amb el lema “Identifícate con él”, pretén sensibilitzar als ciutadans i usuaris sobre els avantatges i facilitats del nou document.

Des d’un punt de vista formal, el DNI que aviat tindrem a la butxaca no presenta modificacions gaire més espectaculars que una progressiva similitud amb les targetes de crèdit, el diner de plàstic i els múltiples carnets d’identificació i accés que ja fa dècades que utilitzem en empreses, pàrkings o videoclubs. On resideixen les novetats és en el xip integrat que conté. Un minúscul conjunt de circuïts electrònics on es digitalitzaran dades, fotografia, firma manuscrita, empremta dactilar, clau personal i secreta d’accés de firma electrònica, i certificats electrònics, validats per la policia, que acreditaran que l’usuari del document és qui diu ser.

I és en aquest xip on s’allotja, també, l’origen de les polèmiques sobre les eventuals vulneracions de la privacitat i la intimitat dels ciutadans que es poden produir a l’hora de decidir i regular quines dades han de figurar en el nou document electrònic. Des del Ministeri de l’Interior s’assegura que s’han pres totes les precaucions per tal de garantir que el nou DNI electrònic dotarà de la màxima seguretat al seu titular tant en els tràmits davant de les administracions públiques, com en el seu ús per a finalitats de comerç electrònic. Una garantia que l’Agència de Protecció de Dades (APD) fa extensiva a la protecció de dades personals i drets a la confidencialitat dels ciutadans.

Altra cosa són els riscos que preveuen les associacions i entitats defensores dels drets i llibertats civils, que alerten de les temptacions d’aprofitar la capacitat i relativa opacitat d’aquests dispositius per incloure-hi informació personal confidencial, teòricament protegida. Així, la Comissió de Llibertats i Informàtica (CLI) reclama una legislació molt més estricta sobre el tipus de dades que es podran incloure en el xip del DNI per evitar que quan ens identifiquem per fer una compra online estiguem exposant alhora el nostre historial mèdic de la Seguretat Social, la declaració d’impostos a Hisenda, les escoles públiques dels nostres fills o el currículum laboral, per posar només alguns exemples de la informació que proporcionem a l’administració i que aquesta es pot veure temptada a sistematitzar en els nostres documents electrònics.

ADRECES
DNI electrònic: www.dnielectronico.es
DGP: www.policia.es
Ministeri de l’Interior: www.mir.es
Agència Protecció Dades: www.agpd.es
Comissió Llibertats i Informàtica: www.asociacioncli.org

Dades biomètriques a distància
Les previsions de la Unió Europea i del govern espanyol xifren en el pròxim 1 d’agost la data en què començarà a ser expedit el nou passaport electrònic. El document, destinat a mig termini a convergir amb el nou DNI electrònic, contindrà un xip polèmic, al qual s’està estudiant integrar dades biomètriques del seu titular, com ítems per al reconeixement electrònic de l’iris dels ulls i per a la lectura digital d’elements facials.

Els requeriments del nou passaport comunitari està profundament marcat per les mesures de seguretat implementades pel govern dels Estats Units, i preveu incorporar, a més, tecnologia RFID d’identificació per radiofreqüència, un sistema de reconeixement que permet detectar i llegir les dades del xip del passaport a una distància d’entre 20 i 50 metres.

Tot i que les autoritats europees ja han proposat diverses moratòries en la seva implementació definitiva per intentar trobar mecanismes de protecció de la privacitat dels usuaris, des dels EUA s’insisteix que els objectius públics de seguretat compensen el risc que qualsevol desaprensiu pugui robar dades personals del ciutadà a metres de distància. De fet, els nord-americans consideren resolt el problema recomanant que tothom porti el passaport ben tancat i a les butxaques més protegides.

L’intercanvi P2P a internet deixarà aviat de ser xauxa

2006-03-03T20:06:00.000+01:00

Empreses i administracions aposten per frenar la circulació gratuïta i irregular de continguts potenciant usos legals a les xarxes d’usuaris

Publicat al setmanari ACTUAL el 2-03-2006

Enric Bruguera

La circulació gratuïta i incontrolada de pel·lícules, música i jocs a través d’internet pot experimentar els pròxims mesos un tomb espectacular amb la irrupció de noves iniciatives empresarials en el món de les xarxes d’intercanvi entre usuaris, conegudes popularment com a P2P (peer to peer). Després de múltiples intents fallits de regulació legal o tancament de circuits basats en sistemes P2P, corporacions com Warner Bros, la BBC i altres gegants de la producció de continguts han decidit que, en lloc de continuar la lluita frontal contra internet, utilitzaran la xarxa per vendre legalment els seus productes.

La tendència ve recollida per l’Observatori Europeu de Tecnologies de la Informació (EITO), l’últim estudi del qual constata que el fenomen d’intercanvi de fitxers entre usuaris va arribar a representar el 60% del tràfic de dades per internet ja a finals del 2004, amb un total de prop de 2.000 milions de fitxers, majoritàriament de música i pel·lícules, intercanviats entre usuaris particulars sense pagar ni el producte, ni els impostos, ni els drets d’autor corresponents.

L’estimació coincideix amb els advertiments apocalíptics que entitats discogràfiques nord-americanes com la RIAA i els grans estudis de Hollywood, representats per la MPAA, han anat fent sobre la incidència negativa d’aquesta mena de pirateria en el negoci mundial de l’oci i els continguts. I amb la pressió legal i policial que aquestes associacions han impulsat els últims dos anys, amb episodis tant sonats com la demanda contra prop de 300 usuaris de la plataforma P2P BitTorrent, o la recent clausura a Bèlgica d’un servidor de la xarxa eDonkey, el Razorback2, que facilitava l’intercanvi de fitxers entre un milió d’usuaris.

Les autoritats de la Unió Europea admeten que la persecució legal ha tingut uns efectes dissuasoris relativament discrets, ja que entre el 15 i el 34% d’usuaris europeus, segons els països, continuen utilitzant regularment aplicacions P2P com eMule, BitTorrent o Kazaa. Una pràctica en la que destaquen els usuaris espanyols, els quals, segons les entitats gestores de drets d’autors SGAE i EGEDA, van liderar el 2004 la pirateria continental amb uns 200 milions de descàrregues que suposarien el 43% del total europeu. L’última enquesta de l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC) xifra en prop del 50% els usuaris espanyols que utilitzen xarxes P2P per obtenir de franc música, pel·lícules i programes informàtics, dels quals la meitat ho fa diverses vegades cada setmana, i un 20% ho fa diversos cops al dia.

És en aquest context d’èxit social imparable de les xarxes P2P que la indústria del contingut canvia ara d’estratègia i, en lloc d’oposar’s-hi frontalment, vol intentar aprofitar-les per obtenir rendiment comercial del seu ús legal. Warner Bros trencarà el gel aquest mateix mes de març amb el seu nou servei In2Movies, que permetrà als seus usuaris adquirir sèries i pel·lícules, descarregant-les des d’un servidor central o directament des dels ordinadors d’altres abonats. Altres estudis de Hollywood també estan negociant amb la plataforma BitTorrent la possibilitat de canalitzar continguts legals entre usuaris a canvi del pagament de quotes, tarifa plana o inclusió de publicitat. Una iniciativa que la cadena britànica BBC explora amb el nou sistema iMP, encara en fase de proves, per establir una xarxa P2P entre els seus espectadors a fi de distribuir sèries i altres programes.

ADRECES
Warner Bros: www2.warnerbros.com
iMP de BBC: www.bbc.co.uk/imp
iTunes d’Apple: www.apple.com/itunes
EITO: http://www.eito.com/
BitTorrent: http://www.bittorrent.com/
eDonkey: http://www.edonkey2000.com/
eMule: http://www.emule-project.net/
Kazaa: www.kazaa.com

L’èxit de la legalitat comercial

Quan fa quatre anys Apple va presentar la seva botiga de venda de música per internet, iTunes, poca gent va veure futur en l’intent de cobrar per alguna cosa que es pot aconseguir tant fàcilment de franc. Fa pocs dies iTunes ha batut el rècord dels 1.000 milions de cançons venudes, té delegacions virtuals a 21 països i controla el 70% del mercat de descàrregues de pagament.

El secret de l’èxit de la botiga virtual d’Apple ha estat jugar amb preus baixos -99 cèntims d’euro per cançó-, aclaparadora facilitat d’ús, i un extens catàleg de més de dos milions de temes. No ha anat a competir amb la indústria discogràfica, sinó amb la pirateria virtual. I se n’ha sortit prou bé, amb efectes col·laterals espectaculars: el seu reproductor musical iPod, dissenyat per transportar i escoltar la música adquirida a internet, ja supera els 42 milions d’unitats venudes i s’ha convertit en objecte de culte consumidor a tot el planeta.

Un precedent engrescador per a companyies com Amazon i Yahoo!, que volen obrir les seves pròpies botigues virtuals de música abans que la irrupció dels telèfons mòbils amb reproductor MP3 atomitzin definitivament el mercat amb les seves ofertes. Un mercat en el que pot acabar sent més fàcil i còmode consumir a baix preu música, televisió i cinema comercials que anar a localitzar continguts gratuïts de procedència, legalitat i qualitats dubtoses.

Ofensiva contra el frau en els serveis d’accés a internet

2006-02-23T20:30:00.000+01:00

Les operadores de telecomunicacions hauran d’aturar pràctiques com el segrest de línies o el cobrament per connexions deficients

Publicat al setmanari ACTUAL el 16-02-2006

Enric Bruguera

Altes de servei que no han estat sol·licitades, impossibilitat de donar-se de baixa de determinades companyies, facturació per connexions que mai han funcionat... El malson que per a nombrosos usuaris ha estat fins ara intentar instal·lar i utilitzar un accés domèstic a internet pot acabar molt aviat gràcies a l’ofensiva que finalment han decidit posar en marxa les administracions estatal i autonòmica contra les freqüentes irregularitats comeses per diverses empreses operadores de telecomunicacions. Unes irregularitats que durant l’any passat ja van originar prop de 4.000 reclamacions formals, superant així el 30% del total de queixes contra les empreses telefòniques.

Les diverses iniciatives reguladores que el govern central engegarà les pròximes setmanes, entre les quals hi ha l’ordre ministerial de Qualitat de les Telecomunicacions, obligaran a les companyies a acreditar amb proves fefaents les sol·licituds de contractació de serveis, i assumir les despeses en aquells casos d’altes fraudulentes o cursades sense una petició expressa per part del suposat client. Les empreses tampoc no podran fixar un termini predeterminat de duració del servei, ni penalitzar econòmicament l’usuari quan demani la seva baixa, ni, encara menys, cobrar les quotes corresponents a períodes de temps en els quals no donin a l’usuari accés a la xarxa al·legant que estan tramitant la seva baixa.

Les noves normatives també obligaran a les operadores a adequar la seva publicitat d’ofertes de tarifes i velocitats de connexió al que apliquen realment, i a fer públics els seus registres de qualitat en funció dels paràmetres de la Unió Europea, a fi de permetre als usuaris una comparació fiable entre les diferents propostes.

La raó bàsica esgrimida per l’administració per explicar el retard a regular aquest sector no es limita a l’explosió vertiginosa del consum de les telecomunicacions en general, i l’accés a internet i l’extensió accelerada de l’ADSL en particular. Es centra, sobretot, en el caràcter poc raonable d’haver de preveure que determinades operadores basarien la seva estratègia comercial en ofertes enganyoses, altes fraudulentes de clients sense consentiment, penalitzacions i segrestos de les línies telefòniques dels usuaris quan volguessin canviar de companyia, i cobrament per serveis inexistents.

Tot un infern per a l’usuari, reiteradament denunciat per entitats com l’Associació d’Internautes, i que s’ha traduït en el 30% de les reclamacions recollides per l’Oficina d’Atenció del Ministeri d’Indústria, amb una dada proporcional reveladora: els 5 milions i mig d’usuaris d’internet han fet més de la meitat de les 43.000 consultes i han presentat el triple de reclamacions que els 40 milions d’usuaris de telefonia mòbil.

Per companyies, les més denunciades en l’àmbit de l’accés de banda ampla (ADSL o cable) són Wanadoo (25,33 per cada 10.000 abonats), Ya.com (11,40), Jazztel (8,68), Terra (6,88), Auna –ara integrada a ONO- (4,29) i Telefónica (1,34). Un ball de noms que es repeteix en diferent ordre en el rànking de reclamacions per qüestions relacionades amb la telefonia fixa –Auna (8,62), Wanadoo (5,51), Telefónica (2,23), Jazztel (1,91) i Ono (1,21)-, i que en el camp de la telefonia mòbil lidera Amena (0,70), a distància de Vodafone (0,21) i Movistar (0,17).

ADRECES
Oficina d’Atenció a l’Usuari: www.usuariosteleco.es
Agència Catalana de Consum: www.icconsum.org
Associació d’Internautes: www.internautas.org
Plataforma pel 7%: www.internetal7ya.com

Les reclamacions, cara a cara
Complementant l’ofensiva contra els abusos, el govern de la Generalitat enllestirà aviat un decret que obligarà a les operadores de telefonia i internet a obrir oficines presencials on els usuaris puguin presentar les seves reclamacions.

La naturalesa dels serveis que ofereixen les empreses de telecomunicacions ha motivat que, per abaratir costos, moltes d’elles ofereixin serveis d’atenció al client només per telèfon o internet, alguns situats físicament en països del nord d’Àfrica o Sud-Amèrica, la majoria dels quals no ofereixen solucions a les reclamacions dels usuaris, i sovint ni tant sols arriben a atendre i donar constància de la recepció de les seves queixes. L’Agència Catalana de Consum, que el 2005 va veure com pràcticament es doblaven les prop de 9.000 reclamacions del 2004, està elaborant una proposta que, en els propers mesos, obligarà a les companyies a obrir oficines presencials per atendre reclamacions, distribuïdes territorialment segons la seva quota de mercat.

Una millora d’atenció i servei que determinats col·lectius volen fer arribar fins i tot a la fiscalitat que grava les tarifes d’accés a internet. La autodenominada Plataforma 7% ha aplegat més de 5.000 firmes a favor que a la connexió a la xarxa se li rebaixi l’IVA del 16% que suporta ara fins el 7% que s’aplica als béns culturals d’interès públic. Els promotors de la iniciativa subratllen que no reivindiquen altra cosa per a l’accés a internet que l’IVA reduït que ja s’aplica a la Televisió Digital o les pel·lícules pornogràfiques.

L’accés a internet s’allibera dels fils i ocupa els carrers

2006-02-23T20:22:00.000+01:00

La iniciativa municipal estén als espais oberts de Barcelona la connectivitat a la xarxa que ja prolifera en molts locals públics

Publicat al setmanari ACTUAL el 23-02-2006

Enric Bruguera

L’ús social d’internet experimentarà els pròxims mesos un avenç qualitatiu important en saltar definitivament de les oficines i llars particulars a ple carrer. Empreses privades, iniciatives municipals i, fins i tot, agosarades propostes de comunitats de titulars d’accessos sense fils, faran que abans de l’estiu qualsevol usuari pugui connectar a internet el seu ordinador portàtil o la seva agenda personal en localitzacions tant suggerents com la platja de la Nova Icària, la plaça Catalunya, el Parc Güell, algunes andanes del metro de Barcelona, benzineres i infinitat de locals públics, els quals, a més, estudien donar de franc la connectivitat com a valor afegit per atraure i conservar clients.

Les propostes més immediates de connexió Wi-Fi (Wireless Fidelity) en espais ciutadans les viuran els usuaris de Barcelona que freqüentin la part marítima de la ciutat. En una primera fase de prova, i amb l’impuls de la societat municipal 22@, aquests dies ja s’estan instal·lant les antenes que donaran accés sense fils a la xarxa des de les proximitats de la seu del districte tecnològic de Poblenou, els centres municipals de Can Felipa i La Farinera, i la platja de la Nova Icària. Abans de l’estiu els promotors esperen estendre els punts d’accés al Parc de la Ciutadella, la plaça Catalunya, la zona de Montjuïc, el Parc Güell, totes les platges urbanes, l’àrea del Fòrum, i nombroses parades de metro i autobús.

L’accés serà de pagament i en aquesta primera fase tindrà una tarifa bàsica aproximada d’1€ per mitja hora de connexió. El sistema requerirà només que l’usuari posi el seu dispositiu –ordinador portàtil o agenda electrònica- equipat amb connexió sense fils dins del radi d’acció dels punts d’accés degudament identificats, i que demani i pagui la connexió amb un missatge de text (SMS) a través del seu telèfon mòbil. La connexió serà de banda ampla, apta per consultar webs i enviar i rebre correu, però la seva qualitat dependrà del número d’usuaris connectats en un moment determinat a cada punt d’accés.

La iniciativa compta amb un precedent que no va acabar gaire bé. Quan fa dos anys l’Ajuntament de Barcelona va instal·lar punts gratuïts d’accés a internet en totes les seus de districtes, les empreses proveïdores d’accés a la xarxa van presentar denúncia per competència deslleial davant de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), i van aconseguir que aquests accessos públics i gratuïts quedessin restringits a la consulta de webs municipals.

I és que la competència en l’accés sense fils s’anuncia ferotge. La companyia Free-Hotspot, per exemple, en els pròxims dos mesos vol augmentar a 70 l’actual cinquantena de zones Wi-Fi gratuïtes que ara mateix té a locals d’oci de Barcelona i Madrid. A escala europea, preveu acabar el 2006 amb uns 3.000 punts d’accés públic sense fils. Telefònica també té previst incrementar ràpidament les seves prop de 2.000 zones d’accés públic i sense fils a la xarxa que té desplegades en aeroports, hotels, estacions ferroviàries i ports esportius.

Una política expansiva que comparteix Kubi Wireless, amb uns 250 punts públics d’accés sense fils a internet, la majoria d’ells en hotels. I que AWA pretén potenciar aprofitant la xarxa de benzineres de Repsol, amb la qual ha firmat un acord per multiplicar per 10 els seus actuals 400 punts de connexió durant aquest any. El seu horitzó és tenir 12.000 punts d’accés sense fils en àrees de servei de tota Espanya abans del 2009.

ADRECES
Districte 22@: www.bcn.es/22@bcn
Free-Hotspot: http://www.wififreespot.com/
Kubi Wireless: http://www.kubiwireless.com/
AWA: http://www.awacenter.com/
FON: es.fon.com

Comunitaris, visionaris i espavilats
L’accés sense fils a internet tindrà un abans i un després de FON, la companyia que pretén crear una xarxa universal d’usuaris per compartir les seves connexions al llarg i ample del planeta. Això, almenys, és el que anuncia el seu promotor, Martin Varsavsky, que ja ha aconseguit que gegants d’internet com Google i Skype aportin 18 milions d’euros al seu projecte.

La iniciativa presenta una aclaparadora lògica de xarxa: qualsevol titular d’un accés sense fils a internet cedeix part del seu ús a la resta d’usuaris registrats, els quals li cediran l’ús dels seus accessos en qualsevol punt del món. De moment la proposta ja ha seduït prop de 17.000 usuaris i l’empresa espera que la comunitat haurà assolit un milió de punts d’accés l’any 2010.

Altra cosa és el que en diran les operadores que venen l’accés a cadascun d’aquests usuaris, i que fins ara prohibeixen explícitament qualsevol intent de compartir connexions. Un petit entrebanc que per ara no desanima a Varsavsky, empresari d’origen argentí acostumat a treure profit dels reptes més complicats: fundador de Jazztel i impulsor de Ya.com en plena bombolla tecnològica de finals dels 90, va saber implicar inversors com el Banc de Sabadell o Dragados en empreses que fins ara mai han donat cap benefici. Una habilitat que va rematar fugint d’aquestes quimèriques iniciatives a temps per obtenir-ne guanys multimilionaris. La majoria d’inversors van haver d’assumir-ne les pèrdues de prop de 70 milions d’euros.

El comerç s’imposa com a gran impulsor de la veu a internet

2005-09-15T19:03:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 15-09-2005

L’empresa de subhastes eBay adquireix la telefonia gratuïta de Skype per facilitar la comunicació oral entre els seus usuaris

Enric Bruguera

A la fi no han estat les operadores telefòniques, ni els grans distribuïdors d’informació a internet, ni els potents grups de comunicació. El gran salt de la comunicació escrita a la comunicació oral a través de la xarxa ve de la mà d’eBay, el major exponent del comerç electrònic a internet, i de la seva decisió de fer entrar en l’univers dels grans negocis l’aplicació amb la que l’empresa Skype ja havia arribat a donar servei de telefonia gratuïta per la xarxa a gairebé 60 milions de persones de 225 països.

La transcendència per a la transformació dels hàbits d’ús de la xarxa que pot tenir la compra de Skype per eBay té els seus primers indicadors en les xifres i magnituds de l’operació i els seus protagonistes. L’adquisició, que supera de llarg els 2.000 milions d’euros, posa en contacte dos pesos pesants de les revolucions a internet. Amb només deu anys de vida, eBay ha arribat a ser el major exponent del comerç electrònic a través de la xarxa, amb 157 milions d’usuaris, els quals, a través de subhasta o d’intercanvi directe, durant l’exercici del 2004 van tancar la venda d’uns 25 milions d’objectes i van proporcionar una facturació de 3.300 milions d’euros, gairebé 800 dels quals van ser de beneficis per a l’empresa. L’increment de beneficis del 2005 frega per ara el 53%.

En contrast amb altres iniciatives de comerç electrònic que han intentat, amb resultats opinables, traslladar a la xarxa dinàmiques del món presencial, eBay ha apostat des del principi per explotar les possibilitats específiques que internet donava a noves modalitats d’intercanvi entre usuaris. I no li ha anat gens malament: en els últims mesos ha adquirit els sites especialitzats Shopping.com –comparador de preus- i Rent.com –de lloguers-, i ha consolidat el desenvolupament de PayPal, companyia que facilita els micropagaments comercials a través d’internet.

És en aquesta perspectiva que l’adquisició de Skype apareix com el gran impuls que necessitava la circulació de veu per internet per convertir la conversa oral entre usuaris en la forma de comunicació habitual que reemplaçarà el paper hegemònic que fins ara han detentat el correu electrònic i la comunicació majoritàriament escrita. Els prop de 160 milions d’usuaris d’eBay intercanviant gratuïtament converses de veu gràcies a la tecnologia de Skype superen àmpliament els actuals 60 milions d’usuaris de la tecnologia de VeuIP, i és un bon punt de partida per escampar ràpidament el fenomen en altres empreses i altres àmbits. Un punt de partida, l’abast qualitatiu imprevisible del qual explica que eBay s’hagi decidit a pagar 2.000 milions d’euros per una companyia que l’any passat va ingressar poc menys de 6 milions d’euros.

Sobretot quan la resta de grans companyies vinculades a la xarxa ja feia temps que estaven apuntant el camí a seguir, tot i que l’havien emprès amb excessiva cautela. Google ha començat a oferir un servei similar, el Google Talk, fa tot just unes setmanes mentre Microsoft comprava l’empresa Teleo, també de telefonia per internet. Una cautela que les operadores telefòniques convencionals ja fa mesos que havien convertit en pura covardia en intentar obtenir per a la tecnologia de VeuIP restriccions legals que dificultessin la previsible competència avantatjosa que les converses gratuïtes de veu a través d’internet faran ben aviat a la telefonia fixa i mòbil, sovint sotmesa a tarifes i exigències abusives.

ADRECES
eBay: www.ebay.es
Skype: www.skype.com
Shopping.com: shopping.com
Rent.com: www.rent.com
PayPal: www.paypal.com
Google Talk: www.google.com/talk
Teleo: teleo.msn.com

Telefonia poc telefònica
L’anomenada telefonia per internet (VeuIP) és telefonia en tant que permet la circulació de la veu humana d’un punt a un altre, però no està considerada exactament un servei telefònic. La veu no circula gràcies a aparells i infraestructures telefòniques, sinó que ho fa mitjançant un programari que la tracta de forma digital, igual que la resta de continguts d’internet... aprofitant, això sí, el traçat de cables, sobretot els d’alta capacitat, desplegats per les operadores telefòniques.

I aquí és on fórmules com la de Skype provoquen enormes conflictes d’interessos. El seu creador, Niklas Zennström, assegura que el seu programa, com a simple software, no vulnera cap normativa telefònica quan permet fer trucades gratuïtes d’ordinador a ordinador i trucades ridículament barates d’ordinador a telèfon. Però les operadores europees reclamen una regulació que els garanteixi indefinidament la recompensa a les seves inversions. I China Telecom es proposa, senzillament, bloquejar l’ús de Skype. El final de la batalla té un precedent favorable a Skype: Zennström va ser el creador del programa KaZaA d’intercanvi de fitxers P2P, va alterar el model mundial de distribució discogràfica... i després es va vendre el seu programa per una substanciosa quantitat de milions. A més del boom comercial de la telefonia per internet, cal seguir amb atenció què farà Zennström quan s’avorreixi a eBay.

Google enllesteix l’assalt definitiu al regnat de Microsoft

2005-09-08T19:07:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 8-9-2005

El cercador californià vol convertir internet en l’alternativa universal als sistemes operatius comercials controlats fins ara per Bill Gates

Enric Bruguera

Monitoritzar permanentment l’activitat de l’usuari en els diversos serveis d’internet, o intentar controlar les entranyes dels ordinadors amb productes comercials de pagament. Aquestes són les grans opcions estratègiques que durant els pròxims mesos desfermaran l’enfrontament definitiu entre Google i Microsoft, les dues empreses que marquen l’activitat quotidiana de la majoria d’usuaris del planeta. Més enllà de l’èxit o el fracàs de cadascuna d’aquestes corporacions, la seva guerra posa en joc el model d’accés i d’ús de la tecnologia que la Humanitat adoptarà les pròximes dècades.

Tot i que l’empresa de Bill Gates manté una gran capacitat de maniobra gràcies al sistema operatiu Windows, present en el 90% d’ordinadors de tot el món, Google ha volgut tancar l’estiu amb un nou cop d’efecte contra la dinàmica convencional de posar productes a la venda, en la qual Microsoft és, ara per ara, líder indiscutible. El nou servei de Google es diu Google Talk, i toca directament diversos punts de flotació de l’actual negoci a la xarxa.

Primer, perquè entra de ple en el mercat de la missatgeria instantània, donant alternativa gratuïta –a canvi de publicitat- a les opcions de America Online, Yahoo! i Microsoft, que fins ara es repartien 80 milions d’usuaris. I, en segon lloc, Google Talk obre la porta a les converses de veu entre usuaris, cosa que li permet aterrar i posicionar-se en el camp de la telefonia per internet, una de les grans expectatives de desenvolupament de negoci en els pròxims mesos, a costa de les operadores telefòniques convencionals i d’opcions de telefonia sobre VoIP –converses de veu a través d’internet-, com Skype, la qual els últims dos anys ha assolit uns 51 milions d’usuaris a tot el món.

La presentació de Google Talk, a més, ha coincidit amb l’anunci de Google d’una nova venda d’accions per valor de 4.000 milions de dòlars, que s’afegiran als 3.000 milions de reserves que li van deixar la seva fulgurant sortida a borsa de fa només un any. El gran càstig psicològic per als seus competidors, encapçalats per Microsoft, és intentar intuir a què dedicarà Google aquesta ingent quantitat de diners si fins ara ja ha desenvolupat una barra d’eines –Google Toolbar- que incrusta el motor de cerca al navegador i li afegeix opcions de localització dins del disc dur, ha comprat un munt d’empreses per desenvolupar nous serveis –Picassa, de fotografia digital; GoogleEarth, de cartografia; Dodgeball, de comerç electrònic...- i ha posat a la xarxa un sistema propi de correu electrònic gratuït de gran capacitat –Gmail-, just quan els de Microsoft i Yahoo! pretenien fer-se de pagament.

Queden en el terreny de l’anècdota el fet que el cercador californià hagi obert oficines a Seattle, prop de la seu central de Microsoft, per festejar-li informàtics i executius. I que hagi fitxat un dels directius de la seva filial xinesa per fer-se càrrec de la selecció de personal de Google en el país asiàtic, en el qual, per cert, hi ha una expectativa de creixement per als cercadors de 600 milions de dòlars per al 2007, en un mercat del qual Google ja domina el 20%. Una suculenta previsió de captura d’usuaris capaç d’atraure espectaculars inversions publicitàries.

I és que, més enllà de cada batalla comercial concreta, Google i Microsoft representen dues maneres antitètiques de veure i viure l’ús de la telemàtica: el gran mercat de clients que compren productes, dissenyat per Microsoft; o el gran flux d’usuaris de serveis en xarxa que, a canvi de serveis gratuïts, piquen en els anuncis que alimenten un Google cada cop més depenent dels ingressos publicitaris.

ADRECES
Google: www.google.es
Microsoft: www.microsoft.com
Google Talk: www.google.com/talk
America Online: www.aol.com
Yahoo!: es.yahoo.com
Skype: www.skype.com
Xbox 360: www.xbox.com/es-ES/default.htm

Gates i la batalla del sofà
Internet no ha estat mai un terreny còmode per a Microsoft. Va perdre la primera batalla dels navegadors davant de Netscape, li va costar milers de milions de dòlars desfer-se de la insidiosa competència d’aquesta empresa, ara està reculant davant del navegador Firefox, i des de fa mesos ha de suportar, a més, que Google li passi la mà per la cara cada dos per tres.

Per això, sense abandonar la seva hegemonia en el terreny dels sistemes operatius, l’empresa de Bill Gates ha buscat terrenys de joc més propicis al costat de les pantalles del televisor que presideixen menjadors i sales d’estar de tot el planeta.

La seva aposta per intentar monopolitzar l’oci digital mundial és la nova consola Xbox 360: un artilugi informàtic gairebé tant perfecte com Windows ho va ser per als ordinadors domèstics, amb lectors de CDs i DVDs de gran qualitat, disseny decoratiu d’alt standing i connectivitat total de banda ampla a serveis, jocs, música i imatges... a través d’una xarxa privada i de pagament. Una opció per intentar continuar fent passar per caixa a l’usuari, la qual curiosament pot acabar certificant la defunció del seu model de negoci.

El control d’internet enfronta els EUA amb la resta del món

2005-09-07T19:47:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL l'1-09-2005

La ONU haurà de fer de mitjancera per evitar que l’abús de la tutela nord-americana acabi provocant la fragmentació de la xarxa

Enric Bruguera

Aquest mes de setembre es compleix el termini que el govern dels Estats Units havia acordat per cedir a un organisme internacional la tutela efectiva que fins ara ha exercit sobre les infraestructures bàsiques d’internet. Però a mesura que s’acosta la data, Washington ja ha advertit que s’ha repensat el seu compromís i que continuarà exercint el control sobre els servidors bàsics i l’assignació de dominis, cosa que no ha sentat gens bé a la resta de la comunitat internacional, fins el punt que ara és l’ONU la que haurà de fer de mitjancera per intentar trobar una sortida a un conflicte gens virtual.

La guerra pel control d’internet contrasta vivament amb la imatge popular d’anàrquica llibertat de la xarxa, provinent del fet que qualsevol persona, des de qualsevol punt del planeta pot abocar informació i accedir a qualsevol mena de continguts amb l’únic requisit d’un ordinador i una connexió telefònica. Aquesta arquitectura oberta i descentralitzada de la xarxa és una realitat, però el que la fa possible és una infraestructura centralitzada que regula els dominis i adreces electròniques de cada usuari, els fa compatibles i permet la circulació d’informació a través de 13 grans ordinadors, coneguts com servidors arrel o root servers, sota control dels EUA, a partir dels quals es desplega la teranyina planetària de webs, servidors de correu electrònic i repetidors d’altres serveis telemàtics.

Atès el seu origen militar, els EUA van controlar unilateralment la infraestructura bàsica d’internet fins que el seu creixement i ús mundial va provocar nombroses pressions internacionals a favor que la regulació fos transferida a un organisme independent. Així és va crear l’any 1998 la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), un institut privat sense ànim de lucre, amb una direcció amb personalitats internacionals, però on el Departament nord-americà de Comerç hi manté el dret de vet.

Inicialment, l’administració dels EUA va admetre la data del setembre del 2005 com a límit per a transferir les facultats reguladores de l’ICANN a un organisme internacional amb plenes competències i així ho va ratificar el desembre de 2003 a la Cimera de Ginebra per la Societat de la Informació, on es va acordar que seria en la següent edició de la trobada, prevista pel novembre del 2005 a Tunis, que s’establiria el nou model de regulació d’infraestructures i dominis d’internet.

Arribada l’hora de la transferència de poders, però, els EUA ja han anunciat que, atesa l’actual importància d’internet per a l’economia mundial, pensen retenir la seva tutela sobre la regulació de dominis –a qui i com es concedeix un domini .com, .net, .org i fins i tot els dominis estatals de cada país-, sobre els servidors arrels que distribueixen el tràfic d’internet, i sobre els sucosos ingressos que la gestió de la concessió de dominis aporten a empreses i entitats privades nord-americanes.

Amb una pressió creixent contra el control dels EUA a internet per part de la Unió Europea, les organitzacions de països sud-americans i Xina, ara és l’ONU l’encarregada de presentar propostes per intentar evitar el principal perill que la situació provoca: la fragmentació d’internet en subxarxes independents creades per aquells qui no admetin la continuació del control dels EUA. I, com sol ser habitual, de moment l’ONU només ha aconseguit dibuixar propostes disperses i sense consens, en les quals s’aconsella reforçar el paper d’organismes com la Unió Internacional de Telecomunicacions, la Internet Task Force o el World Wide Web Consortium (W3C).

ADRECES
ICANN: www.icann.org
ONU: www.un.org/spanish/
Departament de Comerç dels EUA: www.commerce.gov
Unió Europea: europa.eu.int/index_es.htm
Unió Internacional de Telecomunicacions: www.itu.int/home/
Internet Task Force: www.ietf.org
W3C: www.w3.org

El preu econòmic del domini polític

La guerra pel control d’internet té una indubtable component política pel valor estratègic de la xarxa, i més en l’actual context de turbulències terroristes planetàries. Però també té una prosaica i immediata repercussió econòmica.

Les empreses nord-americanes concessionàries del monopoli fàctic del registre de dominis cobren entre 6 i 10 dòlars per cada inscripció i manteniment anual d’una adreça web amb el sufix .com o .net. Només cal multiplicar aquesta modesta quantitat pels 50 milions de sites que paguen per aquest sufix –i que només representen el 65% del total de webs-, i valorar les expectatives de creixement del negoci en base a la seva evolució passada: els 2 milions de dominis de 1998 han crescut fins als 70 milions el 2005.

Quan la Xina frissa per una internet tancada pensa en el control polític de la xarxa. Però quan la Unió Europea crea el domini propi .eu –que entrarà en funcionament els propers mesos- pensa que el seu consorci gestor de dominis –Eurid- cobrarà 10 euros per cada adreça atorgada a qualsevol empresa o ciutadà dels 25 països comunitaris. Les expectatives xifren en un milió les inscripcions .eu previstes durant el primer any... i 10 milions d’euros de benefici per a les institucions que gestionen la identitat virtual europea.

El navegador pren protagonisme en la conducció del cotxe

2005-08-04T19:50:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 4-8-2005

La Unió Europea pretén que en menys de cinc anys els vehicles incorporin sistemes de connexió per satèl.lit i telefonia mòbil

Enric Bruguera

Embussos, cues, operacions sortida, operacions tornada... Tot i que la majoria de conductors acabem pensant que hi ha coses que no canviaran mai, aquest estiu pot marcar el punt de partida d’una revolució que en no gaire temps alterarà substancialment el que fins ara hem entès per conduir. La Unió Europea pretén que en un termini màxim de cinc anys tots els vehicles del continent surtin de fàbrica equipats amb sistemes de connexió per satèl.lit i telefonia mòbil. I molt més aprop, els responsables catalans del trànsit ja estan treballant en nous sistemes de telecomunicacions per fer arribar a l’interior dels nostres vehicles informació permanentment actualitzada sobre embussos i vies alternatives per evitar-los.

L’evolució del fenòmen és lenta, però imparable. De moment és difícil fer un cens actual exacte de navegadors per a automòbils
perquè molts usuaris prefereixen defugir despeses d’entre 1.200 i 2.500€ per adquirir un navegador específic per al cotxe, i aprofiten per a la conducció les prestacions dels seus petits ordinadors de butxaca –els PDA i les agendes electròniques- en els quals hi carreguen la creixent cartografia digital que comercialitzen empreses com Tele Atlas i Navteq.
Aquesta opció és suficient per als qui només pretenen consultar mapes detallats de qualsevol punt d’Europa des dels seus dispositius de mà. Però el gran salt qualitatiu arriba quan s’hi incorpora un dispositiu localitzador GPS –Global Positioning System- que utilitza satèl.lits per fixar la posició de l’usuari a cada moment, i adaptar els serveis a aquesta posició geogràfica mòbil.

És sobre aquesta base que la Comissió Europea està elaborant el seu programa e-call, per tal que a partir del 2010 tots els vehicles nous incorporin un navegador connectat per satèl.lit i una tarja de telefonia mòbil que permetin la localització automàtica i l’assistència immediata del vehicle en cas d’accident. El programa e-call preveu l’ús de la futura xarxa Galileu de satèlits europeus, i és ben vist tant pels fabricants d’automòbils pel que representa de valor afegit als seus vehicles, com per les operadores de telefonia mòbil, qui hi veuen una plataforma per augmentar la facturació per serveis d’informació turística i entreteniment.
Més aprop en l’espai i en el temps, el Servei Català de Trànsit preveu tenir enllestit per al 2007 un sistema de telecomunicacions per advertir en temps real a cada conductor sobre l’estat del trànsit a l’entorn de la seva posició –localitzada per satèl.lit- i proporcionar-li vies alternatives als embussos. El sistema requerirà navegador via satèl.lit i de codificador de ràdio digital en el vehicle.

Ara mateix, amb els aparells que hi ha al mercat, Ruta MoviStar o Tom Tom Go ja ofereixen, via telèfon mòbil o directament en el navegador GPS, serveis d’alertes immediates quan el conductor supera el límit de velocitat del tram de carretera pel qual està passant o la velocitat que ell mateix ha prefixat. Alguns d’aquests serveis també incouen informació sobre la posició dels radars fixes de control de velocitat.

I des del punt de vista de la seguretat del vehicle, l’empresa multinacional Detector ja fa més d’un any que ofereix un servei de recuperació dels vehicles robats, basat precisament en un dispositiu que permet la seva localització mitjançant els satèlits. Un servei que la firma Speaker Cars ha desenvolupat de forma que el propietari pugui rebre a cada moment en el seu mòbil informació actualitzada sobre on és el cotxe, si algú ha entrat al seu interior, o si li han intentat forçar les portes o trencar els vidres.

ADRECES
Servei Català de Trànsit: www.gencat.net/transit
Tele Atlas: www.teleatlas.com
Navteq: www.navteq.com
RACC: www.racc.es
Ruta MoviStar: www.empresa.movistar.com
Tom Tom Go: www.tomtom.com
Detector: www.grupodetector.com
Speaker Cars: www.speakercars.com

El Gran Germà et vigilarà al volant

Com en tants d’altres àmbits, la localització del cotxe per satèl.lit obre polèmiques sobre la privacitat de l’usuari. La compayia britànica d’assegurances Norwich Union ja aprofita la tecnologia per oferir descomptes als conductors joves que no condueixen de nit. Un jove d’entre 18 i 21 anys pot estalviar-se fins un 30% del preu de la pòlissa... sempre i quan deixi controlar a l’asseguradora via satèl.lit en quines hores condueix, a quina velocitat i a on va.

El govern britànic, per la seva banda, està estudiant un sistema de control de vehicles per satèlit a fi d’aplicar automàticament a cada conductor un peatge variable en funció de quines carreteres fa servir i a quines hores. Un sistema que el govern alemany ja fa mesos que aplica a tots els camions que circulen per la seva xarxa viària. Obligats a portar localitzador GPS, els camioners paguen un peatge dinàmic en funció del seu itinerari.

L’avís més perillós l’han llençat els Emirats Àrabs Units: aprofitaran la tecnologia de localització per multar automàticament tots els vehicles que infringeixin qualsevol norma de trànsit que el satèlit pugui detectar.

La telefonia mòbil 3G passa l’estiu en l’ordinador portàtil

2005-07-28T19:53:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 28-7-2005

L’escassa oferta de terminals telefònics i serveis limita la tecnologia UMTS a fer de módem per a la navegació convencional per internet

Enric Bruguera

La tecnologia permet avui fer arribar dades, so, vídeo, música i videoconferència interactiva a un telèfon mòbil... sempre i quan l’usuari tingui un terminal telefònic apte per utilitzar tots aquests serveis. El limitat número de models comercialitzats fins ara i el preu força elevat dels pocs aparells disponibles en el mercat han provocat un imprevist fenòmen de convergència de mitjans en desplaçar les possibilitats de la telefonia de tercera generació a la connexió mòbil i sense fils dels ordinadors portàtils a internet.

Les dades són expressives i contrasten amb les astronòmiques xifres que les operadores telefòniques van pagar en el seu moment per aconseguir llicències de telefonia mòbil 3G: dels 40 milions d’usuaris de telèfon mòbil que hi ha actualment a l’Estat espanyol no arriben als 200.000 els qui tenen contractada una línia basada en el protocol de transferència de dades UMTS (Universal Mobile Telecommunications System). Això representa menys d’un 0,5% del total d’usuaris de mòbils, i contrasta amb els nivells de països com Itàlia, amb 4 milions de clients, i el Regne Unit, amb 3 milions, els quals, curiosament, presenten uns índex de penetració de la telefonia mòbil convencional força inferiors al 92% espanyol.

Hi ha diversos factors que expliquen aquest estancament en la demanda espanyola de connexió telefònica d’alta velocitat. El primer de tots és el de l’escassa oferta de terminals, que les empreses d’aparells de telefonia justifiquen per les seves previsions d’una demanda magre i difícil d’engrescar. Un terminal mòbil de Nokia, per exemple, pot posar en més de 700€ la possibilitat de rebre correu electrònic de qualsevol operadora en règim obert.

És per això que les empreses de telefonia –Telefónica Móviles, Vodafone i Amena- han tornat a la política de subvencionar els aparells i oferir-los als clients a un terç del seu cost real, comptant que ja recuperaran després la inversió amb la facturació que passaran a l’usuari pel tràfic de dades corresponent al serveis que aquest utilitzi sense poder abandonar la companyia en un temps determinat. Una estratègia que fins ara tampoc ha acabat de quallar perquè els serveis a oferir són encara molt limitats i perquè les tarifes telefòniques de transmissió de dades i connexió a internet espanten a l’usuari corrent, i releguen aquesta tecnologia a un ús preferentment empresarial i professional que es concreta en les targetes de connexió sense fils per a ordinadors portàtils.

Tot i els objectius de les operadores d’arribar a un milió de clients de telefonia 3G a finals d’any, les tarifes tampoc proporcionen expectatives de grans alegries en el consum. És cert que en els últims dotze mesos han experimentat ajustos importants. Però hores d’ara encara es mouen en marges que van dels 2€ als 6€ per megabyte descarregat, cosa que per a l’usuari pot representar rebre i contestar un centenar de correus electrònics o recórrer una desena de pàgines web.

Fer això mateix des de qualsevol altre país, i saltant d’empresa en empresa fins l’operadora pròpia, a l’usuari pot arribar a costar-li entre 5€ i 20€ descarregar un megabyte en el seu ordinador portàtil, depenent de l’operadora, el tipus de contracte i el país des d’on s’intenta accedir a la xarxa. Tot això a una velocitat aproximada similar a la dels antics mòdems telefònics, i sense garanties que trobarà cobertura mòbil a tot arreu.

ADRECES
Telefónica Móviles: www.movistar.es/
Vodafone: www.vodafone.es/Vodafone/ParticularesPS/ParticularesHome
Amena: www.amena.com/
Nokia: www.nokia.es
Samsung: www.samsung.com
Sony: www.sony.es
Motorola: www.motorola.com/es/

El futur, a la butxaca

El telèfon mòbil amb càmera de fotos incorporada va representar un revulsiu mundial de vendes a finals del 2004 que els fabricants somien a poder reproduir amb moltes altres prestacions. L’objectiu és arribar a convertir el telèfon en un petit i ubicu ordinador personal des del qual, a més de mantenir converses de veu, es pugui escoltar la ràdio, grabar i reproduir vídeo, veure la televisió digital, editar i llegir blogs –bitàcoles o diaris personals-, escoltar música, navegar per internet, utilitzar processadors de textos i fulls de càlcul, fer videoconferència interactiva, i poder jugar virtualment amb d’altres usuaris.

Fabricants com Nokia, Samsung, Sony i Motorola ja han comercialitzat models a diversos indrets del món que permeten fer tot això i més, sempre que per poder fer-ho l’usuari estigi disposat a pagar en un doble nivell: l’elevat preu de l’aparell i les tarifes de transmissió de dades amb l’ample de banda necessari per poder assolir aquestes cotes de comunicació interactiva.

Els entrebancs, a més d’econòmics, també són de caire cultural i social. Si a la limitació de mòbils en llocs públics per les molèsties sonores van succeir les prohibicions de mòbils amb càmera per preservar la intimitat, cada cop està menys clar que tothom vulgui fer videoconferència en qualsevol moment i deixar-se veure pel seu interlocutor mentre parla amb ell per telèfon.

La telefonia mòbil es llança sobre el jove mercat infantil

2005-07-21T00:16:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 21-07-2005

Operadores i fabricants d’aparells inicien una ofensiva comercial dirigida específicament a famílies amb criatures d’entre 7 i 14 anys

Enric Bruguera

A l’Estat espanyol la meitat de les criatures d’entre 10 i 14 anys ja tenen telèfon mòbil propi. No és una dada sorprenent si és té en compte que l’únic indicador tecnològic que situa Espanya pel damunt de la mitjana de l’Europa comunitària dels 25 és la penetració de la telefonia mòbil: un 93% dels ciutadans en són usuaris. I per això les operadores telefòniques i els fabricants d’aparells acaben tot just d’iniciar la cursa per conquerir i consolidar un suculent segment de mercat que comprèn usuaris d’edats cada cop més baixes i serveis orientats a que els pares estiguin més tranquils... i paguin la factura telefònica més a gust.

Amb pocs dies de diferència, Telefónica a Espanya i l’imperi Disney a nivell planetari han donat les primeres pistes de la imminent guerra comercial per atraure i fidelitzar el mercat infantil, amb tutela paterna inclosa. Una guerra que tindrà en la campanya nadalenca del 2005 una de les seves primeres batalles decisives.

Telefónica ha estat la primera a colpejar i, a través de la seva filials de mòbils MoviStar, comercialitza des de fa uns dies un pack d’aparell –Motorola C-650- i serveis que prometen satisfer alhora les exigències dels joves usuaris i les cauteles dels seus progenitors. El telèfon ho té gairebé tot per fer feliç a un usuari de 9 anys: pantalla de color, càmera de fotos, música MP3, so polifònic, jocs i descàrregues gratuïtes des del portal de mòbils de la companyia. I també presenta al·licients capaços d’enganxar als pares més patidors: restricció de trucades entrants i sortints, regulació de missatges de text (SMS), possibilitat de trucada a cobrament revertit i servei de localització del lloc físic on es troben la criatura i el seu aparell, cosa que en cas de pèrdua facilita la recuperació de l’un, de l’altre o de tots dos alhora.

Per a la companyia, el seu nou servei ofereix noves solucions a un problema ja existent: la meitat dels joves espanyols tenen mòbil i acaben fent gastar als seus pares un promig mensual de més de 20 euros amb trucades, missatges i serveis inadequats per a la seva edat, segons les últimes dades de l’Observatorio de Telecomunicaciones de Red.es, l’Instituto Español de la Juventud i l’Oficina del Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid.

Aquesta intenció de servei ha estat avalada per la Unión de Consumidores de España, però ha xocat amb les reticències d’organitzacions com la Federació de Consumidors Facua, que alerta de les estratègies comercials de les operadores per introduir-se en segments de mercat tant sensibles com l’infantil i buscar beneficis amb un consum indiscriminat en un sector d’usuaris cada cop més joves. En aquest sentit, Facua alerta dels riscos d’addicció dels adolescents al telèfon mòbil, denunciat per nombrosos estudis. I posa com exemple a evitar el cas d’Itàlia, on ara ja són un de cada dos nens i nenes d’entre 7 i 11 anys els qui tenen i utilitzen el mòbil, en una curiosa convergència de la designació italiana de l’aparell –telefonino- i la seva penetració en la població infantil.
L’imperi Disney, per la seva banda, ha anunciat un acord amb l’operadora telefònica Sprint i ha proporcionat l’altra gran coordenada de la batalla per a la caça i captura de l’usuari infantil. L’aliança vehicularà a través d’aquesta telefònica el servei Disney Mobile, un gran canal d’entreteniment familiar que pretén completar en el mòbil la presència planetària que Micky Mouse ha assolit mitjançant els parcs temàtics, el cinema, la televisió, el vídeo, els videojocs i el merchandising més inàudit.

ADRECES
MoviStar de Telefónica: www.movistar.com
Observatorio de Telecomunicaciones de Red.es: observatorio.red.es
Instituto Español de la Juventud: www.mtas.es/injuve
Facua: www.facua.org
Disney Mobile: www.disneymobile.co.uk

Cara i creu del nens tecnològics

Els infants i els adolescents son una presa fàcil per al màrketing consumista de les empreses tecnològiques, però també són alhora un agent determinant d’alfabetització digital per als adults del seu entorn immediat.

Els actuals joves d’entre 16 i 18 anys no només tenen telèfon mòbil en una proporció de 79 de cada 100, també forcen que a les seves llars l’ús i coneixement d’estris tecnològics sigui substancialment superior al que tenen els adults sense fills d’aquesta edat, segons que evidencia l’últim estudi de Red.es sobre Infància i Adolescència a la Societat de la Informació.

Així, el 40% de llars amb fills adolescents té contractats serveis de connexió a internet de banda ampla (ADSL o cable), telefonia fixa i mòbil, i televisió de pagament. L’ordinador de sobretaula està present en el 58% de llars amb fills adolescents, davant el 36% de llars sense criatures d’aquesta edat. La posició en l’ús avançat d’internet és espectacular: el 66% de joves d’entre 10 i 15 anys se’n declara usuari habitual; la proporció puja al 84% quan es pregunta als joves de 16 o 17 anys... i cau fins el 30%, segons els adults que van respondre a l’últim estudi de la Fundació BBVA sobre noves tecnologies.

El control tecnològic global desborda l’espionatge clàssic

2005-07-14T00:12:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 14-07-2005

Escepticisme sobre la capacitat dels actuals serveis d’intel·ligència per processar i analitzar informació exhaustiva de telefonia i internet

Enric Bruguera

Des del 1998, quan el terrorisme d’inspiració islàmica radical va colpejar les ambaixades nord-americanes a Kènia i Tanzània, la resposta dels governs occidentals i dels seus serveis d’intel·ligència davant de cada nou atemptat ha seguit el patró repetitiu de reclamar més control de les telecomunicacions per tal d’intentar accedir a informació que els permetés localitzar els responsables i prevenir noves accions. L’espionatge occidental ha incrementat i millorat molt els seus mitjans i sistemes de control tecnològic, però les estructures jeràrquiques, piramidals i encarcarades dels organismes d’informació s’han revelat insuficients a l’hora de prevenir massacres com les de l’11-S del 2001 a Nova York, l’11-M del 2004 a Madrid o aquest últim 7-J de Londres.

L’atemptat a la capital britànica resulta paradigmàtic de la lluita desigual entre els serveis convencionals d’intel·ligència i un terrorisme globalitzat que aprofita al màxim les xarxes planetàries descentralitzades de la telefonia mòbil i internet. Mentre Londres reclama als governs europeus que imposin registres massius de trucades i moviments dels seus ciutadans per internet, gran part de la policia britànica ha passat l’última setmana literalment colgada sota una allau de 150 milions de registres de trucades locals, gairebé 3.000 cintes de circuits de videovigilància londinenca i prop de 3.000 trucades als telèfons de col·laboració ciutadana.

Les dades són importants, però la capacitat de convertir-les en informació sensible i pertinent no sembla que sigui el punt fort de serveis d’informació com l’MI5 a l’hora de coordinar, a més de la intel·ligència interior, els fluxos de comunicació, les rivalitats i els desajustos que li arriben del servei d’informació exterior (MI6), el servei d’espionatge electrònic (Government Communications Headquarters –GCHQ-), el servei d’espionatge de l’Exèrcit britànic (Force Research Unit –FRU-), les aportacions de la policia europea Europol, la CIA i l’Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels Estats Units, i els serveis secrets de les dues dotzenes d’aliats europeus, als quals cal afegir el Mossad israelià. En aquest context laberíntic, que un ciutadà o un visitant de Londres siguin captats unes 300 vegades diàries per càmeres de videovigilància situades en llocs públics pot no ajudar gaire a un ús preventiu d’aquesta informació.

La petició del govern britànic als seus homòlegs europeus perquè controlin indiscriminadament el que fan els seus ciutadans amb el mòbil i internet no fa més que evidenciar les contradiccions i mancances de la lluita antiterrorista tal com encara està plantejada.

La Comissió i el Parlament de la UE poden trigar anys a definir una directiva de control de les telecomunicacions que intenti no lesionar un actiu tant important com el dret a la intimitat i privacitat dels seus ciutadans. Si la iniciativa de control massiu s’intenta acordar entre governs estatals, la qüestió entra de ple en la territorialitat i la sobirania dels estats: qui decideix què cal espiar, quina informació cal guardar, i qui assumeix el cost d’una operació indiscriminada de captura i anàlisi de dades a escala continental.

Comptant, sobretot, que experiències prèvies de control massiu han permès constatar que el 90% de tràfic de dades i veu per les xarxes de telecomunicacions no té cap valor estratègic. I que en molts casos les cèl·lules terroristes han utilitzat mètodes d’encriptació, com l’esteganografia –informació camuflada en fitxers d’imatge que circulen lliurement per la xarxa-, difícilment assequibles a serveis d’intel·ligència col·lapsats per l’anàlisi de converses i missatges banals, i que sovint reclamen desesperadament des dels seus webs personal que conegui els idiomes i dialectes dels terroristes als quals han de combatre.

ADRECES
MI5 britànic: www.mi5.gov.uk
GCHQ: www.gchq.gov.uk
Europol: www.europol.net
CIA: www.cia.gov
Agència Nacional de Seguretat (NSA): www.nsa.gov
Mossad: www.mossad.gov.il/Mohr

Membre d’honor de la mítica Echelon
La crida britànica al control massiu de les telecomunicacions europees és encara més significatiu quan es té en compte que durant els últims trenta anys el Regne Unit, juntament amb els Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, ha impulsat la xarxa d’espionatge planetari Echelon, un conjunt de 140 estacions terrestres i desenes de satèl·lits capaços de filtrar diàriament uns 4.000 milions de comunicacions de telefonia mòbil i fixa, fax, correu electrònic, internet i transmissió d’informació via satèl·lit.

Tot i que mai cap govern ha admès obertament l’existència de Echelon, militars britànics van reconèixer el seu ús per espiar l’exèrcit argentí durant la guerra de les Malvines el 1982. Posteriorment, la Unió Europea va denunciar l’utilització d’Echelon per fer espionatge industrial a favor d’empreses nord-americanes, amb escàndols com l’obtenció imprevista per part de McDonell-Douglas d’un contracte pràcticament tancat entre l’europea Airbus i Aràbia Saudí el 1994, o la sorprenent firma el 1998 per part de la nordamericana Raytheon d’un acord que el govern de Brasil ja havia aparaulat amb l’europea Thomson.

El boom borsari de Google reviu la por a la bombolla .com

2005-07-07T00:08:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 7-07-2005

El cercador californià triplica el seu valor financer en tres mesos i assoleix una valoració 80 vegades superior a la seva facturació

Enric Bruguera

Fa un any Google ja havia passat a la història per ser l’eina de cerca d’informació a internet que havia conquerit les preferències voluntàries de la majoria d’usuaris de la xarxa de tot el planeta en els primers anys del segle XXI. Ara, a més, està a punt d’arrodonir un dels booms econòmics més espectaculars dels últims temps: des que va començar a cotitzar en els mercats financers l’agost passat, l’acció de Google ha pujat de 85 a 300 dòlars i la companyia ha esdevingut la primera empresa de tecnologia i comunicació del món segons el seu valor en Borsa. Una posició eufòrica que comença a remoure els vells fantasmes de l’esclat de l’anomenada bombolla tecnològica del 2000.

La irrupció de Google a la Borsa, fa menys de dotze mesos, va estar marcada per diferències notables respecte de la febrada especulativa del període 1998-2000. Va ser precisament a partir de la caiguda i enfonsament de milers d’iniciatives empresarials buides de continguts i d’estratègies de negoci, que el cercador californià va enfortir posicions sobre propostes arriscades, però prudents: perfeccionament constant del sistema tecnològic de cerca, introducció de sistemes publicitaris viables en les seves pàgines, i desenvolupament de nous serveis, des de correu electrònic gratuït d’alta capacitat –Gmail-, fins a sistemes de localització d’informació en l’interior de l’ordinador de l’usuari, passant per ofertes de cerca temàtica, d’imatge i so, o cartografia i digitalització de continguts, entre molts d’altres.

Des d’aquesta perspectiva de servei gratuït però de qualitat, Google va saber materialitzar el model de negoci que altres ja havien intuït abans d’estavellar-se: atraure usuaris de franc permet atraure publicitat de pagament. Els increments de l’ordre del 40% anual que està experimentant la publicitat online als Estats Units no són gens aliens a aquest plantejament.

Amb un punt de partida tant envejable, està sent paradòjicament la seva espectacular evolució borsària la que està fent saltar les alarmes. En menys de dotze mesos, la companyia californiana ha assolit gairebé els 85.000 milions de dòlars de capitalització borsària, per davant de gegants com Time-Warner, amb prop de 80.000 milions, o el veterà Yahoo!, amb 50.000 milions. I en aquests mesos totes les xifres associades a Google apunten al vertigen: els beneficis del primer trimestre de 2005 multipliquen per sis els del mateix període del 2004; en els últims quatre mesos el preu de les seves accions ha pujat un 67%; i la valoració global en Borsa suposa pràcticament 80 vegades la seva facturació.

És en aquest context que experts i analistes comencen a cridar l’atenció sobre el risc d’una nova espiral especulativa que pugui inflar ràpidament determinades bombolles empresarials per fer-les esclatar tot seguit, deixant un reguitzell d’inversors amb pèrdues irrecuperables.

Des d’una visió optimista s’al·lega que el creixement de l’ús de la xarxa a tot el món i l’increment constant del comerç electrònic dibuixen avui un panorama diferent del de la primavera del 2000. Yahoo! és el paradigma d’empresa que va saber recuperar-se de la batzegada especulativa que va deixar les seves accions en 8 dòlars després d’haver tingut cotitzacions de fins 240 dòlars. En l’extrem oposat, els escèptics hi posen el cas de Terra, la filial que Telefónica ha liquidat recentment a poc més de 3 euros l’acció, després d’haver-les tret a Borsa a 11,81 a finals de 1999 i haver registrat màxims històrics de gairebé 160 euros en només 3 mesos.

ADRECES
Google: www.google.es
Time-Warner: www.timewarner.com/corp
Yahoo!: es.yahoo.com
Terra: www.terra.es
eBay: www.ebay.es
Amazon: www.amazon.com

Modèlics models de negoci
El risc d’un esclat especulatiu vinculat a les empreses tecnològiques existeix, però difícilment pot provocar una debacle generalitzada com la que va viure el sector fa cinc anys. Així ho avala la pervivència d’empreses com Amazon o eBay, les quals no només van superar el sotrac de la bombolla .com, sinó que han consolidat models de negoci de viabilitat i rendibilitat demostrades.

El cas d’Amazon, la primera i principal llibreria virtual del món, és emblemàtic de la importància de completar una bona plataforma de comerç electrònic amb un sistema logístic que pugui fer arribar el producte al client de qualsevol punt del planeta. Curiosament, la llibreria avui ven de tot, d’electrodomèstics a joguines, en una exhibició de domini de la dinàmica del comerç online, força independent del producte concret.

eBay, una altra de les companyies de millor capitalització borsària –prop de 46.000 milions de dòlars-, no només comparteix amb Amazon el fet d’haver estat fundada l’any 1995 i ser, per tant, una de les grans empreses deganes de la xarxa. També té en el seu actiu haver definit un model de negoci per a les subhastes online que ha arribat a aplegar més de 60 milions d’usuaris que intercanvien objectes per valor de més de 40.000 milions de dòlars.

El turisme acapara la meitat del comerç electrònic a internet

2005-06-30T12:04:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 30-06-2005

Les vacances d’estiu consoliden la compra online de viatges de baix preu, adquirits en l’últim moment i a través de menys intermediaris

Enric Bruguera

Com cada any per aquestes dates, milions de persones ens dediquem a preparar i planificar les nostres vacances imminents. Però a diferència del que ha passat tradicionalment, cada cop hi ha menys gent preocupada per fer reserves anticipades a fi d’obtenir bons preus i disponibilitat de places en hotels, avions i trens. El comerç electrònic a través d’internet ha creat un nou model de consum turístic, en el qual la improvisació, l’espera fins el moment de sortir de viatge i la comparació simultània de desenes d’ofertes a través de la xarxa constitueixen la millor garantia de preus baixos.

De l’èxit i de les expectatives espectaculars de futur d’aquest nou model de consum en proporciona una mostra el fet que sigui precisament el sector turístic el que acapari el 50% del volum de negoci que el comerç electrònic va assolir a l’Estat espanyol durant l’any 2004. Un volum general de vendes que, segons l’últim estudi de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), va arribar als 890 milions d’euros, cosa que representa un 100% d’increment respecte l’any anterior. I això tenint en compte només les compres per internet dels consumidors espanyols que van utilitzar les targetes de crèdit com a mitjà de pagament.

L’Associació Espanyola de Comerç Electrònic (AECE) estima que si es tenen en compte mitjans els pagaments contra reemborsament, transferències i domiciliacions, el volum total de compra espanyola a través d’internet durant el 2004 va pujar a més de 1.500 milions d’euros, una quantitat molt considerable ateses les reticències i desconfiances que molts usuaris de la xarxa encara expressen sobre la seguretat de la venda online.

En aquest procés de creixement espectacular que es dobla cada any des del 2001, l’expectativa del sector turístic no pot ser més afalagadora. De tot el volum de comerç electrònic la venda de bitllets d’avió s’endu el 25%, gràcies, sobretot, a la proliferació de companyies aèries de baix cost que exploten el canal electrònic de venda per reduir al màxim els preus dels bitllets. L’altra quarta part del total de facturació electrònica és per als serveis de reserves d’hotels i paquets turístics. Una facturació que té unes exponencials expectatives d’increment si es té en compte que a l’Estat espanyol el comerç electrònic ara mateix només representa un 6% del total del sector turístic, mentre que als Estats Units ja és del 40% i a diversos països europeus està arribant al 25%.

Per a l’usuari, l’utilització de la xarxa a l’hora de planificar vacances i comprar serveis turístics representa una diversificació de l’oferta al seu abast que acaba redundant en millors preus i més capacitat de triar. A més de les companyies aèries que ja han eliminat la intermediació dels operadors turístics i de les agències de viatges convencionals, l’existència de grans operadors virtuals com Lastminute, Travelocity, Expedia o Orbitz, promou la proliferació d’ofertes i paquets integrats que aprofiten la immediatesa del canal electrònic per adaptar les seves propostes a les disponibilitats de places d’última hora.

Una flexibilitat que també intenten explotar agències virtuals de viatges com eDreams, Atrápalo o Viajar.com combinant ofertes globals de destins a qualsevol punt del planeta amb propostes vinculades a destins més locals.

ADRECES
CMT: www.cmt.es
AECE: www.aece.org
Lastminute: www.es.lastminute.com
Travelocity: www.travelocity.com/
Expedia: www.expedia.com
Orbitz: www.orbitz.com
eDreams: www.edreams.es
Atrápalo: www.atrapalo.com
Viajar.com: www.viajar.com

Toc d’atenció a les empreses espanyoles
Si les últimes xifres sobre el comerç electrònic espanyol permeten ser optimistes respecte a la progressió d’usuaris i consumidors, les empreses locals no en surten tant ben parades: més de la meitat dels gairebé 900 milions d’euros que els usuaris espanyols van gastar per internet el 2004 van anar a parar a empreses ubicades en altres països.

Davant de la queixa habitual de les empreses espanyoles respecte a la manca de costum de compra electrònica i la desconfiança dels usuaris, les últimes dades de la CMT posen en evidencia les limitacions de l’oferta online de moltes empreses espanyoles i mostren que el consumidor perd la por a comprar per internet quan troba propostes més variades i a preus millors.

Els equips d’electrònica, la compra domèstica, els aparells informàtics, els serveis financers i els llibres i CDs són per aquest ordre els productes i serveis més adquirits pel canal online. A l’hora de triar botiga virtual, la majoria de compradors es decanta per les propostes online de marques i empreses ja conegudes per la seva presència i solvència en el món presencial. I molts dels usuaris d’internet que no es refien de la compra electrònica, admeten que utilitzen de forma intensiva la xarxa com a mitjà d’informació i comparació de preus abans d’anar a comprar presencialment a una botiga o gran superfície convencionals.

Fiesta de la siega en La Fuliola

2005-06-25T12:08:00.000+02:00

Publicat en El Periódico de Catalunya el 25-06-2005

Tras los excesos verbeneros, el puente de San Juan suele presentarse como un paréntesis de descanso para tomar fuerzas antes de las vacaciones. Pero para quien quiera aprovechar este fin de semana hasta el último minuto, La Fuliola (carretera C-53 entre Tàrrega i Balaguer) celebra mañana su Festa del Segar, con la que la localidad revive los rituales que dan inicio a las labores anuales de la cosecha. Segadores con viejas hoces, exhibiciones de antiguas técnicas agrícolas y muestras de gastronomía local iniciarán un conjunto de manifestaciones que culminarán el 10 de julio con la Festa del Batre.

La celebración brinda una buena oportunidad para recorrer la antigua Vila Closa de La Fuliola, donde entre los restos del recinto amurallado pueden admirarse portales y casas señoriales, como las de Cal Farriol, Cal Pané y la Casa Terés, de los siglos XVI y XVII, así como la iglesia barroca de Santa Llúcia, con vestigios románicos en su campanario. Conviene no perderse la visita al Castell del Remei, una finca vitivinícola a orillas del Canal de l’Urgell, donde además de pintorescos rincones el visitante puede degustar la excelente cocina del Restaurant el Remei (973.71.81.65) en un ambiente muy agradable y a unos precios asequibles. En Internet: fuliola.ddl.net. ENRIC PAYÀ

Sabores de antes
La visita a La Fuliola propicia una sugerente excursión a sabores casi perdidos. El mejor pan artesano y la coca “de recapta” se encuentran en Cal Boneu (973.57.01.20). Y el vino autóctono hay que buscarlo en los lagares del Castell del Remei (973.58.02.00), donde se pueden adquirir a precios razonables deliciosas variedades de la D.O.Costers del Segre.

La telefonia mòbil enceta l’estiu sota l’ombra de col•lapse

2005-06-23T12:00:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 23-06-2005

La insuficiència d’antenes repetidores tornarà a provocar situacions de saturació i manca de cobertura en zones d’aglomeració turística

Enric Bruguera

Nou de cada deu ciutadans espanyols tenim telèfon mòbil. Però molts de nosaltres no podrem utilitzar-lo des de la platja per explicar a la família que hem arribat bé a la nostra destinació de vacances. Les aglomeracions turístiques en la majoria de les costes catalanes i espanyoles tornaran a desbordar aquest estiu la capacitat de les antenes repetidores i provocaran situacions de saturació que impediran fer servir el mòbil per establir converses de veu, enviar missatges de text (SMS) i, encara menys, accedir a serveis que requereixin la navegació per internet.

Igual que ja han fet els estius dels últims quatre anys, des del pont de Sant Joan les operadores de telefonia mòbil activen els seus plans d’emergència estival. En els pròxims tres mesos adoptaran mesures especials com l’increment de capacitat de les seves antenes, la seva reorientació cap a les zones més densament poblades, i la distribució d’unes 2.000 antenes mòbils que s’aniran desplaçant en funció de la demanda detectada. Malgrat tot, i també basant-se en precedents d’anys anteriors, tant Telefònica com Amena i Vodafone admeten que els períodes de saturació i els moments de col·lapse seran inevitables.

Segons les estimacions d’aquestes companyies, els principals punts turístics de la costa acullen visitants espanyols i estrangers que arriben a duplicar o triplicar les poblacions i la massa crítica d’usuaris habituals del mòbil. Uns usuaris que, al damunt, quan estem de vacances utilitzem el mòbil fins a un 20% més que en èpoques normals. Davant d’això, l’embús comunicatiu sembla difícil de pal·liar: per molt que les operadores alenteixin els serveis de connexió a internet i d’enviament de dades, i per molt que els missatges SMS donin prioritat a les trucades de veu, en molts moments i en molts llocs serà impossible obtenir cobertura des del mòbil i serà més fàcil trucar des d’un telèfon fix, igual que ja sol passar sistemàticament les nits de Cap d’Any, en situacions d’aglomeració massiva o en successos excepcionals com l’atemptat de l’11-M del 2004 a Madrid.

Més enllà d’algunes deficiències puntuals en el servei de les operadores, les raons del col·lapse generalitzat i endèmic cal buscar-les en les dificultats que ha experimentat durant els últims tres anys a tot l’Estat el desplegament d’antenes repetidores de telefonia mòbil. Davant de l’alarma social causada per la possibilitat que aquestes antenes repetidores poguessin tenir efectes nocius per a la salut, totes les administracions –estatal, autonòmiques i municipals- han desenvolupat reglamentacions restrictives, amb les quals han provocat la pràctica congelació del desplegament de punts que han de permetre fer circular el senyal radioelèctric entre terminals mòbils.

Segons les dades de les operadores, el cíclic col·lapse estiuenc es podria resoldre amb només unes 5.000 antenes repetidores més. Però la imminent posada en marxa de serveis interactius de telefonia mòbil 3G, requerirà duplicar l’actual número de 30.000 antenes a Espanya. En el cas de Catalunya això suposarà passar de les prop de 5.000 antenes actuals a unes 15.000, un miler de les quals a la ciutat de Barcelona.

És davant d’aquesta perspectiva que la Federación de Municipios y Provincias (FEMP) i l’Asociación de Empresas de Electrónica, Tecnologías de la Información y Telecomunicaciones (AETIC), patronal del sector, han signat fa pocs dies un acord, avalat per la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions, a fi de simplificar la tramitació per a la instal·lació d’antenes i reduir els 18 mesos que fins ara durava el procés d’obtenció de permisos a una mitjana de 4 mesos, que és la majoritària en els països de la UE.

ADRECES
Telefónica Móviles: www.movistar.com
Amena: www.amena.com
Vodafone: www.vodafone.es/
AETIC: www.aetic.es
FEMP: www.femp.es
Secretaría de Estado de Telecomunicaciones: www2.setsi.mityc.es
DURSI: www10.gencat.net/dursi
OMS: www.who.int/es

Antenes i radiacions sota control
Les antenes repetidores de telefonia mòbil són necessàries, s’adeqüen a les normatives i, per tant, no presenten cap perill per a la salut. Aquest és el missatge que la Generalitat vol transmetre als ciutadans de Catalunya, i vol fer-ho amb dades que no deixin a ningú cap ombra de dubte. És per això que elaborarà un mapa permanentment actualitzat dels nivells d’emissions radioelèctriques que desprenen les antenes de telefonia actualment presents a 61 municipis catalans.

El procés de medició d’emissions es controlarà amb uns 70 monitors de radiofreqüències que els pròxims mesos s’instal·laran a diverses comarques, segons que ha anunciat el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI). Les dades es registraran les 24 hores del dia i s’actualitzaran cada mitja hora. En una fase posterior s’inclouran també les medicions de monitors mòbils per controlar de forma aleatòria nivells de radiació en diversos punts del territori.

La normativa vigent a Catalunya fixa en 27 volts per metre el límit màxim d’emissió radioelèctrica, molt per sota dels 42 volts per metre que estableix l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a màxim no perjudicial per a les persones.

Els risc d’addicció a internet porta de cap als psiquiatres

2005-06-16T17:36:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 16-6-2005

Els diagnòstics dels experts discrepen entre el perill de dependència psicològica i la simple prevenció de trastorns articulars i vasculars

Enric Bruguera

¿Dedica més temps del compte a utilitzar internet? ¿Se sent malament quan no es connecta a la xarxa? ¿Prescindeix dels seus familiars per passar moltes hores davant de l’ordinador? Preguntes com aquestes formen part de nombrosos qüestionaris online destinats a esbrinar si l’usuari de la xarxa ja ha entrat en la categoria d’addicte, en termes de dependència similars als que defineixen addicions al tabac, l’alcohol, les drogues il·legals o els jocs d’atzar.

En la mesura que creix l’ús d’internet augmenten els advertiments de psiquiatres i experts sobre el risc d’addicció a la xarxa. Un increment que corre paral·lel al dels qui asseguren que internet no crea addiccions, sinó que en la majoria dels casos analitzats només canalitza eventuals trastorns de la personalitat de l’usuari, els quals s’evidenciarien per altres mitjans si no tingués a l’abast un canal d’informació i comunicació com internet.
Des de la visió més alarmista, les últimes dades sobre l’eventual potencial addictiu d’internet provenen del Departament de Psicologia Educativa de la Universitat de Granada. Segons el seu últim estudi, presentat fa menys d’una setmana, el 39% dels enquestats admeten sentir-se “enganxats” a la xarxa, i gairebé el 30%, amb edats d’entre 14 i 25 anys, confessen connectar-se a internet més de 4 hores cada dia durant tots els dies de la setmana.

Aquest diagnòstic coincideix amb el del III Seminario Interdisciplinario de Psicología Clínica de la Universidad San Pablo-CEI, segons el qual el 30% dels joves d’entre 14 i 19 anys presenten símptomes d’addicció a internet i als videojocs. Sense comptar els adolescents que utilitzen el telèfon mòbil, categoria no contemplada en aquest estudi, aquesta estimació posaria en situació d’addicció entre 500.000 i un milió de joves només a l’Estat espanyol.

Des d’aquesta percepció d’alt risc addictiu, la mateixa xarxa ja presenta iniciatives de prevenció. Mentre la Escuela Nacional de Medicina del Trabajo admet els perills de dependència psicològica de l’ús d’internet, sites com AdictosaInternet.com apleguen psiquiatres de Madrid i Barcelona que pretenen estudiar el fenomen per intentar establir diagnòstics i teràpies. La iniciativa té el seu primer precedent en el Center for NetAddiction, fundat per la doctora Kimberley Young i Ivan Goldberg als Estats Units per definir una tipologia d’addiccions a internet i proposar teràpies virtuals. Un exemple que posteriorment va propiciar la creació a Boltenhagen (Alemanya) d’un centre de tractament de joves ciberaddictes.

En l’extrem oposat, ja en l’Internet Global Conference del 2004 diversos psiquiatres van subratllar que un ús excessiu de la xarxa no ha de ser tractat com una addicció equiparable a la dependència de drogues. Des d’aquesta òptica, internet és només un canal a través del qual un usuari pot vehicular problemes personals d’autoestima, timidesa, actituds compulsives, depressió o ansietat. Disfuncions totes elles que no són directament provocades per l’ús d’internet, sinó que són prèvies i acabarien aflorant encara que l’usuari no tingués la xarxa a l’abast. Tal i com el psiquiatra Luis Rojas Marcos, professor de psiquiatria a la Universitat de Nova York, ha insistit darrerament, no hi ha tecnologies addictives, sinó personalitats addictives.

El que recomanen els experts és tractar els problemes d’ús d’internet des de les patologies psicològiques del perfil de cada individu, i alerten, això sí, dels trastorns concrets i previsibles que un ús excessiu de la xarxa pot provocar en articulacions, ossos i circulació de la sang per un excés d’hores d’immobilitat i postures inadequades davant de l’ordinador.

ADRECES
Universidad de Granada: http://www.ugr.es/
Escuela Nacional de Medicina del Trabajo: www.isciii.es/publico/drvisapi.dll?MIval=cw_usr_view_Folder&ID=26
Adictos a Internet: http://www.adictosainternet.com/
Center for NetAddicition: netaddiction.com
Adicciones.org: www.adicciones.org/enfermedad/internet/index.html

Enganxats a la salut virtual

Si sembla més que qüestionable que l’ús d’internet per sí mateix pugui provocar patologies addictives greus, en canvi resulta preocupant l’ús que molts usuaris fan de la xarxa a l’hora d’avaluar i tractar els problemes de la seva salut. Segons el grup d’investigació PSINET-UOC, 4 de cada 10 usuaris confia en la informació mèdica i sanitària que localitza a la xarxa, a pesar que aquesta contradigui els consells i indicacions del seu propi metge. Una actitud que pot tenir implicacions molt negatives en qüestions com l’autodiagnosi, l’automedicació i la falta de seguiment de tractaments prescrits per metges autoritzats.

En l’estudi “Salut i Internet”, PSINET-UOC també revela que els usuaris analitzats dediquen a l’activitat de cerca d’informació sobre la salut més temps que als videojocs online, la cerca d’ocupació i l’estudi a través de la xarxa. El 40% d’usuaris, a més, s’informa sobre les seves dolències abans d’anar al seu metge, tot i que només el 4,3% contrasta amb el facultatiu la informació obtinguda.

Feria de picapedreros en el Bages

2005-06-11T17:41:00.000+02:00

Publicado en El Periódico de Catalunya el 11-06-2005

Situadas en la confluencia de los ríos Llobregat y Cardener, las canteras de Sant Vicenç de Castellet (autopista E-09/C-16, entre Terrassa y Manresa) han producido a lo largo de doscientos años los bloques de piedra de monumentos tan emblemáticos como las fuentes de Montjuïc o los edificios de la Exposición Universal de 1929 en Barcelona. Para homenajear la tradición explotadora de su piedra arenisca característica, la localidad celebra este fin de semana la Fira de la Pedra, un certamen que saca a las calles demostraciones de antiguos oficios relacionados con la extracción y la talla de un mineral con nombre propio: la piedra de Sant Vicenç.

Además de descubrir las artes de los viejos picapedreros, la feria proporciona una magnífica oportunidad de visitar el Castellet, un sugerente conjunto medieval que permite recorrer los restos del castillo, con su torre cuadrada del siglo XIII, y la ermita de Sant Maria, del siglo XII, ambos en un promontorio con excepcionales panorámicas sobre la plana del Bages y el macizo de Montserrat. Conviene no perderse la iglesia románica de Sant Pere de Vallhonesta, del siglo XII, el yacimiento ibérico de Boades y la torre del Breny, un monumento funerario romano que ha dado origen a numerosas leyendas locales, por lo que es conocida como la “Torre dels Dimonis”. En Internet: www.santvi.net. ENRIC PAYÀ

Dulce enlosado
Fiel a la pétrea tradición de Sant Vicenç de Castellet, su dulce local reproduce piedras y losas en una deliciosa combinación de azúcar, huevo, harina, manteca y almendra. A la venta en las principales pastelerías de la localidad, las “losas” son triangulares y llevan cacao, mientras que las “piedras” son rectangulares y están impregnadas de licor.

Les màfies globals omplen internet de nous virus espia

2005-06-09T17:32:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 9-06-2005

Onada de sofisticats codis maliciosos orientats a fer xantatge online i rebentar les mesures de seguretat dels servidors bancaris

Enric Bruguera

El món dels virus informàtics i la seguretat a internet està canviant a un ritme vertiginós. Si fins fa uns mesos el principal perill provenia d’atacs indiscriminats que podien paralitzar milers d’ordinadors, ara el risc té el seu origen en grups internacionals de delinqüència organitzada que, lluny d’aturar les màquines, intenten infestar-les de nous i sofisticats codis maliciosos que els permetin obtenir il·legalment informació i diners. Xantatge virtual, segrest remot de fitxers i noves estafes bancàries són algunes de les modalitats de frau que han començat a explotar nombroses màfies que operen de forma globalitzada a tot el planeta.

La imaginació aplicada a l’activitat delictiva ha produït aquestes últimes setmanes atacs amb virus més que curiosos. El Trj.PGPCoder.A, per exemple, no destrueix els fitxers del disc dur de l’ordinador infectat, sinó que els codifica i els bloqueja deixant un fitxer de text on s’indica a l’usuari a on i com ha de fer arribar una determinada quantitat de diners a canvi d’un programa per recuperar-los. El pagament del rescat permet rebre el codi que rehabilita els fitxers.

Una modalitat de segrest similar a la que plantegen SpywareNo i Topsyware, dos virus que solen escampar-se camuflats des de webs pornogràfiques i xarxes d’intercanvi de fitxers, i que, un cop instal·lats a l’ordinador, alerten a l’usuari de la infecció i van obrint alarmes de disfuncions en el seu equip mentre el conviden a adquirir un programa específic per poder desinfectar-lo. Les alertes i amenaces són falses, perquè aquests virus no alteren realment el funcionament de l’ordinador, però nomes desapareixen quan l’usuari ha pagat online la l’eina de desinfecció.

Amb uns efectes molt més perillosos, també ha estat detectat a Espanya aquestes últimes setmanes el virus Eyeveg.D. Segons l’empresa de seguretat informàtica Panda Software, aquest virus és una barreja dels anomenats “cucs” –que es propaguen automàticament- i “troians” –que obren l’ordinador a intrusos remots-, de forma que pot permetre a terceres persones accedir a informacions privades i contrasenyes bancàries dels usuaris infectats.

De fet, l’estafa bancària per internet, el ja conegut “phishing”, continua incrementant les seves proporcions preocupants. L’Observatori Espanyol d’Internet xifra en 10.000 les víctimes d’aquest tipus de frau fins ara i assegura que cada mes es duplica el número de correus electrònics que sol·liciten dades bancàries amb finalitats delictives. Un increment amb pics del 300% com el que Panda Software va detectar la setmana del 23 al 29 de maig. L’Anti-Phishing Working Group ja situa l’Estat espanyol en el vuitè lloc mundial d’intents de frau bancari online, amb un 3% del total de temptatives. Estats Units i Xina lideren el rànking amb un 34% i un 12% respectivament.

Des del punt de vista qualitatiu, la situació encara és més delicada. L’empresa de seguretat Hispasec ha denunciat que els protocols que fins ara certificaven que un usuari entrava en el web segur del seu banc, també comencen a ser burlats pels delinqüents aprofitant determinades vulnerabilitats dels sites bancaris. Ja no n’hi ha prou a verificar que l’adreça sigui HTTPS i que aparegui el certificat de seguretat –en un candau tancat en la part inferior del navegador-, tal i com mostra gràficament Hispasec en el seu web després d’haver analitzat els sites de 50 entitats bancàries espanyoles i haver detectat que el 12% no estan prou protegides contra falles de seguretat que poden posar en perill les dades i els diners dels seus clients.

ADRECES
Panda Software: www.pandasoftware.es
Observatori Espanyol d’Internet: www.obs-internet.com
Anti-Phishing Working Group: www.antiphishing.org
Hispasec: www.hispasec.com/
CipherTrust: www.ciphertrust.com

Creix l’exèrcit d’ordinadors zombis

Prop de 180.000 ordinadors de tot el món connectats a internet dediquen cada dia unes hores a activitats ocultes, de les quals els seus legítims propietaris no solen saber-ne res. Són els anomenats ordinadors zombis, màquines en les que s’han introduït virus o codis maliciosos que permeten el seu control remot per part de grups de delinqüència organitzada que les utilitzen per enviar spam, canalitzar els robatoris d’identitats i claus secretes, i amagar les pistes de la seva activitat.

La companyia de seguretat CypherTrust ha enllestit aquesta setmana un localitzador d’ordinadors zombies, gràcies al qual ha pogut fer un mapa general d’ubicacions i un primer intent de comptabilitzar-los per països. A l’Estat espanyol n’ha detectat gairebé 5.500, quantitat similar a la de Japó i el Regne Unit. Encapçalen el rànking els Estats Units, amb un 20% del total, i Xina, amb un 15%.

Segons empreses de seguretat com Kaspersky Lab i Sophos, el fenomen del segrest d’ordinadors per part de màfies i grups organitzats presenta unes perspectives exponencials de creixement a curt termini.

Internet endureix la lluita contra els abusos als menors

2005-06-02T12:49:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 2-06-2005

Mobilització europea per garantir una protecció suficient i eficaç per als usuaris infantils que han d’aprendre a utilitzar la xarxa

Enric Bruguera

La recent desarticulació d’una xarxa de pederàstia i pornografia infantil, aquest cop a l’Estat espanyol, ha tornat a impulsar el debat sobre l’ús d’internet que poden arribar a fer els delinqüents. Però també ha accentuat la mobilització institucional i ciutadana per intentar garantir la seguretat dels usuaris més joves de la xarxa. El balanç provisional permet ser moderadament optimista: davant del creixement dels intents d’utilitzar el canal virtual amb objectius il·lícits i il·legals, hi ha la constatació que augmenten la consciència, les iniciatives i els mitjans per protegir els menors.

Les dades policials il·lustren aquesta valoració agredolça. Durant el 2004 van ser detingudes a l’Estat espanyol 167 persones acusades de presumptes delictes relacionats amb la pederàstia i la pornografia a través d’internet. Aquest any ja són 25 els detinguts pels mateixos motius. En termes absoluts, les xifres poden ser alarmants, però la visió policial subratlla el fet positiu que cada cop més els usuaris presenten denúncies, i que aquestes permeten localitzar, identificar i detenir els delinqüents.

Aquesta impressió és compartida per associacions i entitats dedicades a la protecció infantil a la xarxa. L’ONG Protégeles no només no baixa la guàrdia en la seva activitat de formació i conscienciació familiar en l’ús d’internet, sinó que remarca la influència d’aquesta tasca en el fet que del primer al segon semestre del 2004 van caure en un 25% les denúncies sobre pornografia infantil i continguts a internet inapropiats per als menors.

L’entitat Save the Children xifra en uns 13 milions els menors que a tota Europa utilitzen la xarxa com a eina de cerca d’informació escolar i com a canal de comunicació i oci. En el seu últim estudi, publicat tot just fa unes setmanes, alertava que gairebé la meitat dels joves usuaris admetien haver localitzat continguts a la xarxa que els havien causat por pel seu caràcter pornogràfic, violent o racista. Tres de cada deu enquestats, a més, admetia haver-se sentit pressionat o assetjat en un xat d’internet.

Davant de la realitat detectada, aquesta associació ha creat el portal Kiddanet, amb continguts revisats i adients per als més joves, i insisteix en el paper fonamental de pares i mestres per educar als infants en un ús segur d’internet.

La crida a una actitud responsable dels pares és també el cavall de batalla d’Acción Contra la Prostitución Infantil (ACPI). Aquesta associació subratlla que cal educar als més joves perquè mai proporcionin a través de la xarxa dades personals que puguin facilitar la seva localització física. L’ACPI també recomana que els ordinadors domèstics s’ubiquin en zones comunes de la llar, de forma que els pares puguin supervisar més fàcilment el seu ús, i insisteix que es facin servir els filtres de continguts.

L’ús d’aquests programes informàtics, que bloquegen automàticament l’accés a determinats continguts de pornografia, sexe, violència o racisme, ha estat promogut durant aquests últims anys per la iniciativa Internet Segura, impulsada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Comissió Europea. Amb iniciatives coordinades a Alemanya, Gran Bretanya, Grècia, Itàlia i Holanda, Internet Segura recomana utilitzar programes com Optenet, Cyber Patrol, o NetNanny com a complement de la tasca formativa dels pares. Una iniciativa de protecció global que fa poques setmanes es va estendre a empreses com Yahoo!, Terra, MSN i Wanadoo, que també es van comprometre a vigilar els continguts dels seus servidors.

ADRECES
Brigada Investigación Tecnológica: www.mir.es/policia
Protégeles: www.protegeles.com
Save the Children: www.savethechildren.org
Kiddanet: www.kiddanet.org
ACPI: www.asociacion-acpi.org
Internet Segura: www.internetsegura.net/
Optenet: www.optenet.com
Cyber Patrol: www.cyberpatrol.com
NetNanny: www.netnanny.com

Addiccions hereditàries

La meitat dels joves espanyols d’entre 11 i 14 anys té un telèfon mòbil, i gairebé un 40% comença a mostrar símptomes d’addicció a l’ús de l’aparell, segons un estudi realitzat recentment per la Oficina del Defensor del Menor de Madrid i l’ONG Protégeles.

El treball, que també analitza nivells d’assetjament sexual per part de desconeguts –del 15 al 20%- i l’ús del mòbil per amenaçar o insultar a companys de classe –entre el 19 i el 25%-, no entra a considerar la influència que sobre els adolescents pot tenir l’exemple de l’ús de mòbil que veuen en pares i mestres.

Però si d’addiccions es tracta, l’informe coincideix amb un estudi d’America Online que constata que la majoria d’usuaris nord-americans d’internet miren el seu correu electrònic més de cinc vegades cada dia. Més del 40% dels enquestats admet que comprovar el correu és el primer que fa quan es lleva, abans fins i tot de prendre res. Un 25% reconeix que llegeix el correu des del llit, i una altra proporció similar xifra en tres dies el període màxim que pot estar sense verificar el seu correu. Sovint una bona manera d’entendre els joves passa per analitzar el que fan els adults.

Homenaje a los pastores en Pujalt

2005-05-28T13:01:00.000+02:00

Publicat en El Periódico de Catalunya el 28-05-2005

Las ovejas, los perros de pastoreo, la artesanía de la lana y los anuales desplazamientos en busca de pastos más verdes reviven en Pujalt las tradiciones que durante siglos han caracterizado la vida de los pastores de la Catalunya profunda. La Fira de la Transhumància homenajea mañana esta cultura ancestral con la exhibición de habilidades de perros pastores y con una completa muestra de los oficios relacionados con el esquilado de las ovejas y el arte de hilar y tejer la lana.

Además de una suculenta incursión a la más genuina gastronomía pastoril, la celebración brinda al visitante una excelente oportunidad para descubrir los paisajes de la Alta Anoia en un recorrido que tiene su inicio en la iglesia gótica de la Puríssima Concepció de Pujalt. Edificada en el siglo XIV, su retablo barroco y su campanario de espadaña constituyen el punto de partida de un paseo por callejuelas estrechas y empinadas que vale la pena extender a los núcleos de Conill, la Guàrdia Pilosa, Vilamajor y Astor. En este último, hay que ver la iglesia de Santa Maria Magdalena, del siglo XII. Y en Conill conviene no perderse la iglesia de Sant Vicenç, del siglo XVII, su cuidadísimo trazado urbano con notables fachadas modernistas y la capilla del Roser. En Internet: pujalt.diba.es. ENRIC PAYÀ

Patatas enmascaradas
Los pastores han dejado una profunda huella en la gastronomía local, en la que destacan con entidad propia las patatas enmascaradas con butifarra negra i la Cazuela del Pastor, con cordero y garbanzos de la Alta Anoia. La Fira de la Transhumància permitirá, además, probar el “Elixir del amor”, una exquisita bebida de agua de tomillo con miel.

Madrid respon a la revindicació del .ct potenciant el .es

2005-05-26T12:43:00.000+02:00

Publicat al setmenari ACTUAL el 26-05-2005

El govern central abarateix el cost del domini espanyol a internet per intentar remuntar la seva baixa implantació entre empreses i usuaris

Enric Bruguera

El govern central ha decidit rebaixar entre un 70 i un 92% les taxes de tramitació del domini espanyol a internet .es per tal d’intentar promoure l’ús d’aquest identificador estatal entre empreses, entitats i particulars. La mesura, reclamada amb insistència per diverses associacions d’usuaris durant els últims dos anys, arriba en el moment que les peticions de dominis .es havien caigut per sota de nivells testimonials, i es produeix només sis dies després que la Generalitat va anunciar que demanaria al govern de Madrid que desbloquegi la tramitació d’un domini .ct propi per a Catalunya, tal com reivindica el Parlament català per unanimitat des de 1996.

L’ordre ministerial, signada pel titular del departament espanyol d’Indústria José Montilla, s’avança a la imminent aprovació del Plan Nacional de Dominios i estableix que a partir del pròxim 7 de juny les taxes de tramitació del domini espanyol .es se situaran entre l’1,29€ i els 30€, cosa que implica una espectacular rebaixa d’entre el 92% i el 70% respecte al cost que tenia fins ara registrar un domini .es a través de l’organisme ESNIC, dependent de Red.es, o dels agents registradors autoritzats. L’ordre, a més, simplifica els tràmits burocràtics per a l’obtenció de dominis .es.

Preu i tramitació havien estat els dos principals esculls al·legats per l’Asociación de Internautas (AI) i l’Asociación de Usuarios de Internet (AUI) per denunciar l’estancament del domini espanyol fins a límits testimonials. Durant l’any 2004 només es van registrar 14.151 dominis territorials .es, davant els 1,3 milions de registres territorials alemanys .de i dels 1,1 milions de registres territorials britànics .uk. El 2005 les xifres del .es encara han estat més ridícules: 844 tramitacions el gener i 237 durant el febrer.

Aquest baixíssim nivell de registres del .es no prové d’un desinterès general per part dels usuaris de l’Estat espanyol cap el registre de dominis. Durant el 2004 a tot l’Estat es van registrar dominis genèrics -.com, .net i .org-, a raó d’uns 14.000 cada mes –número gairebé igual al total de .es registrats en tot l’any-, fins arribar als gairebé 650.000 que situen Espanya en la novena posició mundial quant a dominis genèrics.

Aquesta preferència en comunitats com Catalunya té molt a veure amb la identificació a la xarxa. Ja fa anys que la Generalitat, les seves instàncies, determinats mitjans públics i centenars d’empreses i entitats han anat canviant el domini estatal .es pels genèrics .com, .net o .org. Procés que, lluny d’aturar-se, continuarà els pròxims mesos amb canvis com el que prepara la Xarxa Telemàtica Educativa, que en breu té previst migrar al .net.

En aquest context, l’anunci fet la setmana passada pel conseller català d’Universitats i Societat de la Informació, Carles Solà, en el sentit que l’executiu català estudia tornar a demanar a Madrid que desbloquegi un domini .ct propi per a Catalunya, ha accelerat l’adopció de mesures per promocionar el domini espanyol.

Des de fa una dècada la iniciativa d’un domini .ct ha estat promoguda per l’Associació en Defensa del Domini .ct (ADD.ct). La demanda va rebre el suport unànime del Parlament de Catalunya l’any 1996, i des d’aleshores resta a l’espera que el govern espanyol doni llum verda a l’homologació ISO 3166 per a Catalunya, pas previ imprescindible per a l’equiparació internacional en matèria de telecomunicacions i el reconeixement subsegüent del domini d’internet i d’identificadors de matrícules, correus i cartografia.

ADRECES
Ministerio de Industria: www.mityc.es
ESNIC: www.nic.es
Red.es: red.es
Generalitat de Catalunya: www.gencat.net
XTEC: www.xtec.es
ADD.ct: www.add-ct.info
Associació PunCat: www.puntcat.org
ICANN: www.icann.org

Escàs domini dels dominis

.es, .ct, .cat, .eu… Pel que fa a dominis d’internet, hores d’ara només hi ha una cosa clara: el domini .cat continua la seva tramitació amb l’ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) i podria ser una realitat després de l’estiu, tal i com ja va avançar l’ACTUAL el 28 d’abril. El domini .cat és un gTLD, domini de primer nivell genèric patrocinat, està impulsat per l’associació PuntCat, i aglutinarà iniciatives de la societat civil relacionades amb les realitats linguïstica i cultural catalana.

El reconeixement del domini .cat no exclou la reivindicació d’un domini territorial .ct propi per a Catalunya, però en aquesta eventual confusió es va emparar divendres passat la vice-presidenta primera del govern central, María Teresa Fernández de la Vega, per senyalar que això del domini català és cosa de l’ICANN, i no del govern central.

Una confusió que el ministre Montilla tampoc no ha aclarit quan sovint ha recomanat a les comunitats autònomes que utilitzin el futur domini europeu .eu. I que el conseller valencià, el popular Esteban González Pons, ha acabat d’embolicar amenaçant que el reconeixement del domini .ct equival a una declaració formal d’independència.

La velocitat centra la nova guerra d’ofertes d’ADSL

2005-05-19T09:11:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 19-05-2005

Les operadores es disputen el mercat sense abaixar preus ni garantir millores en la qualitat del servei d’accés ràpid a internet

Enric Bruguera

Les pròximes setmanes prometen ser atrafegades per als gairebé quatre milions d’usuaris d’internet que a l’Estat espanyol ja disposen d’una connexió de banda ampla i per als qui vulguin accedir-hi per primera vegada. Els caldrà triar entre les agressives ofertes que totes les empreses proveïdores d’ aquest servei estan llençant al mercat amb promeses de duplicar, triplicar o quadruplicar la velocitat d’accés a la xarxa. Les campanyes de màrketing proclamen que aquest increment, inesperat i vertiginós, de velocitat d’accés no implicarà augments de preus. Argument comercial curiós quan es té en compte que a Espanya el preu de la connexió de banda ampla encara supera en gairebé un 40% la mitjana europea.

La primera a obrir aquesta guerra comercial ha estat Wanadoo, quan fa pocs dies va anunciar que multiplicava per quatre la seva velocitat de connexió i la situava en 2 megues per minut. L’oferta manté el preu de la connexió, que continuarà sent de 36€ al mes, trucades telefòniques incloses, però no fa referència a solucions per a les nombroses denúncies que aquests últims mesos ha rebut de clients seus per talls del servei i manca de connexió.

La situació és similar a la que planteja Ya.com, amb la seva oferta de velocitat de només 1 mega, però per 30€, amb un router sense fils de regal i un curiós obsequi afegit: no exigirà el compliment del contracte d’un any, clàusula que li havia reportat denúncies de clients que es consideraven captius de la companyia quan aquesta els impedia donar-se de baixa ni que fos documentant deficiències del servei contractat.

I en plena febre de captació de clients, Jazztel no escatima recursos: connexió de 4 megues, router sense fils de regal, trucades gratis i antivirus d’oferta. Una proposta amb la que pretén fer front a l’ofensiva que està preparant Telefónica, en la seva qualitat de propietària de la xarxa de cable telefònic per la que circula la tecnologia ADSL (Línia de Client Digital Asimètrica) de connexió a internet.

Perquè aquesta és la veritable clau d’aquesta guerra de la banda ampla: mentre les altres operadores han de limitar-se a revendre servei d’una infraestructura que Telefónica els lloga, aquesta domina en propietat el 55% d’un mercat d’ADSL que el 2004 va créixer un 64%, amb avantatge substancial sobre les empreses de cable de fibra òptica, les quals, pels costos de desplegament de la seva infraestructura, només controlen el 16% dels accessos d’alta velocitat a internet. Per això, la imminent oferta de Telefónica no es centrarà només en l’increment de la velocitat d’accés, sinó també en la comercialització de serveis per als quals és imprescindible l’alta velocitat: la seva proposta de televisió interactiva Imagenio i les trucades de veu per internet.

Les associacions de consumidors i usuaris de la xarxa han saludat amb optimisme aquesta guerra comercial, però aconsellen valorar-la amb cautela. Com ha fet fins ara, l’Asociación de Usuarios de Internet (AUI) recomana verificar si les velocitats reals d’accés s’adeqüen a les contractades, i per això facilita eines de test des del seu web. L’Asociación de Internautas (AI) reclama l’adaptació de preus als nivells europeus per intentar homologar l’ús de la banda ampla als estàndards de la UE. Segons l’últim estudi de la consultora Forrester Research, Espanya presenta només un 31% de llars amb connexió a internet d’alta velocitat, davant una mitjana europea del 51%, desequilibri al qual contribueix el fet que els preus de l’accés a l’Estat espanyol són gairebé un 40% superiors.

ADRECES
Wanadoo: www.wanadoo.es/accesos/
Ya.com: acceso.ya.com/ADSLllamadas/
Jazztel: www.jazztel.com/mic_adsl4mb.htm
Telefónica: http://www.telefonicaonline.com/
Asociación Usuarios Internet: aui.es/contenidos/aui_index.php3
Asociación Internautas: www.internautas.org/
Forrester Research: www.forrester.com

Entre la promoció i el càstig
La promoció publicitària de les noves ofertes de connexió de banda ampla coincidirà els pròxims dies amb les primeres resolucions de l’Agència Catalana de Consum (ACC) contra algunes d’aquestes operadores telefòniques per diverses irregularitats en el serveis d’accés a internet denunciades al llarg dels últims mesos.

Les sancions, algunes de les quals poden superar els 500.000€, estan vinculades a deficiències de la connexió a la xarxa, incompliments de prestacions promeses en les campanyes publicitàries, i negatives a tramitar la petició de baixa d’usuaris, molts dels quals s’han vist inclosos en registres públics de morosos quan han deixat de pagar per serveis que no havien rebut.

L’any 2004 l’ACC va rebre gairebé 2.500 denúncies contra empreses proveïdores de servei d’accés a internet, la majoria referides a connexions de banda ampla, tant d’ADSL com de cable. Aquestes reclamacions constitueixen el 25% del total de denúncies oficials contra les empreses operadores de telefonia.

Feria de cócs y cocas en Tárrega

2005-05-15T20:25:00.000+02:00

Publicat a El Periódico de Catalunya el 14-05-2005

Aprovechando su Fiesta Mayor de mayo, Tárrega (autovia A-2) rinde homenaje este fin de semana a uno de los productos gastronómicos más genuinamente representativos de las comarcas leridanas: el “cóc”, o coca de pan aderezada con combinaciones de berenjena, pimiento, longaniza, cebolla, calabacín y arenque. Bajo el lema de FiraCóc 2005, la 18ª edición de l’Aplec del Cóc coincide con la Mostra de Productes de Fleca en un gran festín callejero de cocas saladas y dulces, buñuelos, rosquillas y todo tipo de manjares de panadería. El ticket de cuatro degustaciones y una bebida cuesta 5€.

La feria constituye un sabroso pretexto para recorrer el núcleo histórico de Tárrega, con su antigua judería y numerosos restos góticos diseminados por la calle del Carme, parcialmente porticada, y la calle Major, donde el edificio de Can Perelló, del siglo XVII, acoge el Museu Comarcal de l’Urgell (973.31.29.60). En pleno centro, la iglesia de Santa Maria d’Alba preside imponente la Plaça Major, en la que también destaca la fachada renacentista del ayuntamiento. Y para aligerar digestiones pesadas, nada mejor que un paseo por el Parc de Sant Eloi, donde, además de deliciosos rincones ajardinados, se pueden disfrutar excelentes panorámicas sobre la ciudad. En Internet: www.ajtarrega.es. ENRIC PAYÀ

Longaniza y caracoles
Fieles a las tradiciones de l’Urgell y las comarcas vecinas, la longaniza autóctona y los caracoles forman parte de casi todas las propuestas de restauración. Muy cerca de la estación, La Teca d’en Jordi (973.31.25.26) presenta una cocina sencilla y de calidad, con precios bastante ajustados y raciones muy generosas.

L’èxit de Firefox altera els plans de futur de Microsoft

2005-05-12T20:12:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 12-05-2005

Una imprevista versió de l’Explorer intentarà frenar el navegador de codi obert, que ja li ha pres un 10% de mercat en només sis mesos

Enric Bruguera

Canvi de plans. Després de dos anys de pedaços, Microsoft ha decidit enllestir abans de l’estiu una nova versió del seu navegador web, l’Internet Explorer, per intentar aguantar el cop de Firefox, el programa gratuït i de codi obert que des del novembre passat li ha pres un 10% d’usuaris. Amb només sis mesos de vida, el Firefox ha superat els 50 milions de descàrregues a tot el món, ha erosionat l’hegemonia del 95% del mercat que tenia l’Explorer l’octubre del 2004, i apunta una frenètica tendència de distribució massiva que amenaça els plans de la companyia de Bill Gates a mitjà termini.

La incidència de l’aparició de Firefox havia estat subestimada pels responsables de Microsoft fins fa unes poques setmanes. Emparada per la seva posició hegemònica en el mercat dels navegadors d’internet, la política del gegant informàtic era d’enfrontar les vulnerabilitats de seguretat del seu navegador amb pedaços per resoldre les deficiències que anaven evidenciant els errors de funcionament i els atacs procedents dels punts més diversos de la xarxa. Atesa l’estratègia de vincular sistema operatiu i navegador web, amb la qual Microsoft ha enfrontat les acusacions de monopoli a banda i banda de l’Atlàntic, la millora definitiva de l’Explorer s’havia fixat per al llançament mundial del nou sistema operatiu Longhorn, previst per a mitjans del 2006.

El primer toc d’alarma va ser atès per Microsoft només parcialment. La primera versió del Firefox, la 1.0, va provocar vuit milions de descàrregues en menys d’un mes gràcies a millores com el sistema anti-popup –per evitar les finestres publicitàries que s’obren sense control-, una opció de pestanyes per visitar diversos webs des d’una finestra del navegador, i millors prestacions de seguretat. Ofensiva a la qual Microsoft va respondre incorporant al seu vetust Explorer algunes opcions similars, mentre comprava tecnologies antivirus i antiespies per incorporar-les a la futura versió definitiva del navegador.

A la fi la cursa contra el temps se li ha girat en contra i per això ha decidit posar al mercat un nou Explorer 7.0 en unes poques setmanes. Perquè a més d’evidenciar una capacitat exponencial de difusió, el Firefox també ha sabut actualitzar-se ràpidament fins l’actual versió 1.0.3 i resoldre les seves vulnerabilitats gràcies a la mobilització permanent d’una comunitat internacional de programadors informàtics implicats en els moviments de codi obert. A la seva ombra, a més, navegadors d’ús minoritari, com l’Opera o el Safari d’Apple, han introduït millores que els han consolidat com alternativa a l’Explorer. Una alternativa que, entre tots ells, ja representa un 15% del mercat, amb una marcada tendència de creixement i amb la recomanació explícita d’entitats i institucions internacionals, com el Computer Emergency Response Team (CERT), que veuen en la diversificació de productes i opcions la millor garantia de seguretat contra atacs massius i contra temptacions comercials monopolistes.

El programa Firefox està impulsat per la Fundació Mozilla, un projecte de programari lliure i col·laboratiu que desenvolupa des de fa anys una xarxa d’enginyers i programadors voluntaris de tot el món. El seu codi, sense propietari i obert a qualsevol que vulgui afegir-hi millores, ha facilitat la creació de versions aptes per als diversos sistemes operatius: Windows, GNU/Linux i Macintosh. La pluralitat i diversificació d’aportacions lliures ha propiciat, a més, la seva presentació plurilingüística. La versió catalana ha estat promoguda i adaptada per Softcatalà.

ADRECES
Internet Explorer: www.microsoft.com/windows/ie
Firefox 1.0.3 en català: www.softcatala.org/prog167.htm
Opera Web Browser: http://www.opera.com/
Safari Apple: www.apple.com/macosx/features/safari
CERT: http://www.cert.org/
Fundació Mozilla: http://www.mozilla.org/
Softcatalà: www.softcatala.org

Improvisació a llarg termini
Des de fa més de quatre anys Microsoft ha basat la seva planificació estratègica de futur en un projecte de sonoritat èpica: Longhorn. Si Windows li va permetre entrar al 90% d’ordinadors del planeta l’últim lustre del segle XX, Longhorn ha de ser la clau per afegir a l’hegemonia del sistema operatiu la navegació per internet, la comunicació entre usuaris, la localització d’informació a la xarxa, la cerca de documents dins de l’ordinador i la protecció antivirus.

La realitat, però, és que fa sis mesos Google i Yahoo! ja van obligar a Microsoft a avançar precipitadament la nova versió del seu cercador MSN Search. Precipitació que també va acompanyar la presentació prematura del que havia de ser la seva eina de localització a l’interior dels discos durs. La nova versió del navegador Explorer 7.0 arriba entre pedaços i actualitzacions de seguretat, i en un context de progressiva implantació del programari lliure a tota Europa. La gran incògnita de Longhorn, hores d’ara, és si podrà mantenir la data de presentació, prevista per mitjans del 2006.

Bancs de pesca

2005-05-10T20:22:00.000+02:00

Publicat al diari AVUI el 10-05-2005

El número d’usuaris que utilitza Internet per fer les seves transaccions bancàries ha crescut un 20% durant els últims dotze mesos. Segons un recent estudi de la consultora Nielsen/NetRatings (www.nielsen-netratings.com), ja són gairebé dos milions i mig els ciutadans espanyols que utilitzen la banca electrònica a través de la xarxa per gestionar els seus comptes corrents, transferències, pagaments i inversions. En el mateix període, l’International Anti-Phishing Group (www.antiphishing.org) ha detectat un increment del 30% mensual dels intents d’estafa en aquest canal online. Les seves dades, de dimensió planetària, parlen d’uns 3.000 milions d’intents de frau cada mes. Cert que només tenen èxit un 5% de temptatives. Però no deixa de ser preocupant que a tot el món cada dia uns 5 milions d’usuaris siguin víctimes d’una estafa online. Sobretot quan els afectats solen prestar-hi una insòlita complicitat involuntària.

El fenomen ja es coneix amb el nom popular de phishing, en una gràfica i virtual adaptació del verb anglès to fish (pescar). Perquè això de pescar és la base del frau en les seves dues grans variants. La més corrent consisteix en enviaments massius de missatges de correu electrònic que simulen procedir d’entitats bancàries convencionals. En les aparents missives del banc, i amb l’excusa de revisar els sistemes de seguretat, l’estafador remot demana al client que vagi a un web o un formulari falsificats, i que introdueixi els seus números d’identificació i les seves claus personals de seguretat. En altres casos, els més sofisticats, la simple visita del web fals descarrega d’amagat un programa espia en l’ordinador de l’usuari, cosa que posteriorment permetrà a l’estafador obtenir de forma remota les claus i contrasenyes bancàries, i buidar-li els comptes.

Sovint la redacció matussera del missatge i l’aparença de les pàgines falsificades alerta als usuaris. Però, a pesar d’això, en molts casos el phishing funciona, i els estafadors aconsegueixen el seu objectiu de pescar una petita part d’incauts que s’empassen l’ham. Quan aquesta petita part pot arribar mensualment als 5 milions d’usuaris, la dimensió del fenomen no és cap anècdota. Al Regne Unit durant el 2004 els bancs van haver de tornar més de 7 milions de lliures a uns 2.000 clients que havien estat estafats per aquest sistema. Les autoritats financeres ja han avisat que aviat els bancs deixaran de pagar els plats trencats perquè consideren que el frau es produeix, sobretot, quan els clients no observen unes mínimes normes de seguretat.

Caixes i bancs espanyols intenten resoldre amb discreció el problema i, per no espantar la clientela, solen guardar-se les xifres reals de frau, per phishing o per qualsevol altra via. Però la creació d’un grup de treball sobre seguretat en el sí del Centro de Coordinación Interbancario i les recents detencions de presumptes estafadors a Barcelona apunten que l’estafa virtual ja té status de problema força real.

Per a les entitats financeres es tracta, sobretot, d’un problema de precaució dels usuaris: si verifiquen la identitat de qui els demana les dades i no les hi donen a qualsevol, s’estalviaran molts problemes. Però les associacions d’usuaris i consumidors es queixen que els bancs encara han de millorar molt la seguretat del seus nous canals electrònics. Uns i altres potser hem d’assumir que la tecnologia no només ens obliga a aprendre a fer funcionar de forma electrodomèstica determinats aparells i sistemes. Ens cal, sobretot, cultura tecnològica per entendre per què i com hem d’utilitzar determinades eines. El més inquietant és constatar que en això de l’alfabetització tecnològica encara estem més endarrerits que en el desplegament de cables i tecles.

ENRIC BRUGUERA
PERIODISTA

La telefonia mòbil 3G reobre la guerra de les antenes

2005-05-07T11:54:00.000+02:00

Publicat al setmenari ACTUAL el 05-05-2005

El desplegament de nous serveis exigeix duplicar el número de repetidors sense tornar a disparar l’alarma social ciutadana

Enric Bruguera

L’anomenada telefonia mòbil de tercera generació (3G) és ja una realitat tecnològica que permet fer arribar dades, vídeo, música i videoconferència interactiva als nous terminals telefònics de butxaca. Però perquè l’usuari final pugui gaudir dels nous serveis, cal fer proliferar antenes que transportin el senyal radioelèctric fins el racó més recòndit de la geografia rural i urbana. I aquí la tecnologia xoca amb un escull social important: gairebé ningú vol conviure amb una antena repetidora de telefonia al costat de casa.

Actualment es calcula que a tot l’Estat espanyol hi ha en funcionament unes 30.000 antenes telefòniques, de les quals unes 9.000 són a Catalunya. L’ample de banda requerit per als serveis de la tercera generació de telefonia mòbil, basada en el protocol UMTS (Universal Mobile Telecommunications System), haurà de ser el doble del de l’actual GSM, cosa que implicarà augmentar fins a 60.000 les antenes a tot l’Estat.
Catalunya podria acollir gairebé 20.000 d’aquestes antenes, més d’un miler de les quals haurien d’estar a la ciutat de Barcelona, duplicant així les 500 antenes GSM que hi ha ara mateix.

El cas de Barcelona és força curiós, ja que, amb una de les ordenances municipals més restrictives sobre antenes telefòniques, ha estat recentment designada seu del 3GSM World Congres, en substitució de Cannes. I això pot implicar que quan el febrer de 2006 es celebri el congrés mundial de la telefonia mòbil de tercera generació, aquesta pot no tenir cobertura a gran part de la ciutat.

Per evitar el col·lapse puntual, les operadores de telefonia mòbil, l’ajuntament de Barcelona i el consorci Localret estan intentant trobar solucions provisionals que permetin salvar obstacles com la prohibició d’instal·lar antenes en edificis de vivendes, quan aquests constitueixen precisament el 70% de la ciutat. També s’intentarà que Amena, Vodafone i Telefónica Móviles comparteixin instal·lacions repetidores a fi de reduir la proliferació d’antenes.

El rerefons de la batalla de les antenes, però, té les arrels en els anys de l’explosió de la telefonia mòbil a Espanya, quan les operadores telefòniques van aprofitar el buit legal per instal·lar repetidors a tort i a dret. La proliferació d’antenes va provocar una reacció ciutadana i veïnal de rebuig, canalitzada per entitats com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i nombroses associacions locals d’arreu de Catalunya, i recolzada en estudis sobre el perill sanitari i la incidència negativa de les antenes, recollits per portals com el de PROCEP.

L’alarma social va cristal·litzar en unes normatives força estrictes a nivell estatal, autonòmic i local, fins el punt que actualment a Espanya es triga gairebé un any i mig a obtenir una llicència per instal·lar una antena, quan la mitjana a Europa per aquest tràmit es redueix a 4 mesos. El procés de tramitació del permís del ministeri d’Indústria, l’autorització de Medi Ambient, la llicència municipal i l’acceptació de cada comunitat de veïns ha estat argumentada per les operadores telefòniques com el gran escull per al desplegament de la nova tecnologia.

Però el cert és que la queixa ha coincidit amb un període de crisi en que aquestes empreses retardaven els serveis 3G pels deutes multimilionaris que els havia provocat l’adquisició de llicències UMTS. Superada la crisi, administracions i operadores intenten establir acords de control, transparència i informació per facilitar un nou desplegament de repetidors sense desfermar una altra batalla ciutadana contra les antenes.

ADRECES
3GSM World Congress: www.3gsmworldcongress.com
Localret: www.localret.es
FAVB: www.lafavb.com/comunicats/2001_05_11.php
PROCEP: www.grn.es/electropolucio
Medi Ambient: www.gencat.net/mediamb/sosten/telmobil.htm

Confiança virtual i sota mínims

Les antenes de telefonia han propiciat una abundant literatura científica sobre l’eventual incidència en la salut de veïns exposats a la proximitat de la seva acció radioelèctrica. Des de les operadores telefòniques s’assegura que no hi ha ni una sola prova definitiva que les antenes provoquin escalfament de teixits cerebrals, cefalees, insomni o tumors cancerígens, arguments tots ells esgrimits pels detractors per exigir que aquestes instal·lacions es mantinguin lluny de casa seva. Les administracions han optat per la via intermèdia: insisteixen que no hi ha proves determinants que les antenes perjudiquin la salut, però exigeixen a les operadores garanties de control que fomentin la confiança.

I la confiança és el problema. Perquè molts ciutadans als quals es demana confiança són alhora alguns dels gairebé nou mil clients i usuaris que han presentat reclamació a l’Agència Catalana de Consum per mal servei i incompliments contractuals d’empreses relacionades amb les operadores telefòniques. Les mateixes que els prometen que amb les antenes no tindran cap problema.

Excursión al castillo de Claramunt

2005-05-01T11:50:00.000+02:00

Publicat a El Periódico de Catalunya el 30-04-2005

La Pobla de Claramunt (carretera C-15 entre Igualada y Vilafranca del Penedés) exhibe con orgullo uno de los mejores castillos de Catalunya y mañana le rinde su homenaje anual con el Aplec de la Santa Creu, ya conocido popularmente como l’Aplec del Castell. La soberbia fortaleza, encaramada en una colina de 461 metros de altitud, acogerá a lo largo del día diversos actos festivos que reviven ancestrales bendiciones de los campos y cosechas de la zona. La celebración permite a los visitantes descubrir y recorrer una de las mejores construcciones militares que durante el siglo IX defendieron la frontera carolingia de los ataques sarracenos.

En la fortaleza, cuidadosamente restaurada, destacan la espectacular torre decagonal de defensa y el ábside de la capilla de Santa Margarita, así como las murallas y unas impresionantes panorámicas sobre la cuenca del Òdena. Vale la pena completar la visita con un recorrido por el núcleo antiguo de la localidad, con su iglesia neoclásica de Santa María y rincones tan sugerentes como los antiguos lavaderos públicos y la Plaça de les Tres Fonts. En los alrededores no hay que perderse antiguos molinos papeleros como los de la Estrassa, Cal Romeu o el de Dalt de Cal Coca. En Internet: www.lapobladeclaramunt.org. ENRIC PAYÀ

Pamelas de turrón
A la sombra del castillo, la Pobla de Claramunt ha creado dulces autóctonos como las “pamelas” rellenas de turrón, los “cubanos” y las “flautas de leche”, elaborados con pasta de barquillo por la pastelería Jordi (93.808.61.31). Muy cerca, el Hotel Robert (93.808.60.00) presenta buenas propuestas de restauración y alojamiento a precios muy interesantes.

La tramitació del domini .cat guanya avantatge al .ct

2005-04-29T20:16:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 28-04-2005

L’indicador de l’àmbit cultural català a internet podria començar a ser plenament operatiu durant l’últim trimestre d’aquest any

Enric Bruguera

La presència catalana a internet pot tenir domini propi a la xarxa a tombar de l’estiu vinent, quan s’hauran concretat els detalls comercials i tècnics per al funcionament normalitzat de l’indicador .cat. La creació d’aquest domini, patrocinat per l’Associació puntCAT, no representa el reconeixement de la reivindicació d’un domini territorial propi per a Catalunya, ni per part de l’Estat espanyol ni des d’instàncies internacionals, però el fet d’aglutinar iniciatives i continguts d’àmbits culturals i lingüístics catalans pot fer pressió en favor del domini territorial .ct, reclamat unànimement per totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya l’any 1996.

L’aprovació del domini .cat va iniciar la seva recta final fa unes poques setmanes en el Consell General de l’ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), durant la conferència que va celebrar a la ciutat argentina de Mar del Plata. Tal com ja va avançar l’ACTUAL en l’edició del 23 de desembre passat, els últims requeriments tècnics demanats pel màxim òrgan mundial de regulació de dominis als promotors de l’associació puntCAT feien preveure una imminent llum verda. Aquesta es va produir en primera instància durant la reunió que el consell directiu de l’ICANN va mantenir a finals de febrer sota la presidència de Vinton Cerf, considerat un dels pares d’internet i que ja havia expressat la seva simpatia per diverses iniciatives catalanes a la xarxa durant les seves últimes visites a Catalunya i les Illes.

La plena operativitat del domini .cat resta ara pendent de tramitacions legals i tècniques que fixin el seu funcionament quotidià. Tècnicament, el .cat és un gTLD, domini de primer nivell genèric patrocinat, cosa que obliga a l’agent que ha impulsat el seu reconeixement a definir les fórmules de gestió a partir de la seva aprovació. L’Associació puntCAT, que fins ara ja ha obtingut el suport de més de 64.000 particulars i 2.500 entitats i empreses, té previst també promoure una fundació per a la gestió normalitzada del nou domini.

Un dels esculls que ha superat el .cat fins ara ha estat el de les eventuals reticències que podien mostrar instàncies institucionals i polítiques vinculades a l’àmbit lingüístic de la comunitat que l’impulsava. Els governs d’Andorra i de Catalunya mai li han negat el suport, i els executius del País Valencià i les Illes tampoc han mostrat un rebuig frontal. El govern central espanyol, per la seva banda, va mostrar-li el seu suport a finals de l’any passat per boca del ministre d’Indústria, José Montilla, que tampoc no va tancar la porta a un domini territorial .ct per a Catalunya.

Però la reivindicació del domini .ct, ara per ara, presenta una situació radicalment diferent. En aquest cas, es tracta d’un ccTLD, domini de màxim nivell de país, normalment reservat a estats reconeguts internacionalment i a entitats a les quals els estats de qui depenen els concedeixen l’homologació ISO 3166 per equiparar-les al màxim rang en matèria de telecomunicacions.

A Catalunya qui promou el domini .ct és l’ l’Associació en Defensa del Domini .ct (ADD.ct), que s’empara en el suport que el 1996 va rebre la reivindicació per part de totes les forces polítiques del Parlament. Aquesta homologació ISO 3166, a més del domini territorial propi, facilitaria la normalització de l’identificador català a matrícules de cotxes, segells o cartografia. Comptant que l’homologació depèn exclussivament del govern de Madrid, l’ADD.ct vol que aquesta reivindicació s’inclogui en el nou Estatut.

ADRECES
Associació PuntCAT: www.puntcat.org
ICANN: www.icann.org
Associació ADD.ct: www.add-ct.info
Asociación de Internautas: www.internautas.org

Reticències polítiques i pràctiques

Els dominis .cat i .ct no són excloents ni entorpeixen els seus respectius processos de tramitació. Des de l’associació puntCAT s’assegura de forma explícita que els seus promotors no renuncien a un domini territorial propi per a Catalunya, en peu d’igualtat amb els d’altres països amb estat propi, o d’entitats territorials que han rebut l’homologació ISO 3166, com Gibraltar, Ceuta, Melilla o Palestina, aquesta gràcies al reconeixement internacional.

El cas, però, és que des del govern espanyol fins ara s’ha actuat de forma diferent segons els casos, deixant fer a la iniciativa cívica privada del .cat, i congelant la iniciativa més política del .ct.

En la societat civil espanyola, el reconeixement de dominis catalans s’ha acollit de forma desigual. L’Asociación de Internautas, per exemple, assegura que un domini .cat no és possible si no va seguit de l’espanyol .es. Mentre que des d’altres instàncies s’alerta de l’inconvenient pràctic que tindran les empreses i entitats catalanes quan hagin d’afegir el registre del domini .cat als habituals .com, .net i .org, per evitar que els seus noms corporatius siguin aprofitats per desaprensius amb vés a saber quines obscures motivacions.

Ofensiva jurídica contra l’intercanvi de música a la xarxa

2005-04-22T20:28:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 21-04-2005

La indústria discogràfica endureix les seves denúncies mentre les societats d’autors reclamen més compensacions al sector informàtic

Enric Bruguera

La circulació per internet de música, pel·lícules i altres productes culturals pot veure’s substancialment modificada els pròxims mesos si prosperen les iniciatives judicials i jurídiques que la indústria discogràfica i les entitats de gestió de la propietat intel·lectual han engegat per intensificar-ne el control. Durant les últimes setmanes, més de 10.000 usuaris espanyols de KaZaA, el popular sistema d’intercanvi de fitxers a la xarxa, ja s’han trobat un inesperat missatge que els advertia sobre la il·legalitat de la seva conducta quan intentaven obtenir de franc a internet una cançó o un vídeo.

L’advertiment és obra de Promusicae, associació que agrupa la majoria de productores musicals espanyoles, i d’un enginyós sistema d’infiltració en la xarxa d’intercanvi de fitxers gràcies a un programa que detecta quan un usuari resident en territori espanyol està intentant obtenir d’un altre usuari música subjecte al pagament de drets d’autor. Promusicae, que té previst aplicar aquest sistema d’avisos a d’altres xarxes d’intercanvi com eMule i eDonkey, adverteix que es reserva el dret de portar als tribunals als usuaris que detecti obtenint música o vídeo sense pagar drets d’autor.

L’avís no és cap broma. La Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica (IFPI) ha anunciat aquests últims dies unes mil noves demandes judicials en onze països contra usuaris que intercanviaven música en aquest tipus de xarxes, conegudes com a P2P (Peer to Peer). Amb aquestes denúncies són ja uns 12.000 els usuaris que arreu del món han hagut d’enfrontar processos judicials per l’intercanvi de música per internet, uns 250 dels quals ja han estat condemnats a Europa a pagar multes i indemnitzacions superiors als 3.000 euros cadascun.

Aquesta ofensiva de la indústria discogràfica coincideix a l’Estat espanyol amb la tramitació parlamentària de la reforma de la Llei de la Propietat Intel·lectual, una ocasió que les entitats gestores dels drets d’autor volen aprofitar per incrementar les compensacions per les eventuals còpies que qualsevol usuari pot fer amb els actuals sistemes d’emmagatzematge i reproducció digital.

La Societat General d’Autors i Editors (SGAE) estima que el 2004 les descàrregues il·legals de música per internet van créixer en 90 milions respecte de l’any anterior i van arribar als 270 milions, fet que ha influït decisivament en la caiguda continuada de vendes de discos des de l’any 2001, xifrada en uns 30 milions d’unitats. La SGAE, que l’any passat ja va aconseguir de la indústria informàtica l’extensió del cànon de còpia privada a suports digitals com el CD i el DVD verges, reclama també que s’obligui als proveïdors de connexió a internet a impedir la circulació de còpies il·legals. L’Associació de Compositors i Autors de Música (ACAM) vol, a més, que el cànon per compensar eventuals còpies privades s’estengui als discos durs dels ordinadors i les connexions de banda ampla a internet, una pretensió que el ministeri d’Indústria de moment ja ha rebutjat.

Davant de les pretensions de posar cànon per còpia a gairebé qualsevol suport o reproductor digitals, la indústria informàtica i els usuaris han reaccionat amb contundència. Les associacions industrials tecnològiques Asimelec i AETIC rebutgen gravar els seus productes el polèmic cànon, sobretot perquè en molts casos els suports digitals no són utilitzats per reproduir obres protegides. Aquestes entitats, juntament amb l’Associació d’Usuaris d’Internet (AUI), l’Associació d’Internautes (AI) i empreses proveïdores d’accés a internet han subscrit un manifest amb l’explícit títol de “Tots contra el cànon digital”.

ADRECES
Promusicae: www.promusicae.org
IFPI: www.ifpe.org
SGAE: www.sgae.es
ACAM: www.acam.es
Asimelec: www.asimelec.es
AETIC: www.aetic.es
AUI: www.aui.es
AI: www.internautas.org
Manifest “Tots contra el cànon digital”: http://www.internautas.org/html/1/2852.html

De la pirateria al cànon indiscriminat

El concepte de pirateria aplicat a la descàrrega de fitxers per internet és controvertit en tant que molt usuaris només utilitzen la música o el vídeo per a ús personal, i no busquen cap benefici econòmic d’una venda posterior.

Per a les societats d’autors, però, l’ús individual d’una còpia ja ha de generar un pagament a l’artista. I com que això a la xarxa és difícil de controlar, cal garantir aquests ingressos amb cànons sobre els suports i els reproductors digitals: CDs i DVDs verges, però també els aparells gravadors, impressores i fotocopiadores.

La polèmica provoca situacions curioses. En mig de denúncies contra la pirateria creixent, la SGAE va batre el 2004 el seu rècord històric de recaptació en concepte de drets d’autor: 300,7 milions d’euros, amb un increment del 20,9% en l’apartat de suports digitals. En aquest capítol precisament cal incloure els prop de 2,5 milions d’euros que el polèmic cànon va fer pagar a l’administració estatal espanyola per la compra d’uns 15 milions de CDs... destinats a emmagatzemar dades informàtiques dels seus diversos departaments.

Poca seguretat en l’ús domèstic de les xarxes sense fils

2005-04-20T19:57:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 14-04-2005

La majoria d’usuaris de connexions Wi-Fi no es protegeixen contra la usurpació d’identitat ni el robatori de dades i d’ample de banda

Enric Bruguera

La proliferació de connexions sense fils a internet està revolucionant la manera com els usuaris domèstics dissenyen i instal·len xarxes d’ordinadors i dispositius portàtils dins dels seus domicilis. Però al costat de la comoditat de connexió a internet des de qualsevol punt de casa sense traginar cables ni endolls, hi ha el risc creixent que qualsevol intrús pugui aprofitar l’espectre d’ones radioelèctriques per utilitzar d’amagat la nostra connexió i, fins i tot, furgar en les entranyes dels nostres ordinadors. Sobretot comptant que en la majoria de xarxes domèstiques sense fils els usuaris no solen activar els dispositius bàsics de seguretat.

El primer toc d’alerta el va donar a finals de l’any passat el Departament de Seguretat dels Estats Units quan va impulsar una investigació internacional sobre robatoris de números de targetes de crèdit que es va saldar amb 30 detencions arreu del món: la meitat dels detinguts havien utilitzat connexions sense fils dels seus veïns per dificultar la seva localització i identificació. Segons l’empresa ABI Research, actualment hi ha als EUA més de 10 milions de llars amb una estació base Wi-Fi (Wireless Fidelity), la tecnologia que distribueix sense fils connexió i dades als ordinadors escampats per tota la casa L’any 2000 no n’hi havia cap.

Més a prop en l’espai i en el temps, fa un parell de mesos la xarxa ciutadana del barri de Sant Antoni, Xarx@ntoni, va detectar fins a 600 punts de connexió sense fils de particulars i empreses. Els participants en el primer campionat de Wardriving els van localitzar en només cinc hores de cerca, fet que també va propiciar un avís d’alerta sobre la necessitat de protegir els ordinadors vinculats a aquests accessos privats.

I és que l’estructura d’una xarxa domèstica sense fils és extremadament senzilla. L’empresa proveïdora d’accés a internet fa arribar la connexió a casa de l’usuari i, en lloc d’introduir-la en un determinat ordinador, la vincula a una estació bàsica (router) sense fils. Aquest petit aparell és el que donarà connexió per ones radioelèctriques a tots els ordinadors i dispositius portàtils en un radi aproximat d’uns 60 metres.

La potència és el primer element de seguretat que cal revisar, segons que ha alertat recentment el Col·legi català d’Enginyers de Telecomunicacions. És cert que una major cobertura de la xarxa domèstica sense fils dóna comoditat a l’usuari per moure’s més lluny de l’estació base. Però també proporciona un radi d’acció més ampli que permet a qualsevol veí o intrús proper connectar-se d’amagat al nostre router, ocupar ample de banda que paguem nosaltres i alentir la nostra velocitat de connexió. Amb uns coneixements informàtics no gaire sofisticats, l’intrús, a més, pot aprofitar la intromissió a la nostra xarxa sense fils per introduir-se en els nostres ordinadors, arreplegar informació del seu interior i, fins i tot, enviar correus, fer compres o distribuir spam amb la identificació IP de la nostra connexió.

A més dels enginyers, empreses de seguretat, entitats com el Centro de Alerta Anti-Virus i associacions d’usuaris i consumidors coincideixen que la clau per evitar aquestes intromissions indesitjades són unes mesures de seguretat bàsiques i senzilles que, sovint per desconeixement, els usuaris no adopten: personalitzar la contrasenya del router, actualitzar antivirus i tallafocs en els equips, activar les opcions d’encriptació de dades i posar codis concrets per a la connexió de cadascun dels nostres ordinadors i dispositius portàtils a l’estació base.

ADRECES
ABI Research: http://www.abiresearch.com/
Xarx@ntoni: http://www.xarxantoni.net/
Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicacions de Catalunya: http://www.coetc.org/
Centro de Alerta Antivirus: alerta-antivirus.red.es
ZoneAlarm: http://www.zonelabs.com/
Ad-Aware: www.lavasoftusa.com/

Còmplices involuntaris del “phishing”

La manca de precaucions elementals i de mesures de seguretat bàsica sovint converteix als usuaris domèstics en còmplices involuntaris de pràctiques il·lícites com l’enviament massiu de correu no desitjat i l’intent d’estafa bancària conegut per phishing.

Segons les dades de les empreses de seguretat Symantec i Panda Software, a l’Estat espanyol hi ha uns 40.000 ordinadors domèstics infectats amb virus i programes espia que actuen de repetidors i encobridors de més de la meitat de l’spam que circula per internet, sense que els seus propietaris ho arribin a detectar per falta d’elements de seguretat que els alertin i els permetin tallar l’activitat.

Intents de phishing com els que darrerament han afectat a clients de Cajamadrid, Cajamar o Banesto, i que la setmana passada van provocar diverses detencions a Barcelona, podrien haver vist reduït el seu abast amb un ús generalitzat per part dels usuaris de programes com el tallafocs ZoneAlarm o l’anti-espies Ad-Aware, tots dos gratuïts.

Gótico, playas y arrozales en Pals

2005-04-18T19:53:00.000+02:00

Publicat a El Periódico de Catalunya el 16-04-2005

Con la llegada del buen tiempo, Pals (desde Girona, carreteras C-66, GI-643 y C-31) prepara la plantación de los arrozales de la desembocadura del río Daró, la actividad agraria que, desde el siglo XV, le permite cosechar su renombrado arroz autóctono. La localidad del Baix Empordà celebra el evento anual con la doceava edición de su campaña gastronómica del arroz a la cazuela, una propuesta culinaria que brinda un suculento aliciente a la visita de uno de los conjuntos góticos más bellos y bien conservados de Catalunya.

En el recinto histórico, la iglesia de Sant Pere, documentada desde el año 904, es el punto de partida de un recorrido medieval por callejuelas empedradas i decenas de recoletos rincones que vale la pena descubrir con calma. Destacan entre ellos la torre de homenaje, con sus 25 metros de altura y numerosos vestigios de tumbas visigóticas; los restos de la muralla, con sus cuatro torres; y el mirador de Josep Pla, atalaya desde donde el escritor solía observar la soberbia panorámica de la llanura ampurdanesa con las Illes Medes al fondo. Además de los arrozales y la zona pantanosa de las Basses d’en Coll, conviene no perderse la extensa playa de Pals, ideal para disfrutar de largos paseos y de los primeros chapuzones de la temporada. En Internet: www.pals.es. ENRIC PAYÀ

Arroz a la cazuela
La cazuela de arroz de Pals centra el menú especial que diez de los mejores restaurantes de la localidad ofrecen hasta el 30 de abril, con precios que oscilan entre 24 y 51€ por persona. El restaurante El Pedró (972.63.69.83), en pleno centro histórico, además de un entorno pintoresco presenta una excelente cazuela, un trato familiar y muy buenos precios.

Les bitàcoles fan forats als intents de censura política

2005-04-08T19:51:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 7-04-2005

La campanya “Adopta un blog” pretén salvar l’opinió online dels usuaris xinesos del ferri control de les autoritats sobre Internet

Enric Bruguera

Els diaris personals interactius han desfermat els últims mesos una de les grans revolucions a la xarxa en permetre a qualsevol usuari donar abast planetari a les seves opinions i informacions amb una extremada facilitat i immediatesa de publicació. Els règims més autoritaris han reaccionat intentant controlar i tallar l’accés dels seus ciutadans a internet, i ha estat el govern de la República Popular Xina un dels que més ha destacat en la seva acció de censura sobre el que difonen els seus ciutadans. Una acció que, curiosament, està potenciant de forma indirecta un fenomen solidari d’allotjament de diaris personals en servidors fora del seu abast.

La campanya “Adopta un blog”, és una iniciativa pionera promoguda per un ciutadà nord-americà, John Pasden, que resideix a Shangai des de fa cinc anys i que viu de molt a prop la censura que les autoritats xineses apliquen sobre l’ús de la xarxa. Amb 87 milions d’usuaris, la Xina ja és el segon país del món en número d’internautes després d’Estats Units, però l’augment de l’ús de les noves tecnologies no ha anat acompanyat d’una obertura de les rígides regulacions dels continguts que circulen per internet.

Aquestes últimes setmanes les autoritats han restringit l’accés als fòrums de la universitat pequinesa de Tsinghua i han bloquejat els webs de BlogBus, un servidor de més de 15.000 bitàcoles personals xineses. Segons les reiterades denúncies de Reporters sense Fronteres (RSF), el govern xinès manté empresonats més de 60 “ciber-disidents” per haver difós opinions contràries al règim a través de la xarxa, i durant el 2004 va arribar a tancar 47.000 cibercafés.

Davant d’aquesta situació, la campanya “Adopta un blog” pretén establir un mecanisme que permeti fer còpies de bitàcoles procedents de països amb censura, i mantenir-los online des de servidor situats fora de l’abast de les autoritats repressores. Una proposta que ja ha rebut de tot arreu nombroses ofertes d’espai d’allotjament, però que encara té pendent el suport econòmic suficient que en garanteixi el funcionament.

De feina no n’hi faltarà. Ara mateix a Iran el govern està restringint la difusió dels diaris personals, alarmat per l’explosió d’un fenomen que PersianBlog, un dels servidors de bitàcoles, ha fet créixer més enllà dels 60.000 blogs en un país dominat per l’integrisme musulmà. I des d’Iraq, on amenaça i censura es confonen, usuaris anònims i periodistes reconeguts publiquen bitàcoles com Back-to-Iraq o Baghdad Burning, seguint el precedent que durant la guerra va sentar Salman Pax, un ciutadà iraquià que avui és columnista del diari britànic The Guardian.

La facilitat de publicació online de les bitàcoles ha coincidit aquest últim any i mig amb situacions mundials informatives que han disparat el fenomen fins i tot més enllà dels 6 milions de diaris personals que indexa Technorati. La guerra d’Iraq va ser el primer detonant, quan bitàcoles personals van publicar les fotos de taüts de soldats nord-americans que els mitjans convencionals van ometre. La campanya presidencial nord-americana va impulsar el fenomen i l’atemptat de Madrid l’11-M o el tsunami del sud-est asiàtic, amb iniciatives com el South-Est Asia Earthquake and Tsunami, van acabar de consagrar-lo com a canal d’informació capaç de competir, o almenys influir, en els grans mitjans de comunicació convencionals.

ADRECES
“Adopta un blog”: www.sinosplice.com/adoptablog
Universitat de Tsinghua: www.tsinghua.edu.cn/eng
BlogBus: http://www.blogbus.com/
Reporters sense Fronteres: http://www.rsf.org/
PersianBlog: http://www.persianblog.com/
Back-to-Iraq: http://www.back-to-iraq.com/
Baghdad Burning: riverbendblog.blogspot.com
Salman Pax: dear_raed.blogspot.com
Technorati: http://www.technorati.com/
South-Est Asia Earthquake and Tsunami: tsunamihelp.blogspot.com

Més fàcil de fer que de dir

Weblog o blog –en anglès-, bitácora- en castellà-, bitàcola –en català-... A la xarxa proliferen diversos noms per referir-se al mateix: unes publicacions personals de disseny extremadament senzill, un ús molt fàcil i una total immediatesa de publicació a internet en format web. Les seves característiques tècniques les fan ideals per recollir textos i imatges en forma de diari o dietari personal.

Amb gairebé 8.000 bitàcoles, segons el seguiment de NITLE Blog Censos (http://www.blogcensus.net/), el català ocupa el dotzè lloc a internet en nombre de diaris personals. Els directoris de referència són Bitàcoles.net (http://www.bitacoles.net/) i Catapings.com (http://www.catapings.com/). I els principals recursos de publicació i allotjament cal buscar-los a MésVilaWeb (blocs.mesvilaweb.com), La Comunitat.net (http://www.lacomunitat.net/), BarcelonaBlogs (barcelonablogs.com) o Cibernautes.com (http://www.cibernautes.com/). En castellà, Bitácoras.com (http://www.bitacoras.com/) té indexats més de 40.000 bloggers.

Paseo medieval por Les Oluges y Montfalcó

2005-04-03T10:20:00.000+02:00

Publicat a El Periódico de Catalunya el 2-4-2005

El tranquilo paisaje de La Segarra fue durante la Edad Media escenario de duras batallas entre sarracenos y cristianos. El municipio de Les Oluges, que mañana celebra su fiesta mayor de primavera, es un buen exponente de las localidades encaramadas en colinas de fácil defensa y brinda una excelente oportunidad para recorrer pequeños núcleos urbanos fortificados, hoy sólo separados por el trazado del Eix Transversal.

En Les Oluges (carretera C-25 de Manresa a Cervera) vale la pena recorrer su Plaça Major, con su caserón renacentista del siglo XVI y su torre cuadrada, profusamente decoradas con elementos góticos. Ante la iglesia de Santa María y, sobre todo, en la ermita neoclásica de Santa Engracia es desde donde se obtiene la mejor panorámica de Montfalcó Murallat, una extraordinaria ciudad fortificada del siglo XI, suspendida sobre la confluencia de los ríos Vergós y Sió. Para llegar a ella hay que tomar la carretera LV-1003 y seguir los indicadores. A través de su única puerta de acceso, Montfalcó brinda al visitante un recoleto reducto de callejuelas medievales, algunas porticadas, en las que dejar volar la imaginación antes de recorrer el núcleo antiguo de Santa Fe, los restos de su castillo y la iglesia románica de Sant Pere. En Internet: oluges.ddl.net. ENRIC PAYÀ

Cocina entre murallas

Rodeado de murallas, el restaurante Montfalcó (973.53.17.55) presenta carta y menús diarios con una excelente relación entre precio y calidad culinaria. En el mismo recinto fortificado, Cal Raich (649.911.245) ofrece alojamiento rural con excepcionales vistas sobre los valles circundantes.

Alerta bancària pel creixement del risc d’estafa online

2005-03-31T13:00:00.000+02:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 31-03-2005

Cada dia 150 milions de missatges electrònics fraudulents intenten obtenir les claus secretes dels comptes d’usuaris de tot el món

Enric Bruguera

“Estimat client Sr/a XXX XXX XXX: A fi de poder millorar els nostres sistemes de seguretat contra el frau, li preguem que ens confirmi el seu DNI, així com el seu número d’usuari i la seva clau secreta. Pot fer-ho amb un missatge de resposta, obrint el web de l’enllaç http://www.xxx.com/ o trucant al telèfon XXX.XXX.XXX. Si en 24 hores no hem rebut la confirmació de les seves dades, procedirem a bloquejar els seus comptes per a la seva seguretat”.

Amb lleugeres variacions, i sempre acompanyats amb logotips i imatges corporatives semblants als de les entitats bancàries legals, cada dia circulen a tot el món uns 150 milions de missatges com aquest que insten als seus receptors a fer saber les seves dades a una adreça de correu, un web o un telèfon fraudulents. En 5 de cada 100 casos, l’usuari dóna a uns desconeguts les claus personals que els permetrà buidar-li els comptes.

L’intent d’estafa online és conegut amb el nom de phishing (de l’anglès fishing: pescant). I el ritme exponencial del seu creixement ja ha provocat que el Centro de Coordinación Interbancario (CCI) hagi creat un grup de treball format per experts en seguretat informàtica de cadascun dels bancs i caixes d’estalvis que operen en l’Estat espanyol, per tal d’intentar trobar fórmules que facin inviable aquest tipus d’estafa, o que almenys la dificultin.

Les dimensions del fenomen no ho posen fàcil. Al voltant de les recents vacances de Pasqua s’han detectat ofensives de phishing sobre entitats com Cajamar, Caja Madrid i el BBVA. La incidència econòmica d’aquests últims intents d’estafa ha estat reduïda perquè, segons les entitats afectades, han pogut alertar a temps als seus clients. Però aquesta onada evidencia un ritme de creixement preocupant. Segons dades de l’International Anti-Pishing Group, durant el 2004 el phishing va augmentar a raó d’un 30% mensual, mentre que el gener de 2005 va créixer un 42%, fins arribar a 3.000 milions de missatges fraudulents cada mes.

L’empresa de seguretat Symantec xifra en uns 1.000 milions d’euros els danys que el phishing va ocasionar a bancs i companyies emissores de targetes de crèdit durant l’any passat. Només al Regne Unit, els bancs van tornar gairebé 7 milions de lliures a uns 2.000 clients que havien estat estafats per aquest procediment. L’Associació de Clarificació de Pagaments (APACS) britànica ja ha avisat que els bancs deixaran de fer-se càrrec dels danys per phishing si consideren que els seus clients no prenen les mesures de seguretat adients quan utilitzen la banca online. Com a molt oferiran pòlisses d’assegurances per a riscos electrònics.

I és que la rapidesa amb que el phishing s’estén per la xarxa no ha permès encara que bancs i usuaris estableixin sistemes de defensa prou coordinats. Les entitats bancàries admeten que han de millorar els sistemes de seguretat. Però alerten que en la majoria de casos de phishing la responsabilitat personal i la prudència de l’usuari és fonamental. Si ningú dóna a un estrany la clau de casa seva o la seva targeta de crèdit, encara menys ha de donar la seva clau electrònica al primer que li fa arribar un missatge de correu.

L’Asociación de Internautas (AI) i l’empresa de seguretat Hispasec coincideixen que l’actuació de l’usuari és fonamental, però revelen en sengles estudis que els sites dels bancs a internet necessiten millores urgents. Segons Hispasec, només un 60% dels bancs espanyols presenten mesures de seguretat fiables contra el phishing. I l’últim estudi realitzat per l’AI recomana millores urgents de seguretat electrònica a entitats tant emblemàtiques com el Grupo Santander, La Caixa o Caixa de Catalunya.

Uns advertiments als quals el Centro de Alerta Temprana Antivirus (CATA) i l’Asociación de Usuarios de Servicios Bancarios (AUSBANC) hi afegeixen la necessitat de controlar virus i programes espia, com Transponder o Perfect Keylogger, que poden permetre robar de forma remota les claus secretes de l’usuari de la banca electrònica.

ADRECES
International Anti-Pishing Group: http://www.antiphishing.org/
Symantec: www.symantec.com/region/es
APACS: http://www.apacs.org.uk/
Asociación de Internautas: http://www.internautas.org/
Hispasec: http://www.hispasec.com/
Centro de Alerta Temprana Antivirus: alerta-antivirus.red.es
AUSBANC: http://www.ausbanc.com/

Consells contra el “phishing”
Entitats bancàries i associacions d’usuaris coincideixen que el client de la banca electrònica és, ara per ara, el principal agent de defensa contra el phishing. Per evitar l’estafa cal prendre mesures bàsiques de precaució:

· No introduir cap dada personal en cap correu electrònic. Bancs i Caixes no demanen mai informació personal als seus clients per aquest mitjà.

· Avisar immediatament al Servei d’Atenció al Client de qualsevol entitat en nom de la qual haguem rebut un missatge dubtós de correu electrònic.

· No operar ni fer transaccions bancàries des d’ordinadors públics situats a cibercafés, col·legis o oficines. Usuaris posteriors poden trobar dades personals a la memòria de l’aparell.

· Utilitzar un navegador actualitzat i amb tots els protocols de seguretat actius.

· Observar que el web bancari on introduïm dades personals no porta una adreça “http”, sinó una adreça “https...”, i verificar que en la part inferior del navegador apareix un candau tancat. Això indica que estan activats els protocols de seguretat.

· Utilitzar claus d’accés alfanumèriques (lletres i números) i variar-les sovint.

· Desactivar les funcions d’emmagatzematge de claus secretes en la memòria caché de l’ordinador. Usuaris posteriors podrien localitzar-les fàcilment.

Parlem-ne de franc

2005-03-30T21:50:00.000+02:00

Publicat al diari AVUI el 30-3-2005

Ara mateix hi ha gairebé uns 75 milions de persones escampades per tot el planeta que parlen telefònicament entre elles sense pagar un cèntim per la seva conversa, per llarga que sigui. Només necessiten tenir un ordinador connectat a Internet amb una línia de banda ampla (cable o ADSL), una targeta de so –ara ja la porten tots els PCs-, un micro –també sòl venir de sèrie-, i utilitzar el mateix programa d’empaquetat i transferència digital de veu: per exemple, el ja popular Skype, disponible de forma gratuïta a www.skipe.com. Sociòlegs i analistes no acaben de posar-se d’acord sobre si el fenomen de trucar sense pagar és revolucionari perquè és gratuït, o si és gratuït perquè és revolucionari. Però, en tot cas, empreses i governs semblen disposats a tallar d’arrel qualsevol temptació revolucionària... sobretot si és gratuïta.

L’invent té nom propi: VoIP, per les sigles en anglès de Voice-over-Internet Protocol. I, a banda dels seus detalls tècnics, presenta una lògica socio-comunicativa aplastant, a l’abast fins i tot de la intel·ligència més rudimentària: si a través d’Internet podem enviar i rebre fitxers, documents, imatges, sons, vídeos i qualsevol tipus d’arxiu multimèdia, el timbre de la veu humana no hauria de ser una cosa aliena a la possibilitat de digitalització, empaquetat en petites unitats, circulació i recomposició quan arriba a l’equip receptor. Que és el que passa amb qualsevol informació en qualsevol format quan circula a través de la xarxa.

La situació no deixa de ser curiosa, perquè han estat precisament les companyies telefòniques que ens perseguien per vendre’ns una connexió domèstica de banda ampla les que, mirant cap a un altre lloc mentre intentaven cobrar-nos fins i tot pels serveis que no donen o que proporcionen malament, ens posaven a la llar la possibilitat de parlar per telèfon sense pagar les tarifes exagerades que ens han estat aplicant durant les últimes quatre dècades. Un efecte tecnològic col·lateral, que han intentat obviar fins que el fenomen ha esclatat.

Primer ens van convèncer que allò d’una línia fixa a casa era un atràs. Calia passar-se al telèfon mòbil. Era força més car, però podies parlar des de tot arreu. A l’Estat espanyol la idea i els anuncis van fer forat: ara un 92 per cent de ciutadans tenen telèfon mòbil i proporcionen a les companyies operadores el 62 per cent dels seus beneficis. Les inversions en telefonia mòbil –per la seva expectativa de ràpid retorn- han provocat un retard difícilment recuperable en el desplegament de connexions de banda ampla: en l’Europa dels vint-i-cinc fins i tot Txèquia ens passa al davant. Només quan el pastís del mòbil va estar mitjanament repartit i el mercat força saturat, va ser quan les telefòniques van començar a jugar el desplegament de la connexió de banda ampla com a fórmula per intentar fidelitzar i mantenir un mercat de línies telefòniques fixes en perill d’extinció. Una connexió sovint lenta, cara i de mala qualitat, com testifiquen els milers de denúncies als organismes i entitats de consum. Però una connexió, al cap i la fi, que permet paradòjicament fer de franc el que sempre ha estat el cor bàsic del negoci de les operadores telefòniques: parlar per telèfon.

I ara venen les corredisses. Les mateixes empreses que sovint han rebutjat qualsevol mena de control sobre la qualitat del servei que proporcionaven, o sobre els seus contractes denunciats com a abusius, o sobre els sistemes de tarificació, demanen a la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT) i a la Comissió Europea que reguli aquest desori de trucar sense passar per caixa. El dubte és fins quan les normatives i imposicions comercials podran encorsetar un mercat d’usuaris que tenen alternatives alegals més satisfactòries i que, a més, són gratuïtes.

ENRIC BRUGUERA

L’usuari d’internet capgira la noció d’enciclopèdia

2005-03-24T21:32:00.000+01:00

Publicat al setmanari ACTUAL el 24-3-2005

La Wikipedia, amb 1,3 milions d’articles en 200 idiomes, ja és la major obra de consulta gràcies a la tasca d’internautes de tot el món

Enric Bruguera

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix “enciclopèdia” com “obra en què és exposat el conjunt de les coneixences humanes o de les referents a una ciència, en articles separats, generalment disposats per ordre alfabètic”. Tot i que sovint es compara internet a una gran enciclopèdia universal, perquè s’hi pot trobar tota mena d’informació sobre qualsevol tema, la falta de classificació sistemàtica no facilita gaire l’ús ordenat dels seus continguts. Però a la xarxa hi ha conjunts estructurats de coneixements. I el més gran de tots és la Wikipedia, una iniciativa de participació oberta que permet als usuaris no només consultar continguts, sinó també aportar informació.

De les dimensions que ha assolit aquest projecte participatiu de codi obert en dóna idea el seu volum d’informació: hores d’ara la Wikipedia presenta gairebé un milió i mig d’articles en unes 200 llengües diferents. L’anglès, amb més de mig milió d’entrades, és l’idioma predominant i arriba a registrar creixements de fins a 3.000 articles diaris. Al seu darrera, alemany i japonès, amb 210.000 i 100.000 entrades respectivament, encapçalen un rànquing lingüístic en el qual el castellà ocupa la vuitena posició amb poc més de 41.000 entrades, mentre que el català, amb els prop de 13.000 articles de la Vikipèdia, s’ha situat entre els vint idiomes més utilitzats.

Volum i multilingüisme són precisament els trets diferencials bàsics respecte a d’altres enciclopèdies online de caràcter convencional i comercial. L’Enciclopèdia Britànica, que obté el 80% dels seus ingressos de la subscripció (70 dòlars per any) a la seva versió online, presenta un total de 80.000 articles. I l’Enciclopèdia Encarta, comercialitzada per Microsoft només en versió digital, té 41.500 entrades. Cap de les dues iniciatives emblemàtiques s’ha plantejat fer versions per a mercats idiomàtics que no siguin prou potents com per garantir el retorn de les seves inversions.

La Wikipedia va néixer, ara fa quatre anys, sobre l’ús d’un nou sistema tecnològic d’arquitectura oberta, l’anomenada tecnologia wiki, que permet que usuaris de qualsevol punt del planeta puguin introduir i modificar informació de forma directa i immediata en un mitjà de publicació. Ara mateix són uns 16.000 els usuaris registrats que regularment introdueixen o retoquen informacions, ajudats per un nombre fluctuant de col·laboradors anònims, i supervisats per equips d’administradors que verifiquen els continguts, controlen que ningú introdueixi materials sotmesos a drets d’autor, posen etiquetes d’alerta sobre aportacions de procedència dubtosa, i intenten repel·lir contribucions que no s’ajusten a les normes establertes. A la seva ombra, el projecte ha desenvolupat també els continguts del Wiktionari –diccionaris-, la Wikiquote –citacions-, Wikibooks –llibres- i Wikisource –documents històrics-.

Com en tot procés de contribució oberta i escassament jerarquitzada, la credibilitat dels continguts és el gran cavall de batalla per a defensors i detractors de la iniciativa. Hi juga en contra el fet que, efectivament, és difícil que algú acabi assumint responsabilitats definitives per informacions errònies o inexactes. Però en la posició contrària hi ha arguments difícilment contestables: quina enciclopèdia comercial garanteix que desenes de milers de persones revisen, i si cal corregeixen, la informació, la gestionen, la presenten gratuïtament, i l’actualitzen gairebé en temps real, com va passar fa unes setmanes amb el tsunami del sud-est asiàtic?

ADRECES
Wikipedia: www.wikipedia.org
Vikipèdia: ca.wikipedia.org/wiki/Portada
Enciclopèdia Britànica: www.britannica.com
Encarta: es.encarta.msn.com
Wiktionari: en.wiktionary.org/wiki/Main_Page
Wikiquote: wikiquote.org
Wikibooks: en.wikibooks.org/wiki/Wikibooks_portal
Wikisource: wikisource.org/wiki/Main_Page

França promou la biblioteca universal... europea
El govern francès vol crear una biblioteca universal online que posi a l’abast dels usuaris d’internet els fons bibliogràfics i documentals de les principals biblioteques europees. La iniciativa, que pretén implicar governs i recursos de la resta de països de la Unió Europea, sorgeix com a resposta a Google, que en breu iniciarà la digitalització de fons documentals de grans biblioteques nord-americanes per posar-les a la xarxa en un termini de deu anys.

Per al govern francès, la creació d’una gran biblioteca virtual online amb recursos, plantejaments i explotació d’empreses nord-americanes representa una seriosa amenaça per a la cultura i les senyes d’identitat europees. Una amenaça davant de la qual Europa ha d’oposar iniciatives més o menys simètriques que promoguin les especificitats culturals pròpies, inclosa la defensa de la llengua francesa i els altres idiomes continentals davant de la preeminència de l’anglès a internet.

Google va anunciar fa unes setmanes que invertiria uns 200 milions de dòlars per digitalitzar i posar a la xarxa uns 15 milions de llibres de les biblioteques de les universitats de Michigan, Stanford, Harvard i Nova York. En aquest projecte Google també compte amb aportacions de la universitat britànica d’Oxford.